UVic-UCC

​La UVic coordinarà un projecte europeu per convertir dejeccions ramaderes en biofertilitzants

Al Centre Tecnològic BETA, a més de desenvolupar tecnologies per l'obtenció de nous biofertilitzants, també es crearan plans de negoci perquè els productes tinguin sortida a mercat

per Osona.com , 4 d'octubre de 2019 a les 15:55 |
Foto de família de part de l'equip del CT BETA | UVic-UCC
Les explotacions ramaderes d'Europa generen a l'entorn de 1400 Mt de fems cada any, més del 90% dels quals tornen als camps de cultiu en forma d'adobs. Però sovint l'ús d'aquestes dejeccions ramaderes com a fertilitzants agrícoles no es fa de forma eficient ni prou controlada, fet que deriva en un problema de concentració de purins, que perjudica els conreus resultats i contamina tant el sòl com l'aigua. El projecte de recerca FERTIMANURE donarà resposta a aquest problema desenvolupant tecnologies innovadores que convertiran les dejeccions ramaderes en biofertilitzants d'alt valor afegit.

El Centre Tecnològic BETA (Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) coordinarà aquest projecte, finançat en el marc de la convocatòria de reptes socials Horitzó 2020, una de les més competitives d'aquest programa marc de la Unió Europea. FERTIMANURE té una durada de 4 anys, començarà oficialment l'1 de gener de 2020 i compta amb un pressupost total de 8 milions d'euros, dels quals 1,03 van destinats al CT BETA, que coordinarà un consorci format per 21 socis.


Fertilitzants biològics, fets a mida i competitius

FERTIMANURE treballarà per desenvolupar fertilitzants biològics (o biofertilitzants) a partir de les dejeccions ramaderes, fets a mida per determinats cultius i competitius en el mercat actual. El seu objectiu és obtenir "una solució sostenible al problema de les dejeccions ramaderes, un dels més importants tant a nivell català com europeu, transformant aquests residus en productes d'alt valor afegit", explica Laia Llenas, subdirectora del CT BETA i coordinadora del projecte. El projecte és, en paraules de Llenas, "l'únic d'aquesta envergadura finançat a nivell Europeu i focalitzat en la valorització de les dejeccions ramaderes i la recuperació de nutrients" que, a més, "farà front a les barreres actuals del mercat dels biofertilitzants tant des d'un punt de vista legislatiu com pel que fa a l'acceptació social".


Per això, durant els quatre anys d'execució del projecte, s'avançarà en dos grans àmbits: en primer lloc, en el desenvolupament de tecnologies i processos que faran possible l'obtenció de nous biofertilitzants. En segon lloc, en la creació dels plans de negoci que permetran comercialitzar-los i fer-los arribar al públic final, és a dir, els ramaders. El projecte també es plantejarà preguntes com ara si els ramaders podran tractar les dejeccions a la granja per a un ús propi, si hauran de fer plantes externes o si, en un procés a mig camí, es podran tractar inicialment a la granja i traslladar-se després a la planta de fertilitzants. Alhora, avaluarà la sostenibilitat econòmica que tindrà per als ramaders i farà una comparativa de la qualitat agronòmica entre els nous productes desenvolupats i els fertilitzants comercials actuals.

Projecte pilot demostratiu en una explotació d'Osona

FERTIMANURE pren la forma d'un consorci format per vint socis europeus i un d'argentí, que junts cobreixen tota la cadena de valor des dels ramaders fins a les empreses productores de fertilitzants, passant per universitats i centres de recerca referents a nivell europeu, administracions públiques, clústers i associacions que, afirma Llenas, "permeten garantir que els resultats del projecte es puguin replicar a diversos llocs incrementant el seu impacte".

Només a Catalunya el projecte comptarà amb un pressupost de gairebé 2 milions d'euros per desenvolupar un pilot demostratiu per a la valorització de purins i de gallinassa. Aquest pilot s'instal·larà a la comarca d'Osona, en una de les granges de la Cooperativa Plana de Vic, també sòcia de FERTIMANURE, i l'operaran el CT BETA i el Centre Tecnològic LEITAT.

Lideratge català en matèria de biofertilitzants

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat també participa en el projecte. "El lideratge des de Catalunya és clau perquè el nostre territori es posicioni i passi a ser un referent a nivell europeu en matèria de biofertilitzants" diu Sergio Ponsá, director del Centre Tecnològic BETA. De fet, en només dos anys entrarà en vigor una nova legislació europea de fertilitzants i, en aquest context, "coordinar des d'aquí un projecte d'aquesta envergadura posicionarà Catalunya en una situació de privilegi per afrontar aquests canvis".

Entre els socis de FERTIMANURE figuren els grups de recerca més rellevants i reconeguts internacionalment en l'àmbit de les dejeccions ramaderes i els fertilitzants, com la Universitat de Wageningen, la Universitat de Ghent, la Universitat de Milà o el Fraunhofer-Gesellschaft alemany. També hi prenen part administracions públiques com la Cambra d'Agricultura francesa, l'associació d'empreses de fertilitzants Fertilitzers Europe i empreses com Fertinagro Biotech i AlgaEnergy.

Un dels objectius de la Comissió Europea amb la posada en marxa de FERTIMANURE és, diu Ponsá, "obtenir informació i resultats essencials per al desenvolupament d'estratègies i normatives futures relacionades amb la gestió i producció ramadera sostenible a Europa". També pretén "incrementar la competitivitat del sector ramader i la producció de biofertilitzants", així com "reduir la dependència de nutrients de tercers països".

 

Participació