Casa Tarradellas, les pizzes d'un empresari que només és un pagès

Junt amb la seva esposa, ha fet construir fàbriques i granges de porcs, ha comprat finques, ha ideat màquines, ha contractat talent i ha creat un complex empresarial a partir de l'èxit d'un producte, aleshores revolucionari, que va llançar el 1997: la pizza refrigerada de Casa Tarradellas. Que aixequi el dit qui no n'hagi menjat mai.

Muntanyes de fuets Espetec, pizzes, patés, daus de pernil i cansalada han sortit de les apoteòsiques naus de Gurb, al costat de Vic, i han inundat cases i supermercats, portin el seu nom o el d'Hacendado, la marca blanca de Mercadona.

Avui, Casa Tarradellas gaudeix d'una salut financera i comercial envejable. Controla tota la seva cadena de producció, des del cereal fins a la carn. Està fent el salt cap a la internacionalització, no està endeutada i compta amb uns equips humans sòlids. La marca té una imatge ben preservada, i la recent compra de l'empresa Herta al grup Nestlé demostren que Josep Terradellas alberga nous projectes.

També hi ha núvols negres. Les ombres del capitalisme

Casa Tarradellas està ubicada en aquesta fase històrica just al mig de la cruïlla, en el punt de fricció de nombroses problemàtiques que inquieten la nostra societat. Enumerem-ne algunes: la contaminació de la terra pels purins dels porcs; l'ocupació del sòl agrícola per macrogranges; el benestar i la sanitat animals; el transport i el sacrifici massiu d'animals; la qualitat alimentària; el nous hàbits de consum; els residus industrials; l'estalvi energètic; la crisi del sindicalisme clàssic; la pressió dels mitjans de comunicació i les xarxes socials; el tracte als treballadors vinguts del Tercer Món; el conflicte entre Catalunya i Espanya...  De la manera com Tarradellas afronti el seu paper a l'ull d'aquest huracà, en dependrà el seu futur.
 
Els Terradellas, abans que empresaris, una família

L'accionariat de Casa Tarradellas ha estat sempre monopolitzat pel petit grup familiar, amb Josep Terradellas i la seva esposa Anna Falgueras i Masramon al front. La següent generació, formada per Anna, Josep i Núria, forma part del consell d'administració, junt amb els seus pares i el secretari de l'òrgan, l'exalpinista Conrad Blanch.

Aquest darrer és un nom clau en la trajectòria de l'empresa, de la que n'havia estat director general fa trenta anys. Amic personal del propietari, el va animar a cursar estudis a ESADE, ja que Terradellas no havia anat més enllà del Batxillerat als Germans Maristes de Vic. La direcció del grup, doncs, ha estat un clos familiar blindat.

La família Terradellas era masovera del mas de Prixana de Baix fins que el va comprar l'any 1949, un any abans que nasqués Josep. El pare va morir essent molt jove i ell es va integrar a les feines de pagès: als tretze anys, la mare el va posar a munyir les deu vaques. També sortia al bosc a fer carbonet per completar el jornal. Ell mateix ha explicat que "jo no em conformava de ser pagès i prou".

I junt amb la seva esposa van crear l'Hostal d'Osona l'any 1976, amb un petit obrador de carn, al peu de l'antiga N-152 de Barcelona a Puigcerdà, al costat de casa. L'èxit dels fuets i embotits fets amb la recepta familiar de sempre els va moure a deixar el restaurant i a concentrar-se en elaborar. Casa Tarradellas SA es constituïa com a tal el 1985.

Anna Falgueras, com el seu marit, ha lluitat a peu de negoci durant aquests quasi cinquanta anys de treball, bé que sense cap protagonisme públic. "Érem joves, sense diners, però volíem fer més coses que ser pagesos", ha explicat ell. Empresaris que el coneixen bé creuen sincerament que Josep Terradellas és una persona molt llesta, amb un gran instint i amb la capacitat d'envoltar-se de persones que donen forma a les seves idees comercials i tecnològiques.
 
La política. Les amistats perilloses

Les relacions polítiques de Josep Terradellas han estat intermitents i poc intenses. Més que estimar, s'ha deixat estimar. El president Jordi Pujol li va inaugurar la nova fabrica de Gurb, amb la imponent façana que li va valer el sobrenom de l'"altra catedral de Vic". Però el mateix Pujol es va indignar quan va saber de l'apropament de l'empresari al socialista Pasqual Maragall quan el veterà president convergent ja estava en fase final. El Maragall que aspirava a president el 1999 va posar moltes vegades d'exemple el nom de Josep Terradellas com empresari model: l'esmentava com si fos de la família, en "Josep de can Tarradellas". Li va cobrar un tiquet de 600 euros per un sopar electoral, l'any 2003, al qual "en Josep" no s'hi va presentar. Un altre dia es va deixar veure a la campanya.

Sí que havia dinat amb Maragall, i amb Joan Font de Bon Preu, en una discreta trobada el 1998 a la Rectoria d'Orís (Osona). L'alcalde olímpic creia que calia guanyar-se els grans empresaris, perquè darrere hi anirien els mitjans i els petits, i al final els treballadors autònoms. L'octubre de 2005, l'aleshores ministre espanyol d'Indústria, José Montilla, va visitar la fàbrica de Gurb. "En Josep" el va correspondre assistint al seu sopar de campanya de les autonòmiques de 2006, en companyia del president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Els republicans Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós també van entrar a la fàbrica.

Des de Convergència i Unió es va assenyalar Terradellas com el primer dels grans empresaris desertors del pujolisme. Les perilloses amistats polítiques no van progressar, almenys en públic. El maig de 2007, Terradellas "tornava a casa" i feia costat als alcaldables de Convergència i Unió d'Osona sopant-hi a la Vila dels Masramon. Des de llavors, discreció absoluta. Ni aparicions públiques, ni suport a organitzacions. Molta por davant del procés d'independència.

Per saber si Terradellas vol o no la independència de Catalunya caldria estar dins del seu cap. És innegable que el procés d'independència li ha tret la son pel risc que se li ensorrés el mercat espanyol, a la menuda o a l'engròs (Mercadona). Ha insistit que ell ho ha fet tot a Catalunya, que no ha volgut marxar-ne, i que això és una mostra d'alguna cosa, potser d'una determinada manera d'entendre el patriotisme.

Al punt de mira dels boicots espanyolistes

Essent una de les firmes més marcades per la Plataforma per la Llengua pel dèficit de català en el seu etiquetatge, és paradoxal que Tarradellas hagi estat al punt de mira de les campanyes de boicot espanyoles contra els productes catalans. Que no comencen amb el procés, sinó que ja existien el 2005, quan es va difondre una poesia. Per la seva popularitat, era un objectiu estratègic: "Ni en Caprabo te avituallarás / ni con cava Freixenet brindarás / ni Casa Tarradellas probarás / del fuet te olvidarás...".

La dependència de Mercadona no ha ajudat gens la causa del català a Casa Tarradellas. Algunes de les campanyes de boicot per considerar l'empresari un independentista han estat tan estrambòtiques com una que va comparar els vots independentistes del municipi de Gurb del 21 de desembre del 2017 amb els de les eleccions de 2015 i 2016. La conclusió era que les campanyes de boicot al producte no havien influït en el vot, que va ser més independentista que abans.

Alguns van arribar a assenyalar, en base als resultats electorals, que si el 90% dels votants de Gurb són independentistes, en Josep Terradellas -que és gurbetà de tota la vida- també ha de ser independentista per motius estadístics. Certs mitjans de Madrid van especialitzar-se en publicar temes sobre Casa Tarradellas, els boicots i el procés a base de rumors, invents i mitges veritats. L'amalgama entre una marca molt introduïda a les cases, d'una banda, i el fantasma separatista, de l'altra, era un èxit d'audiència assegurat.

L'octubre de 2017, en fase de màxima tensió, es va obrir una campanya de signatures a la plataforma Change.org per demanar a Mercadona  -el primer client de Tarradellas- que prescindís dels seus productes. L'endemà de la proclamació d'independència suspesa, la del 10 d'octubre, Campofrío va llançar una insòlita campanya en què presentava el fuet com el nexe d'unió dels qui volien ser "independents de la violència de qualsevol tipus, física i verbal, explícita o no tant". Així, l'empresa de Burgos, competidora directa de la de Gurb, demanava als bons espanyols que canviessin de marca i prescindissin de l'Espetec.
 Tarradellas a la televisió, històries amb ànima

Aquesta és una empresa que ha concentrat tota la seva publicitat a la televisió. Havia utilitzat també els autobusos de Barcelona, però la imatge d'unes gegantesques pizzes deambulant per la via pública era una mica estrafolària al ulls de certs experts.

L'anunci de 2014 durava tres minuts i mobilitzava 17 càmeres per seguir 17 famílies que relataven els seus caps de setmana, amb banda sonora de la cançó At home (A casa), de Crystal Fighters. La campanya més vista el mes d'agost de 2019 en televisió va ser la de Tarradellas. Segons dades oficials de Youtube difoses el 2015, un espot del fuet Espetec era el novè més vist en la categoria de vídeos no musicals dels primers deu anys de la xarxa social a l'estat espanyol, per darrere de vuit vídeos d'entreteniment o difusió no comercials.

Tot a la televisió. Amb uns vídeos dels més llargs que es recorden. Creats per agències selectes, com era Villarrosàs (ara & Rosàs). Sempre a l'entorn d'un relat en què es defensen uns valors permanents: la masia, la família, els avis i les àvies, el menjar casolà, l'aire lliure, la tradició, l'harmonia, la recuperació de l'autenticitat enfront la tecnologia rampant. "Com a casa, enlloc", un dels lemes. Sempre amb una pizza a taula.

Una acumulació de sentiments per convèncer que Tarradellas és artesania com "la d'abans", i que entre l'obrador casolà i les mastodòntiques naus de Gurb no hi ha diferències. Com no deixar-se seduir per aquest món paral·lel? Algú pot arribar a sospitar que l'argument dels vídeos rústics no és publicitat pura i dura i prou. Perquè... qui sap si a dins hi batega la nostàlgia de la pròpia família Terradellas: "Jo només soc un pagès".
 
"El que m'agrada és ser a la fàbrica"

Terradellas és un cas especial. La força del seu producte no és pas la seva persona i, per tant, pot allunyar-se del focus públic. No ha concedit cap entrevista. En un acte empresarial a Barcelona, va deixar els assistents sorpresos quan va afirmar que "hem guanyat els diners venent xuminades, coses que costen pocs diners". Era el novembre de 2008, al congrés anual de l'AECOC, l'associació patronal de fabricants i distribuïdors. I no va acabar aquí: "El que m'agrada és ser a la fàbrica. Pagaria diners per no haver de ser aquí ara mateix".

La intervenció va resultar tan insòlita que el diari Expansión hi va dedicar una llarga crònica firmada per Sergi Saborit. El periodista remarcava l'al·lèrgia de Terradellas a les entrevistes i a les fotografies: "No hi havia bones fotografies del rei de les pizzes fresques, més enllà de la típica foto de carnet, fins aquest mateix any, quan al Saló Alimentària no va tenir cap més remei que deixar-se fotografiar quan els prínceps d'Astúries van visitar el seu pavelló".

La fàbrica, sempre la fàbrica. Es diu que quan hi havia 700 treballadors, l'amo els coneixia tots pel seu nom, un per un, caminant de cap a cap de les naus. Per treballar a la Tarradellas dels primers anys, ser veí de Gurb i venir de pagès era entrada segura. Preguntada per NacióDigital aquesta setmana sobre si practica alguna política de selecció basada en criteris de procedència o de llengua, l'empresa ha respost que "contractem tenint en compte el talent de les persones".
 
Poca o nul·la presència en actes oficials, molt restringida en els darrers anys. La seva gran reivindicació pública va ser pronunciar el pregó de la festa major del seu Gurb natal, el 16 de novembre de 2007. Davant de la seva gent, en Josep es va reivindicar com un home de la terra, amb l'orgull d'un simple pagès que ha edificat un imponent complex industrial just damunt els camps que ja menaven el seu pare i el seu avi. "Encara no entenc com hem fet aquesta empresa", va confessar. En una incursió política es va queixar que a Catalunya "aportem molt més del que rebem".

El seu discurs va ser també un reflex del seu estil de viure i de dirigir: tan simple com eficaç. Els seus entreteniments són escassos. Un li ha costat diners i l'altre n'hi ha donat: el golf i la borsa. Algun visitant del seu despatx ha vist com "en Josep" parlava i, al mateix temps, comprava i venia valors en borses de l'altra banda del món des del teclat del seu ordinador. Es va aficionar al golf primer com a entreteniment però més tard, davant la crisi del Club de Golf Osona-Montanyà, del que era soci, va passar a ser-ne l'accionista majoritari.
 
En l'àmbit social, la Fundació Privada Casa Tarradellas ha fet aportacions a institucions sanitàries i benèfiques de la comarca d'Osona, però sense donar-ne gaire publicitat. El 2012 va finançar la major part del cost d'uns equipaments per a la detecció precoç de càncer digestiu per a l'Hospital Universitari de Vic, en una acció impulsada per l'entitat Osona contra el Càncer. En l'àmbit professional, ha participat en els premis Innovacat per a nous emprenedors i en la promoció dels concursos de robòtica de la UVic-UCC.
 
 Nom: Josep Terradellas i Arcarons (1950). Fundador i president de l'empresa, junt amb la seva esposa Anna Falgueras i Masramon, vicepresidenta.

 Família: tres fills: Anna, Josep i Núria. Integrats a la companyia.

 Negoci: el grup d'empreses a l'entorn de Casa Tarradellas SA. Patrimoni familiar valorat en uns 350 milions. Plantilla de 2.200 treballadors. Prop de 1.000 meur de facturació anual.

 Un lloc: la masia familiar de Gurb, i el Club de Golf Osona-Montanyà, a Seva.

 Actitud davant el procés: es considera que radicalment contrària per motius comercials, tot i que no ha fet mai declaracions públiques en cap direcció.

El príncep exiliat de l'aristocàrnia

L'aristocàrnia és un concepte que va inventar un dels signants d'aquest reportatge l'any 1998 i que ha fet fortuna. Pretenia descriure una generació de nous rics catalans -concentrats a Osona- que, partint del no res, s'havien fet milionaris amb el negoci del porc. El grau d'ètica empresarial entre els primers aristocarnis era divers, enmig d'uns negocis i unes vides una mica accidentades. Sense res a veure amb la vella burgesia industrial del metall i el tèxtil del Ter, ni amb els curtidors de Vic.

El producte comú de l'aristocàrnia era la carn fresca o congelada, però sense marca pròpia. En canal o desfeta. D'entre tots ells, que avançaven escortats per una milícia d'advocats, economistes i inquietants consiglieres, en va sobresortir un. El que es va atrevir a fabricar producte amb marca comercial i arribar amb ella al consumidor final: Tarradellas. Es va enlairar per damunt dels altres i molts no el van perdonar. Exclòs d'algunes convocatòries de la Cambra de Comerç als industrials de la carn, Terradellas va seguir el seu camí ascendent mentre d'altres naufragaven, venien l'empresa o sortien a la pàgina de successos.
 
És cert que l'entrada de Terradellas en el negoci de la carn és va fer través del seu restaurant-obrador i no des de les xarxes criminals dels carronyers que recollien bestiar mort i l'entraven de nit a les carnisseries. Josep Terradellas comença bé. Aquesta base sòlida, unida a un talent reconegut per tots els qui l'envolten, encarrila el que seria la futura empresa de 2.200 treballadors liderada pel príncep exiliat de l'aristocàrnia. El que ha sobreviscut a la majoria dels col·legues del sector.

Quines són les claus? Ell les atribueix a l'esperit d'innovació, a singularitzar-se davant dels competidors, a concentrar esforços en uns pocs productes i a garantir la qualitat i estabilitat de les matèries primeres.
 
Trajectòria ascendent, sempre

Casa Tarradellas deu ser una de les empreses més verticalitzades del país, ja que controla la major part dels graons del seu sistema de producció: finques rústiques, granges de porcs, escorxador i sales de desfer, farinera, elaboració de producte, marca pròpia, empresa de transport, unitat de reciclatge de residus, generació energètica solar, departament d'I+D....

El 2018 factura 928 milions d'euros (+3%), amb un benefici de 24,3 meur. L'Ebitda és de 53,89 meur. Arriba als 20.000 m2 de panells generadors d'energia solar, en la perspectiva de l'autosuficiència energètica. Assoleix els 449 meur en actius propis, amb una poderosa tresoreria efectiva de 110 meur. Els membres dels consell d'administració es van adjudicar 1,2 meur (+20% en relació a l'any anterior). La tendència dels darrers anys és la d'obtenir entre 20 i 23 meur de benefici anual, que sempre es dedica a engrandir les reserves.

En facturació, es la 171a empresa de l'estat espanyol i la 20a de Catalunya. És líder en productes alimentaris elaborats. Amb l'adquisició d'Herta aquest 2020 farà un salt espectacular en els rànquings de facturacions d'empreses. El complex està format per dotze centres de producció i 2.200 treballadors. I un nombre indeterminat de finques rústiques que controla en propietat o a través d'intermediaris per tal de disposar de terres on abocar purins.
 
La facturació i el creixement de l'empresa han seguit sempre una línia ascendent en tots els aspectes. Només ha retrocedit en la fabricació de determinats productes, que ha liquidat quan ha comprovat que no tenien prou acollida al mercat. El 2007 facturava 510 meur amb una plantilla de 1.200 persones. El 2008 facturava 549 meur (+7,8%), mentre la mitjana del sector alimentari era del 2,5% de creixement. Fabricava 71.700 tones de pizzes i semblants, més 73.300 tones d'embotits i patés.

A finals de 2008 posa en marxa la cinquena fàbrica del complex de Mas Galí, de Gurb, amb una inversió de 30 meur i 100 nous llocs de treball dedicats a productes a base de pa. També anuncia la futura fàbrica d'Olost, amb uns 100 nous llocs de treball, per produir elaborat carni i plats refrigerats, sobre una superfície de 12.000 m2. També el 2008, compra a Baucells la fàbrica de pinso de Tona (Osona) i d'altres plantes i granges de porcs a l'Aragó, conjuntament amb el grup Batallé.

La farinera per les pizzes

El 2010 construeix la farinera amb un cost de 15 milions per controlar més el procés d'elaboració dels seus productes i desvincular-se de productors externs. Era la setena planta industrial, aquesta amb un laboratori d'investigació incorporat, El 2013 factura 760 meur (+4%) amb una plantilla de 1.550 persones, i posa en marxa una planta de reciclatge dels retalls de plàstic PET que generen les fàbriques.

El 2016 factura 876 milions i n'inverteix 10 per duplicar la capacitat de producció de farina i escalar fins a les 400 tones diàries, amb onze fàbriques i 1.750 treballadors. Segons Kantar World Pannel, és una de les 20 marques amb més penetració domèstica. El 2017 inverteix 25 milions en una nova planta per fabricar pizzes fresques, coincidint amb el vintè aniversari de la creació del producte. La tendència dels darrers exercicis és d'incrementar el pes dels aliments refrigerats -que ja representen el 55% de la producció- per davant dels productes carnis.

El rànquing de les grans fortunes de l'Estat espanyol, elaborat pel diari El Mundo aquest gener de 2020, situa Josep Terradellas en el lloc 141, amb un patrimoni net calculat en 350 meur i un increment de 20 (+6,06%) vist l'any anterior. Entre els catalans, quedaria en el lloc 41. Sempre tenint en compte les reserves amb què han de ser considerats aquests rànquings.

El 2020, el gran salt a la internacionalització

L'impacte més recent de les estratègies de la firma és la compra per 414 meur del 60% de les accions d'Herta, l'empresa càrnia de Nestlé, amb una facturació de 667 meur i factories i venda a Alemanya, França, Bèlgica, Gran Bretanya, Irlanda i Luxemburg.

És un cop d'efecte comercial i, al mateix temps, l'obertura per la porta gran cap a la plena internacionalització. A més a més, significa una reducció de l'extrema dependència que Tarradellas està tenint amb la cadena Mercadona i, per extensió, del mercat espanyol. Amb la compra d'Herta, el complex Tarradellas pot obtenir més del 50% de la seva facturació fora de l'Estat espanyol.

La mateixa Nestlé que, segons sembla, havia intentat sense èxit comprar l'empresa osonenca fa uns anys, ara proclama a través del seu vicepresident executiu, Marco Settembri, que "estem feliços de tenir Casa Tarradellas com al nostre soci (...) Totes dues companyies tenim una veritable passió per la qualitat i la innovació i s'enorgulleixen de ser en una empresa conjunta per brindar als nostres consumidors una excel·lent oferta". La nova societat que es crea tindrà la seu a Catalunya i suposarà que el complex Tarradellas pràcticament multipliqui per dos la seva facturació.

L'empresa, vista per ella mateixa

Quan NacióDigital s'ha interessat per quins són els punts més forts de les estratègies  de l'empresa, aquesta ha insistit en aspectes com que "el rigor i la qualitat de Casa Tarradellas han estat reconeguts amb certificacions internacionals com la ISO 9001, la ISO 22000, la ISO140001 i els standards de qualitat més rigorosos com  IFS (International Food Standards) i BRC ( Global Standard For Food Safety). El nostre origen agroramader ens dóna una visió molt orientada a l'ingredient; des de aprovisionar-nos del cultiu de blat  de proximitat per aconseguir la millor farina per les nostres pizzes. I la visió de cercar el millor ingredient també s'escala a la selecció de les millors carns".

Les explotacions porcines són, amb seguretat, l'àrea d'activitat més controvertida del grup, atès l'impacte ecològic que generen els purins. Aquesta és la mirada que en fa l'empresa: "En conjunt el model d'aprovisionament de carn de porc, entre granges pròpies i col·laboradors, es nodreix de 28.000 mares i 360.000 porcs d'engreix. Des de 2017 les nostres granges tenen l'aval del certificat de benestar animal Welfare Quality Network, un pas pioner al mercat que demostra el nostre compromís amb l'ofici. Estem convençuts que tenir cura dels animals de manera responsable amb el medi ambient i el nostre entorn, ens beneficia a tots".

El projecte de futur de Tarradellas passa per "fer arribar al consumidor productes de millor qualitat, adaptant-nos als temps, als mercats i a les demandes dels clients. És amb resposta al client que la marca ha anat incorporant nous productes com les masses de pizza, el bikini, la de pasta de full, la de cinc cereals i llavors o l'olivada vegana".
 
Una empresa i una marca, en uns canvis de model globals

Com s'ha assenyalat al principi d'aquest reportatge, el model de desenvolupament en què s'ha encarrilat Casa Tarradellas -el creixement constant-, així com l'evolució dels models i les inquietuds socials d'aquest segle, l'han situat al centre de moltes línies de conflicte global, de planeta. L'evolució i les incidències d'aquest model a Tarradellas poden esdevenir, doncs, un petit mirall de cap on evoluciona la nostra societat. Hi ha molts exemples.

Un estudi de l'entitat Plataforma Rural, integrada per sindicats pagesos, Càritas i d'altres ONG, va incloure Tarradellas entre els principals beneficiats dels ajuts de la Política Agrària Comunitària el 2010. Ho concretava en el fet que "el diner del contribuent serveix bàsicament per finançar les grans empreses del sector alimentari i l'agronegoci", i es planyien que mentre aquests incrementen beneficis, la renda agrària estigui en constant retrocés per uns preus "injustos i insostenibles que asfixien les explotacions familiars".

L'etiquetatge i l'ús del català en general per part de l'empresa ha estat una altra polèmica recurrent. La Plataforma per la Llengua ha assenyalat diverses vegades Tarradellas com una marca amb molt a millorar. Un estudi de juny de 2012 de la Plataforma i de Consum català va mostrar que estava situada en el segon lloc entre les empreses amb més queixes cursades per manca d'etiquetatge en català, per darrere d'Unilever i per davant de Panrico, Nutrexpa, Nestlé i Cobega.

El desembre de 2006 va haver de deixar d'emetre un anunci en què un nen devorava sencera una pizza de quasi 1.000 calories. La federació de consumidors va denunciar-ho com una promoció d'hàbits alimentaris poc saludables i va recordar que Tarradellas havia subscrit un any abans un codi de regulació amb el ministeri de Sanitat i Consum.

El 2014 va afrontar l'oposició popular a la granja de 30.000 caps d'engreix a Oliola (La Noguera). El Grup de Defensa del Ter (GDT), l'entitat històrica i pionera en la denúncia de la contaminació per purins es va oposar el 2015 a la construcció de la granja de Serrarols, a Sant Martí d'Albars, al Lluçanès, amb 2.000 porcs en una zona declarada ja vulnerable per contaminació de nitrats i amb problemes d'abastiment d'aigua. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va quedar sorprès al veure aquest projecte i va demanar una moratòria de noves granges en el seu informe sobre el cas.

El temut GDT -que havia dut a la presó l'industrial tèxtil Josep Puigneró, un osonenc d'arrels pageses com Terradellas- manté una activitat constant: l'octubre de 2016 organitza un "Porc Aventura", que consisteix en un recorregut amb autobús per tots els punts negres de la industria càrnia a Osona, i que inclou una parada a la granja de Serrarols i al complex Tarradellas de Gurb per analitzar l'impacte del model carni en la salut del consumidor.
 
L'abril de 2016 Tarradellas es va vendre la seva participació al faraònic escorxador Esfosa, de Vic, que patia un duríssim conflicte degut a les males condicions de treball de la seva plantilla, formada  per una majoria de nouvinguts extracomunitaris. Sous de 800 euros i jornades de deu hores. Tot camuflat sota les falses cooperatives. Tarradellas va veure el seu cognom escrit per parets i pancartes. La reacció immediata va ser desfer-se del 20% d'accions que ostentava d'Esfosa per tal de no perjudicar la marca Tarradellas.

Consultant els resultats electorals a Gurb i a Osona i respirant l'ambient dels treballadors de Casa Tarradellas, és fàcil imaginar quines opinions tenen sobre la independència de Catalunya i en quin dels bàndols en conflicte estan alineats. L'agitació política derivada dels fets de 2017 i la posterior repressió -que a Gurb ha tingut efectes especialment durs- és un altre dels esculls que l'empresa ha hagut de gestionar.

"La teoria és el passat. El futur no el sap ningú". Podria ser una frase d'un filòsof alemany del segle XIX o la reflexió d'un pagès de la plana de Vic que mira com s'amaga el sol un capvespre d'estiu cap a la Creu de Gurb. La va dir en Josep de Can Tarradellas.