15
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
15:14h
L'Ajuntament de Vic vol fer una aposta clara per l'habitatge cooperatiu. Vol destinar un espai del barri de la Serra de Senferm, de la seva propietat, per a la construcció de pisos nous destinats a lloguer assequible a través de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Així ho explica la regidora d'Habitatge Susagna Roura, que ha esgrimit les principals línies d'habitatge a la ciutat.
En aquest sentit, la regidora de Benestar i família Núria Homs destaca que "el plantejament és que l'Ajuntament fa una sessió a una cooperativa" i després s'han de buscar els inquilins cooperativistes. Aquests fan una entrada "raonable" per fer les obres, que s'aniran pagant amb una "quota d'ús" mensual. "És un plantejament orientat als joves", afegeix la regidora.
La intenció de l'Ajuntament és desenvolupar aquesta experiència d'habitatge cooperatiu en un espai de la Serra-de-Senferm. A hores d'ara només hi ha la carcassa. Com a mínim s'hi podran fer uns 12 habitatges, tot i que s'està estudiant ampliar-ho.
Aquest model està estès a la resta d'Europa i amb alguna experiència a Barcelona. "Marxem de la idea d'habitatge com a font d'especulació", diu Homs, remarcant que "és una bona fórmula per canviar el xip".
Lloguer social i assequible
La construcció de pisos cooperatius és una de les mesures sobre lloguer assequible que vol impulsar l'ajuntament. D'altra banda, Roura destaca que es vol ampliar el parc d'habitatges, a través del programa INVic, que permet la remodelació d'habitatges destinats a lloguer social. "El reformularem per fer-lo més atractiu a la gent que vulgui posar-lo a un lloguer assequible".
"També donarem garanties als arrendadors", a través de l'oficina, per tal que, per exemple, una persona pugui dipositar la fiança a través d'un certificat com a garantia que està pendent de rebre una subvenció o ajut.
Primera sessió de la Taula d'Habitatge
Roura i Homs han presentat aquestes mesures en la primera sessió de la Taula d'Habitatge de Vic, en què han participat diversos representants d'associacions i col·lectius de la ciutat, com la PAH, Càritas, Casal Claret, Suport Solidari, així com altres departaments.
Homs remarca que l'habitatge "cal abordar-lo des dels ens, però també la societat civil". "Una mostra d'això és que en la campanya del lloguer assequible, necessitem la complicitat de tots. El boca-orella fa que funcioni", puntualitza.
L'IBI i contra la sobreocupació
Entre les polítiques d'habitatge més novedoses, destaquen els recàrrecs a l'IBI i la persecució a la sobreocupació. D'una banda, l'Ajuntament ha augmentat el recàrrec de l'IBI al 50% pels pisos desocupats. Per contra, tal com destaca Roura, també es redueix l'impost per als habitatges que s'acullen al programa INVic. "Volem mobilitzar el parc d'habitatge", afegeix Homs.
D'altra banda, Homs remarca que s'iniciaran expedients sancionadors contra la sobreocupació. "Pensem que tothom té dret a l'habitatge, però digne", diu la regidora, destacant que es volen minimitzar una de les males praxis més esteses a la ciutat i lluitar contra l'ocupació il·legal. "Una sobreocupació pot portar a altres problemes greus", apunta.
L'expropiació l'ús dels pisos buits, a sobre la taula
Arran de la nova Llei d'habitatge, que ha de ratificar el Parlament de Catalunya, l'Ajuntament de Vic vol impulsar alguna de les mesures que contempla el decret. Una que és vista amb bons ulls és l'expropiació d'ús de pisos de grans tenidors, la majoria de fons d'inversió, si estan buits en un període de 2 anys. "Això fa que també s'hagi d'actualitzar el cens d'habitatge buit anualment", diu Roura.
Quants pisos buits hi ha?
Saber quants pisos buits hi ha "és força complicat". Així ho explica la regidora Roura, remarcant que la dificultat del recompte d'habitatges buits rau sobretot en el fet que "és una dada viva". Les darreres xifres de les quals es disposava -el 2017- era que hi ha uns 2.000 pisos buits.
Pel que fa a pisos a través de la Mesa d'emergència, segons dades del 2019, de les 38 famílies pendents, 22 es van resoldre, 12 van ser no favorables i 4 van desistir. Actualment la llista d'espera té tres casos oberts, un dels quals espera una resposta des del 2019.
En aquest sentit, la regidora de Benestar i família Núria Homs destaca que "el plantejament és que l'Ajuntament fa una sessió a una cooperativa" i després s'han de buscar els inquilins cooperativistes. Aquests fan una entrada "raonable" per fer les obres, que s'aniran pagant amb una "quota d'ús" mensual. "És un plantejament orientat als joves", afegeix la regidora.
La intenció de l'Ajuntament és desenvolupar aquesta experiència d'habitatge cooperatiu en un espai de la Serra-de-Senferm. A hores d'ara només hi ha la carcassa. Com a mínim s'hi podran fer uns 12 habitatges, tot i que s'està estudiant ampliar-ho.
Aquest model està estès a la resta d'Europa i amb alguna experiència a Barcelona. "Marxem de la idea d'habitatge com a font d'especulació", diu Homs, remarcant que "és una bona fórmula per canviar el xip".
Lloguer social i assequible
La construcció de pisos cooperatius és una de les mesures sobre lloguer assequible que vol impulsar l'ajuntament. D'altra banda, Roura destaca que es vol ampliar el parc d'habitatges, a través del programa INVic, que permet la remodelació d'habitatges destinats a lloguer social. "El reformularem per fer-lo més atractiu a la gent que vulgui posar-lo a un lloguer assequible".
Núria Homs i Susagna Roura, explicant les mesures d'habitatge a Vic Foto: Carles Fiter
"També donarem garanties als arrendadors", a través de l'oficina, per tal que, per exemple, una persona pugui dipositar la fiança a través d'un certificat com a garantia que està pendent de rebre una subvenció o ajut.
Primera sessió de la Taula d'Habitatge
Roura i Homs han presentat aquestes mesures en la primera sessió de la Taula d'Habitatge de Vic, en què han participat diversos representants d'associacions i col·lectius de la ciutat, com la PAH, Càritas, Casal Claret, Suport Solidari, així com altres departaments.
Homs remarca que l'habitatge "cal abordar-lo des dels ens, però també la societat civil". "Una mostra d'això és que en la campanya del lloguer assequible, necessitem la complicitat de tots. El boca-orella fa que funcioni", puntualitza.
L'IBI i contra la sobreocupació
Entre les polítiques d'habitatge més novedoses, destaquen els recàrrecs a l'IBI i la persecució a la sobreocupació. D'una banda, l'Ajuntament ha augmentat el recàrrec de l'IBI al 50% pels pisos desocupats. Per contra, tal com destaca Roura, també es redueix l'impost per als habitatges que s'acullen al programa INVic. "Volem mobilitzar el parc d'habitatge", afegeix Homs.
La primera sessió de la Taula d'Habitatge de Vic Foto: ACN
D'altra banda, Homs remarca que s'iniciaran expedients sancionadors contra la sobreocupació. "Pensem que tothom té dret a l'habitatge, però digne", diu la regidora, destacant que es volen minimitzar una de les males praxis més esteses a la ciutat i lluitar contra l'ocupació il·legal. "Una sobreocupació pot portar a altres problemes greus", apunta.
L'expropiació l'ús dels pisos buits, a sobre la taula
Arran de la nova Llei d'habitatge, que ha de ratificar el Parlament de Catalunya, l'Ajuntament de Vic vol impulsar alguna de les mesures que contempla el decret. Una que és vista amb bons ulls és l'expropiació d'ús de pisos de grans tenidors, la majoria de fons d'inversió, si estan buits en un període de 2 anys. "Això fa que també s'hagi d'actualitzar el cens d'habitatge buit anualment", diu Roura.
Quants pisos buits hi ha?
Saber quants pisos buits hi ha "és força complicat". Així ho explica la regidora Roura, remarcant que la dificultat del recompte d'habitatges buits rau sobretot en el fet que "és una dada viva". Les darreres xifres de les quals es disposava -el 2017- era que hi ha uns 2.000 pisos buits.
Pel que fa a pisos a través de la Mesa d'emergència, segons dades del 2019, de les 38 famílies pendents, 22 es van resoldre, 12 van ser no favorables i 4 van desistir. Actualment la llista d'espera té tres casos oberts, un dels quals espera una resposta des del 2019.