04
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
8:43h
Al llarg de l'últim any, algunes de les principals empreses i entitats del territori han volgut aportar el seu gra de sorra a un dels projectes amb major retorn social i de salut per a la ciutadania d'Osona, com és la millora dels equipaments de les Urgències i UCI de l'Hospital Universitari de Vic.
Tal com explica el CHV, s'ha instal·lat un sistema centralitzat de monitoratge de pacients, amb un control central i satèl·lits a cada box connectats via Wifi, i s'han adquirit nous aparells d'electromedicina, un ecògraf per realitzar exploracions de suport diagnòstic i dos aparells de ventilació respiratòria no invasiva.
Les aportacions solidàries d'entitats i empreses com Osona Contra el Càncer, Fundació Puigporret, Divasa-Farmavic, Isern, Caixabank, Bonpreu, Juvany, Certis i Casa Tarradellas –entre d'altres- han finançat bona part dels 308.000 euros del cost dels nous equipaments.
Monitorització i aparells d'última tecnologia
Tant Urgències com la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital han implantat un nou sistema de monitorització que permet controlar l'evolució dels pacients de forma integrada, centralitzada i en mobilitat.
El nou Sistema de Monitorització Centralitzada compta amb 22 monitors modulars multiparamètrics, dotats cadascun amb un mòdul de transport, dues centrals de monitorització instal·lades als punts de control d'Urgències i de la UCI i una subcentral a Observació d'Urgències, des d'on es pot controlar visualment la informació de tots els pacients ingressats.
Fins ara per monitoritzar un pacient aquest havia d'estar connectat amb sensors a una estació fixa, generalment muntada sobre un carro amb rodes. Aquest sistema requereix que l'equip mèdic i infermer es desplaci a cada box per veure l'evolució del pacient i que hagi de consultar cada tipus d'informació en diferents aparells: el monitor, els equips de respiració, els sensors connectats a altres dispositius...
La nova monitorització: precisió, control i mobilitat
Els nous monitors ofereixen unes dades més precises de l'estat dels pacients i de l'evolució de les seves constants. Alhora, s'integren amb altres equips connectats que generen dades, com els respiradors assistits o la programació de moviment dels llits, i envien a l'estació central una informació completa i integrada. Això permet programar un sistema d'alertes per detectar de forma avançada alteracions en l'estat del pacient i, així, poder actuar de manera preventiva.
A més, els monitors envien la informació sobre les constants del pacient i les gràfiques d'evolució a les estacions de monitorització central, en què l'equip de guàrdia pot controlar l'evolució dels pacients i els avisos d'alarma que es produeixin.
D'altra banda, els nous monitors incorporen un mòdul de transport per poder-los desplaçar amb el pacient a qualsevol punt de l'hospital. Un canvi que no és només tecnològic sinó, també, un gran avenç en l'àmbit organitzatiu. Així, per exemple, un pacient que estigui en observació podria ser ingressat a una habitació d'hospitalització –guanyant comoditat i alliberant espai a Urgències– però seguiria estant monitoritzat també des d'Urgències i qualsevol avís generaria una alarma d'atenció immediata.