Peraire proposa un «govern d'unitat republicana» que incorpori totes les forces de Prats de Lluçanès

L'alcalde en funcions i candidat d'ERC ha perdut la majoria al municipi on ha guanyat Junts per Prats que obre ronda de contactes

Isaac Peraire, l’alcalde en funcions de Prats de Lluçanès
Isaac Peraire, l’alcalde en funcions de Prats de Lluçanès | ACN
Redacció
29 de maig del 2019
Actualitzat a les 16:23h
Els resultats de les eleccions del 26-M a Prats de Lluçanès han fet que l'alcalde en funcions, Isaac Peraire, hagi perdut la majoria absoluta que va aconseguir ara fa quatre anys. Dels sis regidors que tenia ha passat a tres i l'escenari polític s'ha redibuixat i de dues forces ha passat a quatre. Junts per Prats, amb Jordi Bruch al capdavant, s'ha imposat amb cinc regidors, però en un consistori amb onze cadires li faltaria un regidor per governar amb tranquil·litat. Junts, amb la legitimitat que li donen els resultat, ja ha començat la ronda de contactes amb la resta de partits. En declaracions a l'ACN, Peraire ha proposta un "govern d'unitat republicana" que incorpori els 11 regidors (Junts per Prats, ERC, Movem Prats i RAP).

Amb una participació similar a les eleccions del 2015, a Prats de Lluçanès el panorama polític i l'equilibri de forces ha canviat com un mitjó en quatre anys. Si el 2015, ERC va aconseguir desbancar el govern convergent amb Isaac Peraire al capdavant de sis regidors, els resultats del 2019 han rebaixat les expectatives dels republicans a només tres. Amb tot, Peraire ha valorat positivament la participació i ha agraït les 504 persones que van votar la llista. L'alcalde en funcions ha reivindicat la feina "ingent" que han fet i "passi el que passi ara amb la formació de govern el treball transformador i progressista quedarà".

Per Peraire, els resultats porten a un escenari "incert" amb un bloc d'esquerres "dividit"' però que suma majoria. Amb Junts per Prats guanyador de les eleccions, la proposta de Peraire és la formació d'un govern d'unitat independentista amb els 11 regidors del consistori. Segons l'alcalde en funcions, "els resultats de les urnes ens demanen un govern com aquest". "Ens han dit que ens entenguem i això és el que hem de fer".

Les diferències entre Isaac Peraire i la regidora republicana Montse Juvanteny es van fer evidents durant el final d'aquesta legislatura fins al punt que la segona va decidir emprendre el projecte Movem Prats. L'any 2014, davant un escenari amb primàries, Peraire i Juvanteny van acordar que ell encapçalaria la llista de les municipals del 2015 a canvi que ella ho fes per les del 2019. L'any passat, però, Peraire va anunciar que volia repetir com alcalde, malgrat el pacte. Davant això, ella va abandonar l'executiva local. Peraire va ser l'únic que va presentar candidatura a per encapçalar ERC a Prats i va rebre l'aval unànime dels vots de l'assemblea.

Peraire defensa que no va trencar cap pacte. "Estic convençut que era la millor fórmula, és la meva manera de ser, és la nostra manera de treballar", ha apuntat. Fent autocrítica, el batlle en funcions ha dit que lamenta no haver sigut capaç de mantenir el bloc d'esquerres unit. "Com a cap de llista assumeixo tota la responsabilitat que em toca, tota". El batlle en funcions ha afegit que no pensa entrar en cap polèmica personal i ha dit que treballarà perquè Prats segueixi sent "un poble socialment compacte".

Isaac Peraire creu que la llista de República Activa de Prats podria encaixar en el govern d'unitat que ell proposa perquè precisament va néixer demanant una llista unitària. De Movem Prats ha dit que "també provenen d'aquesta tradició d'intentar governar de forma unitària".

"Ningú ha tret uns resultats brillants", ha destacat Peraire. I ha retret a Junts per Prats "no haver guanyat ni un vot nou". Segons l'encara alcalde, no han tret majoria absoluta i això els obliga a seure, entendre's i pactar. "Ho farem tots amb generositat", ha afegit.

Per la seva banda, la llista República Activa de Prats, una candidatura sorgida del CDR, va obtenir 138 vots i va aconseguir un regidor. Movem Prats en va aconseguir 2 amb 288 vots. La participació va ser del 79,8%.

Arxivat a