12
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
11:34h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada bloc (independentista, unionista i espai comuns) el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El resultat de l'independentisme a les eleccions del 10-N va ser històric, amb 23 dels 48 diputats catalans en joc i un 42,6% dels vots, entre ERC, JxCat i la CUP. A Osona, 43 dels 50 municipis van superar el 60% de vot independentista, en 43 pobles, el 70% i en 31, el 80%. Els pobles amb un percentatge més alt de vot independentista són Santa Cecília de Voltregà (92%), Alpens (91%), i Santa Maria de Besora i Sant Martí d'Albars (90,5%). D'altra banda, el percentatges més baixos són a Manlleu (61,4%), Sant Martí de Centelles (62,9%) i Balenyà (63,6%).
Quant a l'evolució del vot independentista respecte el 28-A, ha caigut el vot independentista en 6 municipis d'Osona (Les Masies de Roda, Orís, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Oristà i Santa Maria de Besora), mentre que ha crescut més de 5 punts en 4 (Sobremunt, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Sadurní d'Osormort).
Anàlisi a Catalunya
Pel que fa a Catalunya, l'hegemonia del republicanisme també és contundent, ja que les tres formacions favorables van aconseguir més del 50% dels vots en 774 dels 947 municipis catalans, el 81,7%. En 189 d'aquests, a més, el vot independentista va superar el 80% de les paperetes, o fins i tot el 90%, en el cas de 12 municipis. L'unionisme només ha aconseguit sumar més de la meitat dels vots a 47 municipis. El suport global a PSC, PP, Vox i Cs es concentra sobretot a l'entorn de Barcelona i Tarragona, però també a alguns municipis de l'Ebre, la Selva o sobretot l'Aran.
En l'àmbit supralocal, el vot independentista supera el 50% en 31 de les 42 comarques. De fet, n'hi ha tantes on es queda per sota de la meitat com on va quedar per sobre del 70% dels vots. Les que més van confiar en ERC, JxCat i CUP són el Pla de l'Estany (77,4%), el Priorat (75,8%), el Pallars Sobirà (75,6%) o les Garrigues (75,4%), mentre que les que van votar-los menys van ser l'Aran (27,8%), el Baix Llobregat (28,6%), el Tarragonès (33,6%) i el Baix Penedès (34,3%).
Sigui com sigui, la tendència de l'independentisme és clarament a l'alça, ja que en 858 municipis ha aconseguit augmentar percentatge de vot respecte als assolits per ERC, JxCat i Front Republicà a l'abril i tan sols n'ha perdut en 84 -en cinc més, ha repetit suports-. En 304 municipis, a més, el creixement ha estat de quatre punts o més. Per contra, les forces unionistes només han aconseguit ara més percentatge de vot en 74 municipis, mentre que l'han vist reduït en 869, el 91% del total.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada bloc (independentista, unionista i espai comuns). També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El resultat de l'independentisme a les eleccions del 10-N va ser històric, amb 23 dels 48 diputats catalans en joc i un 42,6% dels vots, entre ERC, JxCat i la CUP. A Osona, 43 dels 50 municipis van superar el 60% de vot independentista, en 43 pobles, el 70% i en 31, el 80%. Els pobles amb un percentatge més alt de vot independentista són Santa Cecília de Voltregà (92%), Alpens (91%), i Santa Maria de Besora i Sant Martí d'Albars (90,5%). D'altra banda, el percentatges més baixos són a Manlleu (61,4%), Sant Martí de Centelles (62,9%) i Balenyà (63,6%).
Quant a l'evolució del vot independentista respecte el 28-A, ha caigut el vot independentista en 6 municipis d'Osona (Les Masies de Roda, Orís, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Oristà i Santa Maria de Besora), mentre que ha crescut més de 5 punts en 4 (Sobremunt, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Sadurní d'Osormort).
Anàlisi a Catalunya
Pel que fa a Catalunya, l'hegemonia del republicanisme també és contundent, ja que les tres formacions favorables van aconseguir més del 50% dels vots en 774 dels 947 municipis catalans, el 81,7%. En 189 d'aquests, a més, el vot independentista va superar el 80% de les paperetes, o fins i tot el 90%, en el cas de 12 municipis. L'unionisme només ha aconseguit sumar més de la meitat dels vots a 47 municipis. El suport global a PSC, PP, Vox i Cs es concentra sobretot a l'entorn de Barcelona i Tarragona, però també a alguns municipis de l'Ebre, la Selva o sobretot l'Aran.
En l'àmbit supralocal, el vot independentista supera el 50% en 31 de les 42 comarques. De fet, n'hi ha tantes on es queda per sota de la meitat com on va quedar per sobre del 70% dels vots. Les que més van confiar en ERC, JxCat i CUP són el Pla de l'Estany (77,4%), el Priorat (75,8%), el Pallars Sobirà (75,6%) o les Garrigues (75,4%), mentre que les que van votar-los menys van ser l'Aran (27,8%), el Baix Llobregat (28,6%), el Tarragonès (33,6%) i el Baix Penedès (34,3%).
Sigui com sigui, la tendència de l'independentisme és clarament a l'alça, ja que en 858 municipis ha aconseguit augmentar percentatge de vot respecte als assolits per ERC, JxCat i Front Republicà a l'abril i tan sols n'ha perdut en 84 -en cinc més, ha repetit suports-. En 304 municipis, a més, el creixement ha estat de quatre punts o més. Per contra, les forces unionistes només han aconseguit ara més percentatge de vot en 74 municipis, mentre que l'han vist reduït en 869, el 91% del total.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada bloc (independentista, unionista i espai comuns). També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.