Vic es referma contra la repressió a l'independentisme

El ple aprova una moció de suport als detinguts del CDR, especialment per a l'osonenc Txevi Buigas

El ple de Vic aprovant la moció de suport als CDR detinguts fa unes setmanes.
El ple de Vic aprovant la moció de suport als CDR detinguts fa unes setmanes. | Josep M. Montaner
09 d'octubre del 2019
Actualitzat el 21 de novembre a les 9:14h
A pocs dies de conèixer la sentència del judici de l'1-O, el ple de Vic ha fet pinya donant suport als detinguts del CDR del passat 23 de febrer. Els tres partits independentistes (JxCat, ERC i CUP), majoria al consistori, van presentar aquest dimecres una moció conjunta de suport als empresonats a Soto del Real i contra la repressió al moviment independentista.

A Osona van detenir Txevi Buigas, que es troba en presó provisional acusat dels delictes de terrorisme, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar danys en objectius estratègics.

Des de l'equip de govern (JxCat), Josep Arimany va remarcar que es tractava d'una nova onada repressiva contra l'independentisme, i sobretot per lligar-lo amb el terrorisme. "L'Operació Judes s'emmarca en un període electoral i vol contribuir a criminalitzar idees polítiques", denunciava Arimany, criticant sobretot la postura dels mitjans i remarcant la necessitat d'una premsa lliure.

El regidor destacava que l'independentisme és un moviment cívic, pacífic i no violent, legítim políticament i avalat a les urnes de forma reiterada. En aquest sentit va denunciar la voluntat de l'estat espanyol de voler atemorir-lo i desmobilitzar-lo.
 

Josep Arimany, defensant la moció al plenari. Foto: Josep M Montaner

 

Maria Balasch, al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner


Per la seva banda, des d'ERC, Maria Balasch va llistar "les sensacions desagradables" viscudes a Osona pels casos de repressió a l'independentisme: el del regidor Joan Coma, la presó de Carles Mundó i l'exili de Marta Rovira. "Són persones amigues del nostre entorn afectades per la repressió de l'estat", denunciava Balasch, remarcant que "el ple de Vic ens refermem per enèsima vegada contra l'onada repressiva que vivim". Balasch va denunciar "el segrest de Txevi Buigas" i va exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

"Busquen generar un clima de por a les portes de la sentència", deia Sara Blázquez, de Capgirem, denunciant el desplegament policial a Sant Pere de Torelló. "La millor manera és continuar juntes per mantenir els drets que ens neguen: protesta i mobilització", afegia. En aquest sentit, va remarcar que s'està construint un relat de violència inexistent i que des de la setmana passada.

La regidora de Capgirem va tocar el crostó a ERC per "l'estratègia vergonyosa" que estava portant a terme a escala nacional. "No hi ha presos de primera i de segona", deia la regidora, remarcant que hi havia 16 presos polítics i no 9.

Tots tres partits independentistes van destacar el perfil de Buigas, com una persona molt estimada a Folgueroles, i un sveí implicat en les entitats i moviments del municipi. De fet, treballa com a guarda forestal a l'Espai Natural Guilleries-Savassona. També van denunciar l'actuació de la Guàrdia Civil, que va detenir-lo davant del seu fill menor d'edat, de matinada i amb un alt desplegament policial.
 

Sara Blázquez al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner

 

Viqui Terricabras. Foto: Josep M Montaner


Finalment, la regidora socialista Carme Tena va avisar que el seu vot seria en contra. "Presumpció d'innocència sempre, però també presumpció de veritat", deia Tena, remarcant que el ple ha de "treballar per temes de ciutat".

Contra l'amenaça de tall de subministrament a famílies vulnerables

El ple va estar bàsicament marcat per les mocions. ERC va presentar la segona, aprovada per unanimitat, que era de suport a la Llei 24/2015 i contra l'amenaça de tall de subministrament a les famílies vulnerables. Viqui Terricabras explicava que es Endesa i altres companyies havien enviat cartes a alguns ajuntaments en què amenaçaven de tallar el subministrament a les famílies vulnerables amb deutes de consum, si les administracions no pagaven abans de l'1 d'octubre.

Per això, "davant d'aquesta amenaça, proposava manifestar "el compromís" amb la lluita per garantir els drets bàsics per una vida digna. Entre els punts, destacava que el govern de la Generalitat prengués el lideratge polític en la defensa dels drets energètics, que es creés un front comú municipal i que es garantís que les famílies afectades no hagués de fer front al deute de subministraments bàsics.
 

Joan Coma al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner
 

Núria Homs, al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner


Des de Capgirem Vic, Joan Coma va criticar la gestió de la Diputació de Barcelona amb aquest tema i també va remarcar la desigualtat que existeix a Vic. "Mocions com la presentada són imprescindibles", deia el regidor, remarcant que "sobretot cal acció per fer front comú des del món municipal contra les multinacionals que es volen beneficiar dels drets bàsics". Coma va proposar algunes esmenes, com anar cap a una gestió més sobirana, que van ser acceptades per als altres grups.

Núria Homs, de JxCat, va destacar que l'Ajuntament fa temps que treballa per la població afectada per la pobresa energètica i des que van rebre la carta amenaçadora, es van posar en contacte amb la Diputació de Barcelona. Homs va explicar que la llei no era clara perquè no desplegava sobre qui s'havia de fer càrrec del préstec. Tot i això, remarcava que hi estaven treballant conjuntament i, tot i l'amenaça del tall de l'1 d'octubre, no n'hi havia hagut cap.

Llaços esborrats a la Guixa

Durant el torn de precs i preguntes, ERC va demanar el motiu pel qual treballadors de la Diputació havien esborrat llaços grocs de la carretera de La Guixa. Maria Balasch va dirigir la pregunta a Josep Arimany, que ocupa un càrrec a l'ens supramunicipal, preguntant-li si aquest seria el "tarannà" del pacte entre JxCat i socialistes.

Albert Castells va contestar a la portaveu republicana que ciutadans s'havien queixat per relliscar amb la moto. Per la seva banda, Arimany va remarcar que no hi havia "cap instrucció" en aquest sentit, tal com proposava la regidora, i va recordar-li que JxCat està "pel llaç", ja que en el darrer ple es va votar una moció per posar els símbols grocs en tots els edificis de la Diputació.
 

Albert Castells parlant amb Maria Balasch al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner
 

Núria Vergés i Joan Coma, al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner
 

Anna Erra al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner

Arxivat a