14
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
20
de desembre
a les
18:24h
Els pisos de Can Garcia han estat durant molt de temps un element indiscutible dins l'anomenat sky line de Manlleu. Fa anys que se'n parla, però sembla que la desaparició dels blocs podria estar més a prop que mai si l'obra pot començar l'any que ve.
Dels 256 pisos que existien repartits entre els dos grans blocs -un d'ells aterrat el 2015-, ja només hi queden una desena de famílies. Alguns dels inquilins tenen dret a un reallotjament, però aquells que no -pel fet de ser famílies en situació vulnerable- també s'ha negociat amb la mesa d'emergència perquè tinguin un lloc on anar. Dels deu casos tan sols en queda un pendent de resolució.
L'enderroc no només canviarà la fisonomia de la ciutat, sinó que representarà una transformació total pel barri. "És una gran notícia per a Manlleu", ha assenyalat l'alcalde, Àlex Garrido.
"Ara estic molt content. El pis és nou i molt gran. Té alguns desperfectes, però a veure si els poden arreglar", ha explicat Mohamed Karrouch, un dels veïns que ja no viu als pisos de Can Garcia. En va marxar fa dos mesos acompanyat de la seva dona, la mare, i els seus tres fills adolescents. "Ara em faltaria el més important, tenir feina", ha lamentat.
Karrouch ha dit que fa vint anys, quan va entrar a viure a Can Garcia, sabia que anava a uns pisos que eren "per a pobres". "Però era barat, eren prou grans i no estaven malament", ha explicat. L'home té un record agradable d'aquell moment: "Els meus fills han crescut allà". Però alhora afegeix que mentre els primers anys s'hi vivia "molt bé", "després va anar entrant gent molt diferent i l'ambient es va complicar".
El barri on viu ara "no té res a veure" amb Can Garcia, ha destacat. "És molt diferent: el pis és molt més gran, i el barri molt tranquil". Entre els peròs hi ha el preu del lloguer. Karrouch assegura que li van prometre que pagaria la mateixa quota que estava abonant a Can Garcia, però la mesada s'ha acabat incrementant uns 80 euros. Malgrat ser conscient que el preu que paga està molt per sota del preu de mercat, "la quantitat continua sent molt alta". "Aquest pis és molt barat, però com que no tinc feina, per a mi és molt car", ha dit afegint que no li surten els comptes.
L'Abdel és un altre veí. Ell encara viu amb la seva família a Can Garcia. I tot i que originalment no tenia dret a reallotjament, després de passar per la mesa d'emergència d'habitatge i pel fet de ser una família amb fills petits en situació de vulnerabilitat, ha aconseguit una alternativa. "Jo porto aquí des del 2005 i fins dos anys després d'entrar no vaig saber que tancarien els pisos", ha explicat el jove. Fins que no li han confirmat que podran anar a un altre pis, l'Abdel relatava la "preocupació" i el "nerviosisme" amb què vivien la inquietud de no tenir un sostre per dormir. "A Can Garcia ara ja només hi vivim marroquins. Abans hi havia gent de molts altres llocs i tot anava be", ha explicat.
Pisos en estat molt deficient
El gran gegant de formigó que representen els pisos de Can Garcia no ha aconseguit superar el pas del temps. Inicialment es van construir 256 habitatges, repartits en dos edificis de tres escales cadascun. Alguns dels blocs tenen 11 plantes, d'altres 12, amb quatre habitatges per replà.
El coordinador de projectes de remodelació de l'Incasòl, Pere Picorelli, ha explicat que l'alçada de l'edifici i la manca de rehabilitació reiterada per part dels propietaris van repercutir en la degradació de l'estructura creant un problema endèmic.
"Habitualment treballem amb pisos degradats en ciutats de la mida de Manlleu, però no d'aquesta alçada", ha explicat Pere Picorelli. El responsable ha explicat que la combinació de diversos factors (excepcionalitat de l'alçada i la manca de manteniment i rehabilitació d'una estructura ja dèbil per se) provocava un "risc de col·lapse real".
L'Incasòl va expropiar els pisos a principis dels 2000. Segons Picorelli, probablement, el col·lapse no hagués provocat la caiguda sobtada d'un bloc, "però sí de les zones humides dels habitatges, com per exemple que un bany que hagués caigut sobre l'altre del pis inferior".
Calendari d'enderroc i futur de la zona
Com és òbvi, l'Incasòl no adjudicarà l'obra de l'enderroc fins que hagin marxat totes les famílies. El procés de buidatge tardarà més o menys depenent del ritme dels reallotjaments i la disponibilitat dels nous pisos. Amb tot, però, les previsions amb què treballa l'Institut Català del Sòl és que el bloc quedi buit abans d'acabar el 2019.
L'obra ja està licitada i s'espera que es pugui adjudicar el projecte a principis del 2020. L'enderroc, que durarà uns sis mesos i es farà de la mateixa manera que es va fer amb el bloc número 1, "no serà una tasca senzilla", ha advertit Picorelli, "ja que s'han de separar els edificis de manera manual, picar a mà, i després s'hauran de baixar cinc plantes també de forma manual".
Per a la zona on ara hi ha Can Garcia, el planejament urbanístic de Manlleu preveu "un edifici en consonància amb la ciutat, més baix, d'unes cinc o sis plantes, i amb un equipament a la planta baixa", ha explicat Picorelli. La realitat, però, és que encara no s'ha analitzat si es farà això o no, "s'ha de decidir".
Des del consistori, el fet que el procés d'enderroc arribi al final és una "molt bona notícia". "Teníem clar que no seria ràpid i que el desallotjament requeria un treball profund i intens de totes les parts", ha explicat l'alcalde, Àlex Garrido. El batlle ha afegit que el punt "més complicat" de tot el procés és el reallotjament de les famílies, "però ja som al tram final".
Emmarcat en la Llei de barris del 2006, l'enderroc dels pisos de Can Garcia canviarà a tots nivells un indret de la ciutat que s'havia degradat amb el pas dels anys i s'havia convertit en focus de conflicte, també molt massificat des que les onades migratòries dels anys 60 van començar a omplir el barri.
Dels 256 pisos que existien repartits entre els dos grans blocs -un d'ells aterrat el 2015-, ja només hi queden una desena de famílies. Alguns dels inquilins tenen dret a un reallotjament, però aquells que no -pel fet de ser famílies en situació vulnerable- també s'ha negociat amb la mesa d'emergència perquè tinguin un lloc on anar. Dels deu casos tan sols en queda un pendent de resolució.
L'enderroc no només canviarà la fisonomia de la ciutat, sinó que representarà una transformació total pel barri. "És una gran notícia per a Manlleu", ha assenyalat l'alcalde, Àlex Garrido.
"Ara estic molt content. El pis és nou i molt gran. Té alguns desperfectes, però a veure si els poden arreglar", ha explicat Mohamed Karrouch, un dels veïns que ja no viu als pisos de Can Garcia. En va marxar fa dos mesos acompanyat de la seva dona, la mare, i els seus tres fills adolescents. "Ara em faltaria el més important, tenir feina", ha lamentat.
Karrouch ha dit que fa vint anys, quan va entrar a viure a Can Garcia, sabia que anava a uns pisos que eren "per a pobres". "Però era barat, eren prou grans i no estaven malament", ha explicat. L'home té un record agradable d'aquell moment: "Els meus fills han crescut allà". Però alhora afegeix que mentre els primers anys s'hi vivia "molt bé", "després va anar entrant gent molt diferent i l'ambient es va complicar".
Alguns balcons dels pisos de Can Garcia Foto: ACN
El barri on viu ara "no té res a veure" amb Can Garcia, ha destacat. "És molt diferent: el pis és molt més gran, i el barri molt tranquil". Entre els peròs hi ha el preu del lloguer. Karrouch assegura que li van prometre que pagaria la mateixa quota que estava abonant a Can Garcia, però la mesada s'ha acabat incrementant uns 80 euros. Malgrat ser conscient que el preu que paga està molt per sota del preu de mercat, "la quantitat continua sent molt alta". "Aquest pis és molt barat, però com que no tinc feina, per a mi és molt car", ha dit afegint que no li surten els comptes.
L'Abdel és un altre veí. Ell encara viu amb la seva família a Can Garcia. I tot i que originalment no tenia dret a reallotjament, després de passar per la mesa d'emergència d'habitatge i pel fet de ser una família amb fills petits en situació de vulnerabilitat, ha aconseguit una alternativa. "Jo porto aquí des del 2005 i fins dos anys després d'entrar no vaig saber que tancarien els pisos", ha explicat el jove. Fins que no li han confirmat que podran anar a un altre pis, l'Abdel relatava la "preocupació" i el "nerviosisme" amb què vivien la inquietud de no tenir un sostre per dormir. "A Can Garcia ara ja només hi vivim marroquins. Abans hi havia gent de molts altres llocs i tot anava be", ha explicat.
Pisos en estat molt deficient
El gran gegant de formigó que representen els pisos de Can Garcia no ha aconseguit superar el pas del temps. Inicialment es van construir 256 habitatges, repartits en dos edificis de tres escales cadascun. Alguns dels blocs tenen 11 plantes, d'altres 12, amb quatre habitatges per replà.
El coordinador de projectes de remodelació de l'Incasòl, Pere Picorelli, ha explicat que l'alçada de l'edifici i la manca de rehabilitació reiterada per part dels propietaris van repercutir en la degradació de l'estructura creant un problema endèmic.
"Habitualment treballem amb pisos degradats en ciutats de la mida de Manlleu, però no d'aquesta alçada", ha explicat Pere Picorelli. El responsable ha explicat que la combinació de diversos factors (excepcionalitat de l'alçada i la manca de manteniment i rehabilitació d'una estructura ja dèbil per se) provocava un "risc de col·lapse real".
L'Incasòl va expropiar els pisos a principis dels 2000. Segons Picorelli, probablement, el col·lapse no hagués provocat la caiguda sobtada d'un bloc, "però sí de les zones humides dels habitatges, com per exemple que un bany que hagués caigut sobre l'altre del pis inferior".
Calendari d'enderroc i futur de la zona
Com és òbvi, l'Incasòl no adjudicarà l'obra de l'enderroc fins que hagin marxat totes les famílies. El procés de buidatge tardarà més o menys depenent del ritme dels reallotjaments i la disponibilitat dels nous pisos. Amb tot, però, les previsions amb què treballa l'Institut Català del Sòl és que el bloc quedi buit abans d'acabar el 2019.
L'obra ja està licitada i s'espera que es pugui adjudicar el projecte a principis del 2020. L'enderroc, que durarà uns sis mesos i es farà de la mateixa manera que es va fer amb el bloc número 1, "no serà una tasca senzilla", ha advertit Picorelli, "ja que s'han de separar els edificis de manera manual, picar a mà, i després s'hauran de baixar cinc plantes també de forma manual".
Per a la zona on ara hi ha Can Garcia, el planejament urbanístic de Manlleu preveu "un edifici en consonància amb la ciutat, més baix, d'unes cinc o sis plantes, i amb un equipament a la planta baixa", ha explicat Picorelli. La realitat, però, és que encara no s'ha analitzat si es farà això o no, "s'ha de decidir".
Des del consistori, el fet que el procés d'enderroc arribi al final és una "molt bona notícia". "Teníem clar que no seria ràpid i que el desallotjament requeria un treball profund i intens de totes les parts", ha explicat l'alcalde, Àlex Garrido. El batlle ha afegit que el punt "més complicat" de tot el procés és el reallotjament de les famílies, "però ja som al tram final".
Emmarcat en la Llei de barris del 2006, l'enderroc dels pisos de Can Garcia canviarà a tots nivells un indret de la ciutat que s'havia degradat amb el pas dels anys i s'havia convertit en focus de conflicte, també molt massificat des que les onades migratòries dels anys 60 van començar a omplir el barri.