Joan Coma: «Som els únics que descartem negociar i pactar amb qui porta 40 anys governant»

Joan Coma és el candidat de Capgirem Vic. La formació té per objectiu ser la primera força per liderar "el canvi real" a Vic després de 40 anys de govern de Convergència (ara JxCat). El cap de llista avança que és l'única candidatura que descarta negociar i pactar amb qui porta 40 anys governant. "No posem línies vermelles, sinó la garantia del canvi real", afegeix.

L'eix genèric de Capgirem Vic és "l'erradicació de les desigualtats" per construir "cohesió social". En aquest sentit s'incideixi a visualitzar on hi ha més recursos, com la recaptació de l'IBI i l'aposta per municipalitzar serveis. D'entre les propostes, destaca oferir una funerària pública municipal. Coma acaba el seu primer mandat satisfet, ja que Capgirem "ha complert la missió de tensar la institució cap a l'esquerra" amb una "oposició constructiva".

- Està a punt d'acabar el mandat com a regidor de Capgirem Vic. Quina valoració en fa del seu pas per l'Ajuntament?

- Capgirem Vic fa una valoració molt positiva. Fa quatre anys vam plantejar construir les condicions perquè el 2019 es donés una majoria d'esquerres a l'Ajuntament de Vic i poder-la liderar. Creiem que arribem aquest moment millor que mai.

- Què destacaria d'aquest mandat?

- Hem fet oposició constructiva i hem complert la missió de tensar la institució cap a l'esquerra. Cada cop es fan més processos participatius, hem millorat el POUM a la mesura de les nostres possibilitats i també hem denunciat les exempcions, a través de l'IBI o impostos d'obres. És una de les tasques de l'oposició, coses que no se sabien, donar-les a conèixer a la ciutat.

- Torna a ser el cap de llista, com ho encara?

- Més enllà d'encapçalar Capgirem Vic, formar part d'un projecte honest i col·lectiu és un privilegi. Personalment, és un esforç incomparablement menor al que fa la immensa majoria de població al seu dia a dia amb la precarietat laboral o les dificultats per trobar pisos assequibles. És un esforç, però que es compensa plenament amb el privilegi de formar part d'aquest projecte i poder-lo representar a l'Ajuntament de la ciutat que tant estimo.
-Quins són els punts principals del seu programa?

- Hi ha un eix genèric que és l'erradicació de les desigualtats. Lluitar contra les desigualtats és construir cohesió social. Visualitzem allà on hi ha recursos per repartir-nos millor per tota la ciutat. Aquest és l'esperit de fons del programa. Volem posar la vida al centre de la política, i això vol dir, posar per davant l'empatia, l'estima i l'amor, la comprensió, el fet de saber-nos entendre...

- Precisament, una de les seves propostes és que el Bisbat de Vic pagui l'IBI.

- Partim de l'anàlisi prèvia que a la ciutat de Vic un 4% de la població es queda el 17% dels recursos. En canvi, un 30% de la població només li toquen el 7%. A partir d'aquí, veiem com cada any es perdonen 700.000 euros, 200.000 dels quals corresponen al Bisbat, pràcticament un 30%. I d'aquests, 90.000 corresponen al Seminari de Vic. Sota una lògica de mercat capitalista, que és el que defensen les altres formacions, com pot ser que tinguem una instal·lació que se li perdonin 90.000 euros? Això és el pressupost que es gasta l'Ajuntament en joventut. Ens focalitzarem a anar a buscar aquests diners i repartir-los per acabar amb aquesta desigualtat.

- També parlen de municipalitzar la gestió dels serveis funeraris.

- Les municipalitzacions és una proposta genèrica per a tots els serveis públics que es donen a la ciutat. En aquest mandat ens proposem oferir una funerària pública municipal perquè considerem que és del tot inacceptable, injust i antiètic que la mort de les persones esdevingui un negoci i que morir-se a Vic costi tants milers d'euros. Volem fer un estudi per municipalitzar el servei de funerària i establir-ne un de públic amb preus populars. Tampoc entenem que en funció de la butxaca tinguis un enterrament més o menys digne. Ho posem a sobre la taula com un element central del mandat que volem materialitzar des del govern.

- Parlant de municipalitzacions, també aposten per fer-ho al Club Patí Vic.

- Vam ser l'única formació que s'ha negat donar, en dues ocasions, 50.000 euros al Club Patí Vic. No perquè no el vulguem ajudar, sinó perquè tal com vam denunciar aquests diners no solucionen els problemes del club: un deute de pràcticament 2 milions d'euros. Plantegem l'única solució viable: negociació entre l'Ajuntament i els socis per acordar una municipalització. Que la ciutat incorpori les instal·lacions com a pròpies, l'escola i el club.
 
- Com es pot aconseguir aquesta igualtat de la qual em parla, si es municipalitzen serveis que tenen unes despeses o deutes associats?

- A Vic s'han perdonat durant quatre anys milers d'euros amb impostos d'obres i llicències a fundacions privades i a la Universitat de Vic. Primer s'han de recollir aquests diners que s'han perdonat i després s'ha d'apretar tant com es pugui el 5% que més té. I finalment acabar amb despeses que no haurien d'existir. Proposem una reducció dràstica dels sous que s'estan cobrant a l'Ajuntament. Ens trobem amb uns salaris de 45.000 a 55.000 euros anuals amb regidors i càrrecs de confiança. Proposem un salari màxim de 27.000 euros, que és la renda bruta mitjana de Vic. Com a mesura d'estalvi i d'exemple. D'altra banda, si una empresa es guanya la vida com la funerària o Aigües Vic, també sortirà rendible en l'àmbit municipal. Proposem una gestió pública i eficient, i estem segurs que hi haurà recursos.

- A part d'aquestes municipalitzacions tornen a proposar municipalitzar l'Atlàntida. El procés participatiu va dir que "no". Per què hi tornen a insistir?

- Considerem que la gestió municipal és la més transparent i que garanteix més possibilitats de fiscalització, per part del govern i la població. És qui millor pot transmetre els interessos col·lectius de la ciutat. No entenem aquesta obsessió amb la gestió público-privada que concentra més del 90% de casos de corrupció. Es fa perquè garanteix més opacitat. Amb l'Atlàntida ens vam trobar un aparcament gratuït pel director i això ningú ho sabia.

- No ha millorat la gestió de l'Atlàntida d'ençà del canvi? No és possible una gestió público-privada?

- Indubtablement les coses es poden fer millor o pitjor. No volem dependre de la bona voluntat de la gent, sinó que volem dependre de la fiscalització de la població. És la població qui ha de tenir el control popular i directe pels serveis que se li ofereixen.

- Què proposen quant a transparència?

- Proposem que la gent tingui accés a tota la nostra informació, no només a l'agenda institucional, sinó a les reunions amb empresaris, col·lectius... quantes vegades s'ha reunit Anna Erra amb constructors o amb el Bisbe durant aquest mandat? Ningú ho sap.
 
- Quines mesures més proposen?

- Obrir les comissions informatives. Són a porta tancada perquè és el que l'interessa al poder. Volem governar la ciutat, no per retenir el poder, sinó per repartir-lo i obrir-lo a tothom. No ens fa res que les comissions siguin obertes, o que es puguin entrar propostes al ple per part d'entitats sense necessitat de vincular-les a cap partit polític. No ens fa res que també participin en les juntes de govern. Si no hi ha accés a tot això, els nivells de participació i d'implicació política seran baixíssims.

- Precisament, un dels seus punts del programa és que tothom pugui participar en la presa de decisions de l'Ajuntament a través d'assemblees municipals obertes. Com s'estructuraria? I com es pot agilitzar tot això si ja és lent per sí mateix?

- Els processos democràtics són lents. És evident que els ritmes del capital no concorden amb els de la democràcia. Cal lluitar contra això, ja que a costa dels ritmes del capitalisme s'està perdent la democràcia. Ens trobem que a les municipals del 2015 hi va haver una abstenció del 43%, i si hi sumem el 18% que no té dret a vot, només va participar un 46% de majors de 18 anys. Entre les classes empobrides i les classes enriquides la participació pot variar més del 20%. Hem de fomentar la participació en tots els àmbits i ser conscients que ens ha posat una part de la població, però governarem per tota. La desigualtat, transparència i participació són elements fonamentals per fomentar la cohesió social. Aquesta desafecció per la política és fruit de l'exclusió social.

- Quines polítiques d'habitatge proposen?

- Sabem que hi ha uns 2.500 pisos buits aproximadament. Primer, s'ha de demanar a les bones als grans tenidors que tenen desenes de pisos i posar-los a disposició de la ciutat. No pot ser que hi hagi joves que busquin pisos tutelats i estiguin en llistes d'espera de més de 15 anys, i que paguin 600 i 700 euros. L'increment de preus de Vic en els últims anys a la ciutat és inacceptable. Sabem que a nivell municipal és difícil, però sabem que coordinador-nos amb altres municipis i la població som molt més fortes. L'1 d'Octubre n'és un exemple. És un model de pràctica política de cooperació entre institucions i carrer. A partir d'aquest exemple, ens veiem amb cor de fer front a la banca, les elèctriques o els subministradors d'aigua i gas, i també del Bisbat. No prometem coses, tenim mètodes. Posarem aquests debats sobre la taula i tensarem tant com puguem es resolgui positivament per la població.

- Analitzem propostes concretes. Seguiran apostant per al porta a porta al seu programa, tot i el fracàs d'aquest mandat?

- Ha fracassat bàsicament perquè el govern volia imposar el model de gestió publicoprivada amb una empresa com CESPA, que ha estat muntada pel mercat de valors. El negoci de la brossa és molt brut. Ens vam negar a legitimar aquesta empresa. Proposarem municipalitzar-ho i perquè el porta a porta és un procés més eficient i consciència molt més a la gent de la no generació de residus.

- Quina solució plantegen per al Mercat Municipal?

- Cal analitzar com s'ha arribat fins aquí. I en lloc de fer com el govern que ha matat el Mercat Municipal, posarem solucions sobre la taula. Una proposta genèrica és refer el mercat a nivell de planta baixa i sobretot aprofitar els espais buits per entitats, col·lectius... que generin un element de cohesió de la ciutat. S'ha d'aprofitar del fet alimentari com un fet cultural i a compartir.
 
- Durant aquest mandat també s'ha aprovat el POUM. Capgirem Vic es va abstenir, entre altres aspectes, pel seu "model convergent". Tot i això, van donar suport a l'anterior que, en paraules de la regidora d'Urbanisme Fabiana Palmero, era "més convergent". En línies generals creuen que és un bon planejament? I quin és el seu model?

- Hem fet molts esforços per poder-hi incidir perquè sabíem que no arribaríem a un acord en el sentit que representem projectes polítics antagònics. D'altra banda, el nostre model aposta per un decreixement sostenible de la ciutat o una distribució dels centres públics o universitaris per tota la ciutat. També volíem que El Graell es desprogramés totalment i, en definitiva, que es protegeixi el que ens queda per protegir, com el Puig dels Jueus.

- Per acabar, quin objectiu electoral es fixen?

- Des dels inicis, el nostre objectiu és anar construint una opció política amb capacitat de canviar les coses. Després de 40 anys ens trobem en un moment que hem de donar-ho tot per materialitzar el canvi real. Som l'única candidatura que descartem establir cap tipus de negociació i pactes d'estabilitat amb qui porta 40 anys governant. Fem un emplaçament a ERC perquè es posicioni davant aquesta disjuntiva. Si algú la nit del 26 de maig vol negociar amb la dreta, que hi vagi perquè voldrà dir que no té cap voluntat de canvi. No posem línies vermelles, sinó la garantia del canvi real. No només en el color polític sinó en la manera de governar. Per tant, el nostre objectiu és ser la primera força de la ciutat per liderar aquest canvi.

- També emplacen a les altres formacions d'esquerres com PSC i Vic En Comú Podem?

- Emplacem aquestes formacions que no donin suport a la dreta. Tot i que ho prometin en campanya no tindrà cap credibilitat perquè ho han estat fent 4 anys. Els emplacem a deixar a fer de crossa de la dreta.

- El pacte d'esquerres és més possible ara que fa 4 anys?

- Fa quatre anys no hi havia majoria d'esquerres. Tenim dues formacions dites d'esquerres que han votat a favor d'una facultat de Medicina privada. La teoria de la majoria d'esquerres era una mentida dels que volien estar al poder a costa del que fos i no era sostenible aquell quadripartit. Per això, ens vam negar aquesta fal·làcia. És evident que avui hem estat treballant per una majoria i que hi haurà millors condicions el 2019 que el 2015, bàsicament perquè no es donaven.