ERC, JxCat i independents formalitzen el pacte al Consell Comarcal d'Osona i obren la porta a la CUP

ERC, JxCat i Independents d'Osona van formalitzar aquest dimecres a la tarda el pacte al Consell Comarcal d'Osona. Joan Carles Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta, en serà el president. En la roda de premsa de presentació, destacava que és "tot un honor" ostentar el càrrec i compartir equip amb la resta de forces. El vicepresident primer serà Carles Banús (JxCat), alcalde de Tavèrnoles; Pere Medina (Independents d'Osona), regidor del Brull, vicepresident segon; i Margarida Feliu (ERC), alcaldessa de Viladrau, vicepresidenta tercera.

Tal com explicava el mateix Rodríguez, es tracta d'un "acord polític obert", sobretot a la CUP. ERC, que ha liderat les converses amb els altres partits com a força guanyadora, ha mantingut converses telefòniques, però que està previst que es trobin en els propers dies. En aquest mateix sentit es pronunciava, Jordi Fàbrega, president comarcal d'ERC, destacant que el pacte "no està tancat" i hi haurà diàleg amb la CUP.

"Amb el PSC s'hi ha parlat i parlarà, però sí que és cert que d'entrada no estan presents en aquest pacte de govern", deia Rodríguez. En aquest sentit, Fàbrega afegia que per la "situació política" no comptaven amb els socialistes. Tot i això, remarcava que hi ha "bona disposició, entesa i voluntat de repensar la comarca".
 
Un govern "molt ampli"

Fàbrega explicava que es tracta d'un govern "molt ampli", ja que hi ha 28 dels 33 consellers. També remarcava que Osona és una comarca independentista i que es donava resposta als ciutadans d'Osona, "que més del 80% aposta per la independència". En aquest sentit, destacava que hi havia un exercici d'unitat per mantenir el diàleg i "fer pinya tots plegats".

D'altra banda, Fàbrega també remarcava que estaven "enormement contents" pels resultats d'ERC i per poder ostentar la presidència del consell. Els republicans han guanyat per primera vegada a l'ens supramunicipal i han arrabassat la condició de primera força a JxCat. Sí que és cert que ERC havia tingut la presidència durant un mandat, però, va ser pactant amb el PSC. La formació republicana té 14 consellers; JxCat, 10; els Independents d'Osona, 4; el PSC, 3; i la CUP, 2.

Continuïtat i canvi al nou govern

Carles Banús destacava que els tres partits que ocupen el govern representen un 95% de les alcaldies de la comarca, tot i que tenen la voluntat de treballar per tota la ciutadania i els ajuntaments. El vicepresident primer explicava que el nou govern dona "una mica de continuïtat al que hi havia els últims anys". De fet, tant Rodríguez, com Banús i Medina tenien responsabilitats en el govern de Joan Roca (JxCat).
 
Per la seva banda, Pere Medina remarcava que era un "pacte ampli", ja que s'ha parlat "del què hem vingut a fer i no del qui". El regidor d'El Brull, també explicava que era una "etapa de canvi" pel que fa a les dinàmiques i formes de treballar per tal d'aconseguir un model de gestió per al benefici de les persones de la comarca. Margarida Feliu destacava el fet que les tres forces hagin arribat a un acord, que té "la voluntat" de reformular i repensar la comarca "i fer-ho de manera conjunta".

Cinc grans línies estratègiques

Rodríguez també destacava que serà "un document obert a la ciutadania" per tal que participi de les decisions. "S'hi parla de valors com la llibertat, democràcia, igualtat de gènere, el pluralisme....", deia el futur president, destacant els valors que guien el document.

D'altra banda, tant Fàbrega com Rodríguez van explicar que des del 1994 no hi havia un pla estratègic de la comarca d'Osona i en destacaven la seva necessitat. "Estem en una cruïlla de canvi social, demogràfic i tecnològic, aprofitem per fer un debat estratègic", deia l'alcalde de Sant Julià.

Rodríguez va resumir el contingut en 5 grans línies estratègiques: apostar pels nous sistemes tecnològics en temes de mobilitat, les polítiques de transició energètica davant el repte del canvi climàtic; la integració dels serveis socials amb els de salut; buscar solucions a la manca d'habitatge i treballar la funció social de l'habitatge; i finalment, apostar per l'empresa pública de l'aigua. El passat mandat es va tirar endavant el servei d'aigua comarca en baixa amb un ampli consens polític.