23
de gener
del
2020
Ramon Breu presenta aquest dijous a les 7 del vespre el seu nou llibre Protocol M. L'afer Comorera (Voilana Edicions) a la llibreria Anglada de Vic. El llibre narra el retorn de l'exili del dirigent del PSUC, Joan Comorera, que defensava el dret d'autodeterminació i la independència del seu partit enfront dels comunistes espanyols i també estalinistes.
La seva detenció i el Consell de Guerra de 1957 parlen de realitats encara ben vigents. Es tracta d'un relat històric de ficció, que també pica l'ullet a la novel·la negra.
La seva detenció i el Consell de Guerra de 1957 parlen de realitats encara ben vigents. Es tracta d'un relat històric de ficció, que també pica l'ullet a la novel·la negra.
Descripció
El matí del 7 d’agost de 1957, un Consell de Guerra jutjava a Barcelona en Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat republicana. Sis anys abans havia entrat clandestinament a Catalunya en considerar-se el legítim secretari general del seu partit. Havia decidit tornar de l’exili per lluitar contra la dictadura franquista i a favor del que ell sempre havia defensat, un projecte republicà, socialista, catalanista i democràtic, que fos capaç de fer de Catalunya un país igualitari i just, un projecte plural dirigit per les classes treballadores i que oferís el principi d’autodeterminació dels pobles com a punt central del seu programa, amb la promesa de lluitar per fer possible que les llibertats socials i nacionals formessin part d’un mateix propòsit.
Perseguit pel franquisme i l’estalinisme, durant tres anys i mig Comorera viurà clandestinament a Barcelona, editarà l’òrgan de premsa Treball, que repartiran per les bústies dels barris de la ciutat ell i la seva companya Rosa Santacana, i sobreviurà gràcies a les traduccions que farà de les novel·les del comissari Maigret.
El matí del 7 d’agost de 1957, un Consell de Guerra jutjava a Barcelona en Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat republicana. Sis anys abans havia entrat clandestinament a Catalunya en considerar-se el legítim secretari general del seu partit. Havia decidit tornar de l’exili per lluitar contra la dictadura franquista i a favor del que ell sempre havia defensat, un projecte republicà, socialista, catalanista i democràtic, que fos capaç de fer de Catalunya un país igualitari i just, un projecte plural dirigit per les classes treballadores i que oferís el principi d’autodeterminació dels pobles com a punt central del seu programa, amb la promesa de lluitar per fer possible que les llibertats socials i nacionals formessin part d’un mateix propòsit.
Perseguit pel franquisme i l’estalinisme, durant tres anys i mig Comorera viurà clandestinament a Barcelona, editarà l’òrgan de premsa Treball, que repartiran per les bústies dels barris de la ciutat ell i la seva companya Rosa Santacana, i sobreviurà gràcies a les traduccions que farà de les novel·les del comissari Maigret.
Portada de «Protocol M. L'afer Comorera»