Entrevista: Eleccions municipals 2019

Marta Moreta (PSC): «Volem millorar el benestar de la ciutadania de Manlleu»

La cap de llista del PSC situa les persones com "el centre de les seves prioritats" i remarca que tenen propostes "molt definides" per la seguretat ciutadana, civisme i convivència

per Redacció, 16 de maig de 2019 a les 15:45 |
Marta Moreta, alcaldable del PSC a Manlleu | Albert Alemany
Marta Moreta és la candidata del PSC per a les municipals de Manlleu. "Ens presentem per guanyar, per governar i incidir en polítiques que millorin el benestar de la ciutadania de Manlleu". D'aquesta manera, la cap de llista del PSC fixa les persones com "el centre de les seves prioritats". Moreta remarca que tenen propostes "molt definides" per la seguretat ciutadana, civisme i convivència.

També destaca que l'habitatge ha de tenir protagonisme en el proper mandat. Per exemple, proposa que l'antiga caserna de la Guàrdia Civil esdevinguin pisos per a joves. "Amb un nou govern socialista a l'Estat ens veiem amb capacitat de tirar-ho endavant i acabar amb el litigi", afegeix.


El PSC vol millorar els resultats de les eleccions anteriors (3 regidors) i no vol parlar de pactes abans d'hora. La cap de llista del PSC Manlleu respon les preguntes dels lectors i entitats.

- Com valora aquest mandat on ha estat el govern?

- Valorem positivament l'any que vam estar al govern. Ens va permetre poder desencallar temes com la tramitació del planejament urbanístic (POUM) que portava temps encallada i conèixer d'una forma més detallada la gestió interna de l'ajuntament.

- Quines prioritats tenen per a Manlleu?


- Les persones han de ser el centre de les nostres prioritats. Pensant en el benestar i les necessitats, en aspectes de treball, habitatge, lleure, esport, educació, comerç, turisme, cultura, medi ambient... Per als nens, joves, adults i gent gran. Tenim un programa detallat amb 55 propostes per a la millora de la població.

- Una de les seves apostes és la seguretat ciutadana. Què proposen?

- A més de la seguretat ciutadana, hi afegiria el civisme i la convivència. Fa molt temps que treballem aquest tema i tenim definides unes propostes: apostem per una policia de proximitat, amb una major presència coordinada d'agents locals i mossos d'esquadra en els diversos barris de Manlleu; l'establiment de més mecanismes de coordinació entre la policia local i la ciutadania; demanar més efectius dels Mossos -sobretot patrulles nocturnes-; una millora de la il·luminació en alguns carrers i barris de Manlleu; i la creació d'una comissió política i ciutadana de seguiment de les ocupacions de pisos i de l'habitatge en general.

- I per impulsar l'economia manlleuenca?

- Manlleu necessita activar l'economia en sentit ampli, millorar els polígons perquè esdevinguin atractius amb bons accessos i ampliar les zones industrials del Mas i la Coromina. Aquestes millores poden atraure a noves empreses que tinguin interès per instal·lar-se a Manlleu, cosa que suposaria la creació de nous llocs de treball i conseqüentment la reducció de l'atur. I sobretot potenciar el comerç facilitant les seves demandes, amb iniciatives de tot tipus, des de turisme industrial o de natura a l'entorn del Ter. El Museu del Ter, a més d'un gran centre cultural, també ha de fer tasques de promoció econòmica.

- Creuen que és necessari un segon pont?

- Sí. Un segon pont ens permetrà descongestionar el centre de Manlleu, sobretot dels vehicles pesats. D'aquesta manera, serà una vila més amable, on la prioritat siguin els vianants, on es pugui passejar amb tranquil·litat i on s'incentivi el comerç, el lleure, les rutes a peu o amb bicicleta pel centre de Manlleu... Un pont que ja t'he un indret marcat en el nou POUM i que podrà enllaçar directament amb la ronda nord que portarà la circulació directament cap a les zones industrials.

- Quina proposta tenen per habitatge?

- Manlleu té prou entitat per tenir una oficina d'habitatge. Per tant, l'habitatge ha de ser una de les grans prioritats d'aquest proper mandat. Ens cal fer habitatge social, sobretot per joves i gent gran, i segurament amb models de gestió diferents. Per a la gent gran proposem pisos tutelats (amb serveis compartits), que ajuden a reduir les despeses perquè es paguen entre tots. I per als joves a l'espai de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil que és un bon indret per ubicar-hi pisos per a joves. Amb un nou govern socialista al capdavant de l'estat ens veiem amb capacitat de tirar-ho endavant i acabar amb aquest llarg litigi.

- Després del cas de la retirada de multes, què proposen perquè no es torni a repetir?

- No només es tracta que no es torni a repetir, que és una obvietat, sinó que cal aprofundir i actuar en tot el que ha succeït. Aquest cas és un escàndol polític que haurà de resoldre la justícia. La regidora Trillas ha utilitzat el seu càrrec per condonar multes a qui li ha semblat, perjudicant les finances municipals amb l'agreujant que l'alcalde coneixia els fets des del mes de desembre i no va informar a ningú. El responsable d'aquest escàndol també és Àlex Garrido que ha estat 8 anys a l'ajuntament, sense adonar-se del problema que passava al seu costat. Caldrà establir uns protocols clars de funcionament en aquest assumpte i que el regidor en qüestió no tingui accés personal als mecanismes tècnics de condonació de multes.
 

Marta Moreta Foto: Albert Alemany


- Quin objectiu electoral es fixen?

- Ens presentem a les eleccions municipals per guanyar, per governar i incidir en aquelles polítiques que millorin el benestar de tota la ciutadania de Manlleu. Aquestes eleccions no hi haurà cap partit polític que tregui majoria absoluta i per tant s'haurà de parlar i arribar acords amplis per governar a Manlleu. Volem millorar el nostre resultat anterior.

- Estan oberts a pactar? Amb qui? ERC és una possibilitat després que trenquessin amb el pacte de govern?

- Els pactes es fan després de les eleccions, parlar de pactes abans és un error. Sempre hem estat oberts amb parlar amb tothom. Amb ERC estem dolguts i això no és un secret. Quan algú arriba a un acord no hauria de ser necessari haver-ho de fer per escrit, la paraula hauria de prevaldre per sobre de tot. ERC crec que no té clar aquest concepte, perquè va trencar la paraula i el pacte escrit!

Preguntes de les entitats

MAB Manlleu:
- Creu que en els propers anys a Manlleu es podrà crear una APEU (àrea de promoció de l'economia urbana)?


- Seria molt interessant poder crear un APEU. De fet a inicis del 2018 la direcció general de Comerç ja va crear un grup de treball, amb l'objectiu d'aprovar un projecte de Llei que possibiliti la seva implantació. Abans, però, s'ha de definir els límits de territori de l'àrea de promoció, amb quins suports es compten dels locals comercials, i s'hauria de poder fer un pla estratègic sobre les activitats promocionals i de quin pressupost es podria comptar.

Perquè no ens fotin el tren:
- Que farà el seu grup per promoure l'ús del tren entre la gent de Manlleu i com resoldran el manteniment de l'estació i el fet que estigui oberta i amb personal?


- Manlleu ha de fer una aposta clara i decidida amb l'estació de tren. Cal que l'ajuntament assumeixi les millores de manteniment de l'estació per tal de donar un bon servei. Ja demanarem subsidiàriament que el Govern de l'Estat pagui aquesta inversió de millora. També hem d'apretar perquè la Generalitat posi el servei de venda de tiquets i millori la freqüència de combois. A més de continuar reclamant millores en tota la línia i el desdoblament fins a Ripoll.

GDT (Grup de Defensa del Ter):
- Quina estratègia se seguirà per tal de remunicipalitzar l'aigua de cara el 2024, que és quan hi haurà la possibilitat de fer-ho?


- Apostem pel servei municipal i públic, que ara per ara ja ho és, perquè el preu de l'aigua l'aprova el ple de l'Ajuntament. El servei de l'aigua és i ha de ser municipal. El PSC va donar suport a la creació d'una empresa 100x100 pública quan el tràmit es va passar pel Consell Comarcal. Cal aclarir molts temes com qui farà les analítiques, si es subcontractarà el servei 24h, etc. Manlleu pot acabar apostant per aquest model, però ho haurà de decidir qui guanyi les eleccions del 2023. Mentrestant observarem amb atenció com funciona a Torelló. Amb el tema de l'aigua s'ha de ser molt curós.

TALCOMSOM
- Manlleu està adherit al Pla Marc per raó d'orientació sexual i identitat de gènere d'Osona. En el darrer mandat s'han fet pocs avanços. Quin dels àmbits del pla creu que és prioritari desenvolupar? Com ho faran?


- El pla té tres grans eixos, i tots són importants. Amb tot, creiem que combatre la discriminació per raó d'orientació sexual i identitat de gènere hauria de ser un dels temes a treballar de manera més incisiva. La clau està en la formació, tant del professorat com de l'alumnat, sense deixar de banda la formació a tots i cadascun dels àmbits de participació social, cultural, esportiva...de Manlleu. Els nostres esforços es centraran amb la formació a tota la ciutadania i en tots els àmbits.

CEDO (Consell Empresarial d'Osona)
- Quines polítiques municipals té pensades per la dinamització de l'economia i per ajudar a les empreses a afrontar els reptes més importants. Són partidaris de coordinar polítiques a nivell d'Osona?


- Manlleu necessita ampliar els polígons del Mas i el Verdaguer, ha de millorar la seva accessibilitat a través de les grans vies de comunicació i dotar d'uns bons serveis els nous polígons. Això ajudarà a dinamitzar l'economia de Manlleu. Històricament Manlleu va abanderar les oficines de Promoció Econòmica de la comarca i va funcionar molt bé. Ara moltes coses se centralitzen a Vic a través de Creacció. Totes les coordinacions són bones si es fan amb criteris de millora global del territori i es deixen de banda alguns localismes concrets.

D'altra banda, Manlleu ha tingut i pot tornar a tenir un gran pes en la indústria de la nostra comarca. Cal aprofitar el gran recurs natural que és el riu Ter per anar ajudant a crear empreses de serveis entorn d'aquest sector de turisme i medi ambient. Manlleu ha de liderar el projecte de desenvolupament econòmic d'Osona nord i hauríem de fer un acord de desenvolupament amb els nostres veïns de Roda de Ter, les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà. Tots junts faríem un pol de població de gairebé 35.000 habitants amb prou força per liderar projectes a Osona Nord.

ANC (Assemblea Nacional Catalana)
- Creu en la desobediència com a eina per fer progressar la societat en moments determinats?


- Entenem l'obediència com una actitud responsable de col·laboració i participació, important per les bones relacions, la convivència i les feines productives. L'obediència no té res a veure amb la submissió, ho saben bé tots els que estan acostumats a decidir i actuar des de la llibertat. L'obediència és comportar-se amb responsabilitat i conseqüència.
Si es tracta de desobediència legal, en una situació democràtica, en principi no hi creiem. En tot cas s'ha de fer totes les accions possibles per canviar aquelles lleis que no acaben de funcionar o que necessiten millora.

És evident que pels que creiem en la llibertat de les persones i en els drets humans, tot allò que contradigui aquests principis universals ens fa tenir una actitud de denúncia i en certs moments de desobediència. En èpoques de la dictadura franquista hi va haver la necessitat d'actuar amb desobediència davant de molts fets lamentables, cosa que va fer progressar la nostra societat cap a una democràcia.

 
Totes les llistes de les eleccions municipals a Osona: noms i cognoms, partits, sigles i municipis
 

Marta Moreta Foto: Albert Alemany

 

Participació