28
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
16:02h
El Consorci del Ter creu que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va gestionar correctament els embassaments durant, com el pantà de Sau, el temporal Gloria. Segons el seu director, Ponç Feliu, la "prioritat" era evitar les inundacions a la part baixa del riu Ter, en el moment en què coincidís amb l'elevat cabal de l'Onyar. "Històricament, les inundacions importants a Girona s'han produït per això", remarca. A més, assegura que, malgrat que sí que es podria haver buidat Susqueda abans de l'arribada del temporal, per evitar que sobreïxis, "amb el que va ploure caldria haver-lo deixat al 50%". "Això vol dir en alerta a cinc mesos de l'estiu", afegeix.
En declaracions a l'ACN, Feliu assegura que la gestió dels embassaments "era difícil". Les elevades precipitacions, que van superar els 400 litres per metre quadrat en alguns punts de la conca, van provocar inundacions a la part baixa del Ter. "L'ACA va prioritzar evitar les inundacions en aquesta part del riu i evitar que coincidís amb la pujada de l'Onyar, de manera que pogués desembocar", diu el responsable del Consorci, que recorda que històricament les inundacions a Girona s'han produït quan els dos portaven simultàniament un cabal elevat.
Segons Feliu, amb un episodi com el Gloria "és difícil gestionar el riu" i "no tenim la clau". Considera que sí que es podia haver deixat anar l'aigua abans del temporal dels embassaments, però remarca que les pluges "van ser excepcionals". En el cas de Susqueda, diu, per evitar que l'aigua sobreeixís, hauria estat necessari deixar-li a la meitat. "Això vol dir en estat d'alerta a cinc mesos de l'estiu", afegeix.
Després de l'episodi, Feliu apel·la al fet el que ha succeït cal fer una "reflexió". "El problema de fons és que el Ter es gestiona bàsicament per proporcionar aigua a zones amb dèficit com Barcelona", pel que considera que potser ha arribat el moment de buscar "altres fonts", a banda del Ter, "que permetin garantir l'aigua amb zones de dèficit".
Evitar la urbanització
Un altre de les lliçons que, segons Feliu, cal treure del pas del Gloria és la necessitat de deixar als rius "el seu espai perquè puguin sortir de mare". "Encara que hi posem talussos, acabarà envaint els seus dominis antics", recalca. A parer seu, s'ha d'optar per usos "tous", com els conreus i els cultius, i no de "durs" com infraestructures. "El riu sempre torna als seus orígens, el que li pertanyia anys enrere", afegeix.
"El medi natural es recuperarà"
Feliu assegura que els desperfectes mediambientals que ha causat el Gloria entorn del Ter "passaran". "El medi natural es recuperarà, són boscos de ribera que estan adaptats a aquests episodis, que rebrotaran", explica, tot afegint però que també ha causat "incidències importants a la morfologia del riu, als equipaments propers, passeres... pel que caldrà més temps".
En declaracions a l'ACN, Feliu assegura que la gestió dels embassaments "era difícil". Les elevades precipitacions, que van superar els 400 litres per metre quadrat en alguns punts de la conca, van provocar inundacions a la part baixa del Ter. "L'ACA va prioritzar evitar les inundacions en aquesta part del riu i evitar que coincidís amb la pujada de l'Onyar, de manera que pogués desembocar", diu el responsable del Consorci, que recorda que històricament les inundacions a Girona s'han produït quan els dos portaven simultàniament un cabal elevat.
Segons Feliu, amb un episodi com el Gloria "és difícil gestionar el riu" i "no tenim la clau". Considera que sí que es podia haver deixat anar l'aigua abans del temporal dels embassaments, però remarca que les pluges "van ser excepcionals". En el cas de Susqueda, diu, per evitar que l'aigua sobreeixís, hauria estat necessari deixar-li a la meitat. "Això vol dir en estat d'alerta a cinc mesos de l'estiu", afegeix.
Després de l'episodi, Feliu apel·la al fet el que ha succeït cal fer una "reflexió". "El problema de fons és que el Ter es gestiona bàsicament per proporcionar aigua a zones amb dèficit com Barcelona", pel que considera que potser ha arribat el moment de buscar "altres fonts", a banda del Ter, "que permetin garantir l'aigua amb zones de dèficit".
Evitar la urbanització
Un altre de les lliçons que, segons Feliu, cal treure del pas del Gloria és la necessitat de deixar als rius "el seu espai perquè puguin sortir de mare". "Encara que hi posem talussos, acabarà envaint els seus dominis antics", recalca. A parer seu, s'ha d'optar per usos "tous", com els conreus i els cultius, i no de "durs" com infraestructures. "El riu sempre torna als seus orígens, el que li pertanyia anys enrere", afegeix.
"El medi natural es recuperarà"
Feliu assegura que els desperfectes mediambientals que ha causat el Gloria entorn del Ter "passaran". "El medi natural es recuperarà, són boscos de ribera que estan adaptats a aquests episodis, que rebrotaran", explica, tot afegint però que també ha causat "incidències importants a la morfologia del riu, als equipaments propers, passeres... pel que caldrà més temps".