28
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
12:12h
El Festival Protesta posava punt final a la setena edició aquest diumenge a l'Atlàntida de Vic. Una de les edicions més multitudinàries amb un rècord de participació i de públic, tot i els canvis de dates per la situació social i política. A la festa final es va fer entrega del concurs de curtmetratges d'enguany. Tierra Mojada, Lesbofòbia i Makun van ser els curts guanyadors mentre que la menció especial va anar a parar a Winter in Europe.
El premi millor documental va ser per Lesbofòbia, d'Inés Tarradellas, que dona visibilitat a la discriminació de les dones lesbianes a través de deu testimonis; mentre que, com a millor ficció, Tierra mojada, de Juan Sebastián Mesa, parla sobre un drama social i ambiental a Colòmbia.
El curt més ben valorat pel públic ha estat Makun (no llores), Dibujos en un CIE, de Emilio Martí López, una reconstrucció a través dels dibuixos d'un CIE de les històries de tres persones i els seus somnis, anhels i malsons. La menció especial de l'organització ha anat per Winter in Europe, de Polo Menárguez, per abordar un tema tan urgent i necessari com és la crisi dels refugiats.
Eufòria de gènere
Els feu dies de festival han servit per abordar temes com la diversitat de gènere, el fet trans, la invisibilitat de les dones en el cinema, la maternitat, el trencament d'estereotips o l'educació més enllà del gènere. En aquest sentit, s'ha reflexionat sobre les identitats i expressions de gènere, preguntes al voltant d'aquesta temàtica, sobre la configuració de qui som i com ens relacionem, etc.
El premi millor documental va ser per Lesbofòbia, d'Inés Tarradellas, que dona visibilitat a la discriminació de les dones lesbianes a través de deu testimonis; mentre que, com a millor ficció, Tierra mojada, de Juan Sebastián Mesa, parla sobre un drama social i ambiental a Colòmbia.
El curt més ben valorat pel públic ha estat Makun (no llores), Dibujos en un CIE, de Emilio Martí López, una reconstrucció a través dels dibuixos d'un CIE de les històries de tres persones i els seus somnis, anhels i malsons. La menció especial de l'organització ha anat per Winter in Europe, de Polo Menárguez, per abordar un tema tan urgent i necessari com és la crisi dels refugiats.
Eufòria de gènere
Els feu dies de festival han servit per abordar temes com la diversitat de gènere, el fet trans, la invisibilitat de les dones en el cinema, la maternitat, el trencament d'estereotips o l'educació més enllà del gènere. En aquest sentit, s'ha reflexionat sobre les identitats i expressions de gènere, preguntes al voltant d'aquesta temàtica, sobre la configuració de qui som i com ens relacionem, etc.