17
de maig
del
2019
Actualitzat
el
24
de maig
a la
13:15h
Flory Martínez és la número 3 de la CUP per a les eleccions municipals a Manlleu. Per la "visió col·lectiva" de la candidatura es reparteixen les entrevistes i debats entre els integrants de la llista. Martínez fixa com a eixos principals del seu programa el dret a l'habitatge, la sobirania i remunicipalització dels serveis públics, l'ecologisme i el feminisme. Tot això "per aconseguir un Manlleu on es pugui viure de manera digna".
L'habitatge és un dels punts claus de la CUP i proposen recuperar l'oficina d'habitatge per donar suport a la ciutadania i aturar els desnonaments, a més d'ampliar el parc d'habitatge públic. A més de recursos, "per donar resposta a les necessitats d'habitatge ens cal voluntat política", afegeix.
Com a objectiu electoral aposten per assolir, com a mínim, els quatre regidors actuals i ampliar la seva representació "per poder teixir una alternativa transformadora". La número 3 de la CUP a Manlleu respon les preguntes dels lectors i entitats.
- Per què ha decidit fer el salt a la política sota les sigles de la CUP?
- Considero que tot allò que fem a la vida és política, des dels actes més petits com escollir on vas a comprar o quina escola tries fins a participar en una manifestació o arribar a representar a la ciutadania en les institucions. El salt a la política més visible va ser fa quatre anys quan ja vaig anar de suplent a les llistes municipals de la CUP. En aquestes eleccions vaig més endavant a proposta de l'assemblea, cosa que agraeixo i que agafo com un repte personal per continuar amb la gran feina feta pels regidors i la regidora actual. El perquè sota les sigles de la CUP té a veure amb el convenciment que els canvis neixen des de la base i la cultura de la implicació i, perquè comparteixo l'ideari i considero que les propostes de la CUP són necessàries al nostre municipi.
- Des de la CUP Manlleu, com es valora aquest mandat que acaba?
- Valorem positivament la feina feta pels regidors i regidora, tenint en compte, que hem presentat unes 20 mocions de les quals només 6 no han prosperat. Es va intentar que els plens fossin més participatius, ja que fins ara tant les entitats com la ciutadania només poden intervenir al final del ple en el moment dels precs i preguntes i ni tan sols consta en acta i això encara no s'ha aconseguit però continuarem treballant en aquest sentit. Des de la CUP s'ha plantejat que hi hagi una nova manera de pensar i de fer les polítiques públiques més d'esquerres posant de manifest que des de l'equip de Govern les prioritats han estat molt allunyades del desenvolupament just i social de les veïnes i veïns de Manlleu.
- Ha estat un dels grups que s'ha oposat al nou POUM. Quin és el model de la CUP Manlleu?
- El nou POUM encara no està aprovat definitivament, de fet des de la CUP hem presentat al·legacions però encara no tenim resposta. Estem en contra de la reurbanització d'espais al municipi perquè creiem que encara hi ha espais buits. En el seu moment vam poder frenar la requalificació del Poquí però segueix estant al nou POUM i per tant, hi haurem de continuar batallant per aturar-ho definitivament. El model que defensem està basat en la participació ciutadana. La ciutadania ha de tenir l'oportunitat de dir la seva opinió, no s'hi val a dir que s'obre un procés participatiu sense que hi hagi un període de temps que permeti la dinamització i el recull de les propostes. Cal que es faciliti la transparència i el treball pedagògic perquè de manera clara i entenedora les persones puguin saber de què es parla, ja que els documents del POUM utilitzen un llenguatge molt específic que no tothom coneix.
- Creuen que és necessari un segon pont?
- No és una necessitat, estem en contra d'aquest plantejament. La nostra prioritat és millorar l'accés per la Miranda perquè els vehicles més pesats puguin anar cap als polígons, també hi ha l'accés per la Gleva i per tant, no ho veiem necessari. Creiem que aquesta aposta és una excusa per urbanitzar el Fugurull i per crear habitatges que no tenen a veure amb la necessitat de Manlleu. La seva construcció no justifica la inversió econòmica i que a més té un gran impacte en els terrenys que s'utilitzarien. Tampoc té cap sentit segons l'estudi de mobilitat del propi POUM.
- Des de la seva formació han denunciat la manca d'habitatge social a la ciutat. Quines propostes tenen en aquest sentit? I en termes generals d'habitatge?
- S'ha anat enrere ja que no s'han destinat els recursos necessaris per disposar d'habitatges socials al municipi. Manifestem la nostra preocupació pel retrocés que hem patit d'ençà del tancament de l'oficina d'habitatge, que va ser pionera a Catalunya. Des de fa 10 anys estem en emergència social i no tant sols no hi posem remei, sinó que hem reduït l'atenció a les persones en una de les necessitats bàsiques més importants com és el dret a l'habitatge.
Per això, una de les nostres propostes clau per Manlleu és recuperar l'oficina d'habitatge per donar suport i ajuts a la ciutadania i per aturar tots els desnonaments i els talls de subministrament bàsics perquè es pugui viure amb dignitat. Per altra banda, ampliar el parc d'habitatge públic fent servir totes les eines disponibles per donar sortida als pisos buits rehabilitant i adquirir-ne de nous. Finalment, disposar de mesures per sancionar als grans tenidors d'habitatge que no ofereixin lloguers socials i no cedeixin els habitatges al parc públic. Per donar resposta a les necessitats d'habitatge ens cal voluntat política i recursos per fer-hi front.
- La seguretat és un dels temes que ha entrat amb força durant la campanya. Quina posició té la CUP?
- En primer lloc, cal tenir dades concretes perquè s'utilitza la seguretat. És evident que és un tema que cal treballar i que ens cal conèixer però tenint dades objectives. En segon lloc, cal saber quins tipus d'actes incívics han succeït per tal de planificar quina és l'estratègia i actuar amb conseqüència a partir de la realitat i no amb supòsits subjectius. No es pot utilitzar el discurs de la por per fer demagògia sinó que ens cal treballar per prevenir i crear confiança i seguretat a la ciutadania.
- Quines propostes tenen pel que fa a l'economia?
- Apostem per una economia social i solidària, que estigui arrelada al territori i que sigui respectuosa amb el medi ambient. Per això, facilitarem espais, recursos i acompanyament per a la promoció de l'economia de proximitat, prioritzarem la dinamització del petit comerç local. A més, incorporarem clàusules socials i ambientals a la contractació i a les compres públiques perquè siguin socialment responsables. També impulsarem la pagesia arrelada al nostre territori i els circuits curts de venda i distribució i limitarem la ramaderia intensiva i la instal·lació de macrogranges al municipi. Una economia basada en la fiscalitat justa i progressiva per poder crear una societat on es pugui viure dignament, on el bé comú estigui a disposició de tothom per això, cal que l'esforç fiscal sigui proporcional al poder adquisitiu.
- Quin objectiu electoral es fixen?
- Ens fixem a mantenir els quatre regidors actuals com a mínim i si pot ser ampliar alguna regidora més per poder teixir una alternativa transformadora, un canvi al model actual que treballi per defensar i garantir els Drets Socials i que hem definit en 12 punts clau del nostre programa electoral. Es podrien resumir en quatre eixos principals: el dret a l'habitatge, la sobirania i la remunicipalització dels serveis públics, l'ecologisme, el feminisme , en definitiva per aconseguir un Manlleu on es pugui viure de manera digna.
- Estan oberts a pactes amb altres formacions?
- D'entrada no estem tancades a pactes amb altres formacions sempre que aquests siguin en la línia de les nostres prioritats i del que considerem just i necessari per a donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Podríem estar obertes a pactes amb formacions amb les quals es puguin compartir les polítiques que volem dur a terme però no estem disposades a cedir regidories sense connexió, que vagin per cadascuna per una banda sinó que han d'encaixar i treballar amb el mateix programa. Hi ha d'haver voluntat política.
L'habitatge és un dels punts claus de la CUP i proposen recuperar l'oficina d'habitatge per donar suport a la ciutadania i aturar els desnonaments, a més d'ampliar el parc d'habitatge públic. A més de recursos, "per donar resposta a les necessitats d'habitatge ens cal voluntat política", afegeix.
Com a objectiu electoral aposten per assolir, com a mínim, els quatre regidors actuals i ampliar la seva representació "per poder teixir una alternativa transformadora". La número 3 de la CUP a Manlleu respon les preguntes dels lectors i entitats.
- Per què ha decidit fer el salt a la política sota les sigles de la CUP?
- Considero que tot allò que fem a la vida és política, des dels actes més petits com escollir on vas a comprar o quina escola tries fins a participar en una manifestació o arribar a representar a la ciutadania en les institucions. El salt a la política més visible va ser fa quatre anys quan ja vaig anar de suplent a les llistes municipals de la CUP. En aquestes eleccions vaig més endavant a proposta de l'assemblea, cosa que agraeixo i que agafo com un repte personal per continuar amb la gran feina feta pels regidors i la regidora actual. El perquè sota les sigles de la CUP té a veure amb el convenciment que els canvis neixen des de la base i la cultura de la implicació i, perquè comparteixo l'ideari i considero que les propostes de la CUP són necessàries al nostre municipi.
- Des de la CUP Manlleu, com es valora aquest mandat que acaba?
- Valorem positivament la feina feta pels regidors i regidora, tenint en compte, que hem presentat unes 20 mocions de les quals només 6 no han prosperat. Es va intentar que els plens fossin més participatius, ja que fins ara tant les entitats com la ciutadania només poden intervenir al final del ple en el moment dels precs i preguntes i ni tan sols consta en acta i això encara no s'ha aconseguit però continuarem treballant en aquest sentit. Des de la CUP s'ha plantejat que hi hagi una nova manera de pensar i de fer les polítiques públiques més d'esquerres posant de manifest que des de l'equip de Govern les prioritats han estat molt allunyades del desenvolupament just i social de les veïnes i veïns de Manlleu.
- Ha estat un dels grups que s'ha oposat al nou POUM. Quin és el model de la CUP Manlleu?
- El nou POUM encara no està aprovat definitivament, de fet des de la CUP hem presentat al·legacions però encara no tenim resposta. Estem en contra de la reurbanització d'espais al municipi perquè creiem que encara hi ha espais buits. En el seu moment vam poder frenar la requalificació del Poquí però segueix estant al nou POUM i per tant, hi haurem de continuar batallant per aturar-ho definitivament. El model que defensem està basat en la participació ciutadana. La ciutadania ha de tenir l'oportunitat de dir la seva opinió, no s'hi val a dir que s'obre un procés participatiu sense que hi hagi un període de temps que permeti la dinamització i el recull de les propostes. Cal que es faciliti la transparència i el treball pedagògic perquè de manera clara i entenedora les persones puguin saber de què es parla, ja que els documents del POUM utilitzen un llenguatge molt específic que no tothom coneix.
- Creuen que és necessari un segon pont?
- No és una necessitat, estem en contra d'aquest plantejament. La nostra prioritat és millorar l'accés per la Miranda perquè els vehicles més pesats puguin anar cap als polígons, també hi ha l'accés per la Gleva i per tant, no ho veiem necessari. Creiem que aquesta aposta és una excusa per urbanitzar el Fugurull i per crear habitatges que no tenen a veure amb la necessitat de Manlleu. La seva construcció no justifica la inversió econòmica i que a més té un gran impacte en els terrenys que s'utilitzarien. Tampoc té cap sentit segons l'estudi de mobilitat del propi POUM.
- Des de la seva formació han denunciat la manca d'habitatge social a la ciutat. Quines propostes tenen en aquest sentit? I en termes generals d'habitatge?
- S'ha anat enrere ja que no s'han destinat els recursos necessaris per disposar d'habitatges socials al municipi. Manifestem la nostra preocupació pel retrocés que hem patit d'ençà del tancament de l'oficina d'habitatge, que va ser pionera a Catalunya. Des de fa 10 anys estem en emergència social i no tant sols no hi posem remei, sinó que hem reduït l'atenció a les persones en una de les necessitats bàsiques més importants com és el dret a l'habitatge.
Per això, una de les nostres propostes clau per Manlleu és recuperar l'oficina d'habitatge per donar suport i ajuts a la ciutadania i per aturar tots els desnonaments i els talls de subministrament bàsics perquè es pugui viure amb dignitat. Per altra banda, ampliar el parc d'habitatge públic fent servir totes les eines disponibles per donar sortida als pisos buits rehabilitant i adquirir-ne de nous. Finalment, disposar de mesures per sancionar als grans tenidors d'habitatge que no ofereixin lloguers socials i no cedeixin els habitatges al parc públic. Per donar resposta a les necessitats d'habitatge ens cal voluntat política i recursos per fer-hi front.
- La seguretat és un dels temes que ha entrat amb força durant la campanya. Quina posició té la CUP?
- En primer lloc, cal tenir dades concretes perquè s'utilitza la seguretat. És evident que és un tema que cal treballar i que ens cal conèixer però tenint dades objectives. En segon lloc, cal saber quins tipus d'actes incívics han succeït per tal de planificar quina és l'estratègia i actuar amb conseqüència a partir de la realitat i no amb supòsits subjectius. No es pot utilitzar el discurs de la por per fer demagògia sinó que ens cal treballar per prevenir i crear confiança i seguretat a la ciutadania.
- Quines propostes tenen pel que fa a l'economia?
- Apostem per una economia social i solidària, que estigui arrelada al territori i que sigui respectuosa amb el medi ambient. Per això, facilitarem espais, recursos i acompanyament per a la promoció de l'economia de proximitat, prioritzarem la dinamització del petit comerç local. A més, incorporarem clàusules socials i ambientals a la contractació i a les compres públiques perquè siguin socialment responsables. També impulsarem la pagesia arrelada al nostre territori i els circuits curts de venda i distribució i limitarem la ramaderia intensiva i la instal·lació de macrogranges al municipi. Una economia basada en la fiscalitat justa i progressiva per poder crear una societat on es pugui viure dignament, on el bé comú estigui a disposició de tothom per això, cal que l'esforç fiscal sigui proporcional al poder adquisitiu.
La número 3 de de la CUP a Manlleu, Flory Martínez Foto: Josep M Montaner
- Quin objectiu electoral es fixen?
- Ens fixem a mantenir els quatre regidors actuals com a mínim i si pot ser ampliar alguna regidora més per poder teixir una alternativa transformadora, un canvi al model actual que treballi per defensar i garantir els Drets Socials i que hem definit en 12 punts clau del nostre programa electoral. Es podrien resumir en quatre eixos principals: el dret a l'habitatge, la sobirania i la remunicipalització dels serveis públics, l'ecologisme, el feminisme , en definitiva per aconseguir un Manlleu on es pugui viure de manera digna.
- Estan oberts a pactes amb altres formacions?
- D'entrada no estem tancades a pactes amb altres formacions sempre que aquests siguin en la línia de les nostres prioritats i del que considerem just i necessari per a donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Podríem estar obertes a pactes amb formacions amb les quals es puguin compartir les polítiques que volem dur a terme però no estem disposades a cedir regidories sense connexió, que vagin per cadascuna per una banda sinó que han d'encaixar i treballar amb el mateix programa. Hi ha d'haver voluntat política.
Preguntes de les entitats:
MAB Manlleu:
- Creu que en els propers anys a Manlleu es podrà crear una APEU (àrea de promoció de l'economia urbana)?
- Nosaltres volem incidir sobre el model industrial i comercial d'una manera global. La nostra prioritat és el petit comerç local i l'economia social i solidària i això s'ha de fer realitat tenint en compte tots els àmbits que hi impacten. En primer lloc pensem que la planificació urbanística ha de limitar les grans superfícies comercial que anul·len el petit comerç. D'altra banda, i paral·lelament, s'ha de buscar estratègies per facilitar la dinamització comercial, que poden anar des de mobilitzar l'ocupació dels locals buits i fer-los més assequibles, fer més àgils els tràmits d'obertura de nous comerços, assessorament, promoure espais de venda de proximitat, etc.
Perquè no ens fotin el tren:
- Que farà el seu grup per promoure l'ús del tren entre la gent de Manlleu i com resoldran el manteniment de l'estació i el fet que estigui oberta i amb personal?
- Els inconvenients de la línia R3 no són una competència municipal i per tant, en última instància no depenen de l'ajuntament. No obstant, volem incidir i negociar molt més amb Adif per tal millorar les freqüències i establir una major comunicació entre pobles de la comarca. D'altra banda, també cal recuperar l'ús de l'estació, tant en la venda de bitllets com al bar, i alhora inclús convertir-lo en un espai per la dinamització del barri, impulsar també l'ús de la bicicleta fins a l'estació posant aparcaments segurs per bicicletes, per exemple. Un espai d'aparcament també facilitaria l'ús del tren des de Manlleu per part dels pobles veïns.
GDT (Grup de Defensa del Ter):
- Quina estratègia se seguirà per tal de remunicipalitzar l'aigua de cara el 2024, que és quan hi haurà la possibilitat de fer-ho?
- La finalització del contracte actual amb Sorea és el 2034, però el 2024 hi ha una finestra d'oportunitat segons si s'ha amortitzat la inversió feta fa uns anys i en farem tot el possible per aprofitar aquest moment per recuperar la gestió pública de l'aigua. S'haurà d'estudiar si la millor opció per Manlleu és sumar-se a aquesta empresa gestionada pel Consell Comarcal o si per la població que hi ha al municipi podem gestionar-ho directament. En tot cas, en aquest mandat serà un dels eixos que caldrà treballar i valorar perquè sigui el més públic i proper a la ciutadania.
TALCOMSOM:
- Manlleu està adherit al Pla Marc per raó d'orientació sexual i identitat de gènere d'Osona. En el darrer mandat s'han fet pocs avanços. Quin dels àmbits del pla creu que és prioritari desenvolupar? Com ho faran?
- Per nosaltres és prioritari treballar per un Manlleu lliure de violències masclistes i contra la LGTBIfòbia. Per això, apostem per la creació d'una regidora pròpia que visualitzi i doti de mesures i de recursos humans i econòmics les polítiques municipals. Treballarem per tal que Manlleu gestioni directament un servei d'Atenció Integral a les persones LGTBI. També enfortirem el servei de mediació ciutadana perquè atengui amb prioritat les denúncies de discriminació.
CEDO (Consell Empresarial d'Osona):
- Quines polítiques municipals té pensades per la dinamització de l'economia i per ajudar a les empreses a afrontar els reptes més importants. Són partidaris de coordinar polítiques a nivell d'Osona?
- D'entrada podem pensar en la millora dels espais destinats a l'activitat empresarial, per exemple les infraestructures dels polígons actuals i millores dels accessos. El model econòmic que defensem aposta prioritàriament per l'economia social i solidària, arrelada al territori, i per impulsar el mercat social. També entenem com un repte importantíssim que les grans empreses també posin al seu centre un augment destacat del seu impacte o balanç social. Som partidaris de la coordinació de polítiques en l'àmbit comarcal traspassa l'àmbit municipal.
ANC (Assemblea Nacional Catalana):
- Creu en la desobediència com a eina per fer progressar la societat en moments determinats?
- Evidentment, la desobediència és una eina molt poderosa que ha fet i ha de fer progressar la societat en moments on no hi ha cap altra manera de fer-ho sinó com expliquem els canvis que s'han pogut viure en les societats? Si no fos per la desobediència d'una dona -"Rosa Parks"-, les persones negres continuarien sense tenir reconeguts drets fonamentals. Per això, estic convençuda que quan una llei és injusta cal desobeir-la i crear la que és justa i que reconegui els drets de totes les persones i pobles. En el cas del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans crec en la desobediència civil per poder avançar en la construcció d'un país lliure.
MAB Manlleu:
- Creu que en els propers anys a Manlleu es podrà crear una APEU (àrea de promoció de l'economia urbana)?
- Nosaltres volem incidir sobre el model industrial i comercial d'una manera global. La nostra prioritat és el petit comerç local i l'economia social i solidària i això s'ha de fer realitat tenint en compte tots els àmbits que hi impacten. En primer lloc pensem que la planificació urbanística ha de limitar les grans superfícies comercial que anul·len el petit comerç. D'altra banda, i paral·lelament, s'ha de buscar estratègies per facilitar la dinamització comercial, que poden anar des de mobilitzar l'ocupació dels locals buits i fer-los més assequibles, fer més àgils els tràmits d'obertura de nous comerços, assessorament, promoure espais de venda de proximitat, etc.
Perquè no ens fotin el tren:
- Que farà el seu grup per promoure l'ús del tren entre la gent de Manlleu i com resoldran el manteniment de l'estació i el fet que estigui oberta i amb personal?
- Els inconvenients de la línia R3 no són una competència municipal i per tant, en última instància no depenen de l'ajuntament. No obstant, volem incidir i negociar molt més amb Adif per tal millorar les freqüències i establir una major comunicació entre pobles de la comarca. D'altra banda, també cal recuperar l'ús de l'estació, tant en la venda de bitllets com al bar, i alhora inclús convertir-lo en un espai per la dinamització del barri, impulsar també l'ús de la bicicleta fins a l'estació posant aparcaments segurs per bicicletes, per exemple. Un espai d'aparcament també facilitaria l'ús del tren des de Manlleu per part dels pobles veïns.
GDT (Grup de Defensa del Ter):
- Quina estratègia se seguirà per tal de remunicipalitzar l'aigua de cara el 2024, que és quan hi haurà la possibilitat de fer-ho?
- La finalització del contracte actual amb Sorea és el 2034, però el 2024 hi ha una finestra d'oportunitat segons si s'ha amortitzat la inversió feta fa uns anys i en farem tot el possible per aprofitar aquest moment per recuperar la gestió pública de l'aigua. S'haurà d'estudiar si la millor opció per Manlleu és sumar-se a aquesta empresa gestionada pel Consell Comarcal o si per la població que hi ha al municipi podem gestionar-ho directament. En tot cas, en aquest mandat serà un dels eixos que caldrà treballar i valorar perquè sigui el més públic i proper a la ciutadania.
TALCOMSOM:
- Manlleu està adherit al Pla Marc per raó d'orientació sexual i identitat de gènere d'Osona. En el darrer mandat s'han fet pocs avanços. Quin dels àmbits del pla creu que és prioritari desenvolupar? Com ho faran?
- Per nosaltres és prioritari treballar per un Manlleu lliure de violències masclistes i contra la LGTBIfòbia. Per això, apostem per la creació d'una regidora pròpia que visualitzi i doti de mesures i de recursos humans i econòmics les polítiques municipals. Treballarem per tal que Manlleu gestioni directament un servei d'Atenció Integral a les persones LGTBI. També enfortirem el servei de mediació ciutadana perquè atengui amb prioritat les denúncies de discriminació.
CEDO (Consell Empresarial d'Osona):
- Quines polítiques municipals té pensades per la dinamització de l'economia i per ajudar a les empreses a afrontar els reptes més importants. Són partidaris de coordinar polítiques a nivell d'Osona?
- D'entrada podem pensar en la millora dels espais destinats a l'activitat empresarial, per exemple les infraestructures dels polígons actuals i millores dels accessos. El model econòmic que defensem aposta prioritàriament per l'economia social i solidària, arrelada al territori, i per impulsar el mercat social. També entenem com un repte importantíssim que les grans empreses també posin al seu centre un augment destacat del seu impacte o balanç social. Som partidaris de la coordinació de polítiques en l'àmbit comarcal traspassa l'àmbit municipal.
ANC (Assemblea Nacional Catalana):
- Creu en la desobediència com a eina per fer progressar la societat en moments determinats?
- Evidentment, la desobediència és una eina molt poderosa que ha fet i ha de fer progressar la societat en moments on no hi ha cap altra manera de fer-ho sinó com expliquem els canvis que s'han pogut viure en les societats? Si no fos per la desobediència d'una dona -"Rosa Parks"-, les persones negres continuarien sense tenir reconeguts drets fonamentals. Per això, estic convençuda que quan una llei és injusta cal desobeir-la i crear la que és justa i que reconegui els drets de totes les persones i pobles. En el cas del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans crec en la desobediència civil per poder avançar en la construcció d'un país lliure.
Totes les llistes de les eleccions municipals a Osona: noms i cognoms, partits, sigles i municipis