14
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
12:38h
UNES COLÒNIES ESPECIALS
I des d’aquell dia que a algú, o alguns, se’ls hi va ocórrer dir “unes colònies pels malalts!!!” han passat ja 50 anys. I com va dir un dels capellans que va venir a fer-nos una de les misses: “Això és un miracle”. Quanta raó que té.
Cinquanta anys plens de convivència, de passar uns dies de vacances al poble d’Alpens, usuaris i voluntaris que dediquen part del seu temps i dels seus dies de vacances, per dedicar-lo als altres.
“Quina feinada que us donem”, deia una persona que venia com a usuària… Ni s’imagina quina alegria i quina felicitat i amor ens donen a tots els voluntaris que anem a aquestes colònies, convivències, estada, o com li vulguem dir.
Tots aportem el nostre granet, tots aportem els nostres coneixements: els infermers i infermeres, metges i metgesses els seus coneixements mèdics per solucionar qualsevol situació, l’electricista per muntar els llums que ens il·luminen a la nit, el llauner per què ens puguem rentar i fer una bona dutxa; els cuiners i ajudants de cuina per fer-nos els bons àpats de cada dia, les cuidadores per coordinar i ajudar-nos en el tracte amb les persones que vene,; les persones que fan els llits o renten la roba a que tot estigui net, els que paren taula cada dia, les que venen esporàdicament a servir en els àpats, péixer si algú necessita ajuda, o a rentar plats i gots a l'office, les que ens fan una visita i fan acompanyament algún dia, les persones que vetllen a la nit per qualsevol cosa, els que s’encarreguen de les compres, la junta comarcal que prepara tota la logística i coordinació, la secretària a que tot estigui apuntat i clar, els capellans amb la seva paraula i els seus diàlegs, i els joves, una part vital de tot moviment de voluntariat, per muntar les diferents activitats de cada dia. I tots, sense buscar ni rebre res a canvi, som voluntaris, només l’escalf i les rialles que ens dediquen les persones que venen com a usuàries, i això no té preu, no es pot posar, és màgic, és un miracle.
En aquests 50 anys s’han fet moltes activitats, i en aquestes colònies hem recordat vells temps. Les activitats que es van fer venien a ser un resum d’activitats que s’han anat fent al llarg dels anys.
D’aquesta manera, vam pintar samarretes, ens van fer una demostració de com es fan els sabons, un voluntari de “Joguines sense fronteres” ens va fer una xerrada sobre l’entitat, vam fer marcs de foto on vam emmarcar la foto oficial de grup, vam fer pots de sal, vam fer jocs tradicionals com les bitlles, pescar, les anelles, jocs de memòria, o una gimcana pel poble. Un dia els nans d’Alpens ens van fer una demostració de balls tradicionals, i ho vam acabar amb un espectacle als casino del poble, amb la participació de tothom i també del Mag Domingo, i un darrer sopar a la fresca.
El darrer dia, dia del gran dinar de comiat, al matí vam fer uns partits de voleibol. Ningú es va cansar, doncs asseguts a una cadira es fan uns partits molt divertits i interessants. Seguidament, la trobada amb Jesús en la missa, en el pati exterior, en un entorn magnífic, sota l’ombra dels arbres i davant la rèplica de la gruta de Lourdes i la imatge de Maria. Com cada dia al migdia, un mossèn o altre ens acompanyava. I per acabar, un bon dinar amb una gran paella també al pati.
I així, sense adonar-nos van passar aquestes colònies, on les anècdotes i el dia a dia se sumen a les de les 49 anteriors. La valoració és molt bona, i esperem que no siguin les darreres, i que més persones, sobretot joves, s’animin a viure aquesta experiència aportant les seves ganes, il·lusions i coneixements, ja siguin estudiants d’infermeria, terapeutes, monitors i monitores en grups d’esplai, d’hostaleria, d’educació, etc, etc... tots i totes hi poden i esperem que puguin aportar el seu granet de sorra i de voluntariat tant en les futures colònies d’Alpens, com en els propers pelegrinatges.
Moltes gràcies als que ho heu fet possible, tan aquest any, com els anteriors. Salut i força. Som un equip.
Hospitalitat de la Mare de Deu de Lourdes
I des d’aquell dia que a algú, o alguns, se’ls hi va ocórrer dir “unes colònies pels malalts!!!” han passat ja 50 anys. I com va dir un dels capellans que va venir a fer-nos una de les misses: “Això és un miracle”. Quanta raó que té.
Cinquanta anys plens de convivència, de passar uns dies de vacances al poble d’Alpens, usuaris i voluntaris que dediquen part del seu temps i dels seus dies de vacances, per dedicar-lo als altres.
“Quina feinada que us donem”, deia una persona que venia com a usuària… Ni s’imagina quina alegria i quina felicitat i amor ens donen a tots els voluntaris que anem a aquestes colònies, convivències, estada, o com li vulguem dir.
Tots aportem el nostre granet, tots aportem els nostres coneixements: els infermers i infermeres, metges i metgesses els seus coneixements mèdics per solucionar qualsevol situació, l’electricista per muntar els llums que ens il·luminen a la nit, el llauner per què ens puguem rentar i fer una bona dutxa; els cuiners i ajudants de cuina per fer-nos els bons àpats de cada dia, les cuidadores per coordinar i ajudar-nos en el tracte amb les persones que vene,; les persones que fan els llits o renten la roba a que tot estigui net, els que paren taula cada dia, les que venen esporàdicament a servir en els àpats, péixer si algú necessita ajuda, o a rentar plats i gots a l'office, les que ens fan una visita i fan acompanyament algún dia, les persones que vetllen a la nit per qualsevol cosa, els que s’encarreguen de les compres, la junta comarcal que prepara tota la logística i coordinació, la secretària a que tot estigui apuntat i clar, els capellans amb la seva paraula i els seus diàlegs, i els joves, una part vital de tot moviment de voluntariat, per muntar les diferents activitats de cada dia. I tots, sense buscar ni rebre res a canvi, som voluntaris, només l’escalf i les rialles que ens dediquen les persones que venen com a usuàries, i això no té preu, no es pot posar, és màgic, és un miracle.
En aquests 50 anys s’han fet moltes activitats, i en aquestes colònies hem recordat vells temps. Les activitats que es van fer venien a ser un resum d’activitats que s’han anat fent al llarg dels anys.
D’aquesta manera, vam pintar samarretes, ens van fer una demostració de com es fan els sabons, un voluntari de “Joguines sense fronteres” ens va fer una xerrada sobre l’entitat, vam fer marcs de foto on vam emmarcar la foto oficial de grup, vam fer pots de sal, vam fer jocs tradicionals com les bitlles, pescar, les anelles, jocs de memòria, o una gimcana pel poble. Un dia els nans d’Alpens ens van fer una demostració de balls tradicionals, i ho vam acabar amb un espectacle als casino del poble, amb la participació de tothom i també del Mag Domingo, i un darrer sopar a la fresca.
El darrer dia, dia del gran dinar de comiat, al matí vam fer uns partits de voleibol. Ningú es va cansar, doncs asseguts a una cadira es fan uns partits molt divertits i interessants. Seguidament, la trobada amb Jesús en la missa, en el pati exterior, en un entorn magnífic, sota l’ombra dels arbres i davant la rèplica de la gruta de Lourdes i la imatge de Maria. Com cada dia al migdia, un mossèn o altre ens acompanyava. I per acabar, un bon dinar amb una gran paella també al pati.
I així, sense adonar-nos van passar aquestes colònies, on les anècdotes i el dia a dia se sumen a les de les 49 anteriors. La valoració és molt bona, i esperem que no siguin les darreres, i que més persones, sobretot joves, s’animin a viure aquesta experiència aportant les seves ganes, il·lusions i coneixements, ja siguin estudiants d’infermeria, terapeutes, monitors i monitores en grups d’esplai, d’hostaleria, d’educació, etc, etc... tots i totes hi poden i esperem que puguin aportar el seu granet de sorra i de voluntariat tant en les futures colònies d’Alpens, com en els propers pelegrinatges.
Moltes gràcies als que ho heu fet possible, tan aquest any, com els anteriors. Salut i força. Som un equip.
Hospitalitat de la Mare de Deu de Lourdes