Vic, de les ciutats catalanes que més creixerà

Segons l'Idescat, a Osona, els pobles petits i del Lluçanès seran els més envellits d'aquí a 13 anys

Roger Tugas Vilardell / Carles Fiter
18 de febrer del 2020
El mercat setmanal de la plaça Major de Vic
El mercat setmanal de la plaça Major de Vic | Adrià Costa
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la població prevista el 2020 i la del 2033, amb la diferència en termes absoluts i relatius. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Vic serà de les ciutats catalanes que més habitants tindrà el 2033. Tal com recull l'Idescat, d'aquí a 13 anys la capital d'Osona tindrà uns 54.820 habitants. Aquesta xifra -un creixement del 16,5%- destaca entre els municipis de Catalunya que tenen més de 5.000 habitants. Aquesta crescuda també serà a Catalunya, però no estarà homogèniament repartit. En el cas d'Osona, es preveu un creixement del 8,9%.

La majoria de municipis d'Osona -35 dels 50- experimentaran un creixement. Destaquen Montesquiu (18,1%), Vic (16,5%), Sora (15,5%), Sobremunt (14,6%), Muntanyola (12,9%), Sant Martí de Centelles (12,8%), Sant Martí d'Albars (9,5%), Taradell (9%), Manlleu (8,9%), Roda de Ter (8,7%), Sant Boi de Lluçanès (8,3%), Sant Vicenç de Torelló (8%), Santa Eulàlia de Riuprimer (7,9%), Tona (7,3%), Torelló (7,2%) i Balenyà (7,1%).

D'altra banda, d'entre els que perden població lideren el rànquing Alpens (-19,9%), Tavertet (-17%), i Sant Agustí de Lluçanès (-12,9%). En el cas del Brull i Sant Sadurní d'Osormort es preveu que mantinguin les mateixes xifres.
 

Pobles petits i del Lluçanès, els més envellits a Osona

Osona també serà, d'aquí a 13 anys, una comarca més vella. El fenòmen que afecta arreu del país situa en un 23,5% els catalans que tindran 65 anys o més el 2033. Pel que fa a municipis osonencs, només quatre són inferiors a aquesta mitjana: Vic (19,6%), Roda de Ter (21,8%), Manlleu (23%) i Santa Eugènia de Berga (23,3%). Folgueroles, per exemple, se situa exactament a la mitjana catalana: 23,5%.

La resta -un total de 45 municipis- superen la mitjana, i alguns de bastant més, sobretot pobles petits i/o del Lluçanès. Es tracta de Sant Agustí de Lluçanès (39,2%), Tavertet (36,4%), Rupit i Pruit (35,4%), Alpens (34%), Sant Sadurní d'Osormort (32,9%), Vidrà (31,5%), Vilanova de Sau (31,3%), L'Esquirol (31,3%), Oristà (31%), Prats de Lluçanès (30,8%), Olost (30,2%) i Perafita (30,2%).
 
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la població de menys de 16 anys, la d'entre 16 i 64 anys i la de 65 i més anys, en termes absoluts i percentuals. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Creixement gràcies al moviment migratori

El creixement de la majoria de municipis d'Osona serà gràcies al moviment migratori -tant d'emigrants com immigrants-, ja que, si depenguessin del nombre de naixements en relació a les morts de la població que actualment hi viu, la pèrdua de població seria molt generalitzada. 

A Osona, si no fos per la migració, 42 municipis perdrien població, dos la mantindrien (Balenyà i Sobremunt) i només 6 creixerien (Vic, Manlleu, Roda de Ter, Muntanyola, Sant Martí de Centelles i Santa Eugènia de Berga).
 
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el creixement natural i migratori que tindria entre 2018 i 2033, la població del 2018 i la del 2033, comptant-hi el creixement migratori i sense. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Arxivat a