18
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
19:08h
No era la presentació de la darrera novetat del Mobile World Congress, però la discreció i secretisme van envoltar el concert d'Antonio Orozco d'aquest dimarts a Vic. De fet, no es permetia fer imatges de l'espectacle.
Després de l'èxit obtingut amb Único i una gira extensa que va començar el 2013 i va cloure tres anys després, ara Orozco va presentar la segona temporada. La funció de Vic és una de les més de cent per tot el territori espanyol i català.
Tal com deia el cantant "no és un concert, no és una pel·lícula, no és una obra de teatre, no és prosa ni tampoc poesia, no és gens corrent i pensa que parlarem de tu, de la teva vida, de les teves emocions i també de les teves pors, Único ets tu, Único no és ni més ni menys que una part meravellosa de la teva vida. Si alguna vegada has pensat que les meves cançons parlem de tu, llavors no ho pensis més, parlen de tu".
Un Orozco en plena forma va omplir no tan sols l'escenari sinó tot el teatre Atlàntida amb la seva connexió total amb un públic entregat, aplaudint, aixecat de les butaques i ballant des de la primera cançó. Es van poder escoltar els treballs del seu darrer disc però també cançons conegudes que ja som himnes com Mi héroe, Siempre imperfectos, Estoy hecho de pedacitos de ti, Devuelveme la vida, Tapas, Soñando volver,Te esperaré, Ya lo sabes,Un reloj y una vela, El viaje o No puedo más entre d'altres.
La seva vinculació amb la ciutat de Vic també hi va ser present i Orozco va dedicar també el concert a la seva "inestimable amiga, Maite de Vic". També va esmentar el bon menjar i els bons embotits de Vic i al públic que omplia i embogia in crescendo els hi va sentenciar "Astor Piazzola diu que s'ha de morir a Buenos Aires, jo vull morir aquí a Vic amb tots vosaltres".
Va ser una simbiosi perfecta de cantant i públic. Una catarsi col·lectiva, una comunió única, un xou molt televisiu i treballat fins als seus més últims detalls.
Després de l'èxit obtingut amb Único i una gira extensa que va començar el 2013 i va cloure tres anys després, ara Orozco va presentar la segona temporada. La funció de Vic és una de les més de cent per tot el territori espanyol i català.
Tal com deia el cantant "no és un concert, no és una pel·lícula, no és una obra de teatre, no és prosa ni tampoc poesia, no és gens corrent i pensa que parlarem de tu, de la teva vida, de les teves emocions i també de les teves pors, Único ets tu, Único no és ni més ni menys que una part meravellosa de la teva vida. Si alguna vegada has pensat que les meves cançons parlem de tu, llavors no ho pensis més, parlen de tu".
Un Orozco en plena forma va omplir no tan sols l'escenari sinó tot el teatre Atlàntida amb la seva connexió total amb un públic entregat, aplaudint, aixecat de les butaques i ballant des de la primera cançó. Es van poder escoltar els treballs del seu darrer disc però també cançons conegudes que ja som himnes com Mi héroe, Siempre imperfectos, Estoy hecho de pedacitos de ti, Devuelveme la vida, Tapas, Soñando volver,Te esperaré, Ya lo sabes,Un reloj y una vela, El viaje o No puedo más entre d'altres.
La seva vinculació amb la ciutat de Vic també hi va ser present i Orozco va dedicar també el concert a la seva "inestimable amiga, Maite de Vic". També va esmentar el bon menjar i els bons embotits de Vic i al públic que omplia i embogia in crescendo els hi va sentenciar "Astor Piazzola diu que s'ha de morir a Buenos Aires, jo vull morir aquí a Vic amb tots vosaltres".
Va ser una simbiosi perfecta de cantant i públic. Una catarsi col·lectiva, una comunió única, un xou molt televisiu i treballat fins als seus més últims detalls.