05
de juny
del
2019
Actualitzat
a la
13:02h
Eleccions municipals superades. És el moment ara de les negociacions i els pactes arreu del país amb un dia marcat en vermell al calendari: el 15 de juny, quan es constitueixen els ajuntaments. 20 dies després de les eleccions, tal com estableix la llei. Què passarà el dia 15? Com s'escullen els alcaldes a Catalunya?
Segons la llei, al ple d'investidura dels alcaldes s'hi pot presentar més d'un candidat però només si són caps de llista. La votació, depenent de l'ajuntament, es fa a mà alçada o de manera secreta en una urna. Cada regidor vota per un dels candidats que es presenta i també es pot votar en blanc o nul.
Per ser alcalde cal, en primera instància, aconseguir la majoria absoluta del ple. En el cas de Barcelona, hi ha 41 regidors en joc. En calen, per tant, 21 per aconseguir l'alcaldia. L'any 2015, Ada Colau va guanyar les eleccions amb 11 regidors i va obtenir els vots d'ERC (5), el PSC (4) i la CUP (1) per arribar als 21 necessaris.
I si no hi ha majoria absoluta?
Les majories absolutes, però, costen de trobar. En aquest cas, la llei preveu que si cap candidat obté la majoria absoluta, es converteix en alcalde aquell representant de la llista més votada. En el cas de Barcelona, aquest seria Ernest Maragall, que va guanyar les eleccions amb 10 regidors i uns 5.000 vots més que Colau.
D'aquesta manera, es permet la investidura d'un alcalde, tot i que no es pot garantir que el mandat tiri endavant. Tornant al cas de Barcelona, si Ernest Maragall és nomenat automàticament alcalde, només tindria assegurats 10 regidors, insuficient per tirar endavant els pressupostos municipals i amb una oposició que en sumaria 31.
Hi ha mecanismes per evitar que governi la llista més votada?
Sí. En aquest cas, però, sí que cal la majoria absoluta del consistori, és a dir, la meitat més un dels regidors. A Barcelona, aquesta és una de les opcions que es contemplen per investir Ada Colau com a alcaldessa: caldrien els vots dels comuns (10), els del PSC (8) i tres vots de Manuel Valls o alguna altra candidatura.
No serviria, en aquest cas, una aliança que sumés més suports que la llista més votada. Per exemple, no es podria investir Ada Colau com a alcaldessa només amb els vots del PSC (sumarien 18 regidors), ni tampoc Jaume Collboni amb els vots de Valls i el PP (en sumarien 16).
I què passa als municipis més petits?
Tal com explica TV3, als pobles de menys de 250 habitants hi ha llistes obertes. En aquells municipis d'entre 100 i 250 habitants, els electors poden marcar quatre creuetes. Als que en tenen menys de 100, en poden marcar dues. En aquests casos, qualsevol dels regidors pot ser alcalde.
Segons la llei, al ple d'investidura dels alcaldes s'hi pot presentar més d'un candidat però només si són caps de llista. La votació, depenent de l'ajuntament, es fa a mà alçada o de manera secreta en una urna. Cada regidor vota per un dels candidats que es presenta i també es pot votar en blanc o nul.
Per ser alcalde cal, en primera instància, aconseguir la majoria absoluta del ple. En el cas de Barcelona, hi ha 41 regidors en joc. En calen, per tant, 21 per aconseguir l'alcaldia. L'any 2015, Ada Colau va guanyar les eleccions amb 11 regidors i va obtenir els vots d'ERC (5), el PSC (4) i la CUP (1) per arribar als 21 necessaris.
I si no hi ha majoria absoluta?
Les majories absolutes, però, costen de trobar. En aquest cas, la llei preveu que si cap candidat obté la majoria absoluta, es converteix en alcalde aquell representant de la llista més votada. En el cas de Barcelona, aquest seria Ernest Maragall, que va guanyar les eleccions amb 10 regidors i uns 5.000 vots més que Colau.
D'aquesta manera, es permet la investidura d'un alcalde, tot i que no es pot garantir que el mandat tiri endavant. Tornant al cas de Barcelona, si Ernest Maragall és nomenat automàticament alcalde, només tindria assegurats 10 regidors, insuficient per tirar endavant els pressupostos municipals i amb una oposició que en sumaria 31.
Hi ha mecanismes per evitar que governi la llista més votada?
Sí. En aquest cas, però, sí que cal la majoria absoluta del consistori, és a dir, la meitat més un dels regidors. A Barcelona, aquesta és una de les opcions que es contemplen per investir Ada Colau com a alcaldessa: caldrien els vots dels comuns (10), els del PSC (8) i tres vots de Manuel Valls o alguna altra candidatura.
No serviria, en aquest cas, una aliança que sumés més suports que la llista més votada. Per exemple, no es podria investir Ada Colau com a alcaldessa només amb els vots del PSC (sumarien 18 regidors), ni tampoc Jaume Collboni amb els vots de Valls i el PP (en sumarien 16).
I què passa als municipis més petits?
Tal com explica TV3, als pobles de menys de 250 habitants hi ha llistes obertes. En aquells municipis d'entre 100 i 250 habitants, els electors poden marcar quatre creuetes. Als que en tenen menys de 100, en poden marcar dues. En aquests casos, qualsevol dels regidors pot ser alcalde.