Entrevista: Eleccions municipals 2019

Joan Coma: «Hem treballat molt per construir una alternativa política per generar un canvi de govern»

El cap de llista de Capgirem Vic respon les preguntes dels lectors d'Osona.com i les entitats

per Redacció, 22 de maig de 2019 a les 09:45 |
Joan Coma. | Adrià Costa
- Faci autocrítica. Què ha fet bé i què ha fet malament el seu partit durant aquest mandat?

- Com a autocrítica principal, apuntar que ens ha faltat molt treball al carrer. En molts moments del mandat, la institució ha ocupat pràcticament el 100% de la nostra activitat. També és cert que totes nosaltres treballem fora la institució, i que entre una cosa i l'altra és difícil atrapar el dia a dia. Fer tot el que haguéssim volgut, és complicat. Com a valoració més positiva, més enllà de les aportacions concretes que hem pogut anar fent al llarg del mandat, és la impressió d'haver treballat molt per construir una alternativa política amb capacitat per generar un canvi de govern el proper maig. Aquest va ser el nostre compromís a l'iniciar el mandat, i l'acabem amb la impressió que hi estem a tocar.


- Creu que ha fet una oposició constructiva?

- Segur que ens hem equivocat en alguns moments, però sempre hem intentat exercir una oposició molt crítica contraposant solucions alternatives a les polítiques del govern, sempre pensant en els interessos de la majoria. Som el grup de l'oposició que ha presentat més mocions al ple, un total de 58, de les quals se n'han aprovat 48, i hem realitzat un total de 404 precs i preguntes, i entre els 4 regidors hem participat a 211 comissions informatives. La mostra és que, des de l'oposició, Capgirem Vic ha aconseguit aplicar moltes més mesures pròpies que no pas els grups polítics que han set socis del govern (PSC/ICV).

Per altra banda, hem denunciat la contractació d'empreses relacionades amb familiars de l'alcaldessa o el regal de dues parades pel Mercat Medieval que des de Fires i Mercats es pretenia fer a un germà del regidor. Això també és fer oposició constructiva, ja que a partir de les nostres denúncies s'han millorat tots els protocols de contractació.

- Tal com proposa l'AMI als regidors independentistes, prometrà o jurarà el càrrec per la República catalana?


- No hem rebut encara aquesta proposta. De fet, ens consta que s'està treballant, però no l'hem rebut en concret. Sempre hem promès el nostre càrrec per la independència dels Països Catalans i la República Catalana. Tanmateix, també volem apuntar que no n'hi ha prou en prometre o jurar el càrrec a la República catalana. Cal anar molt més enllà de la retòrica simbòlica i materialitzar la voluntat popular amb fets polítics tangibles.

- Es posaran d'acord amb els altres partits independentistes per trobar un lloc per dedicar a l'1-O?

- Per nosaltres, si es tracta d'un lloc que tingui una significació municipal i política a l'alçada del que va ser l'1-O demà mateix. El que no farem, com no vam fer, és acceptar propostes simbòliques que desmereixin el que va ser l'1-O.

VIC COMERÇ:
- Com pensen potenciar i promocionar la ciutat per ampliar la base de visitants i compradors potencials?


- Un dels eixos del nostre programa és defensar el petit comerç i el de proximitat, i si voltes pel món, vas veient que les ciutats més valorades i amb més encant protegeixen aquest comerç i el potencien. Això és el que ha de prevaldre, la creativitat, el disseny, potenciar la diferència, apostar pel país i el talent, la recuperació d'espais en transició, tot allò que ens faci diferenciar del comú denominador de moltes ciutats que perden la seva essència homogeneïtzant la seva oferta. Aquesta diferència ha de ser el valor que ha d'interessar als visitants i compradors potencials. Alhora, cal promoure l'ocupació de qualitat i lluitar contra la precarització que porten les grans multinacionals.

En aquest mateix sentit, nosaltres proposem potenciar el petit comerç a tots els barris amb moratòries a permisos per a grans superfícies comercials. També pensem que un Mercat Municipal totalment renovat, amb espais per entitats municipals en el pis de dalt, i que serveixi tan com element cohesionador del barri i la ciutat, com de dinamitzador de l'economia cooperativa i de proximitat. Que esdevingui, també, un punt d'atracció per visitants de fora la ciutat.

També tenim previst promoure fires i mercats de caire municipal en tots els barris de la ciutat, més enllà del centre urbà, com poden ser el Mercat de Música Viva de Vic, el Mercat del Ram, el Mercat Medieval, etc.

També volem destacar que una de les nostres propostes - que fa temps que treballem - és que hi hagi una revisió exhaustiva de totes les exempcions d'IBI que hi ha a la ciutat de Vic. Actualment edificis com el Seminari, on hi ha nombroses empreses, no paguen IBI al ser propietat del Bisbat de Vic. Només aquest edifici són uns 80.000 € anuals. Ens sembla que aquesta és una situació inacceptable per la ciutat en general, però pel comerç que si paga els impostos en concret.

Per últim, treballar molt perquè Fires i Mercats funcioni d'una manera totalment diferent de la de l'actual mandat, que el govern d'Anna Erra ha entregat, a canvi d'assegurar-se el seu vot, al regidor Benjamí Dòniga. Ens sembla que ha estat una de les majors irresponsabilitats de l'actual govern.

Perquè no ens fotin el tren:
- Què farà el seu grup perquè el tren sigui també un mitjà de transport d'àmbit comarcal, a més de connectar amb Barcelona? Què faran perquè arribin els 2,5 milions d'euros promesos per a la millora de l'estació?

- D'entrada treballar per una coordinació comarcal en la planificació del transport públic interurbà (trens i bus). És a dir, que hi hagi coordinació entre els horaris del tren amb els dels busos urbans de cada poble i els busos interurbans. I informar a totes les parades d'aquesta coordinació. També potenciar la intermodalitat amb les bicicletes o amb vehicles privats a motor, posant un aparcabicis segur a l'estació (estil Bicibox o Gàbia) i transformant l'aparcament actual del costat de l'estació per un aparcament exclusiu d'usuaris del tren.

Com a punt a destacar, volem treballar per la creació d'un metro comarcal de Centelles-Torelló o de La Garriga-Ripoll, per respondre a la demanda de la mobilitat del territori, que s'intercali amb l'horari de l'R3, sense dependre de la centralització de Barcelona. Per altra banda, treballar per una millora en la seguretat, en la velocitat, ampliar horaris i freqüències, i per uns preus socials més assequibles.

Sobre els 2,5 M€ per millores a l'estació de Vic, d'entrada analitzar perquè no han arribat fins ara i quines gestions ha descuidat de fer l'actual govern. Amb aquesta informació, fer les reclamacions pertinents a les institucions que corresponguin amb vehemència perquè es puguin dur a terme les millores en el mínim temps possible. És important la coordinació amb la resta d'ajuntaments dels municipis on dona servei la línia i amb els col·lectius de persones usuàries que s'organitzen per defensar la qualitat del servei públic.

GDT (Grup de Defensa del Ter):
- Com pensen recuperar la gestió pública de l'aigua donat que es tracta d'un contracte franquista?


- Caldrà revisar si la concessió és legal o no. El primer obstacle a saltar és el jurídic, doncs estem tots d'acord que l'actual contracte fet per a 99 anys pot ser un obstacle molt complicat. El com ho podem fer, amb la informació que disposem com a oposició, no ens permet donar solucions miraculoses al respecte, però del que n'estem segurs és que Capgirem Vic farà tot el que sigui necessari per remunicipalitzar l'aigua. En qualsevol cas, el govern de la ciutat hauria de qüestionar la continuïtat de la concessió, ser transparent de cara a la ciutadania pel que fa als centenars de milers d'euros de beneficis que Aigües Vic té aprofitant-se de la gestió d'un servei públic per la gràcia d'una concessió franquista.

Sant Tomàs:
- Què pensa fer des de l'Ajuntament per donar suport en la reclamació d'un millor finançament públic per les entitats que treballen en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual?


- Tot el que estigui a les nostres mans. El que està clar, és que en cap cas acceptarem que les treballadores amb discapacitat intel·lectual hagin de fer més hores, o renunciar a complements salarials, o antiguitats, perquè el seus salaris s'adeqüin al que dicta la llei. Per altra banda, volem posar a disposició de la ciutat els més de 2000 pisos buits que hi ha i és evident que una part d'aquests hauria d'anar destinada a pisos per persones amb discapacitat, reduint les actuals llistes d'espera del tot injustificades havent-hi tants habitatges buits. En aquest sentit, els pisos tutelats és una proposta que cal treballar amb les entitats i que és indispensable per a considerar-nos una ciutat moderna, exemple de pluralitat.

TALCOMSOM:
- Vic està adherit al Pla Marc per raó d'orientació sexual i identitat de gènere d'Osona. En el darrer mandat s'han fet pocs avanços. Quin dels àmbits del Pla creieu que és prioritari desenvolupar? Com ho fareu?


Com tots els plans que es plantegen, l'educació és indispensable i aquesta cal reforçar-la en la mateixa institució, que ha de ser exemple. Formació per a poder ser exemple (igual que el Pla per la igualtat de gènere). Per altra banda, és important combatre la invisibilització del col·lectiu dintre de la ciutat i normalitzar-lo. El Pla es posava com a repte treballar el tema de la diversitat sexual entre la població immigrant d'origen marroquí, i aquest pot ser també un tema important a treballar pel repte tant important que pot suposar. Per fer-ho comptarem sempre amb la participació tant de TALCOMSOM com amb la resta de persones i col·lectius que estiguin disposades a col·laborar-hi.

CEDO (Consell Empresarial d'Osona):
- Quines polítiques municipals tenen pensades per la dinamització de l'economia i per ajudar a les empreses a afrontar els reptes més importants. Són partidaris de coordinar polítiques a nivell d'Osona?


- L'Ajuntament ha de treballar en la mesura de les seves competències per capgirar les polítiques econòmiques actuals i impulsar-ne de noves per construir a partir dels principis de la sobirania econòmica, que ens permetin desenvolupar les nostres potencialitats de forma cooperativa i responsable, els beneficis de les quals repercuteixin en el conjunt de les persones i el territori i no només en una minoria. Capgirem Vic aposta, doncs, de manera ferma pel canvi de model cap a una economia social i cooperativa, pel petit comerç de proximitat i per la participació de la ciutadania en les decisions, també en el camp econòmic, i ens fem nostres les propostes municipalistes presentades per entitats com la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) o la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Entre altres propostes, en el nostre programa, portem la creació del Consell Local d'Economia Social i Solidària, que entre altres funcions, tindrà les de promoure polítiques econòmiques, socials, ambientals i culturals a nivell local des del paradigma de la concertació público-cooperativa-comunitària, orientades vers la transició democràtica, ecològica i feminista de l'economia. També apostem per impulsar programes específics d'assessoria, formació i acompanyament de noves iniciatives socioeconòmiques, així com la consolidació de les existents, especialment d'aquelles que generin ocupació, preservin i ampliïn els béns comuns, contribueixin a l'equitat de gènere i als drets a les persones migrades. A més dels serveis de consultoria i incubació, cal facilitar l'accés al finançament a partir del sistema de finances ètiques.

Seguint l'exemple d'alguns municipis catalans, l'Ajuntament de Vic firmarà i desenvoluparà convenis de col·laboració per a la constitució d'un fons d'avals i finançament que faciliti l'accés a crèdit i finances ètiques de projectes d'economia social i solidària. El nostre programa de foment de l'economia social i cooperativa és molt complet, en la línia del que reclamen els col·lectius organitzats del sector cooperatiu, i pensem que l'Ajuntament ha de tenir una funció de motor i de foment d'aquest tipus d'economia que creiem que és la més justa i equitativa i la que genera una ocupació més estable i de qualitat, en tant que són les persones les que s'autoorganitzen el treball i, en definitiva, la vida.

Pel que fa a la coordinació comarcal, l'economia social i solidària no l'entenem sinó com una xarxa d'intercooperació que, evidentment, ha de treballar de la mà de la resta d'iniciatives del territori que treballen en aquesta direcció.

ANC (Assemblea Nacional Catalana):
- Creu en la desobediència com a eina per fer progressar la societat en moments determinats?


- Imprescindible. La història està plena d'exemples on la desobediència ha esdevingut l'eina clau per fer progressar una societat, per superar situacions d'injustícia i negació de drets. Ara bé, perquè la desobediència tingui els efectes buscats cal que sigui col·lectiva i sostinguda en el temps. La llàstima del referèndum del passat 1-O és que, malauradament, no es va voler donar continuïtat al camí desobedient. Camí, per cert, que és l'únic que ens pot portar a l'autodeterminació i la independència. Un dels punts del nostre programa electoral diu: "Practicarem la desobediència institucional i fomentarem la desobediència civil davant qualsevol situació d'injustícia".
 
Totes les llistes de les eleccions municipals a Osona: noms i cognoms, partits, sigles i municipis

 

Participació