08
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
11:11h
La Creu de Gurb és una dels miradors més emblemàtics de la Plana de Vic i els seus voltants. En relativament poc temps de caminada, se salva un desnivell important que porta el visitant a gaudir d’unes vistes excepcionals que permeten situar al paisatge altres punts d’interès de la zona com el Matagalls o el Pla d’Aiats. La seva proximitat amb Vic i el fet que no s’hi pugui accedir amb vehicle fins dalt ha convertit el turó en un reclam molt popular entre la població de la zona. Alguns diumenges al matí, el cim sembla Les Rambles de Barcelona, però entre setmana el degoteig constant de caminadors i esportistes no cessa, fins i tot de nit. La massificació de l’espai provoca conseqüències desplaents com l’erosió del medi o queixes dels veïns -molts d’ells pagesos o ramaders- per l’estacionament de vehicles a les zones de pas. Tot i que la propietat de la muntanya és privada, tant des de la Unió Excursionista de Vic com del propi Ajuntament de Gurb veuen la necessitat de repensar-ne els accessos.
S’estima que unes 200 persones al dia pugen la Creu de Gurb, una xifra que pot augmentar considerablement els caps de setmana. El turó forma part d’un PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i des de fa temps la Unió Excursionista de Vic (UEV) té la Creu de Gurb com a terreny predilecte d’entrenament de curses de muntanya i també de la seva escola esportiva. Això, sumat al públic familiar de Vic que hi va sovint, ha provocat que l’espai s’hagi massificat. “La situació ens ha fet prendre consciència que des de la Unió Excursionista hem d’intentar vetllar per l’entorn i, si cal, prendre mesures o parlar amb qui sigui”, ha assenyalat a l’ACN Lluís Sentenach, vicepresident de la UEV.
Existeixen dues vies principals per fer l’ascensió a la Creu de Gurb: una des de la Font del Güell i, l’altra, des de Sant Andreu de Gurb. Un recorregut és més directe, el de la Font del Güell, mentre que el de Sant Andreu de Gurb sol ser el preferit per a famílies de fora de la comarca d’Osona que també aprofiten per a visitar l’afamadíssim Bosc Encantat, un espai forestal decorat amb animalons de fusta fets a mà.
Sentenach ha explicat que la gran quantitat de gent que visita el turó ha provocat una proliferació de camins alternatius als principals que evidencien l’erosió de la muntanya. La pressió també ha provocat un problema de deixalles, i un altre per la qüestió de l’aparcament. En aquest darrer cas, per exemple, el pàrquing de l’accés sud és molt petit i quan s’omple, molts visitants deixen els cotxes mal aparcats a les vores del camí. Potser hi passa un altre cotxe, però en cap cas hi pot transitar un tractor o una màquina de segar dels ramaders i agricultors que viuen i treballen allà. Sentenach lamenta el “desconeixement” del món rural que tenen alguns dels visitants i que provoca malestar als veïns. A més, l’incivisme d’alguns amos de gos que porten l’animal deslligat també representa un problema per la quantitat de gent que pot passar pel turó. “La situació ens preocupa”, ha dit Sentenach.
De la seva banda, el regidor de l’Ajuntament de Gurb, Pere Miralpeix, ha defensat que des del consistori s’han dut a terme algunes accions com arranjar el pàrquing de l’accés sud, però admet que ha quedat “molt petit”. També s’han instal·lat panells informatius sobre la flora i la geologia de la zona, i un altre on s’assenyala els principals camins del turó. D’altra banda, també s’ha decidit tallar el pas d’excursionistes per alguns camins erosionats amb l’objectiu d’ajudar a regenerar-los.
Un estudi de la Unió Excursionista de Vic dibuixa el perfil dels usuaris del turó
La Unió Excursionista de Vic, amb l’ajuda d’alumnes voluntaris de l’Institut Jaume Callís, fa uns mesos va elaborar un estudi d’impacte dels usos al turó. L’estudi recull que hi ha dos grans grups de persones que visiten la Creu de Gurb. Si bé el gruix són de Vic, les persones que arriben des de l’àrea metropolitana, majoritàriament famílies, també és important, especialment en dies festius. Per arribar fins a dalt, la majoria caminen o passegen, seguit d’aquells que fan l’ascensió corrent. En termes generals, el 65% dels enquestats que puja ho fa caminant. Durant el cap de setmana del mes de març en què es va fer l’enquesta, els enquestadors només van detectar que un 18% dels caminadors anaven acompanyats del gos, que la majoria portava deslligat.
Gairebé el 80% de les persones que pugen el turó des de la vessant sud s’hi aproximen en cotxe. El gruix d’enquestats es divideix entre aquells que aparquen a l’aparcament que es troba a prop de la C-25, i aquells que trien estacionar el seu cotxe al petit pàrquing de la Font del Güell, encara que estigui mal aparcat al camí.
En l’àmbit de l’alimentació i la generació de residus, destaca que un 47,13% portava menjar en un envàs de plàstic. Només el 10,34% utilitzava envàs de cartó o paper, una xifra propera als que no utilitzaven envàs ja que portaven fruita. Del 79% de persones que portaven beguda, un 72% era aigua, però només el 4,6% la duia en una cantimplora. Pel que fa als residus, només la meitat de les persones enquestades duia una bossa per a recollir les deixalles. Mentre que el 100% van manifestar recollir els residus que ells mateixos generen, només un 6,8% ho feia també amb les deixalles que troba pel camí.
En la batuda de deixalles que es va fer, com a anècdota, es va arribar a trobar una llauna del mundial del 1982. El residu més important que es va recuperar van ser els mocadors de paper, amb un total de 271 unitats. El segon residu més important van ser les llaunes, seguit de les ampolles de plàstic o els brics. A banda, també es va localitzar un pantaló, una gorra, pilotes, fustes de procedències diferents i plàstics diversos.
Propostes de millora i actuació
Pel que fa a les propostes de millora, per la Unió Excursionista de Vic n’hi ha una de “bàsica”, que és la pedagogia. Lluís Sentenach ha assenyalat que després d’analitzar els resultats de l’enquesta, són conscients que “hi ha molta feina a fer”. Pel que fa a l’accessibilitat, per fer la sortida fins a la Creu més atractiva per a les famílies i motivar l’ús de la bicicleta, es proposa crear un carril bici que uneixi Vic fins al pàrquing de la Font del Güell. Allà s’haurien d’habilitar uns aparcaments per a bicicletes per poder continuar a peu, al mateix pàrquing o, per exemple, llogant un paller d’un veí. D’altra banda, la Unió també proposa llogar un camp a tocar del pont de la C-25 (accés sud de la Creu) i tancar el pàrquing de la Font del Güell, amb una tanca que només puguin obrir els veïns.
De la seva banda, Pere Miralpeix assegura que solucionar la qüestió del pàrquing és un dels temes que més els preocupa. El consistori encara no té clar si és millor buscar una zona d’aparcament més àmplia o simplement tancar tot el camí i que els excursionistes aparquin a la sortida de Vic, a la zona de l’Andersen o del Club Tennis Vic. El regidor admet que barrar l’accés seria una mesura “dràstica”, però també assegura que “la gent ve a la Creu de Gurb a caminar, o sigui que perquè comencin el camí una mica més lluny tampoc hauria de passar res”. Sobre la possibilitat de col·locar-hi peatges com s’ha fet en espais naturals molt massificats, Miralpeix creu que en aquest espai la mesura seria molt “complicada” d’implementar.
A més, des de la Unió també es proposa tancar tots els senders secundaris perquè es puguin regenerar i que un panell informatiu indiqui que hi ha dos senders principals – accés nord i accés sud-, que es comuniquen entre ells. “Si tenim un problema d’erosió, i es van obrint nous camins, això provocarà una degradació contínua de la muntanya”, ha assenyalat.
S’estima que unes 200 persones al dia pugen la Creu de Gurb, una xifra que pot augmentar considerablement els caps de setmana. El turó forma part d’un PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i des de fa temps la Unió Excursionista de Vic (UEV) té la Creu de Gurb com a terreny predilecte d’entrenament de curses de muntanya i també de la seva escola esportiva. Això, sumat al públic familiar de Vic que hi va sovint, ha provocat que l’espai s’hagi massificat. “La situació ens ha fet prendre consciència que des de la Unió Excursionista hem d’intentar vetllar per l’entorn i, si cal, prendre mesures o parlar amb qui sigui”, ha assenyalat a l’ACN Lluís Sentenach, vicepresident de la UEV.
Existeixen dues vies principals per fer l’ascensió a la Creu de Gurb: una des de la Font del Güell i, l’altra, des de Sant Andreu de Gurb. Un recorregut és més directe, el de la Font del Güell, mentre que el de Sant Andreu de Gurb sol ser el preferit per a famílies de fora de la comarca d’Osona que també aprofiten per a visitar l’afamadíssim Bosc Encantat, un espai forestal decorat amb animalons de fusta fets a mà.
Sentenach ha explicat que la gran quantitat de gent que visita el turó ha provocat una proliferació de camins alternatius als principals que evidencien l’erosió de la muntanya. La pressió també ha provocat un problema de deixalles, i un altre per la qüestió de l’aparcament. En aquest darrer cas, per exemple, el pàrquing de l’accés sud és molt petit i quan s’omple, molts visitants deixen els cotxes mal aparcats a les vores del camí. Potser hi passa un altre cotxe, però en cap cas hi pot transitar un tractor o una màquina de segar dels ramaders i agricultors que viuen i treballen allà. Sentenach lamenta el “desconeixement” del món rural que tenen alguns dels visitants i que provoca malestar als veïns. A més, l’incivisme d’alguns amos de gos que porten l’animal deslligat també representa un problema per la quantitat de gent que pot passar pel turó. “La situació ens preocupa”, ha dit Sentenach.
De la seva banda, el regidor de l’Ajuntament de Gurb, Pere Miralpeix, ha defensat que des del consistori s’han dut a terme algunes accions com arranjar el pàrquing de l’accés sud, però admet que ha quedat “molt petit”. També s’han instal·lat panells informatius sobre la flora i la geologia de la zona, i un altre on s’assenyala els principals camins del turó. D’altra banda, també s’ha decidit tallar el pas d’excursionistes per alguns camins erosionats amb l’objectiu d’ajudar a regenerar-los.
Un estudi de la Unió Excursionista de Vic dibuixa el perfil dels usuaris del turó
La Unió Excursionista de Vic, amb l’ajuda d’alumnes voluntaris de l’Institut Jaume Callís, fa uns mesos va elaborar un estudi d’impacte dels usos al turó. L’estudi recull que hi ha dos grans grups de persones que visiten la Creu de Gurb. Si bé el gruix són de Vic, les persones que arriben des de l’àrea metropolitana, majoritàriament famílies, també és important, especialment en dies festius. Per arribar fins a dalt, la majoria caminen o passegen, seguit d’aquells que fan l’ascensió corrent. En termes generals, el 65% dels enquestats que puja ho fa caminant. Durant el cap de setmana del mes de març en què es va fer l’enquesta, els enquestadors només van detectar que un 18% dels caminadors anaven acompanyats del gos, que la majoria portava deslligat.
Gairebé el 80% de les persones que pugen el turó des de la vessant sud s’hi aproximen en cotxe. El gruix d’enquestats es divideix entre aquells que aparquen a l’aparcament que es troba a prop de la C-25, i aquells que trien estacionar el seu cotxe al petit pàrquing de la Font del Güell, encara que estigui mal aparcat al camí.
En l’àmbit de l’alimentació i la generació de residus, destaca que un 47,13% portava menjar en un envàs de plàstic. Només el 10,34% utilitzava envàs de cartó o paper, una xifra propera als que no utilitzaven envàs ja que portaven fruita. Del 79% de persones que portaven beguda, un 72% era aigua, però només el 4,6% la duia en una cantimplora. Pel que fa als residus, només la meitat de les persones enquestades duia una bossa per a recollir les deixalles. Mentre que el 100% van manifestar recollir els residus que ells mateixos generen, només un 6,8% ho feia també amb les deixalles que troba pel camí.
En la batuda de deixalles que es va fer, com a anècdota, es va arribar a trobar una llauna del mundial del 1982. El residu més important que es va recuperar van ser els mocadors de paper, amb un total de 271 unitats. El segon residu més important van ser les llaunes, seguit de les ampolles de plàstic o els brics. A banda, també es va localitzar un pantaló, una gorra, pilotes, fustes de procedències diferents i plàstics diversos.
Propostes de millora i actuació
Pel que fa a les propostes de millora, per la Unió Excursionista de Vic n’hi ha una de “bàsica”, que és la pedagogia. Lluís Sentenach ha assenyalat que després d’analitzar els resultats de l’enquesta, són conscients que “hi ha molta feina a fer”. Pel que fa a l’accessibilitat, per fer la sortida fins a la Creu més atractiva per a les famílies i motivar l’ús de la bicicleta, es proposa crear un carril bici que uneixi Vic fins al pàrquing de la Font del Güell. Allà s’haurien d’habilitar uns aparcaments per a bicicletes per poder continuar a peu, al mateix pàrquing o, per exemple, llogant un paller d’un veí. D’altra banda, la Unió també proposa llogar un camp a tocar del pont de la C-25 (accés sud de la Creu) i tancar el pàrquing de la Font del Güell, amb una tanca que només puguin obrir els veïns.
De la seva banda, Pere Miralpeix assegura que solucionar la qüestió del pàrquing és un dels temes que més els preocupa. El consistori encara no té clar si és millor buscar una zona d’aparcament més àmplia o simplement tancar tot el camí i que els excursionistes aparquin a la sortida de Vic, a la zona de l’Andersen o del Club Tennis Vic. El regidor admet que barrar l’accés seria una mesura “dràstica”, però també assegura que “la gent ve a la Creu de Gurb a caminar, o sigui que perquè comencin el camí una mica més lluny tampoc hauria de passar res”. Sobre la possibilitat de col·locar-hi peatges com s’ha fet en espais naturals molt massificats, Miralpeix creu que en aquest espai la mesura seria molt “complicada” d’implementar.
A més, des de la Unió també es proposa tancar tots els senders secundaris perquè es puguin regenerar i que un panell informatiu indiqui que hi ha dos senders principals – accés nord i accés sud-, que es comuniquen entre ells. “Si tenim un problema d’erosió, i es van obrint nous camins, això provocarà una degradació contínua de la muntanya”, ha assenyalat.