22
de maig
del
2019
Actualitzat
a la
13:33h
La Junta Provincial de Barcelona ha confirmat aquest matí l'exclusió de Josep Anglada a les eleccions municipals de Vic. Després que la Junta Electoral de Vic l'exclogués de la cursa electoral per una sentència de l'Audiència de Barcelona, el líder de Som Identitaris va presentar un recurs a la instància superior: la Junta Provincial. Finalment, s'ha pronunciat desestimant el recurs d'Anglada i ratificant la primera decisió.
L'Audiència confirma una sentència del 2017 que demana dos anys de presó i la prohibició de ser escollit com a càrrec públic. Se'l va condemnar pels delictes d'amenaces, coacció i contra la integritat moral d'un jove menor d'edat a través de les xarxes socials. Els fets es remunten el 2013.
Anglada ha posat en marxa diversos plans B. Ha iniciat un recurs al contenciós administratiu davant la decisió de la Junta Electoral Provincial, ha demanat un recurs d'emparament a la JEC i ha confeccionat una llista sense la seva presència per concórrer a les municipals. Encapçala la candidatura Marta Riera.
Capgirem Vic força la inhabilitació
Capgirem Vic va forçar la prohibició de la Junta Electoral de Vic a Anglada. "Immediatament després de tenir coneixement de la sentència [de l'Audiència], vam entrar una petició a la Junta Electoral perquè es complís el que s'estipulava" explicava Joan Coma a Osona.com. En aquest sentit, apuntava que "si ningú ho hagués forçat, segurament no s'hagués retirat". "Vam voler garantir que es complís la sentència perquè no teníem gaire temps", afegia.
La formació va comunicar a la Junta Electoral de Zona de Vic la sentència contra Anglada, recordant que la Llei de Règim Electoral General (Loreg), en el seu article número 6, prohibeix expressament que es presentin a les eleccions les persones condemnades a presó amb sentència ferma, mentre duri la seva condemna.
El candidat de Capgirem Vic feia una "valoració molt positiva que al pare del feixisme a la ciutat i al país se li acabi la presència institucional". Tot i això, "alhora cal estar alerta perquè l'extrema dreta segueix més viva que mai, tal com va passar a Manlleu". "Que no hi hagi l'Anglada no vol dir que no hi hagi Som Identitaris", concloïa.
L'Audiència confirma una sentència del 2017 que demana dos anys de presó i la prohibició de ser escollit com a càrrec públic. Se'l va condemnar pels delictes d'amenaces, coacció i contra la integritat moral d'un jove menor d'edat a través de les xarxes socials. Els fets es remunten el 2013.
Anglada ha posat en marxa diversos plans B. Ha iniciat un recurs al contenciós administratiu davant la decisió de la Junta Electoral Provincial, ha demanat un recurs d'emparament a la JEC i ha confeccionat una llista sense la seva presència per concórrer a les municipals. Encapçala la candidatura Marta Riera.
Capgirem Vic força la inhabilitació
Capgirem Vic va forçar la prohibició de la Junta Electoral de Vic a Anglada. "Immediatament després de tenir coneixement de la sentència [de l'Audiència], vam entrar una petició a la Junta Electoral perquè es complís el que s'estipulava" explicava Joan Coma a Osona.com. En aquest sentit, apuntava que "si ningú ho hagués forçat, segurament no s'hagués retirat". "Vam voler garantir que es complís la sentència perquè no teníem gaire temps", afegia.
La formació va comunicar a la Junta Electoral de Zona de Vic la sentència contra Anglada, recordant que la Llei de Règim Electoral General (Loreg), en el seu article número 6, prohibeix expressament que es presentin a les eleccions les persones condemnades a presó amb sentència ferma, mentre duri la seva condemna.
El candidat de Capgirem Vic feia una "valoració molt positiva que al pare del feixisme a la ciutat i al país se li acabi la presència institucional". Tot i això, "alhora cal estar alerta perquè l'extrema dreta segueix més viva que mai, tal com va passar a Manlleu". "Que no hi hagi l'Anglada no vol dir que no hi hagi Som Identitaris", concloïa.