14
de maig
del
2019
Actualitzat
el
15
de maig
a les
9:22h
Les problemàtiques que genera l’escorxador Le Porc Gourrmet – propietat de Grupo Jorge- a Santa Eugènia de Berga van més enllà del conflicte laboral que en els darrers anys ha estat motiu de lluita per la qüestió de les falses cooperatives. Les olors, el vaivé dels camions plens de porcs i els sorolls que provenen de la macroempresa neguitegen molts veïns fins al punt que una plataforma veïnal ha decidit presentar-se a les eleccions del proper 26-M. Ni la plataforma reconvertida en grup d’electors amb el nom Som Santa Eugènia de Berga (SEB), ni Junts per Santa Eugènia (JxCat), ni Ara sí Santa Eugènia-ERC veuen bé que l’escorxador pugui créixer en un futur. Les conseqüències per a un poble de poc més de 2.000 habitants on diàriament s’hi maten almenys 11.000 porcs, auguren, podria fer perillar la sostenibilitat del municipi.
“Les pudors a les hores d’esmorzar i dinar són brutals i hi ha ocasions en què la fortor dura tot el dia. És una pudor que es mastega, és molt ferent”, ha relatat a l’ACN Daad J. Bellafont, la portaveu de la plataforma Som Santa Eugènia (Som SEB), que en aquestes eleccions ha decidit fer el pas i concorre a les eleccions en resignar-se a creure que “per aconseguir algun canvi calia entrar dins el sistema”. “Hem arribat a moltes conselleries amb les nostres queixes i tothom ens recomanava que l’única manera per posar fil a l’agulla era des de dins”, ha afegit. “Ens han temptejat molts partits, però al final vam decidir crear una agrupació d’electors”, ha explicat el número 2, Josep Roviró.
Tant Som SEB, com Junts per Santa Eugènia com Ara sí Santa Eugènia –ERC-AM coincideixen a destacar que els tres principals problemes que genera l’escorxador al poble i més evidents són d’olors, de sorolls i de volum de trànsit amb camions amunt i avall.
Olors, soroll i trànsit de camions
L’escorxador és l’única empresa que funciona de nit en una zona rural com Santa Eugènia. “Se sent com si tinguessis un motor d’avió tot el dia engegat”, ha explicat Bellafont. També tot el vaivé de camions, uns 200 diaris, que tenen frigorífics encesos, i alguns camioners que s’han d’esperar al carrer per poder descarregar, cosa que a vegades genera problemes d’incivisme”. “La gent està cansada de conviure sempre amb això”, ha afegit.
Una altra de les crítiques que fa Som SEB és que s’hagi donat permís des del consistori a Le Porc perquè poguessin utilitzar zones públiques. La crítica se centra en la part posterior de l’escorxador, on es va deixar col·locar una rampa d’entrada “que envaeix un carril sencer de carrer”. Se suposava que era provisional “però ja fa més d’un any que està col·locada”, es queixa Bellafont.
El manteniment de les voreres i l’asfaltat al polígon també els preocupa, perquè les grans dimensions i el tonatge dels camions malmeten les vies del polígon d’una manera “molt evident”. Des de Som SEB, denuncien que ni l’IBI que paga l’empresa a l’Ajuntament és suficient per compensar un asfaltat que costa uns 120.000 euros cada any a les arques municipals.
D’altra banda, des del Grup de Defensa del Ter (GDT), la seva presidenta, Ginesta Mary, ha fet notar “una problemàtica que no es veu però és molt greu”. “Està comprovat que si vas per la carretera darrere un camió de porcs et van arribant antibiòtics. Per això, si a Santa Eugènia poguéssim analitzar l’aire, veuríem l’existència de molts més antibiòtics que en altres zones”. Això fa que sigui una zona “amb molt més risc sanitari, no només per als animals, sinó també per a les persones”, ha alertat.
Els ecologistes també creuen que el consum d’aigua que fa l’escorxador és un “abús” en una comarca que ja està “molt castigada”. Sense donar xifres concretes, Ginesta Mary ha explicat que se sap que el consum és més gran que el de la població de la zona. A més, la presidenta del GDT també ha posat de relleu el fet que a l’escorxador hi arribin molts animals vius “amb tot l’excrement dins l’estómac”. Per tant, el bestiar genera tota una quantitat de purí que els agradaria saber com es gestiona.
En els seus inicis, l’escorxador de Santa Eugènia sacrificava 2.500 porcs diaris. Anys més tard es va ampliar a 5.000, però no deixava de ser un escorxador petit. El 2012 l’empresa rep una autorització per doblar la producció fins als 11.000 porcs, segons dades proporcionades per Grupo Jorge, malgrat alguns partits parlin que s’està matant entre 12.000, 14.000 o 16.000, “amb pics esporàdics de 21.000”. Bellafont ha criticat que això va suposar un augment de tots els problemes. “Ara pràcticament ens sentim com si el poble hagués quedat engolit per l’escorxador”.
L’empresa es defensa i assegura que compleix tots els estàndards que marca la llei
En declaracions a l’ACN, el Grupo Jorge ha destacat que la seva activitat “està sotmesa a una normativa molt estricta” i han assegurat no tenir constància de queixes explícites sobre olors o sorolls. L’empresa nega, però, que hi hagi acumulació de camions, ja que els vehicles, des de l’any 2017, tenen una planificació horària per entrar a descarregar a l’escorxador. A més, per evitar que els camions frigorífics passin la nit als carrers de Santa Eugènia, l’empresa ha explicat que va decidir llogar un centre logístic a Calldetenes, lloc on fan parada.
L’objectiu de l’empresa pels vehicles amb bestiar viu és poder reconvertir la finca de Villa Carmen, situada relativament a prop de l’escorxador en una zona que queda abans d’entrar al municipi si es ve de Vic, com a pàrquing pels camions i centre logístic. “Fins al dia d’avui, però, no hem vist cap predisposició per part de l’Ajuntament a contemplar aquesta proposta”, lamenten des de l’empresa.
Objectiu: preservar el medi ambient
Les dimensions de l’escorxador de Santa Eugènia fan que correspongui a un tipus d’empreses que a nivell ambiental estan regulades per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Generalitat. Aquest organisme és qui vetlla per les autoritzacions ambientals i n’emet els informes. Des de Som SEB, però, en critiquen el funcionament “perquè la llei diu que la pròpia empresa ha de passar els controls i l’empresa és qui contracta l’auditoria”. Bellafont ha explicat que era molt curiós que un dia sempre hi havia silenci absolut, “i ara comencem a entendre què pot ser aquesta coincidència”. Entenen que això no es pot canviar perquè és la llei, “però es podria muntar paral·lelament i des de l’ajuntament una sèrie de controls que llavors es poguessin contrastar amb els oficials”, ha proposat.
Des de Junts per Santa Eugènia, el candidat, Xavier Fernández, també és conscient que les competències en matèria de medi ambient les té la Generalitat. Tot i això, defensa que “sempre que s’ha considerat necessari s’han fet requeriments” i, també, si s’ha cregut oportú, “s’han fet sol·licituds d’inspecció”. Segons el cap de llista de Junts, aquest hauria de seguir sent el camí. “Farem els requeriments a l’OGAU que es considerin oportuns per mantenir una bona qualitat de l’aire, les aigües i el subsòl de Santa Eugènia”, ha dit.
És possible que l’escorxador creixi més?
“No és que no vulguem que creixi més, és que, si creix més, no és compatible amb el poble”. Així de taxativa s’ha mostrat Daad J. Bellafont sobre una eventual ampliació de l’escorxador. En aquest punt, Junts per Santa Eugènia i ERC també coincideixen i no creuen que el poble pugui suportar un creixement del macro escorxador.
De la seva banda, Bellafont tem que l’evolució del món carni pugui perjudicar-los en aquest sentit. “Tot i que a l’Estat el consum de carn s’està reduint, la demanda d’importació de carn de porc creix i la mateixa FECIC (Federación Empresarial de Carnes e Industrias Cárnicas) ha dit que les exportacions creixeran en els propers anys. Això implica que si no es donen permisos per a nous escorxadors, els existents buscaran la manera de créixer”, ha explicat. “Això seria perfecte en un escorxador abandonat o perdut al mig del bosc, que no molesta a ningú, però en escorxadors a dins del poble, com aquest, no és compatible”, ha criticat.
Tot i que l’empresa nega que vulguin créixer, Daad J. Bellafont desconfia. “Per llei, tenen 50.000 metres quadrats per fer-los servir d’escorxador. Ara bé, si van externalitzant magatzems i oficines, aquests 50.000 metres es podran reutilitzar. I llavors serà veritat que no creix en extensió però creixerà l’activitat, cosa que implica l’augment de tots els problemes”, ha criticat.
Des de Junts per Santa Eugènia, Xavier Fernández està més preocupat perquè la zona industrial de Santa Eugènia creixi “allò que pugui assumir Santa Eugènia”. És a dir, el creixement que puguin suportar els serveis que ara mateix té Santa Eugènia, com l’escola o l’ambulatori. “Permetre que la zona industrial creixi voldria dir també augmentar la població de Santa Eugènia i els serveis no serien capaços d’absorbir-ho”, ha destacat. “L’escola hauria de passar d’una línia a dues i l’ambulatori hauria d’augmentar el número de personal, i això suposa una despesa econòmica molt gran”, ha explicat.
Des d’ERC, Naiara Puchades defensa que el que cal fer és “adequar-lo a les circumstàncies reals del que hi ha ara”. Quan es va doblar la producció “no es va contemplar què passaria amb el creixement”. “Han estat el doble de camions, moltes més olors i molts més sorolls”, ha criticat. Pel que fa a les olors, per exemple, “volem plantejar regular-les a nivell de municipi”. “Cal treballar per tenir uns paràmetres que beneficiïn al poble”, ha dit.
L’avançament del nou POUM de Santa Eugènia de Berga preveu que el creixement a la zona industrial sigui 0, tot i que sí que denota una mancança en equipaments.
La variant de Santa Eugènia
L’empresa defensa que la gran majoria dels municipis de la comarca tenen accés directe a les principals vies ràpides d’Osona. Pobles com Taradell, Calldetenes o Sant Julià de Vilatorta gaudeixen d’enllaços directes a la C-25 o a la C-17. El grup creu que una variant és una “millora necessària” que no només beneficiaria l’empresa, sinó també la gent que viu al poble. “Potser aquesta millora no s’ha lluitat amb la determinació necessària”, lamenten.
Per Naiara Puchades, d’ERC, en relació a la variant ha dit que “s’ha de buscar la connexió amb allò que ja tenim sense destruir més territori”. “La solució potser passa perquè els camions no entrin tots fins a l’interior del poble i s’ha de trobar la manera que es puguin esperar. El futur POUM de Santa Eugènia ha de contemplar tot això per evitar molèsties”, ha afegit. Som SEB també opina que caldrà estudiar bé la viabilitat de la nova via. Des de Junts per Santa Eugènia, Fernández ha explicat que és un tema que “s’està batallant” des de fa temps i fins que no s’inclogui dins el POUM definitiu no es podrà fer. Amb tot, el candidat ha deixat clar que “la creació d’una variant no ha de ser excusa per permetre que Le Porc creixi més”.
Menys porcs a matar, però producte amb més valor afegit
Des de Grupo Jorge asseguren que no tenen previst demanar cap permís per ampliar la capacitat de l’escorxador i asseguren que les peticions que s’han fet han estat per “minimitzar l’impacte de l’activitat” i per aconseguir “una millor racionalització del treball”.
Des del grup, es refereixen al túnel que van demanar construir per connectar-se directament a una altra empresa que tenen al polígon, Marc Joan. Això, afirmen, implicaria treure de la circulació uns 25 camions diaris que connecten l’escorxador amb l’empresa del grup. “És contradictori que ens acusin de generar trànsit de camions i, a la vegada, no ens vulguin escoltar amb aquesta proposta de millora”, es queixen. De fet, aquest és un dels permisos que el consistori va tombar l’any passat i que prèviament havia aixecat molta polèmica. Segons es va denunciar a l’estiu quan s’estava negociant la laboralització dels treballadors de les falses cooperatives, en el preacord entre CCOO i l’empresa – amb la mediació del Departament de Treball- es condicionava el compromís a la concessió d’autoritzacions urbanístiques com aquesta. Tot i la negativa del consistori, l’empresa assegura que tornarà a presentar el projecte.
Grupo Jorge ha explicat que dels 11.000 porcs que sacrifica cada dia, només uns 7.000 són totalment processats a la planta i exportats. Segons expliquen, el sector està canviant, i els productors cada vegada “són menys i més grans” i molts ja tenen els seus propis escorxadors. Això els aboca a una “reducció del sacrifici, però a l’elaboració de productes amb major valor afegit”.
D’aquí que justifiquen també la necessitat d’un projecte per construir una nova sala de desfer que ja van demanar i que el consistori el va denegar. “Aquesta petició buscava la reorganització interna dels fluxos de treball per ser més competitius i evolucionats tecnològicament”, han explicat.
Els ecologistes clamen per la reducció de la cabana porcina de la comarca
Des del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary ha defensat que la solució a la problemàtica que genera el sector porcí és la reducció i l’adequació de la cabana porcina al territori. “No tant al territori que poden omplir d’excrements, que és el criteri que es fa servei des de l’administració, sinó al menjar que es pot cultivar per donar-los”. Mary defensa la sobirania alimentària en el sector i aposta perquè es rebutgi la importació del menjar d’engreix. Segons ha explicat, bona part dels porcs catalans s’alimenten amb pinso provinent d’Amèrica del Sud. “En el context mundial i climàtic això no té cap mena de sentit”, ha apuntat.
“Nosaltres no pretenem que l’escorxador tanqui ni marxi”, ha dit Josep Roviró, de Som SEB. “Però quan mataven 5.000 porcs al dia era tolerable, després els van autoritzar a matar el doble de porcs amb tots els problemes i sense modificar res. Ens agradaria que es tornés a la convivència que hi havia abans del creixement”, ha demanat. “Volem una empresa que sigui sostenible pel poble”, ha afegit.
Les falses cooperatives desapareixen, però els treballadors encara no pertanyen al Grupo Jorge
L’1 d’agost de l’any passat els cooperativistes de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia van començar a signar els primers contractes de treball. Després d'un llarg procés de protestes i de negociacions entre els sindicats majoritaris i l'empresa -amb la mediació de la Generalitat-, finalment, es va arribar a un acord entre CCOO i Grupo Jorge per passar a règim general tots els treballadors que fins llavors prestaven serveis a través de les cooperatives de treball associat, les anomenades falses cooperatives.
L’entorn de Le Porc Gourmet de Santa Eugènia al polígon industrial del municipi amb camions aparcats al carrer Foto: ACN
La realitat, però, va ser que els treballadors van passar a ser contractats per una empresa pont, anomenada Axparia, de forma temporal. Els sindicats han criticat que aquesta temporalitat duri massa i exigeixen l’absorció definitiva per part de Grupo Jorge. Segons han informat des de l’empresa, el procés podria culminar aquest estiu.
Nou consistori a partir del 26-M
Les eleccions del 2015 van deixar una aritmètica al consistori de Santa Eugènia en què CiU, amb l’alcaldessa Anna Franquesa al capdavant, tenia un govern còmode amb set regidors dels onze possibles. Els quatre restants van anar a mans d’ERC. En aquestes eleccions i després que Franquesa hagués dit que deixava el càrrec i no es tornaria a presenta, Xavier Fernández pugnarà per succeir-la amb Junts per Santa Eugènia. De la seva banda, Ara Sí Santa Eugènia –ERC – AM ho farà amb una cara renovada i ha escollit Naiara Puchades. Ara caldrà veure com actua dins el consistori la irrupció de la plataforma veïnal amb Daad J. Bellafont al capdavant i també quin paper juguen dos partits nous: Independents de Santa Eugènia, amb Josep Sallent com a cap visible, i la llista del Partit Popular, amb Rafael Trigo.
“Les pudors a les hores d’esmorzar i dinar són brutals i hi ha ocasions en què la fortor dura tot el dia. És una pudor que es mastega, és molt ferent”, ha relatat a l’ACN Daad J. Bellafont, la portaveu de la plataforma Som Santa Eugènia (Som SEB), que en aquestes eleccions ha decidit fer el pas i concorre a les eleccions en resignar-se a creure que “per aconseguir algun canvi calia entrar dins el sistema”. “Hem arribat a moltes conselleries amb les nostres queixes i tothom ens recomanava que l’única manera per posar fil a l’agulla era des de dins”, ha afegit. “Ens han temptejat molts partits, però al final vam decidir crear una agrupació d’electors”, ha explicat el número 2, Josep Roviró.
Tant Som SEB, com Junts per Santa Eugènia com Ara sí Santa Eugènia –ERC-AM coincideixen a destacar que els tres principals problemes que genera l’escorxador al poble i més evidents són d’olors, de sorolls i de volum de trànsit amb camions amunt i avall.
Olors, soroll i trànsit de camions
L’escorxador és l’única empresa que funciona de nit en una zona rural com Santa Eugènia. “Se sent com si tinguessis un motor d’avió tot el dia engegat”, ha explicat Bellafont. També tot el vaivé de camions, uns 200 diaris, que tenen frigorífics encesos, i alguns camioners que s’han d’esperar al carrer per poder descarregar, cosa que a vegades genera problemes d’incivisme”. “La gent està cansada de conviure sempre amb això”, ha afegit.
La candidata Daad J. Bellafont de Som SEB i el número 2, Josep Roviró, Foto: ACN
Una altra de les crítiques que fa Som SEB és que s’hagi donat permís des del consistori a Le Porc perquè poguessin utilitzar zones públiques. La crítica se centra en la part posterior de l’escorxador, on es va deixar col·locar una rampa d’entrada “que envaeix un carril sencer de carrer”. Se suposava que era provisional “però ja fa més d’un any que està col·locada”, es queixa Bellafont.
El manteniment de les voreres i l’asfaltat al polígon també els preocupa, perquè les grans dimensions i el tonatge dels camions malmeten les vies del polígon d’una manera “molt evident”. Des de Som SEB, denuncien que ni l’IBI que paga l’empresa a l’Ajuntament és suficient per compensar un asfaltat que costa uns 120.000 euros cada any a les arques municipals.
D’altra banda, des del Grup de Defensa del Ter (GDT), la seva presidenta, Ginesta Mary, ha fet notar “una problemàtica que no es veu però és molt greu”. “Està comprovat que si vas per la carretera darrere un camió de porcs et van arribant antibiòtics. Per això, si a Santa Eugènia poguéssim analitzar l’aire, veuríem l’existència de molts més antibiòtics que en altres zones”. Això fa que sigui una zona “amb molt més risc sanitari, no només per als animals, sinó també per a les persones”, ha alertat.
Els ecologistes també creuen que el consum d’aigua que fa l’escorxador és un “abús” en una comarca que ja està “molt castigada”. Sense donar xifres concretes, Ginesta Mary ha explicat que se sap que el consum és més gran que el de la població de la zona. A més, la presidenta del GDT també ha posat de relleu el fet que a l’escorxador hi arribin molts animals vius “amb tot l’excrement dins l’estómac”. Per tant, el bestiar genera tota una quantitat de purí que els agradaria saber com es gestiona.
La presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary Foto: ACN
En els seus inicis, l’escorxador de Santa Eugènia sacrificava 2.500 porcs diaris. Anys més tard es va ampliar a 5.000, però no deixava de ser un escorxador petit. El 2012 l’empresa rep una autorització per doblar la producció fins als 11.000 porcs, segons dades proporcionades per Grupo Jorge, malgrat alguns partits parlin que s’està matant entre 12.000, 14.000 o 16.000, “amb pics esporàdics de 21.000”. Bellafont ha criticat que això va suposar un augment de tots els problemes. “Ara pràcticament ens sentim com si el poble hagués quedat engolit per l’escorxador”.
L’empresa es defensa i assegura que compleix tots els estàndards que marca la llei
En declaracions a l’ACN, el Grupo Jorge ha destacat que la seva activitat “està sotmesa a una normativa molt estricta” i han assegurat no tenir constància de queixes explícites sobre olors o sorolls. L’empresa nega, però, que hi hagi acumulació de camions, ja que els vehicles, des de l’any 2017, tenen una planificació horària per entrar a descarregar a l’escorxador. A més, per evitar que els camions frigorífics passin la nit als carrers de Santa Eugènia, l’empresa ha explicat que va decidir llogar un centre logístic a Calldetenes, lloc on fan parada.
L’objectiu de l’empresa pels vehicles amb bestiar viu és poder reconvertir la finca de Villa Carmen, situada relativament a prop de l’escorxador en una zona que queda abans d’entrar al municipi si es ve de Vic, com a pàrquing pels camions i centre logístic. “Fins al dia d’avui, però, no hem vist cap predisposició per part de l’Ajuntament a contemplar aquesta proposta”, lamenten des de l’empresa.
Objectiu: preservar el medi ambient
Les dimensions de l’escorxador de Santa Eugènia fan que correspongui a un tipus d’empreses que a nivell ambiental estan regulades per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Generalitat. Aquest organisme és qui vetlla per les autoritzacions ambientals i n’emet els informes. Des de Som SEB, però, en critiquen el funcionament “perquè la llei diu que la pròpia empresa ha de passar els controls i l’empresa és qui contracta l’auditoria”. Bellafont ha explicat que era molt curiós que un dia sempre hi havia silenci absolut, “i ara comencem a entendre què pot ser aquesta coincidència”. Entenen que això no es pot canviar perquè és la llei, “però es podria muntar paral·lelament i des de l’ajuntament una sèrie de controls que llavors es poguessin contrastar amb els oficials”, ha proposat.
El candidat de Junts per Santa Eugènia, Xavier Fernández. Foto: ACN
Des de Junts per Santa Eugènia, el candidat, Xavier Fernández, també és conscient que les competències en matèria de medi ambient les té la Generalitat. Tot i això, defensa que “sempre que s’ha considerat necessari s’han fet requeriments” i, també, si s’ha cregut oportú, “s’han fet sol·licituds d’inspecció”. Segons el cap de llista de Junts, aquest hauria de seguir sent el camí. “Farem els requeriments a l’OGAU que es considerin oportuns per mantenir una bona qualitat de l’aire, les aigües i el subsòl de Santa Eugènia”, ha dit.
És possible que l’escorxador creixi més?
“No és que no vulguem que creixi més, és que, si creix més, no és compatible amb el poble”. Així de taxativa s’ha mostrat Daad J. Bellafont sobre una eventual ampliació de l’escorxador. En aquest punt, Junts per Santa Eugènia i ERC també coincideixen i no creuen que el poble pugui suportar un creixement del macro escorxador.
De la seva banda, Bellafont tem que l’evolució del món carni pugui perjudicar-los en aquest sentit. “Tot i que a l’Estat el consum de carn s’està reduint, la demanda d’importació de carn de porc creix i la mateixa FECIC (Federación Empresarial de Carnes e Industrias Cárnicas) ha dit que les exportacions creixeran en els propers anys. Això implica que si no es donen permisos per a nous escorxadors, els existents buscaran la manera de créixer”, ha explicat. “Això seria perfecte en un escorxador abandonat o perdut al mig del bosc, que no molesta a ningú, però en escorxadors a dins del poble, com aquest, no és compatible”, ha criticat.
Tot i que l’empresa nega que vulguin créixer, Daad J. Bellafont desconfia. “Per llei, tenen 50.000 metres quadrats per fer-los servir d’escorxador. Ara bé, si van externalitzant magatzems i oficines, aquests 50.000 metres es podran reutilitzar. I llavors serà veritat que no creix en extensió però creixerà l’activitat, cosa que implica l’augment de tots els problemes”, ha criticat.
Des de Junts per Santa Eugènia, Xavier Fernández està més preocupat perquè la zona industrial de Santa Eugènia creixi “allò que pugui assumir Santa Eugènia”. És a dir, el creixement que puguin suportar els serveis que ara mateix té Santa Eugènia, com l’escola o l’ambulatori. “Permetre que la zona industrial creixi voldria dir també augmentar la població de Santa Eugènia i els serveis no serien capaços d’absorbir-ho”, ha destacat. “L’escola hauria de passar d’una línia a dues i l’ambulatori hauria d’augmentar el número de personal, i això suposa una despesa econòmica molt gran”, ha explicat.
La candidata d’Ara sí Santa Eugènia-ERC-AM, Naiara Puchades. Foto: ACN
Des d’ERC, Naiara Puchades defensa que el que cal fer és “adequar-lo a les circumstàncies reals del que hi ha ara”. Quan es va doblar la producció “no es va contemplar què passaria amb el creixement”. “Han estat el doble de camions, moltes més olors i molts més sorolls”, ha criticat. Pel que fa a les olors, per exemple, “volem plantejar regular-les a nivell de municipi”. “Cal treballar per tenir uns paràmetres que beneficiïn al poble”, ha dit.
L’avançament del nou POUM de Santa Eugènia de Berga preveu que el creixement a la zona industrial sigui 0, tot i que sí que denota una mancança en equipaments.
La variant de Santa Eugènia
L’empresa defensa que la gran majoria dels municipis de la comarca tenen accés directe a les principals vies ràpides d’Osona. Pobles com Taradell, Calldetenes o Sant Julià de Vilatorta gaudeixen d’enllaços directes a la C-25 o a la C-17. El grup creu que una variant és una “millora necessària” que no només beneficiaria l’empresa, sinó també la gent que viu al poble. “Potser aquesta millora no s’ha lluitat amb la determinació necessària”, lamenten.
Per Naiara Puchades, d’ERC, en relació a la variant ha dit que “s’ha de buscar la connexió amb allò que ja tenim sense destruir més territori”. “La solució potser passa perquè els camions no entrin tots fins a l’interior del poble i s’ha de trobar la manera que es puguin esperar. El futur POUM de Santa Eugènia ha de contemplar tot això per evitar molèsties”, ha afegit. Som SEB també opina que caldrà estudiar bé la viabilitat de la nova via. Des de Junts per Santa Eugènia, Fernández ha explicat que és un tema que “s’està batallant” des de fa temps i fins que no s’inclogui dins el POUM definitiu no es podrà fer. Amb tot, el candidat ha deixat clar que “la creació d’una variant no ha de ser excusa per permetre que Le Porc creixi més”.
Menys porcs a matar, però producte amb més valor afegit
Des de Grupo Jorge asseguren que no tenen previst demanar cap permís per ampliar la capacitat de l’escorxador i asseguren que les peticions que s’han fet han estat per “minimitzar l’impacte de l’activitat” i per aconseguir “una millor racionalització del treball”.
Des del grup, es refereixen al túnel que van demanar construir per connectar-se directament a una altra empresa que tenen al polígon, Marc Joan. Això, afirmen, implicaria treure de la circulació uns 25 camions diaris que connecten l’escorxador amb l’empresa del grup. “És contradictori que ens acusin de generar trànsit de camions i, a la vegada, no ens vulguin escoltar amb aquesta proposta de millora”, es queixen. De fet, aquest és un dels permisos que el consistori va tombar l’any passat i que prèviament havia aixecat molta polèmica. Segons es va denunciar a l’estiu quan s’estava negociant la laboralització dels treballadors de les falses cooperatives, en el preacord entre CCOO i l’empresa – amb la mediació del Departament de Treball- es condicionava el compromís a la concessió d’autoritzacions urbanístiques com aquesta. Tot i la negativa del consistori, l’empresa assegura que tornarà a presentar el projecte.
Un porc en un camió estacionat en una via posterior a l’escorxador a l’espera de poder descarregar Foto: ACN
Grupo Jorge ha explicat que dels 11.000 porcs que sacrifica cada dia, només uns 7.000 són totalment processats a la planta i exportats. Segons expliquen, el sector està canviant, i els productors cada vegada “són menys i més grans” i molts ja tenen els seus propis escorxadors. Això els aboca a una “reducció del sacrifici, però a l’elaboració de productes amb major valor afegit”.
D’aquí que justifiquen també la necessitat d’un projecte per construir una nova sala de desfer que ja van demanar i que el consistori el va denegar. “Aquesta petició buscava la reorganització interna dels fluxos de treball per ser més competitius i evolucionats tecnològicament”, han explicat.
Els ecologistes clamen per la reducció de la cabana porcina de la comarca
Des del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary ha defensat que la solució a la problemàtica que genera el sector porcí és la reducció i l’adequació de la cabana porcina al territori. “No tant al territori que poden omplir d’excrements, que és el criteri que es fa servei des de l’administració, sinó al menjar que es pot cultivar per donar-los”. Mary defensa la sobirania alimentària en el sector i aposta perquè es rebutgi la importació del menjar d’engreix. Segons ha explicat, bona part dels porcs catalans s’alimenten amb pinso provinent d’Amèrica del Sud. “En el context mundial i climàtic això no té cap mena de sentit”, ha apuntat.
“Nosaltres no pretenem que l’escorxador tanqui ni marxi”, ha dit Josep Roviró, de Som SEB. “Però quan mataven 5.000 porcs al dia era tolerable, després els van autoritzar a matar el doble de porcs amb tots els problemes i sense modificar res. Ens agradaria que es tornés a la convivència que hi havia abans del creixement”, ha demanat. “Volem una empresa que sigui sostenible pel poble”, ha afegit.
Les falses cooperatives desapareixen, però els treballadors encara no pertanyen al Grupo Jorge
L’1 d’agost de l’any passat els cooperativistes de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia van començar a signar els primers contractes de treball. Després d'un llarg procés de protestes i de negociacions entre els sindicats majoritaris i l'empresa -amb la mediació de la Generalitat-, finalment, es va arribar a un acord entre CCOO i Grupo Jorge per passar a règim general tots els treballadors que fins llavors prestaven serveis a través de les cooperatives de treball associat, les anomenades falses cooperatives.
L’entorn de Le Porc Gourmet de Santa Eugènia al polígon industrial del municipi amb camions aparcats al carrer Foto: ACN
La realitat, però, va ser que els treballadors van passar a ser contractats per una empresa pont, anomenada Axparia, de forma temporal. Els sindicats han criticat que aquesta temporalitat duri massa i exigeixen l’absorció definitiva per part de Grupo Jorge. Segons han informat des de l’empresa, el procés podria culminar aquest estiu.
Nou consistori a partir del 26-M
Les eleccions del 2015 van deixar una aritmètica al consistori de Santa Eugènia en què CiU, amb l’alcaldessa Anna Franquesa al capdavant, tenia un govern còmode amb set regidors dels onze possibles. Els quatre restants van anar a mans d’ERC. En aquestes eleccions i després que Franquesa hagués dit que deixava el càrrec i no es tornaria a presenta, Xavier Fernández pugnarà per succeir-la amb Junts per Santa Eugènia. De la seva banda, Ara Sí Santa Eugènia –ERC – AM ho farà amb una cara renovada i ha escollit Naiara Puchades. Ara caldrà veure com actua dins el consistori la irrupció de la plataforma veïnal amb Daad J. Bellafont al capdavant i també quin paper juguen dos partits nous: Independents de Santa Eugènia, amb Josep Sallent com a cap visible, i la llista del Partit Popular, amb Rafael Trigo.
Totes les llistes de les eleccions municipals a Osona: noms i cognoms, partits, sigles i municipis