03
de gener
del
2020
Un total de 184 ajuntaments catalans, entre els quals n'hi ha 16 d'Osona, han sol·licitat al Ministeri d’Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l’impost sobre béns immobles (IBI). D’aquests 184 municipis catalans, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d’entre el 3% i el 5% per a un total de 182 d'aquests, ja que l’anterior revisió s’havia realitzat en dates anteriors al 2011. Només en dos municipis de Lleida que han sol·licitat la revisió (Artesa de Lleida i Os de Balaguer), els nous valors implicaran una correcció a la baixa (del 3%), ja que els últims daten del 2011.
A Osona, n'hi ha 16 i destaca el cas de Montesquiu, que no s'han revisat els valors des del 1985. Aquest conjuntament amb Celrà, a Girona, són els municipis catalans més antics. Després de Montesquiu, hi ha Taradell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora (1987); Centelles, Tona i Lluçà (1988); Viladrau, Olost, Rupit i Pruit, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sora (1989); Calldetenes i Espinelves (1990); i Sant Julià de Vilatorta (2000). D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar a finals de desembre l’ordre del Ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província. Els ajuntaments poden sol·licitar l'actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat.
Si puja el valor cadastral, acostuma a pujar l'IBI
Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l'increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.
El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d'actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van revisar els seus valors cadastrals per última vegada entre el 2011 i el 2013 es preveu un coeficient de 0,97 que implica una reducció del 3%.
A Osona, n'hi ha 16 i destaca el cas de Montesquiu, que no s'han revisat els valors des del 1985. Aquest conjuntament amb Celrà, a Girona, són els municipis catalans més antics. Després de Montesquiu, hi ha Taradell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora (1987); Centelles, Tona i Lluçà (1988); Viladrau, Olost, Rupit i Pruit, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sora (1989); Calldetenes i Espinelves (1990); i Sant Julià de Vilatorta (2000). D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar a finals de desembre l’ordre del Ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província. Els ajuntaments poden sol·licitar l'actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat.
Si puja el valor cadastral, acostuma a pujar l'IBI
Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l'increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.
El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d'actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van revisar els seus valors cadastrals per última vegada entre el 2011 i el 2013 es preveu un coeficient de 0,97 que implica una reducció del 3%.