Literatura

Najat El Hachmi alerta del masclisme disfressat de «lluita per la diversitat» en un nou assaig

L'escriptora fa una crida a evitar el mocador en escoles: "No sobre la base del laïcisme, sobre la base de la dignitat"

per Osona.com, 13 de setembre de 2019 a les 15:55 |
Najat El Hachmi | Europa Press
L'escriptora Najat El Hachmi reflexiona en un nou assaig sobre el canvi que veu en la societat pel que fa a qüestions de feminisme i islam perquè, al seu parer, els discursos que "s'estan imposant són molt perillosos i molt reaccionaris, disfressats d'una forma molt sofisticada de lluita per la diversitat" i inclusió, quan en realitat són masclisme i racisme.

En una entrevista a Europa Press per la publicació de Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62/Destino), El Hachmi -que va néixer al Marroc el 1979 i es va traslladar a Vic (Barcelona) als vuit anys- ha observat que actualment a Espanya, ser una dona nascuda en una família musulmana resulta "molt més complicat" que fa 20 anys.


Abans només s'havien d'enfrontar a la família, mentre que ara es troben amb un fonamentalisme islamista "que s'està difonent sense cap prevenció i cap forma de resistència", i una esquerra relativista que assumeix amb normalitat el que són discriminacions objectives cap a les dones.

"Fins i tot algunes feministes, que amb les seves posicions són molt radicals contra el patriarcat, les veus abraçant i flirtejant no només amb l'islam, sinó amb les seves branques més retrògrades, més reaccionàries, que serien l'equivalent de l'extrema dreta aquí", ha dit.

Es tracta del segon llibre de no-ficció de l'autora de novel·les com L'últim patriarca (Premi Ramon Llull), La filla estrangera (Premi Sant Joan) i Mare de llet i mel, que va decidir escriure aquest assaig després de rebre crítiques per parlar del masclisme dins de l'islam o parlar malament del fonamentalisme islàmic.

En ocasions, aquests arguments sorgeixen del desconeixement, però de vegades troba un cinisme que li dol especialment: "Saben perfectament el preu tan car que hem pagat per oposar-nos a les lleis que ens regien, i malgrat això prefereixen negar aquest patiment i dir-nos que no passa res".


"Bandera del fonamentalisme"

Veu molta regressió en el moment actual, en el qual per exemple es defensa el mocador com un senyal cultural i estètica, quan no és només estètic, perquè hi ha moltes dones a les quals peguen pallisses per no portar-lo, ha dit: "És la bandera del fonamentalisme islamista" i la punta de l'iceberg de discriminacions.

Així, ha defensat que no hauria d'haver-hi nenes amb mocador a l'educació Primària, en reflexionar sobre que al poble on va néixer només es posaven mocador les dones casades, i alguns sectors han anat avançant l'edat en veure que no volien posar-se'l.

Ha lamentat que hi ha casos de nenes de tres anys amb mocador: "L'escola ha de protegir els drets d'aquestes nenes. No sobre la base del laïcisme, sobre la base de la dignitat", i ha reflexionat que de grans aquestes nenes diran que el porten perquè volen, un argument que es fa servir com una manera de neutralitzar el discurs feminista.

"Per què tu sí, i els teus germans no?"

"He donat moltes voltes a aquest assumpte, he parlat amb moltes dones que el porten, he llegit molts textos que el defensen, i la pregunta de fons que he fet a totes i no m'han respost mai és: Per què tu sí, i els teus germans no? Per què nosaltres sí, i els homes no? Per què nosaltres hem d'anar a la platja tapades de dalt a baix patint calor i ells poden estar amb el vestit de bany, ben fresquets?", reflexiona.

Troba que hi ha hagut una confusió entre demanar que no s'estigmatitzi les dones per anar cobertes, i fer una promoció institucional i pública, no només del mocador, sinó de discursos que volen tornar a "tancar" les dones musulmanes en una essència que els diu que es deuen a la família, a la tribu, a la religió i a la identitat, i que han de protegir-les.

"Negar aquesta realitat té conseqüències: i és que estem deixant soles aquestes noies, les estem deixant abandonades davant discursos que neguen el masclisme que abans es criticava des del sentit comú, i ha defensat que no es pot permetre que hi hagi societats paral·leles en les quals regeixin unes normes que no regeixin per a la resta de la societat.

Extrema dreta

En el text, El Hachmi reflexiona: "No es poden censurar ni sufocar les crítiques a l'islam en nom de la lluita contra la islamofòbia", mentre que també defensa que feministes no musulmanes puguin criticar el masclisme que pateixen dones musulmanes, de la mateixa manera que les atees poden carregar contra les crítiques a l'avortament que fan dones creients.

Sobre l'avanç de l'extrema dreta a Espanya, ha advertit que aquesta s'apropia del discurs de les dones musulmanes per estendre arguments racistes, i ha lamentat haver escoltat el líder de Vox, Santiago Abascal, parlant per elles, davant de la qual cosa li ha demanat que calli: "Perquè la solució d'Abascal no és posar-nos-ho fàcil perquè puguem fer la revolta feminista. No es pot ser feminista amb nosaltres -les musulmanes- i masclista amb les espanyoles".

 

Participació