05
de setembre
del
2019
Els treballs arqueològics de la 43a campanya al jaciment arqueològic de l'Esquerda, a Roda de Ter, han posat de relleu diversos descobriments, entre ells l'existència d'una muralla que seria prèvia al període iber. Aquesta primitiva construcció, feta de pedra seca, ha d'ajudar a evidenciar que el poblat que hi havia previ als ibers "no serien quatre cases, sinó que seria un poblat fortificat", ha explicat a l'ACN Montserrat Rocafiguera, directora de l'excavació de l'àmbit ibèric. Una altra de les grans troballes de la campanya d'aquest estiu, que es va acabar dissabte, ha estat l'aparició d'un paviment fet a base de còdols petits, que conformaven una gran plaça. Aquest espai, segons Rocafiguera, és un indici de la monumentalització del poblat.
La responsable de les excavacions a l'àmbit iber ha explicat que enguany han establert dues grans línies d'actuació. D'una banda, veure quina és l'antiguitat de la fortalesa i, de l'altra, l'estudi de l'extensió de la muralla.
Els arqueòlegs han trobat una paret de tovots ben conservada que va caure a terra. Rocafiguera ha explicat que és molt poc habitual que aquest tipus de peces es conservin bé. Això ha permès descobrir que a sota hi havia un altre nucli d'habitació anterior al període ibèric. Aquesta possibilitat s'intuïa gràcies a les excavacions d'altres anys, però no s'havia trobat mai cap indici. Gràcies a la muralla prehistòrica que s'ha trobat en aquest punt, als experts els sembla plausible dir que el poblat que hi havia previ als ibers era un poblat fortificat important.
Aspectes com el traçat que tenia aquesta muralla o de què estava feta es podran confirmar en properes campanyes d'excavacions. La datació del mur també es concretarà amb els estudis de l'any que ve, però se situarà entre el segle VII i el segle VI aC, ha explicat Rocafiguera.
L'altra línia d'estudi en l'àmbit iber ha posat de relleu un paviment de còdols que dataria del segle VI-V aC. Rocafiguera ha explicat que inicialment els semblava que era un carrer, però els treballs han permès veure que es tractava d'una gran plaça o un espai obert, tot ell cobert amb còdols. La idea de grandesa que simbolitza una plaça dona suport a la idea que l'Esquerda, durant el període ibèric, és una ciutat important (probablement la capital dels ausetans d'època ibèrica, perquè per contra, l'ausa romana se situa a Vic).
En la muralla ibèrica s'ha aconseguit trobar una part de l'amplada de la fortificació, que feia gairebé sis metres d'ample. A més, en aquest punt també s'han descobert indicis de nous habitacles. Sense precisar cap dada, Rocafiguera ha assenyalat que això dona una dimensió molt més gran a l'assentament. "Falta precisar dates, no sabem en quin moment funciona cada cosa, però la troballa ens dona nova informació sobre l'estructura del poblat", ha concretat.
Una de les descobertes també ha estat un cos de tàpia sencer de la muralla ibèrica, del moment en què es va destruir la fortalesa, cap a segle III-II aC. Aquesta tàpia feia dos metres i quaranta centímetres, i mostra que el mur tenia una base de pedra, "potser no tan alta com ens pensàvem", i a sobre un cos de tàpia. El proper pas serà dur a terme analítiques per determinar aspectes com quina és la composició de la muralla o com s'ha construït. Fins ara s'intuïa que hi havia la tàpia, però aquesta descoberta "és una evidència molt clara", ha explicat Montserrat Rocafiguera.
La poterna, un lloc estratègic
Des de l'àmbit medieval, Albert Pratdesaba, el seu responsable, ha explicat que enguany s'han continuat els treballs a la zona de la muralla, concretament a la poterna, una entrada secundària de la fortificació. Amb la campanya d'enguany s'ha fet evident que la fortificació va estar en ús aproximadament uns 700 anys, des de la seva construcció fins a la destrucció el 1314, ha explicat Pratdesaba.
L'equip d'arqueòlegs ha descobert tres nivells d'ús de la petita entrada a la muralla, "cosa que ressalta que la poterna era una entrada estratègica, i que tot i ser una entrada secundària era prou important com per refer-la almenys tres vegades".
Malgrat els arqueòlegs dins el jaciment es divideixen entre l'equip ibèric i el medieval, des de la descoberta de la muralla, els dos àmbits es van sobreposant i per això s'ha optat per treballar de manera molt més conjunta, "cosa que permet optimitzar recursos", han explicat els responsables.
Connexió entre l'Esquerda i altres jaciments de la comarca
La directora de les excavacions i professora, Imma Ollich, ha explicat que aquesta campanya s'inscriu en un projecte a quatre anys (2018-2021) que porta per títol "L'Esquerda, punts estratègics sobre el Ter". L'objectiu és veure quina és la relació de l'Esquerda amb el territori partint d'uns punts de guaita que se situen a Cabrera, Tavèrnoles o Sant Llorenç del Munt.
El nou museu de l'Esquerda
El nou museu de l'Esquerda es posarà en marxa amb molta probabilitat durant el mes d'octubre. El gruix del projecte museogràfic ja està enllestit, però encara manquen alguns detalls. La seva responsable, Maria Ocaña, ha explicat que el discurs segueix un ordre cronològic. També s'explica com s'ha recuperat el jaciment i com s'ha arribat fins a l'actualitat. Entre les peces més destacades, algunes d'elles amb més de 2.000 anys d'antiguitat, hi ha la inscripció ibèrica de les Graus o una espasa morta (doblegada de la punta perquè no es pogués fer servir) que també es va trobar al jaciment.
La responsable de les excavacions a l'àmbit iber ha explicat que enguany han establert dues grans línies d'actuació. D'una banda, veure quina és l'antiguitat de la fortalesa i, de l'altra, l'estudi de l'extensió de la muralla.
Els arqueòlegs han trobat una paret de tovots ben conservada que va caure a terra. Rocafiguera ha explicat que és molt poc habitual que aquest tipus de peces es conservin bé. Això ha permès descobrir que a sota hi havia un altre nucli d'habitació anterior al període ibèric. Aquesta possibilitat s'intuïa gràcies a les excavacions d'altres anys, però no s'havia trobat mai cap indici. Gràcies a la muralla prehistòrica que s'ha trobat en aquest punt, als experts els sembla plausible dir que el poblat que hi havia previ als ibers era un poblat fortificat important.
Aspectes com el traçat que tenia aquesta muralla o de què estava feta es podran confirmar en properes campanyes d'excavacions. La datació del mur també es concretarà amb els estudis de l'any que ve, però se situarà entre el segle VII i el segle VI aC, ha explicat Rocafiguera.
L'altra línia d'estudi en l'àmbit iber ha posat de relleu un paviment de còdols que dataria del segle VI-V aC. Rocafiguera ha explicat que inicialment els semblava que era un carrer, però els treballs han permès veure que es tractava d'una gran plaça o un espai obert, tot ell cobert amb còdols. La idea de grandesa que simbolitza una plaça dona suport a la idea que l'Esquerda, durant el període ibèric, és una ciutat important (probablement la capital dels ausetans d'època ibèrica, perquè per contra, l'ausa romana se situa a Vic).
En la muralla ibèrica s'ha aconseguit trobar una part de l'amplada de la fortificació, que feia gairebé sis metres d'ample. A més, en aquest punt també s'han descobert indicis de nous habitacles. Sense precisar cap dada, Rocafiguera ha assenyalat que això dona una dimensió molt més gran a l'assentament. "Falta precisar dates, no sabem en quin moment funciona cada cosa, però la troballa ens dona nova informació sobre l'estructura del poblat", ha concretat.
Una de les descobertes també ha estat un cos de tàpia sencer de la muralla ibèrica, del moment en què es va destruir la fortalesa, cap a segle III-II aC. Aquesta tàpia feia dos metres i quaranta centímetres, i mostra que el mur tenia una base de pedra, "potser no tan alta com ens pensàvem", i a sobre un cos de tàpia. El proper pas serà dur a terme analítiques per determinar aspectes com quina és la composició de la muralla o com s'ha construït. Fins ara s'intuïa que hi havia la tàpia, però aquesta descoberta "és una evidència molt clara", ha explicat Montserrat Rocafiguera.
La zona ibèrica del jaciment de l'Esquerda de Roda de Ter. Foto: ACN
La poterna, un lloc estratègic
Des de l'àmbit medieval, Albert Pratdesaba, el seu responsable, ha explicat que enguany s'han continuat els treballs a la zona de la muralla, concretament a la poterna, una entrada secundària de la fortificació. Amb la campanya d'enguany s'ha fet evident que la fortificació va estar en ús aproximadament uns 700 anys, des de la seva construcció fins a la destrucció el 1314, ha explicat Pratdesaba.
L'equip d'arqueòlegs ha descobert tres nivells d'ús de la petita entrada a la muralla, "cosa que ressalta que la poterna era una entrada estratègica, i que tot i ser una entrada secundària era prou important com per refer-la almenys tres vegades".
Malgrat els arqueòlegs dins el jaciment es divideixen entre l'equip ibèric i el medieval, des de la descoberta de la muralla, els dos àmbits es van sobreposant i per això s'ha optat per treballar de manera molt més conjunta, "cosa que permet optimitzar recursos", han explicat els responsables.
Connexió entre l'Esquerda i altres jaciments de la comarca
La directora de les excavacions i professora, Imma Ollich, ha explicat que aquesta campanya s'inscriu en un projecte a quatre anys (2018-2021) que porta per títol "L'Esquerda, punts estratègics sobre el Ter". L'objectiu és veure quina és la relació de l'Esquerda amb el territori partint d'uns punts de guaita que se situen a Cabrera, Tavèrnoles o Sant Llorenç del Munt.
El nou museu de l'Esquerda
El nou museu de l'Esquerda es posarà en marxa amb molta probabilitat durant el mes d'octubre. El gruix del projecte museogràfic ja està enllestit, però encara manquen alguns detalls. La seva responsable, Maria Ocaña, ha explicat que el discurs segueix un ordre cronològic. També s'explica com s'ha recuperat el jaciment i com s'ha arribat fins a l'actualitat. Entre les peces més destacades, algunes d'elles amb més de 2.000 anys d'antiguitat, hi ha la inscripció ibèrica de les Graus o una espasa morta (doblegada de la punta perquè no es pogués fer servir) que també es va trobar al jaciment.