14
de novembre
del
2019
Les Comarques Centrals van presentar el 2018 un augment del VAB del 2,2%, tot i que la indústria va progressar intensament (2,8%), igual que la construcció (4,1%), perquè la principal branca d'aquestes comarques, els serveis (amb un 53,1% del VAB de l'eix a 2017), va avançar només d'un 1,7% al temps que el primari es va contraure lleument (-0,4%).
Amb els resultats del 2018, les Comarques Centrals situen l'augment acumulat del seu VAB els anys de la recuperació 2013-18 en un 15,2%, per sobre la mitjana catalana del període (14,9%). En el balanç de superació de la crisi, aquesta millora redueix la pèrdua del VAB de les Comarques Centrals entre 2007 i 2018 només en un -1,5%. Pel que fa a afiliació, es troba ja només un -1,0% per sota els registres del 2007.
Així es desprèn de l'Anuari Econòmic Comarcal 2018 que ha presentat aquest dimecres el catedràtic emèrit de la UAB i autor de l'estudi, Josep Oliver, i Carles Caballero, director de Centre de Banca de Clients de BBVA a Manresa.
A la indústria, l'avenç del 2018 recull l'empenta de les produccions manufactureres (2,9%) i el menor increment de les d'energia, aigua, gas i reciclatge. La forta expansió de les manufactures el 2018 fou el resultat d'augments rellevants en algunes de les seves més importants branques, com maquinària i equip mecànic, metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació de material de transport, i d'increments més moderats al principal sector, el de les indústries de l'alimentació, begudes i tabac (augment del 2,2%), mentre el tèxtil, confecció, cuir i calçat i el paper i arts gràfiques creixien a l'entorn de l'1,0%. L'increment del VAB a la Catalunya Central és el més destacat del país.
Pel que fa al mercat de treball a la indústria a les Comarques Centrals, va presentar el 2018 una alça prou notable dels seus afiliats (del 3,1%), tot i que la molt intensa contracció de la crisi (superior al -27% dels seus efectius) no ha pogut compensar-se per la millora 2013-18 (augment proper al 21%), de manera que els 54.000 afiliats a la indústria el 2018 encara es troben un -12,2% per sota els del 2007.
Amb aquests registres, la recuperació del VAB del conjunt del sector industrial, entre el mínim del 2013 i el 2018, ha estat d'un rellevant 18,3%. Tanmateix, tot i aquesta notable millora, la forta contracció 2007-13 continua present, de manera que el VAB industrial del 2018, en termes reals, encara es troba un -2,2% per sota el generat el 2007.
El moderat increment dels serveis a les Comarques Centrals el 2018 (1,7%) és el reflex del contingut avenç dels privats (1,2%), els dominants a aquestes comarques (amb tres quarts parts del VAB terciari), en part compensats per la fortalesa dels col·lectius (3,1%). L'augment del terciari el 2018 situa el VAB generat en un elevat 14,6% per sobre el del 2007, tot i que l'augment dels serveis col·lectius més que dobla el dels privats. Així, encara que el 2018 el VAB d'aquests darrers supera en més de l'11% el del 2007, els serveis col·lectius han deixat enrere els registres de 2007 de forma més substancial, amb un augment 2007-18 del 26,3%.
Sectorialment, l'avenç del 2018 en l'àmbit dels serveis privats reflecteix increments rellevants en algunes importants branques, com transports i emmagatzematge, avenços moderats en hostaleria, activitats professionals, científiques i administratives i comerç i creixements nuls a immobiliàries. Pel que fa als serveis col·lectius, destaca l'augment intens dels d'administració pública i els moderats avenços dels educatius i sanitaris.
La continguda dinàmica productiva en el terciari ha tingut, tanmateix, un reflex millor en el mercat de treball. El 2018, el nombre d'afiliats del terciari va créixer d'un 3,9%, de manera que els serveis s'han recuperat totalment dels estralls de la crisi: els 118.000 afiliats del 2018 se situen un 18,0% per sobre els del 2007. Però, els resultats agregats del mercat de treball terciari tradueixen notables diferències entre els serveis privats i col·lectius. Aquests darrers van resistir prou la duresa dels anys 2008-13 (augment d'un 9,0%), de forma que el seu avenç 2013-18 (d'un extraordinari 30,5%) ha situat l'afiliació un 42,3% per sobre la del 2008; de la seva banda, els privats varen perdre ocupació a 2008-13 (un -9,6%), però l'increment posterior 2013-18 (22,2%) ha permès que els 84.000 afiliats del 2018 en els serveis privats siguin ja un 10,6% superiors als del 2008.
L'elevat creixement agregat de la construcció el 2018 (4,1%) reflecteix l'empenta de l'edificació i promoció immobiliària, una branca que aporta vora el 34% del VAB del sector, i que va augmentar d'un elevat 5,2%, recolzada en part per l'inici de nous habitatges. Aquests, després de l'extraordinària caiguda 2006-13 (dels més de 14.000 a escassament un centenar), s'han recuperat un tant a partir del 2015, de forma que els habitatges iniciats el 2018 han augmentat fins els 355. Als positius resultats de l'edificació del 2018 s'hi van sumar els de la demolició i preparació de terrenys i, també, de l'obra civil, mentre que la principal branca de la construcció a aquestes comarques (la d'instal·lació i acabats amb vora el 42% del VAB sectorial) s'estancava.
Pel que fa al primari, la lleu reducció del -0,4 % del VAB del sector el 2018 reflecteix la caiguda de la ramaderia (90 % del VAB), empentada a la baixa pel porquí (la seva principal branca), mentre que el VAB agrícola creixia recolzat en l'increment dels cereals.
A Catalunya el creixement del VAB se situa en el 2,6% el 2018
L'Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA, que analitza la distribució territorial de l'evolució econòmica catalana, destaca un creixement del VAB el 2018 del 2,6% al conjunt del país. Aquesta xifra, tot i que inferior al 3,3% del 2017, permet que el VAB de l‘economia catalana superi ja en un 6,2% el de l'any 2007. A nivell territorial, l'Àrea Metropolitana de Barcelona experimenta el major creixement, amb un VAB del 2,9%, i esdevé l'únic eix territorial que creix per sobre el conjunt de Catalunya. La dinàmica del 2018 s'ha reflectit en una ocupació que, mesurada per l'EPA, va créixer d'un 2,8% anual.
Al conjunt de Catalunya, entre els components més destacables de la demanda el 2018, destaca l'avenç de la formació bruta de capital (4,6%) i, amb creixements menors, el del consum privat (2,0%) i públic (1,9%). Tot i que, atès el seu pes sobre el PIB el 2017, el privat és el que va definir el to general de la demanda. A aquests increments se suma una lleu contribució de l'exterior, reflectint un nou patró de creixement en el que forts augments de la demanda interna són compatibles amb contribucions positives de la demanda neta exterior.
La fortalesa de la inversió reflecteix tant la recuperació de la dirigida a la construcció (4,2%) com de la destinada a maquinària i altres béns (4,7%).
Les exportacions internacionals el 2018 creixeren moderadament (1,4%) front un major increment de les importacions (augment del 3,1%), pel que es va mantenir la seva contribució al creixement del PIB: el saldo exterior total (internacional i amb Espanya) va aportar 0,4 punts percentuals del 2,6% d'avenç total.
Dinàmica sectorial a Catalunya: forts avenços industrials i dels serveis productius
Des del punt de vista sectorial, l'augment del VAB el 2018 a Catalunya (2,6%) reflecteix el fort creixement dels serveis (2,9%) i, en part, tot i la seva menor contribució, l'empenta de la construcció (creixement anual del 4,7%). En canvi, la indústria, només va avançar d'un modest 1,1%. Finalment, el primari tampoc ha contribuït a l'avenç agregat de l'activitat (caiguda de -0,4%).
El comportament sectorial el 2018, amb un marcat canvi en el que la indústria ha cedit el protagonisme als serveis, té impactes notables sobre la distribució territorial del creixement. Així, l'elevat pes dels serveis privats a l'AMB i el seu creixement el 2018 expliquen que aquestes comarques hagin liderat l'avenç català.
Dinàmica territorial: l'activitat el 2018 per comarques
Aquesta dinàmica sectorial situa la resta d'agregacions territorials lluny dels registres assolits per les comarques de l'AMB. Així, les Comarques Centrals (2,2%), les Comarques de Muntanya (2,2%), les Terres de l'Ebre (1,8%), el Pla de Lleida (1,7%) i les comarques de l'eix de Girona (1,7%) situen el seu avenç en una estreta franja, força inferior a l'assolit per l'AMB. El Camp de Tarragona tanca la relació, amb un avenç agregat de l'1,5%.
En definitiva, el mapa de territoris amb creixements per sobre de la mitjana catalana dibuixa un conjunt de comarques agrupades al nord del país (Alt i Baix Empordà més Pla de l'Estany), a l'entorn de l'AMB (Maresme, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf) i al voltant dels Pirineus (més a l'est Bages, Solsonès i Berguedà, i més a l'oest l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran). A aquests caldria afegir-hi les del Baix Penedès i el Pla d'Urgell.
Amb els resultats del 2018, les Comarques Centrals situen l'augment acumulat del seu VAB els anys de la recuperació 2013-18 en un 15,2%, per sobre la mitjana catalana del període (14,9%). En el balanç de superació de la crisi, aquesta millora redueix la pèrdua del VAB de les Comarques Centrals entre 2007 i 2018 només en un -1,5%. Pel que fa a afiliació, es troba ja només un -1,0% per sota els registres del 2007.
Així es desprèn de l'Anuari Econòmic Comarcal 2018 que ha presentat aquest dimecres el catedràtic emèrit de la UAB i autor de l'estudi, Josep Oliver, i Carles Caballero, director de Centre de Banca de Clients de BBVA a Manresa.
A la indústria, l'avenç del 2018 recull l'empenta de les produccions manufactureres (2,9%) i el menor increment de les d'energia, aigua, gas i reciclatge. La forta expansió de les manufactures el 2018 fou el resultat d'augments rellevants en algunes de les seves més importants branques, com maquinària i equip mecànic, metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació de material de transport, i d'increments més moderats al principal sector, el de les indústries de l'alimentació, begudes i tabac (augment del 2,2%), mentre el tèxtil, confecció, cuir i calçat i el paper i arts gràfiques creixien a l'entorn de l'1,0%. L'increment del VAB a la Catalunya Central és el més destacat del país.
Pel que fa al mercat de treball a la indústria a les Comarques Centrals, va presentar el 2018 una alça prou notable dels seus afiliats (del 3,1%), tot i que la molt intensa contracció de la crisi (superior al -27% dels seus efectius) no ha pogut compensar-se per la millora 2013-18 (augment proper al 21%), de manera que els 54.000 afiliats a la indústria el 2018 encara es troben un -12,2% per sota els del 2007.
Amb aquests registres, la recuperació del VAB del conjunt del sector industrial, entre el mínim del 2013 i el 2018, ha estat d'un rellevant 18,3%. Tanmateix, tot i aquesta notable millora, la forta contracció 2007-13 continua present, de manera que el VAB industrial del 2018, en termes reals, encara es troba un -2,2% per sota el generat el 2007.
El moderat increment dels serveis a les Comarques Centrals el 2018 (1,7%) és el reflex del contingut avenç dels privats (1,2%), els dominants a aquestes comarques (amb tres quarts parts del VAB terciari), en part compensats per la fortalesa dels col·lectius (3,1%). L'augment del terciari el 2018 situa el VAB generat en un elevat 14,6% per sobre el del 2007, tot i que l'augment dels serveis col·lectius més que dobla el dels privats. Així, encara que el 2018 el VAB d'aquests darrers supera en més de l'11% el del 2007, els serveis col·lectius han deixat enrere els registres de 2007 de forma més substancial, amb un augment 2007-18 del 26,3%.
Sectorialment, l'avenç del 2018 en l'àmbit dels serveis privats reflecteix increments rellevants en algunes importants branques, com transports i emmagatzematge, avenços moderats en hostaleria, activitats professionals, científiques i administratives i comerç i creixements nuls a immobiliàries. Pel que fa als serveis col·lectius, destaca l'augment intens dels d'administració pública i els moderats avenços dels educatius i sanitaris.
La continguda dinàmica productiva en el terciari ha tingut, tanmateix, un reflex millor en el mercat de treball. El 2018, el nombre d'afiliats del terciari va créixer d'un 3,9%, de manera que els serveis s'han recuperat totalment dels estralls de la crisi: els 118.000 afiliats del 2018 se situen un 18,0% per sobre els del 2007. Però, els resultats agregats del mercat de treball terciari tradueixen notables diferències entre els serveis privats i col·lectius. Aquests darrers van resistir prou la duresa dels anys 2008-13 (augment d'un 9,0%), de forma que el seu avenç 2013-18 (d'un extraordinari 30,5%) ha situat l'afiliació un 42,3% per sobre la del 2008; de la seva banda, els privats varen perdre ocupació a 2008-13 (un -9,6%), però l'increment posterior 2013-18 (22,2%) ha permès que els 84.000 afiliats del 2018 en els serveis privats siguin ja un 10,6% superiors als del 2008.
L'elevat creixement agregat de la construcció el 2018 (4,1%) reflecteix l'empenta de l'edificació i promoció immobiliària, una branca que aporta vora el 34% del VAB del sector, i que va augmentar d'un elevat 5,2%, recolzada en part per l'inici de nous habitatges. Aquests, després de l'extraordinària caiguda 2006-13 (dels més de 14.000 a escassament un centenar), s'han recuperat un tant a partir del 2015, de forma que els habitatges iniciats el 2018 han augmentat fins els 355. Als positius resultats de l'edificació del 2018 s'hi van sumar els de la demolició i preparació de terrenys i, també, de l'obra civil, mentre que la principal branca de la construcció a aquestes comarques (la d'instal·lació i acabats amb vora el 42% del VAB sectorial) s'estancava.
Pel que fa al primari, la lleu reducció del -0,4 % del VAB del sector el 2018 reflecteix la caiguda de la ramaderia (90 % del VAB), empentada a la baixa pel porquí (la seva principal branca), mentre que el VAB agrícola creixia recolzat en l'increment dels cereals.
A Catalunya el creixement del VAB se situa en el 2,6% el 2018
L'Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA, que analitza la distribució territorial de l'evolució econòmica catalana, destaca un creixement del VAB el 2018 del 2,6% al conjunt del país. Aquesta xifra, tot i que inferior al 3,3% del 2017, permet que el VAB de l‘economia catalana superi ja en un 6,2% el de l'any 2007. A nivell territorial, l'Àrea Metropolitana de Barcelona experimenta el major creixement, amb un VAB del 2,9%, i esdevé l'únic eix territorial que creix per sobre el conjunt de Catalunya. La dinàmica del 2018 s'ha reflectit en una ocupació que, mesurada per l'EPA, va créixer d'un 2,8% anual.
Al conjunt de Catalunya, entre els components més destacables de la demanda el 2018, destaca l'avenç de la formació bruta de capital (4,6%) i, amb creixements menors, el del consum privat (2,0%) i públic (1,9%). Tot i que, atès el seu pes sobre el PIB el 2017, el privat és el que va definir el to general de la demanda. A aquests increments se suma una lleu contribució de l'exterior, reflectint un nou patró de creixement en el que forts augments de la demanda interna són compatibles amb contribucions positives de la demanda neta exterior.
La fortalesa de la inversió reflecteix tant la recuperació de la dirigida a la construcció (4,2%) com de la destinada a maquinària i altres béns (4,7%).
Les exportacions internacionals el 2018 creixeren moderadament (1,4%) front un major increment de les importacions (augment del 3,1%), pel que es va mantenir la seva contribució al creixement del PIB: el saldo exterior total (internacional i amb Espanya) va aportar 0,4 punts percentuals del 2,6% d'avenç total.
Dinàmica sectorial a Catalunya: forts avenços industrials i dels serveis productius
Des del punt de vista sectorial, l'augment del VAB el 2018 a Catalunya (2,6%) reflecteix el fort creixement dels serveis (2,9%) i, en part, tot i la seva menor contribució, l'empenta de la construcció (creixement anual del 4,7%). En canvi, la indústria, només va avançar d'un modest 1,1%. Finalment, el primari tampoc ha contribuït a l'avenç agregat de l'activitat (caiguda de -0,4%).
El comportament sectorial el 2018, amb un marcat canvi en el que la indústria ha cedit el protagonisme als serveis, té impactes notables sobre la distribució territorial del creixement. Així, l'elevat pes dels serveis privats a l'AMB i el seu creixement el 2018 expliquen que aquestes comarques hagin liderat l'avenç català.
Dinàmica territorial: l'activitat el 2018 per comarques
Aquesta dinàmica sectorial situa la resta d'agregacions territorials lluny dels registres assolits per les comarques de l'AMB. Així, les Comarques Centrals (2,2%), les Comarques de Muntanya (2,2%), les Terres de l'Ebre (1,8%), el Pla de Lleida (1,7%) i les comarques de l'eix de Girona (1,7%) situen el seu avenç en una estreta franja, força inferior a l'assolit per l'AMB. El Camp de Tarragona tanca la relació, amb un avenç agregat de l'1,5%.
En definitiva, el mapa de territoris amb creixements per sobre de la mitjana catalana dibuixa un conjunt de comarques agrupades al nord del país (Alt i Baix Empordà més Pla de l'Estany), a l'entorn de l'AMB (Maresme, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf) i al voltant dels Pirineus (més a l'est Bages, Solsonès i Berguedà, i més a l'oest l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran). A aquests caldria afegir-hi les del Baix Penedès i el Pla d'Urgell.