Toni Coromina: «L'estigma en salut mental encara segueix present, però ha canviat molt en 40 anys»

El periodista repassa els 40 anys d'història de la salut mental a Osona recollint el testimoni d'usuaris i professionals

Toni Coromina ha escrit  «El color de la vida. 40 anys de salut mental a Osona».
Toni Coromina ha escrit «El color de la vida. 40 anys de salut mental a Osona». | Adrià Costa
05 de juliol del 2019
Actualitzat a les 8:58h
El color de la vida. 40 anys de salut mental a Osona és el llibre que recull l'experiència de la salut mental a la comarca. La publicació narra la història des de 1978 en què Osonament i el Consorci Hospitalari de Vic (Osona Salut Mental) han actuat com a punta de llança d'un nou model. De fet, s'ha publicat amb motiu del 40è aniversari d'Osonament, antiga fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona.

El llibre també recull diversos testimonis (professionals i usuaris), a més de fer un repàs de les principals addicions i dels trastorns mentals més rellevants. El periodista Toni Coromina -i col·laborador d'aquest diari- ha estat l'encarregat de recollir tots aquests testimonis i plasmar-los en el llibre.

- Com va arribar la idea de plasmar els 40 anys de salut mental a Osona en un llibre?

- Me la van proposar Joan López i Mercè Generó, que ja feia temps que tenien pensat fer un llibre amb motiu del 40è aniversari d'Osonament. Fa 40 anys només hi havia dos psiquiatres que venien a Osona dues tardes a la setmana, actualment hi ha dos-cents treballadors entre Osonament i Osona Salut Mental (CHV). Ells van pensar a recollir tot aquest treball brutal d'expansió i de creació de diferents centres de salut mental, addiccions, dispensaris d'alcoholisme i toxicomanies, dispensaris psiquiàtrics, hospitals de dia... Inicialment aquests centres van créixer de manera dispersa i la feina d'aquests últims anys ha estat comunicar-ho en xarxa.

- Com s'ha estructurat el llibre?

- Pel que fa a la història s'ha explicat de forma cronològica. Els passos que s'han fet amb la implicació dels ajuntaments i el Consell Comarcal, i quan van haver de picar molta pedra a la Generalitat. A més, he parlat amb una dotzena de professionals que són psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, familiars d'associacions de malalts mentals i algun polític, com Jacint Codina. En les entrevistes als professionals és on he tingut més dificultats perquè tenia poca cultura psiquiàtrica. Per explicar les coses, primer les haig d'entendre. Dono prioritat a què el lector no hagi d'agafar el diccionari. Per tant, en alguns dubtes que tenia he tingut el suport de Joan López. De fet,tot aquest llibre ha passat una revisió posterior dels mateixos professionals perquè no hi haguessin disbarats.

- Els testimonis també tenen un pes important.

- Vaig veure necessari parlar amb usuaris de salut mental que en el moment de fer el llibre és on m'he vist més lligat per empatia. Hi ha històries molt interessants i sovint molt difícils amb molt sofriment a darrere. En general, amb una valentia espectacular. Hi ha diverses persones amb trastorns mentals, però també exaddictes a la cocaïna, a l'alcohol, a l'heroïna...

- Amb quants has pogut parlar?

- Uns 8 o 9. Tots són usuaris o exusuaris d'Osonament i d'Osona Salut Mental. Per exemple, hi ha un testimoni d'un exaddicte que és mort i he recuperat l'entrevista per aquest llibre.

- Comparant les entrevistes més actuals amb la recuperada, l'estigma en salut mental encara segueix present?

- L'estigma segueix present però ha canviat molt. Abans tots fèiem acudits dels manicomis, quan eren presons i calabossos tètrics. Ara s'han obert les portes i la immensa majoria de malalts mentals han quedat integrats i tenen atenció a la seva pròpia població o a casa seva. Els han acostat a les famílies en lloc d'allunyar-los.

- Quins testimonis t'han colpit més?

- El que m'ha colpit són coses que ja sabem. Entre els testimonis, per exemple, hi ha persones depressives. Tots sabem què és estar "depre", com es diu en el llenguatge popular. Qui de nosaltres no ha patit mai una depressió? Pot durar una setmana o un mes perquè se t'ha mort el gos o t'ha deixat la xicota. Però hi ha depressions molt dures i, de vegades, ocasionades per qüestions biològiques o externes, com pot ser un maltractament. Això és el que m'ha impressionat més. Parlant amb aquesta gent, poc o molt, veus una part de tu.

D'altra banda també hi ha els problemes de personalitat. Més enllà de les persones amb problemes esquizofrènics, tots tenim dubtes. I el fet de parlar amb una persona esquizofrènica, també et veus una mica a tu mateix en els vaivens i les decisions de la vida. En certa manera, les persones etiquetades com a malalts mentals ho som tots, però alguns que ho tenen d'una manera més visible o ampliada. La sort és que una bona part són curables o se'n pot pal·liar el patiment.

- Parles d'històries amb sofriment al darrere. El títol del llibre parla d'"el color de la vida". D'on ve el títol?

- El títol el vam posar al final. La periodista i psicòloga Sílvia Cóppulo va fer el pròleg del llibre en el qual parla del color de la vida, que és un retrat del llibre. Fa 40 anys era una època obscura, una situació en blanc i negre, però mica en mica va anar entrant el color dels diferents serveis de salut mental que es van anar implementant amb molt esforç per part d'institucions però també de la població. Tothom s'ha implicat en la salut mental i posa a Osona com una mena de model a seguir o, si més no, de tenir en compte. És un referent a nivell de Catalunya.
 

Toni Coromina ha escrit «El color de la vida. 40 anys de salut mental a Osona». Foto: Adrià Costa

Arxivat a