13
de gener
del
2020
Els detinguts el 23-S, en el marc de l’Operació Judes, i el grup de suport, Detingudes 23-S, han exigit l’arxivament de la causa cap a les nou persones detingudes que hi ha relacionades, de les quals set van entrar a presó acusades de terrorisme i que aquest divendres van sortir els dos últims, el sabadellenc Jordi Ros i Germinal Tomàs. Entre els detinguts hi ha l'osonenc Txevi Buigas.
Precisament, han carregat contra l’Estat en l’ús d’aquesta acusació com "l'única resposta" per fer front "als conflictes polítics i socials". En un comunicat han justificat que la causa, impulsada per l’Audiència Nacional, es "tracta d’una operació política articulada des del poder policial i judicial" i que va "contra l’independentisme i criminalitzar les respostes populars front les lògiques d’Estat".
En aquest sentit, han recordat la "persecució" que ha dut a terme com en els casos de la Tamara, l’Adri -CDR que va marxar a Bèlgica- i l’operació Pandora, entre d’altres. Tot i celebrar que els set empresonats estiguin ja en llibertat, "continuen sent represaliats pel seu posicionament polític en favor de l'autodeterminació i la seva participació en les mobilitzacions".
També han denunciat "la vulneració de drets" que han patit en aquest operatiu policial amb "l'esbotzament de portes de matinada" i la posterior estada a presó amb "el règim FIES (Fitxers Interns d’Especial Seguiment) i l’aïllament. Són tractes inhumans i d’excepcionalitat que no haurien de tenir cabuda en un Estat pretesament democràtic". Per això, també han reivindicat "la fi" del FIES i d'aquest tracte separat dins els centres penitenciaris, així com "la dissolució" de l’Audiència Nacional, "hereva directa del Tribunal d'Orden Público franquista".
Precisament, han carregat contra l’Estat en l’ús d’aquesta acusació com "l'única resposta" per fer front "als conflictes polítics i socials". En un comunicat han justificat que la causa, impulsada per l’Audiència Nacional, es "tracta d’una operació política articulada des del poder policial i judicial" i que va "contra l’independentisme i criminalitzar les respostes populars front les lògiques d’Estat".
En aquest sentit, han recordat la "persecució" que ha dut a terme com en els casos de la Tamara, l’Adri -CDR que va marxar a Bèlgica- i l’operació Pandora, entre d’altres. Tot i celebrar que els set empresonats estiguin ja en llibertat, "continuen sent represaliats pel seu posicionament polític en favor de l'autodeterminació i la seva participació en les mobilitzacions".
També han denunciat "la vulneració de drets" que han patit en aquest operatiu policial amb "l'esbotzament de portes de matinada" i la posterior estada a presó amb "el règim FIES (Fitxers Interns d’Especial Seguiment) i l’aïllament. Són tractes inhumans i d’excepcionalitat que no haurien de tenir cabuda en un Estat pretesament democràtic". Per això, també han reivindicat "la fi" del FIES i d'aquest tracte separat dins els centres penitenciaris, així com "la dissolució" de l’Audiència Nacional, "hereva directa del Tribunal d'Orden Público franquista".