24
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
17:04h
Els nivells d'ozó troposfèric són alts a la Plana de Vic durant l'estiu. Precisament, aquesta setmana a Vic s'ha superat per primera vegada l'any el llindar d'alerta –s'ha arribat a 243 µg/m3 dos dies consecutius- i s'ha fregat a les estacions de Manlleu i Tona. L'ozó troposfèric és considerat un contaminant atmosfèric i quan se supera el llindar de 240 pot comportar un risc per a la salut de la població.
Però, per què són tan alts els nivells a Osona? L'ozó troposfèric no s'emet directament, ni a Osona ni a l'entorn de Barcelona. És el que s'anomena un contaminant secundari, o el que és el mateix, fruit d'una reacció química. Els òxids de nitrogen que s'emeten a l'àrea metropolitana de Barcelona –causats pel trànsit i la indústria- reaccionen amb la llum solar i acaben generant partícules d'Ozó (O3). La marinada fa desplaçar-lo pel congost de la C-17 fins que arriba a la plana de Vic.
A aquest fenomen s'hi suma la dificultat que té la mateixa orografia perquè l'ozó es dispersi. Els nivells màxims d'ozó es produeixen en hores de màxima radiació. A més, cal destacar, que a Osona, a diferència d'altres territoris que van a la baixa, els nivells s'han mantingut en els darrers anys.
Llindar d'informació i d'alerta
El llindar d'informació se supera a partir de 180 µg/m3. Això pot comportar un risc per a la salut dels grups de població especialment vulnerables a la contaminació atmosfèrica, com persones asmàtiques o amb problemes de cor. Aquest 2019, s'ha superat el llindar, a més de la Plana de Vic, a Igualada, el Montseny, Rubí, Santa Maria de Palautordera, Granollers, Sant Celoni, Vilafranca del Penedès i Badalona, entre altres (pots consultar les superacions en aquest enllaç).
D'altra banda, quan se supera el llindar d'alerta, a partir dels 240 µg/m3, afecta tot el conjunt de la població. Els efectes que l'ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca. El llindar d'alerta s'ha superat en cinc poblacions: Vic, Sant Celoni, el Montseny, Santa Maria de Palautordera i Gavà.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya recomana com a precaució que la població més vulnerable (infants, embarassades, gent gran) redueixi l'exercici físic i intens a l'exterior, en cas que se superi el llindar d'informació. I si se supera el d'alerta recomana que tota la població segueixi aquestes precaucions.
Però, per què són tan alts els nivells a Osona? L'ozó troposfèric no s'emet directament, ni a Osona ni a l'entorn de Barcelona. És el que s'anomena un contaminant secundari, o el que és el mateix, fruit d'una reacció química. Els òxids de nitrogen que s'emeten a l'àrea metropolitana de Barcelona –causats pel trànsit i la indústria- reaccionen amb la llum solar i acaben generant partícules d'Ozó (O3). La marinada fa desplaçar-lo pel congost de la C-17 fins que arriba a la plana de Vic.
L'ozó troposfèric no s'emet directament. És el que s'anomena un contaminant secundari, o el que és el mateix, fruit d'una reacció química
A aquest fenomen s'hi suma la dificultat que té la mateixa orografia perquè l'ozó es dispersi. Els nivells màxims d'ozó es produeixen en hores de màxima radiació. A més, cal destacar, que a Osona, a diferència d'altres territoris que van a la baixa, els nivells s'han mantingut en els darrers anys.
L'ozó, un gas format per tres àtoms d'oxigen
L'ozó és un gas incolor format per tres àtoms d'oxigen (O3). Per formar-se, és necessari que la radiació solar sigui molt intensa i, per aquest motiu, les concentracions més elevades es produeixen a finals de primavera i a l'estiu.
La llum del sol ajuda a trencar els òxids de nitrogen (NOx) i afavoreix que en reaccionar amb l'oxigen convencional (O2) es formin molècules amb tres àtoms d'oxigen (O3). Aquest component, que a una major altitud és clau per protegir-nos de la radiació ultraviolada –la famosa capa d'ozó-, a la troposfera és un contaminant perillós.
L'ozó és un gas incolor format per tres àtoms d'oxigen (O3). Per formar-se, és necessari que la radiació solar sigui molt intensa i, per aquest motiu, les concentracions més elevades es produeixen a finals de primavera i a l'estiu.
La llum del sol ajuda a trencar els òxids de nitrogen (NOx) i afavoreix que en reaccionar amb l'oxigen convencional (O2) es formin molècules amb tres àtoms d'oxigen (O3). Aquest component, que a una major altitud és clau per protegir-nos de la radiació ultraviolada –la famosa capa d'ozó-, a la troposfera és un contaminant perillós.
Llindar d'informació i d'alerta
El llindar d'informació se supera a partir de 180 µg/m3. Això pot comportar un risc per a la salut dels grups de població especialment vulnerables a la contaminació atmosfèrica, com persones asmàtiques o amb problemes de cor. Aquest 2019, s'ha superat el llindar, a més de la Plana de Vic, a Igualada, el Montseny, Rubí, Santa Maria de Palautordera, Granollers, Sant Celoni, Vilafranca del Penedès i Badalona, entre altres (pots consultar les superacions en aquest enllaç).
D'altra banda, quan se supera el llindar d'alerta, a partir dels 240 µg/m3, afecta tot el conjunt de la població. Els efectes que l'ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca. El llindar d'alerta s'ha superat en cinc poblacions: Vic, Sant Celoni, el Montseny, Santa Maria de Palautordera i Gavà.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya recomana com a precaució que la població més vulnerable (infants, embarassades, gent gran) redueixi l'exercici físic i intens a l'exterior, en cas que se superi el llindar d'informació. I si se supera el d'alerta recomana que tota la població segueixi aquestes precaucions.
Estat actual de l'ozó, aquest dimecres al migdia Foto: Gencat