Incendis 1994

FOTOS Vint-i-cinc anys de l'estiu negre dels incendis forestals a Osona

El juliol de 1994, unes ràpides intervencions a Sant Martí de Centelles i Lluçà van impedir que el foc s'escampés per la comarca

per Osona.com , 4 de juliol de 2019 a les 11:43 |
Incendi de Sant Martí de Centelles, el 4 de juliol de 1994 | La Marxa de Catalunya
L'estiu de 1994 va ser un dels més calorosos dels anteriors cinquanta anys. Dies i dies sense pluja i amb elevades temperatures -que tot i no batre rècords de puntes màximes, sí que van destacar per la seva angoixant durada en el temps- van deixar tot Catalunya en màxim risc d'incendi forestal (Podeu recuperar les imatges dels incendis de l'estiu del 1994 a Osona en aquestes galeries).

Múltiples focus de foc, el 4 de juliol


El dilluns 4 de juliol a mig matí es van disparar totes les alarmes quan la revifada d'un incendi que ja cremava des del dia abans a Sant Miquel del Fai (Vallès Oriental) va créixer a una velocitat inesperada i en poques hores va arribar a la carretera C-17 i la via del tren, cremant els boscos del Figaró i de Tagamanent, i fins i tot saltant la carretera i pujant en direcció al Montseny. Un altre front va estendre's cap al nord i va entrar a la nostra comarca per Sant Martí de Centelles.

El mateix dia, havent dinat, un altre sinistre va tenir per escenari Sant Julià Sassorba, al terme de Gurb, quan la caiguda d'uns cables elèctrics va abrandar un violent incendi en camps de conreu de cereals, molts dels quals per sort ja havien estat recol·lectats.


Just a la mateixa hora, també esclataven petits focus de foc a Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva i Vilanova de Sau, en una tarda fatídica en què el cel de la comarca es va cobrir de fum i una pluja de petites espurnes enceses i de cendra volava d'oest a est amenaçant els boscos de les Guilleries que, quasi per miracle, no es van encendre.

Finalment, al Lluçanès, el gran incendi que estava arrasant el Bages, va arribar a tocar el nucli de Lluçà el dimarts 5 de juliol, i al Montanyà de Seva es va repetir un altre petit focus, com el dia anterior. Més de 80 infants van haver de ser evacuats de cases de colònies de Lluçà i Santa Eulàlia de Puigoriol.

Al terme de Sant Martí de Centelles, on es van cremar només unes 15 hectàrees, un grup de bombers de Vic -alguns dels quals amb trenta anys d'experiència- van haver de penjar-se d'un cingle per evitar ser atrapats per les flames embogides.

Però malgrat aquell panorama esfereïdor, el balanç d'hectàrees cremades dins els municipis osonencs va ser molt baix gràcies a la mobilització de milers de voluntaris i al treball dels cossos de Bombers, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, Creu Roja, policies muncipals, Guardia Civil i Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), així com a la col·laboració de molta gent en tasques logístiques: subministrament de menjar i aigua als voluntaris, organització d'evacuacions de cases de colònies, telecomunicacions, senyalització de rutes de treball, etc. Una vegada més, el secret va estar en la força de gent.

Foc al Lluçanès, el 23 d'agost

Tanmateix, el pitjor encara havia d'arribar, perquè la comarca patiria a finals d'agost del mateix any el que encara es considera el segon incendi més greu de les darreres dècades, sempre per darrere del de Taradell de 1983. A dos quarts de quatre de la tarda del dimarts 23 d'agost, es declarava un foc de causes desconegudes prop la masia del Blanquer a Oristà, que va avançar en direcció a Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès, tot dividint-se més tard en un front que apuntava al nucli urbà i un altre cap al Pinós.

La superfície cremada va ser d'entre 250 i 300 hectàrees. Un camió del parc de Bombers de Torelló va resultar cremat i a un de Prats li va anar just. Un bomber d'aquest mateix parc va quedar ferit lleu. L'endemà, l'aleshores alcalde de Lluçà i directiu de l'ADF del Lluçanès, Pere Garet, va explicar al setmanari La Marxa de Catalunya que "aquesta vegada podem afirmar que s'han cremat les hectàrees que era inevitable que es cremessin. Dit d'una altra manera: el sistema defensiu contra el foc ha funcionat a la perfecció." El mateix Garet, en canvi, havia estat molt crític un mes i mig abans, quan el foc del Berguedà va arribar al seu municipi i es va trobar quasi sense mitjans per actuar.

La mateixa setmana hi va haver més incendis a Sant Hipòlit de Voltregà, Castellterçol, Vinyoles. Muntanyola, Cantonigròs i Tona.

A propòsit del treball dels alcaldes del Lluçanès com Pere Garet, el periodista Xavier Borràs va escriure el divendres següent a La Marxa: "A Prats, doncs, vam poder comprovar que el foc no només s'atalla amb aigua, sinó amb homes i dones capaços i responsables, homes i dones que en un país normal, és a dir, independent, serien veritables dirigents polítics i militars".
 

Incendi de Sant Martí de Centelles (La Marxa)

Incendi de Sant Julià Sassorba (La Marxa)

Reunió de voluntaris a l'incendi de Lluçà (La Marxa)

L'incendi de Prats, des del Parc de Bombers (La Marxa)​

Especial incendis forestals, juliol 1994
 

 

Participació