15
de desembre
del
2019
La utilització i comercialització de plàstics d’un sol ús ha incrementat significativament les últimes dècades. Un cop utilitzats i convertits en residus, la dificultat per gestionar aquests plàstics ha provocat la seva dispersió en el medi ambient, amb efectes perjudicials per als ecosistemes i la biodiversitat a escala mundial i amb un impacte especial en els ecosistemes aquàtics. De fet, s’estima que el 80% dels materials plàstics que arriben al mar tenen el seu origen a la terra, i hi son transportats directament per les xarxes fluvials. És en aquest context que el Centre Tecnològic BETA (Biodiveristat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària) ha posat en marxa el projecte “Pescadors de plàstic”, que investigarà la contaminació per plàstics en tres rius catalans involucrant infants i joves en la recerca.
L’objectiu principal de “Pescadors de plàstic” és promoure l’ensenyament del mètode científic a infants i joves de cinquè de primària a segon d’ESO a partir d’una problemàtica ambiental “real però poc coneguda”, segons explica Meritxell Abril, investigadora del CT BETA i coordinadora del projecte juntament amb el també investigador Lorenzo Proia. “Malgrat que s’ha parlat molt del problema que suposa la gran presència de plàstics als oceans, la contaminació de residus plàstics als rius i el seu paper com a transportadors fins al mar és una realitat molt més desconeguda”, explica Abril. Per això, el projecte proposa que siguin els mateixos alumnes els que treballin al costat dels investigadors del CT BETA al llarg de tot el procés científic, “des del plantejament de les hipòtesis, passant pel treball de camp i el mostreig fins a l’anàlisi final de dades”.
19 escoles i 789 alumnes de les conques del Tordera, el Fluvià i el Baix Ter
En aquesta primera edició del projecte es treballarà en tres conques petites que, segons Meritxell Abril “tenen característiques hidrològiques, usos del sòl i presència industrial molt diferents entre elles”: la part baixa del riu Tordera, de naturalesa seca, el riu Fluvià, amb moltes preses petites i un cabal continu, i el baix Ter amb grans embassaments al seu inici.
De moment “Pescadors de plàstic” ja ha involucrat 19 escoles properes a les conques dels tres rius que es treballaran (7 al Tordera, 7 al Fluvià i 5 al Baix Ter). En total, 789 alumnes (246 de primària i 543 d’ESO) participaran en aquesta proposta de ciència ciutadana duta als centres escolars. Es tracta de centres del Vallès Oriental (Santa Maria de Palautordera - Sant Celoni), el Maresme (Tordera i Malgrat de Mar), la Garrotxa (Olot, Besalú, Les Preses i Argelaguer), el Baix Empordà (Verges, Ullà i Torroella de Montgrí), el Gironès (Celrà, i Medinyà) i la Selva (Hostalric-Breda).
Des d’ara i al llarg de tot aquest curs acadèmic, l’alumnat treballarà a l’aula a partir d’una guia d’activitats elaborada pels investigadors del CT BETA. El seu treball culminarà a l’abril amb un únic mostreig de camp, que faran tots els centres alhora repartits en diferents trams, en una sola jornada i a partir del kit de mostreig i les indicacions proporcionades pel centre de recerca. A principis de juny, el projecte culminarà amb un congrés científic a la UVic on tant l’alumnat com els investigadors presentaran els resultats obtinguts.
Coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència a la UVic-UCC, "Pescadors de Plàstic" va dur a terme aquest passat novembre uns tallers vinculat al projecte. Un total de 172 alumnes d’entre cinquè de Primària i segon d’ESO van rebre una formació teòrica i van participar en un mostreig al riu Mèder per detectar-hi residus plàstics i caracteritzar-los tant quantitativament com qualitativament.
Pedagogia sobre el mètode científic i educació ambiental
“Tot el projecte està orientat a fer pedagogia, tant sobre el mètode científic com sobre la problemàtica ambiental de la contaminació per plàstics als rius”, diu Meritxell Abril, segons la qual malgrat tot s’espera “obtenir dades de qualitat” que permetin “fer un mapeig detallat de la quantitat i la distribució dels plàstics al llarg de les tres conques”. "Pescadors de Plàstic" s’inspira en el projecte Científicos de la Basura, iniciat a Chile i amb presència a diversos països de Sud-amèrica, amb qui el CT BETA col·labora. En properes edicions és extrapolable a altres rius del territori català.
El projecte es duu a terme amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) - Ministerio de Ciencia, Innvovación y Universidades. L’ajuda forma part de la darrera convocatòria per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació.
Un problema a l’alça
Des que als anys 50 es va començar a produir plàstic, a tot el món se n’han fabricat 8,3 mil milions de tones. De fet, cada any només els fabricants de begudes generen més de 500 mil milions d’ampolles de plàstic d’un sol ús. Només a Europa, el 2016 la seva producció va arribar als 60 milions de tones, i el mateix any Espanya va ser el quart país de la Unió amb més demanda de plàstics, el 50% dels quals van acabar en abocadors. Lluny de disminuir, les xifres augmenten i s’estima que el 2020 se superaran per primer cop els 500 milions de tones de plàstic anuals fabricades al planeta, fet que suposaria uns nivells un 900% superiors als de fa 40 anys.
“Els últims anys s’està prenent cada vegada més consciència de la magnitud d’aquest problema a nivell mediambiental, sobretot pel que fa als efectes negatius de la presència de plàstics per a la fauna marina”, reconeix Meritxell Abril, segons la qual “la població sensibilitzada va en augment”. Malgrat tot, la investigadora del CT BETA assegura que “no s’està posant prou èmfasi en els orígens del plàstic present al mar, i sobretot del rol dels rius en aquest procés i dels efectes nocius que la seva presència té, també, per als ecosistemes d’aigua dolça”. Per a Abril calen “més estudis científics que quantifiquin l’acumulació i distribució de residus plàstics al llarg de les conques fluvials i que analitzin el paper dels rius con a transportadors d’aquests contaminants persistents fins al mar”.
L’objectiu principal de “Pescadors de plàstic” és promoure l’ensenyament del mètode científic a infants i joves de cinquè de primària a segon d’ESO a partir d’una problemàtica ambiental “real però poc coneguda”, segons explica Meritxell Abril, investigadora del CT BETA i coordinadora del projecte juntament amb el també investigador Lorenzo Proia. “Malgrat que s’ha parlat molt del problema que suposa la gran presència de plàstics als oceans, la contaminació de residus plàstics als rius i el seu paper com a transportadors fins al mar és una realitat molt més desconeguda”, explica Abril. Per això, el projecte proposa que siguin els mateixos alumnes els que treballin al costat dels investigadors del CT BETA al llarg de tot el procés científic, “des del plantejament de les hipòtesis, passant pel treball de camp i el mostreig fins a l’anàlisi final de dades”.
19 escoles i 789 alumnes de les conques del Tordera, el Fluvià i el Baix Ter
En aquesta primera edició del projecte es treballarà en tres conques petites que, segons Meritxell Abril “tenen característiques hidrològiques, usos del sòl i presència industrial molt diferents entre elles”: la part baixa del riu Tordera, de naturalesa seca, el riu Fluvià, amb moltes preses petites i un cabal continu, i el baix Ter amb grans embassaments al seu inici.
De moment “Pescadors de plàstic” ja ha involucrat 19 escoles properes a les conques dels tres rius que es treballaran (7 al Tordera, 7 al Fluvià i 5 al Baix Ter). En total, 789 alumnes (246 de primària i 543 d’ESO) participaran en aquesta proposta de ciència ciutadana duta als centres escolars. Es tracta de centres del Vallès Oriental (Santa Maria de Palautordera - Sant Celoni), el Maresme (Tordera i Malgrat de Mar), la Garrotxa (Olot, Besalú, Les Preses i Argelaguer), el Baix Empordà (Verges, Ullà i Torroella de Montgrí), el Gironès (Celrà, i Medinyà) i la Selva (Hostalric-Breda).
Des d’ara i al llarg de tot aquest curs acadèmic, l’alumnat treballarà a l’aula a partir d’una guia d’activitats elaborada pels investigadors del CT BETA. El seu treball culminarà a l’abril amb un únic mostreig de camp, que faran tots els centres alhora repartits en diferents trams, en una sola jornada i a partir del kit de mostreig i les indicacions proporcionades pel centre de recerca. A principis de juny, el projecte culminarà amb un congrés científic a la UVic on tant l’alumnat com els investigadors presentaran els resultats obtinguts.
Coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència a la UVic-UCC, "Pescadors de Plàstic" va dur a terme aquest passat novembre uns tallers vinculat al projecte. Un total de 172 alumnes d’entre cinquè de Primària i segon d’ESO van rebre una formació teòrica i van participar en un mostreig al riu Mèder per detectar-hi residus plàstics i caracteritzar-los tant quantitativament com qualitativament.
Pedagogia sobre el mètode científic i educació ambiental
“Tot el projecte està orientat a fer pedagogia, tant sobre el mètode científic com sobre la problemàtica ambiental de la contaminació per plàstics als rius”, diu Meritxell Abril, segons la qual malgrat tot s’espera “obtenir dades de qualitat” que permetin “fer un mapeig detallat de la quantitat i la distribució dels plàstics al llarg de les tres conques”. "Pescadors de Plàstic" s’inspira en el projecte Científicos de la Basura, iniciat a Chile i amb presència a diversos països de Sud-amèrica, amb qui el CT BETA col·labora. En properes edicions és extrapolable a altres rius del territori català.
El projecte es duu a terme amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) - Ministerio de Ciencia, Innvovación y Universidades. L’ajuda forma part de la darrera convocatòria per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació.
Un problema a l’alça
Des que als anys 50 es va començar a produir plàstic, a tot el món se n’han fabricat 8,3 mil milions de tones. De fet, cada any només els fabricants de begudes generen més de 500 mil milions d’ampolles de plàstic d’un sol ús. Només a Europa, el 2016 la seva producció va arribar als 60 milions de tones, i el mateix any Espanya va ser el quart país de la Unió amb més demanda de plàstics, el 50% dels quals van acabar en abocadors. Lluny de disminuir, les xifres augmenten i s’estima que el 2020 se superaran per primer cop els 500 milions de tones de plàstic anuals fabricades al planeta, fet que suposaria uns nivells un 900% superiors als de fa 40 anys.
“Els últims anys s’està prenent cada vegada més consciència de la magnitud d’aquest problema a nivell mediambiental, sobretot pel que fa als efectes negatius de la presència de plàstics per a la fauna marina”, reconeix Meritxell Abril, segons la qual “la població sensibilitzada va en augment”. Malgrat tot, la investigadora del CT BETA assegura que “no s’està posant prou èmfasi en els orígens del plàstic present al mar, i sobretot del rol dels rius en aquest procés i dels efectes nocius que la seva presència té, també, per als ecosistemes d’aigua dolça”. Per a Abril calen “més estudis científics que quantifiquin l’acumulació i distribució de residus plàstics al llarg de les conques fluvials i que analitzin el paper dels rius con a transportadors d’aquests contaminants persistents fins al mar”.