21
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:06h
Oferir als estudiants d'una sèrie de matèries que siguin comunes per a tots, independentment del grau que estiguin cursant, és un dels objectius a curt termini que s'ha marcat el nou rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Josep-Eladi Baños. En una entrevista a l'ACN, el màxim responsable del centre assegura que un programa de matèries pròpies ajudaria a crear professionals "amb un perfil determinat" amb segell UVic-UCC. Si els degans i la junta de facultat hi donen el vistiplau, els futurs mestres, biotecnòlegs o els estudiants de màrqueting impartiran de manera unificada classes d'ètica, pensament crític, lideratge de projectes, treball en equip o emprenedoria, entre d'altres. "És important perquè són valors que els acompanyaran durant molts anys en la seva vida professional", ha explicat Baños.
"Allò que s'ensenya ara mateix a classe és molt probable que en pocs anys deixi de tenir valor. Per això és important que en el nostre cas la universitat ensenyi a aprendre i converteixi els estudiants en professionals de l'aprenentatge", ha explicat el rector de la UVic, Josep-Eladi Baños. "Hi ha graus en què la màxima és molt clara, com una enginyeria de telecomunicacions, i d'altres en què no ho és tant, però l'important és que l'estudiant aprengui aquesta capacitat", ha explicat el rector.
Amb aquest objectiu en ment, des de la universitat s'està treballant per implantar un programa de matèries pròpies que ajudi a crear professionals amb un perfil compartit, acabin amb el títol amb què acabin. El rector té molt clar que l'estudiant que acabi sortint de la UVic-UCC, a banda de l'expertesa en el grau concret, també ha de tenir coneixements d'ètica, sobre com liderar projectes, que sàpiga treballar en equip o que domini els coneixements bàsics de l'emprenedoria, per exemple. Els estudiants que surtin de la UVic-UCC també han de ser capaços d'adaptar-se al món laboral i analitzar críticament la realitat, ha dit el rector. És a dir, estudiants amb uns valors, i unes aptituds i comprensió del territori que els permetrà desenvolupar "amb solvència" la seva carrera professional.
Ara mateix aquestes matèries estan pendents de revisió per part dels degans, que seran qui hauran d'implementar els canvis i veure com encaixen aquestes matèries amb els plans d'estudi actuals. La idea del rector, però, és implantar-ho el curs vinent o l'altre. A grans trets, es tractaria d'una assignatura per semestre d'entre quatre i sis crèdits, cosa que implicaria unes tres o quatre hores setmanals.
El rector és una figura escollida per a quatre anys que es poden prorrogar quatre anys més. Amb aquest horitzó en ment, Baños planteja una universitat que formi els alumnes amb un model educatiu "absolutament envejat" per altres universitats, amb una recerca adaptada a les necessitats territorials que la faci referent a nivell internacional. En aquest temps, Josep-Eladi Baños també vol aconseguir una universitat que esdevingui un element vertebrador de la societat des de tots els punts de vista, no només des de l'econòmic, sinó també des del social i el cultural. Amb els primers mesos des que va prendre possessió del càrrec el passat 31 de gener té clar que l'objectiu es pot acomplir "perquè la universitat està madura per fer aquest salt".
Passar del 19% al 30%
La singularitat de la Universitat de Vic-UCC dins el panorama universitari català la converteix en l'únic centre al país que es finança a través d'inversió privada i pública a la vegada. Cada any varia, però l'aportació que fa la Generalitat – a través d'un contracte-programa- ronda el 20%. Concretament, el 2019 ha estat del 19%, però Baños opina que aquesta contribució hauria de créixer.
La situació actual de falta de pressupostos obliga els centres públics, no només el de Vic, a rebre unes aportacions que no s'ajusten a la realitat. "Certament cada any tenim menys diners, perquè hi ha un augment vegetatiu de la universitat que no està contemplat per pressupostos o transferències estables", ha lamentat. Amb tot, Baños s'ha mostrat optimista i espera que enguany el Govern pugui aprovar els pressupostos i els recursos finalment puguin arribar.
El desig del rector és que el contracte-programa vetlli pel 30% del finançament de la universitat. "Com que entenem que no es pot passar del 19 al 30 en un any, voldríem un pla que permetés que periòdicament la UVic-UCC pogués anar creixent per arribar a la xifra desitjada", ha explicat.
El capítol que surt més mal parat d'aquest infrafinançament de la universitat que el rector proposa solucionar és l'apartat de les inversions. En aquest sentit, fins que els pressupostos no es desencallin, un dels projectes estrella, la creació de la facultat de ciències de la salut que s'ha d'ubicar al Prat d'en Galliners, de moment queda aturada.
Vic, un lloc on treballar i viure
L'impacte de la Universitat de Vic aporta 110 milions d'euros al territori i la creació de gairebé 2.000 llocs de treball, segons un informe que es va presentar aquest any elaborat pel mateix centre a càrrec del professor Enric Casulleras. Pel rector, però, l'impacte va molt més enllà i transcendeix l'àmbit social, empresarial i cultural, per exemple. El rector també opina que la universitat pot jugar un paper important per retenir el talent al territori "i que no se'n vagin a l'àrea metropolitana. "Això és una gran pèrdua des del punt de vista nacional", ha lamentat.
"Seria important que la universitat fes aquest paper de fer possible que els estudiants considerin quedar-se a treballar en aquest territori", ha destacat. "La conurbació barcelonina, entesa com a 4 milions d'habitants, ja no pot aguantar més pressió, ni del trànsit, ni de la contaminació, tampoc de l'habitatge", ha assenyalat. "Hi ha una Catalunya on la gent pot tenir projectes vitals molt reeixits en un lloc agradable per viure i en això la universitat hi pot ajudar", ha afegit.
"Allò que s'ensenya ara mateix a classe és molt probable que en pocs anys deixi de tenir valor. Per això és important que en el nostre cas la universitat ensenyi a aprendre i converteixi els estudiants en professionals de l'aprenentatge", ha explicat el rector de la UVic, Josep-Eladi Baños. "Hi ha graus en què la màxima és molt clara, com una enginyeria de telecomunicacions, i d'altres en què no ho és tant, però l'important és que l'estudiant aprengui aquesta capacitat", ha explicat el rector.
Amb aquest objectiu en ment, des de la universitat s'està treballant per implantar un programa de matèries pròpies que ajudi a crear professionals amb un perfil compartit, acabin amb el títol amb què acabin. El rector té molt clar que l'estudiant que acabi sortint de la UVic-UCC, a banda de l'expertesa en el grau concret, també ha de tenir coneixements d'ètica, sobre com liderar projectes, que sàpiga treballar en equip o que domini els coneixements bàsics de l'emprenedoria, per exemple. Els estudiants que surtin de la UVic-UCC també han de ser capaços d'adaptar-se al món laboral i analitzar críticament la realitat, ha dit el rector. És a dir, estudiants amb uns valors, i unes aptituds i comprensió del territori que els permetrà desenvolupar "amb solvència" la seva carrera professional.
Ara mateix aquestes matèries estan pendents de revisió per part dels degans, que seran qui hauran d'implementar els canvis i veure com encaixen aquestes matèries amb els plans d'estudi actuals. La idea del rector, però, és implantar-ho el curs vinent o l'altre. A grans trets, es tractaria d'una assignatura per semestre d'entre quatre i sis crèdits, cosa que implicaria unes tres o quatre hores setmanals.
El rector és una figura escollida per a quatre anys que es poden prorrogar quatre anys més. Amb aquest horitzó en ment, Baños planteja una universitat que formi els alumnes amb un model educatiu "absolutament envejat" per altres universitats, amb una recerca adaptada a les necessitats territorials que la faci referent a nivell internacional. En aquest temps, Josep-Eladi Baños també vol aconseguir una universitat que esdevingui un element vertebrador de la societat des de tots els punts de vista, no només des de l'econòmic, sinó també des del social i el cultural. Amb els primers mesos des que va prendre possessió del càrrec el passat 31 de gener té clar que l'objectiu es pot acomplir "perquè la universitat està madura per fer aquest salt".
Passar del 19% al 30%
La singularitat de la Universitat de Vic-UCC dins el panorama universitari català la converteix en l'únic centre al país que es finança a través d'inversió privada i pública a la vegada. Cada any varia, però l'aportació que fa la Generalitat – a través d'un contracte-programa- ronda el 20%. Concretament, el 2019 ha estat del 19%, però Baños opina que aquesta contribució hauria de créixer.
La situació actual de falta de pressupostos obliga els centres públics, no només el de Vic, a rebre unes aportacions que no s'ajusten a la realitat. "Certament cada any tenim menys diners, perquè hi ha un augment vegetatiu de la universitat que no està contemplat per pressupostos o transferències estables", ha lamentat. Amb tot, Baños s'ha mostrat optimista i espera que enguany el Govern pugui aprovar els pressupostos i els recursos finalment puguin arribar.
El desig del rector és que el contracte-programa vetlli pel 30% del finançament de la universitat. "Com que entenem que no es pot passar del 19 al 30 en un any, voldríem un pla que permetés que periòdicament la UVic-UCC pogués anar creixent per arribar a la xifra desitjada", ha explicat.
El capítol que surt més mal parat d'aquest infrafinançament de la universitat que el rector proposa solucionar és l'apartat de les inversions. En aquest sentit, fins que els pressupostos no es desencallin, un dels projectes estrella, la creació de la facultat de ciències de la salut que s'ha d'ubicar al Prat d'en Galliners, de moment queda aturada.
Vic, un lloc on treballar i viure
L'impacte de la Universitat de Vic aporta 110 milions d'euros al territori i la creació de gairebé 2.000 llocs de treball, segons un informe que es va presentar aquest any elaborat pel mateix centre a càrrec del professor Enric Casulleras. Pel rector, però, l'impacte va molt més enllà i transcendeix l'àmbit social, empresarial i cultural, per exemple. El rector també opina que la universitat pot jugar un paper important per retenir el talent al territori "i que no se'n vagin a l'àrea metropolitana. "Això és una gran pèrdua des del punt de vista nacional", ha lamentat.
"Seria important que la universitat fes aquest paper de fer possible que els estudiants considerin quedar-se a treballar en aquest territori", ha destacat. "La conurbació barcelonina, entesa com a 4 milions d'habitants, ja no pot aguantar més pressió, ni del trànsit, ni de la contaminació, tampoc de l'habitatge", ha assenyalat. "Hi ha una Catalunya on la gent pot tenir projectes vitals molt reeixits en un lloc agradable per viure i en això la universitat hi pot ajudar", ha afegit.