15
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
10:12h
Compte enrere per a la constitució dels ajuntaments d'aquest dissabte. La majoria de plenaris ja saben qui governarà després que aquestes darreres setmanes s'hagin anat segellant els pactes postelectorals. Però en alguns casos, la manca d'acord i la difícil aritmètica deixa interrogants fins a l'últim moment. A Osona.com us expliquem com serà el procés d'investidura que tindrà lloc arreu del territori aquest dissabte.
Segons la llei, al ple s'hi pot presentar més d'un candidat però només poden ser caps de llista. La votació es pot fer a mà alçada o secreta, segons el consistori. Cada regidor vota per un dels candidats que es presenta i també pot votar en blanc o nul.
Per ser alcalde cal, en primera instància, aconseguir la majoria absoluta del ple. En el cas de Barcelona, per exemple, hi ha 41 regidors en joc. En calen, per tant, 21 per aconseguir l'alcaldia.
I si no hi ha majoria absoluta?
Les majories absolutes, però, costen de trobar. En aquest cas, la llei preveu que si cap candidat obté la majoria absoluta, es converteix en alcalde aquell representant de la llista més votada. En el cas de Barcelona, aquest seria Ernest Maragall, que va guanyar les eleccions amb 10 regidors i uns 5.000 vots més que Colau.
D'aquesta manera, es permet la investidura d'un alcalde, tot i que no es pot garantir que el mandat tiri endavant.
Hi ha mecanismes per evitar que governi la llista més votada?
Sí. En aquest cas, però, sí que cal la majoria absoluta del consistori, és a dir, la meitat més un dels regidors. A Barcelona, és la opció que ara mateix té més números després que Ada Colau (10) hagi tancat un acord amb el PSC (8) per ser alcaldessa i compti també amb els vots de Manuel Valls (3 o 6, se sabrà en el ple). No n'hi hauria prou, doncs, amb superar en nombre de regidors la llista més votada.
I què passa als municipis més petits?
Als pobles de menys de 250 habitants hi ha llistes obertes. En aquells municipis d'entre 100 i 250 habitants, els electors poden marcar quatre creuetes. Als que en tenen menys de 100, en poden marcar dues. En aquests casos, qualsevol dels regidors pot ser alcalde.
Segons la llei, al ple s'hi pot presentar més d'un candidat però només poden ser caps de llista. La votació es pot fer a mà alçada o secreta, segons el consistori. Cada regidor vota per un dels candidats que es presenta i també pot votar en blanc o nul.
Per ser alcalde cal, en primera instància, aconseguir la majoria absoluta del ple. En el cas de Barcelona, per exemple, hi ha 41 regidors en joc. En calen, per tant, 21 per aconseguir l'alcaldia.
I si no hi ha majoria absoluta?
Les majories absolutes, però, costen de trobar. En aquest cas, la llei preveu que si cap candidat obté la majoria absoluta, es converteix en alcalde aquell representant de la llista més votada. En el cas de Barcelona, aquest seria Ernest Maragall, que va guanyar les eleccions amb 10 regidors i uns 5.000 vots més que Colau.
D'aquesta manera, es permet la investidura d'un alcalde, tot i que no es pot garantir que el mandat tiri endavant.
Hi ha mecanismes per evitar que governi la llista més votada?
Sí. En aquest cas, però, sí que cal la majoria absoluta del consistori, és a dir, la meitat més un dels regidors. A Barcelona, és la opció que ara mateix té més números després que Ada Colau (10) hagi tancat un acord amb el PSC (8) per ser alcaldessa i compti també amb els vots de Manuel Valls (3 o 6, se sabrà en el ple). No n'hi hauria prou, doncs, amb superar en nombre de regidors la llista més votada.
I què passa als municipis més petits?
Als pobles de menys de 250 habitants hi ha llistes obertes. En aquells municipis d'entre 100 i 250 habitants, els electors poden marcar quatre creuetes. Als que en tenen menys de 100, en poden marcar dues. En aquests casos, qualsevol dels regidors pot ser alcalde.