02
de maig
del
2019
El mandat 2015-1019 a Vic ha estat marcat, com arreu, per la política nacional, però també per l'anul·lació i nova redacció del POUM i els problemes d'habitatge a la ciutat. Mentre que s'ha aconseguit pacificar el trànsit, apostant per una millora de la mobilitat, altres projectes per fer front al canvi climàtic no han aconseguit prosperar, com per exemple la implantació del porta a porta. En aquestes eleccions, els ciutadans de Vic hauran de triar entre revalidar la tasca que ha realitzat Anna Erra (PDECat) al capdavant del consistori o virar cap a l'esquerra. Fa quatre anys, tot i que els números ho permetien, no es va arribar al consens necessari per el canvi. Una altra de les incògnites serà veure quin suport aconsegueix la candidatura de Ciutadans, que es presenta per primera vegada, però que el 21-D va aconseguir 2.899 vots a la ciutat i el 28-A n'ha tret 1.207.
El clima polític nacional ha marcat intensament la vida política d'aquesta legislatura en una ciutat on els partits manifestament independentistes van sumar el 73,11% dels vots, més de 10.800 en total. Un dels moments en què es va promoure un clima d'unitat mai vist abans entre la majoria de forces del consistori va ser amb el cas de Joan Coma, el regidor de la CUP a qui l'Audiència Nacional acusava d'un presumpte delicte d'incitació a la sedició per haver apel·lat a la desobediència i haver dit en un ple municipal que "per fer una truita, primer cal trencar els ous". La frase que Coma va dir durant el debat d'una moció de suport a la resolució rupturista que va emetre el Parlament finalment va quedar en res, ja que l'Audiència Nacional va arxivar el cas l'abril del 2017.
Arran del cas Coma es va crear el Moviment 30/03. El col·lectiu, que va néixer el 2016 per donar suport al regidor en defensa de la llibertat d'expressió i com a rebuig a la persecució per les idees, també va donar suport a la vigatana Marta Rovira en la seva marxa a Suïssa, o a Anna Erra pel cas dels missatges independentistes emesos des de la megafonia de l'ajuntament. Amb la unió generada davant l'adversitat, els partits independentistes locals sempre han defensat el col·lectiu en la lluita contra una repressió de l'Estat que consideren "injusta".
El dels missatges independentistes ha estat un dels episodis que ha tingut més ressò a nivell mediàtic a tot l'Estat en un context d'enfrontament constant entre les forces constitucionalistes i la idea de construir la República catalana. Durant tres setmanes, a finals d'estiu del 2018, es va difondre per la megafonia de l'ajuntament un missatge que instava a "no desviar-se de l'objectiu de la independència". El text també demanava "no normalitzar una situació d'excepcionalitat amb presos polítics i exiliats". La locució gravada es va poder escoltar cada dia a les 8 del vespre fins l'11 de setembre. El cas va arribar a la fiscalia, que va obrir diligències per saber si l'emissió suposava alguna despesa per a les arques públiques. Per aquest cas, Anna Erra està pendent que el TSJC la citi a declarar.
També l'estiu del 2018, un individu va envestir amb el seu cotxe les creus grogues que s'havien plantat a la plaça Major en un una acció de protesta pels presos i exiliats. Un cop arrasades algunes de les creus, el conductor va fer l'escàpol entre les repulses i la indignació de les persones que passejaven per la plaça. La Guàrdia Urbana va identificar el presumpte autor de l'atac i l'Ajuntament de Vic es va personar com a acusació particular en una causa per un delicte d'odi.
El fracàs del porta a porta i la inacció amb el mercat municipal
Tant l'adaptació del model porta a porta com la renovació del mercat municipal eren dos dels grans temes que el 2015 es preveia que marcarien la legislatura. Un cop tancada, però, ni una proposta ni l'altra han vist la llum. Pel que fa al porta a porta, Vic s'havia de convertir en la primera ciutat mitjana de Catalunya en adoptar aquest nou model que havia de millorar àmpliament els percentatges de recollida selectiva. Tot i que l'equip de govern va intentar tirar endavant el projecte, amb el vistiplau dels regidors del PSC i Vic per a Tots, ERC i Capgirem no hi van donar suport. Tot i que el motiu que es va al·legar va ser la manca d'acord sobre el model de gestió -ERC i Capgirem volien que fos públic-, també hi havia un altre aspecte més de fons sobre el canvi d'hàbits dels ciutadans, cosa que a alguns partits ja els va estar bé no haver-ne d'assumir el cost.
La revitalització del Mercat Municipal també es va vendre com un dels grans temes de mandat, un espai al carrer Morgades que s'ha anat degradant amb el temps -construït fa gairebé 30 anys- i on la no inversió ha provocat el tancament de molts negocis. Durant la legislatura ha vençut el termini per iniciar el projecte que hagués permès instal·lar les parades a la planta 0. Segons l'equip de govern, els paradistes no es van arribar a posar d'acord en les condicions, mentre que ells van assegurar que no es podien fer càrrec dels costos.
Durant aquests quatre anys els episodis d'estira-i-arronsa han estat constants fins que la qüestió ha anat quedant en somort. No va ser fins al ple de principis de gener del 2019 que es va votar una moció per agafar un compromís polític en defensa de l'equipament de cara a la propera legislatura. El text, a proposta d'ERC, va rebre un "no" contundent de la major part de l'equip de govern. El regidor de Serveis, Toni Serrat, va criticar que si no es renunciava a l'actual concessió que els paradistes tenen fins el 2030, no es podia pensar en la remodelació del mercat.
A nivell econòmic, la ciutat ha reduït la ràtio d'endeutament des del 63,62% del 2015 fins el 42,78% de l'any 2018. Segons fonts municipals, cada any el consistori ha acabat l'exercici amb superàvit. En el darrer any, el 2018, el superàvit va ser de 2,8 MEUR. Amb tot, a causa de la llei espanyola només se'n poden gastar poc més de 430.000. L'any 2018 el deute del consistori va ser de 21.975.000.
L'esperat desmantellament de l'antena Sant Fidel ha d'arribar a l'estiu
L'anunci de la retirada de l'antena del carrer Sant Fidel és una de les bones notícies d'aquesta legislatura. Si bé els veïns encara són una mica escèptics perquè els treballs no començaran ben bé fins l'estiu del 2019, aquesta ha de ser la solució a una reivindicació veïnal que ve de lluny i que es va fer més urgent arran d'una moció que es va aprovar el febrer del 2016 on s'instava a reclamar a Telefònica la retirada de l'antena. Finalment, la polèmica antena dividirà la seva potència en tres emplaçaments que s'han trobat al carrer Indústria –un edifici de l'Incasòl-, l'església del Carme, i els jutjats de Vic.
Acord pel nou POUM
El 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar el POUM aprovat el 2010 pel consistori –en plena bombolla immobiliària-, una nova regla que havia de regular tots els aspectes relacionats amb l'Urbanisme de la ciutat pels propers 20 anys. Amb aquest revés judicial, la legislatura 2015-2019 ha servit per elaborar un nou planejament –obert a la participació ciutadana- que s'ha acabat aprovant amb un ampli suport en el ple de març de 2019.
L'equip de govern, ERC i Vic per a Tots el van aprovar, Capgirem es va abstenir i Plataforma Vigatana hi va votar en contra. Entre alguns dels temes que inclou el POUM i que han generat més controvèrsia durant el debat hi ha el futur de la zona del Graell i el projecte de construcció d'un vial que travessava el Puig dels Jueus, que ara tindrà un pla especial que caldrà desenvolupar.
L'aprovació provisional al ple és el darrer pas a nivell municipal per tirar endavant el nou POUM. A partir d'ara, la tramitació s'ha traslladat al Departament de Territori i Sostenibilitat que és qui l'haurà d'aprovar definitivament. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha lloat el nou POUM de Vic perquè innova en tenir en compte indicadors de salut per als ciutadans.
Nova biblioteca, adoberies, turisme i habitatge
De cara a la nova legislatura, un dels projectes que tirarà endavant serà la nova biblioteca que s'ha de començar a construir al lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, al Passeig de la Generalitat. Un procés participatiu ha decidit que porti el nom de la ninotaire vigatana Pilarin Bayés. El nou espai cultural ha de jugar un paper fonamental en la cohesió de la ciutat i promoure el flux entre els mal anomenats "dos Vics", dividits pel riu.
Des que les adoberies de Vic es van declarar patrimoni protegit els partits es pregunten què cal fer amb aquest barri de la ciutat. Durant aquest mandat, l'equip de govern ha aprovat la compra de dues adoberies per 400.000 euros amb l'objectiu de rehabilitar-les. Aquest pas es veu com un gest que pot donar confiança als diferents propietaris perquè facin el mateix amb els seus edificis i, així, aconseguir revitalitzar la zona.
Un dels grans projectes que ha de donar una nova finestra al turisme i a la cultura de la ciutat és l'Illa de la Pietat. L'objectiu és posar en valor el patrimoni de la ciutat i fer-lo atractiu per difondre'l i atraure els visitants. Els punts neuràlgics seran l'església de la Pietat, el campanar, la capella fonda, el Temple Romà i el castell medieval dels Montcada. La primera fase de les obres ja ha començat amb un pressupost de 550.000 euros per condicionar la Capella Fonda i l'Església de la Pietat i és previst que acabin aquesta tardor. El cost total puja a 1,4 MEUR.
Un dels reptes importants a què caldrà fer front és la problemàtica de l'habitatge, que també afecta les grans ciutats del país. Per exemple, el mercat de lloguer assequible a Vic té una oferta molt minsa i tot i que s'han tirat endavant mesures per contribuir a l'ampliació de la borsa –com el Projecte In-Vic-, aquestes han estat clarament insuficients. Amb el darrer cens que es va fer es va descobrir que a Vic hi havia més de 2.000 pisos buits.
Els candidats del 26-M
Els resultats de les eleccions municipals a l'Ajuntament de Vic el 2015 van deixar una aritmètica complicada de gestionar. Si bé CiU, amb Anna Erra al capdavant, va obtenir una clara majoria dels vots (5.264 i un 35%), els 9 regidors que va aconseguir dels 21 possibles no li permetien governar sola. D'altra banda, per primera vegada, els regidors de les esquerres de la ciutat podien sumar i configurar un govern quadripartit. Esquerra va treure 5 regidors (3.088 vots i 20,7%), Capgirem Vic va aconseguir 4 regidors i el 16,9% del vot i el PSC i Vic per a Tots van treure 1 regidor cadascú. Finalment, però, Capgirem va optar per no donar suport a l'alternativa, ja que va considerar que no hi hauria estabilitat governamental.
El regidor del PSC, Benjamí Dòniga (que posteriorment es donaria de baixa del partit i seguiria com a regidor no adscrit) va decidir entrar al govern d'Erra com a responsable de l'àrea de Fires i Mercats. Amb aquest acord, però, Erra només aconseguia sumar 10 regidors (9+1) i li seguia mancant estabilitat per poder guanyar amb seguretat les votacions al ple. Uns mesos més tard, l'alcaldessa va arribar a un acord amb Arnau Martí, de Vic per a Tots. Les carteres a l'ajuntament, però, no es van haver d'alterar. El suport d'Arnau Martí durant la resta de la legislatura s'ha donat des de fora.
A les eleccions d'aquest mes de maig es presentaran un total de nou llistes, quatre menys que el 2015 quan en van ser dotze.
Anna Erra es torna a presentar a les eleccions sota la marca de Junts per Catalunya a Vic. L'alcaldessa ha presentat una llista continuista, amb cinc dels actuals regidors a l'Ajuntament -com Josep Arimany, Fabiana Palmero o Titi Roca-, però també incorpora cares noves com Núria Homs –la seva mà dreta des que va entrar al consistori-, Bet Piella, Núria Vergés o Elisabet Franquesa. El projecte d'Erra també és continuista i aposta per seguir treballant per crear una ciutat "a la mesura humana", un model que vol posar al centre les persones, i amb una clara voluntat de ser referent al país. Erra també vol treballar per una ciutat verda on el riu Mèder sigui "una cremallera que cusi la ciutat".
Maria Balasch encapçalarà la llista d'ERC a Vic agafant el relleu del seu antecessor, Joan Ballana. L'objectiu de Balasch és fer-se amb el govern de la ciutat amb una candidatura "molt transversal". Pels republicans, els principals eixos de la campanya han de ser la recuperació del mercat municipal, portar tots els serveis que manquen als barris del sud de la ciutat i "cosir" la ciutat urbana amb la rural. La secretària general d'ERC, la vigatana Marta Rovira, tanca la llista de Balasch. En els comicis del 28-A ERC ha tret els millors resultats a la ciutat, un total de 6.956. Això representa gairebé 1.200 vots més que Junts per Catalunya.
De la seva banda, Capgirem Vic repeteix candidat amb Joan Coma al capdavant gràcies a una assemblea que va tornar a fer confiança al regidor investigat per sedició per l'Audiència Nacional i també a Sara Blàzquez, la seva número 2. Els cupaires es presenten com l'alternativa per acabar amb el govern de 40 anys de Convergència a la ciutat. Entre els cavalls de batalla dels de Capgirem hi haurà la municipalització dels serveis funeraris de la ciutat, obligar el Bisbat a pagar l'IBI dels seus equipaments – només l'IBI del Seminari són 90.000 euros anuals- o treure al mercat de lloguer assequible els més de 2.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat.
Vic per a Tots reformula les sigles per Vic En Comú Podem, però repeteix el candidat: Arnau Martí. El regidor aposta per seguir fent avançar un projecte progressista i "útil" per a la ciutat i garantir que les polítiques socials segueixin al centre. Martí espera que la seva tasca al consistori donant suport a l'equip de govern l'avali per millorar els resultats de les darreres eleccions municipals, en què va rondar el 5% dels vots que li van assegurar la representació. En total va aconseguir 752 vots i el 5,06%.
De la seva banda, el PSC presenta Carme Tena a les eleccions. Entre les propostes de la formació que el 2015 va obtenir poc més d'un miler de vots hi ha l'aposta pel Mercat Municipal i la dinamització econòmica de tots els barris de la ciutat i "fer desaparèixer" la idea "dels dos Vics". Tena també vol aconseguir promoure polítiques d'habitatge públic i millorar les ràtios de la policia local per tenir més presència als carrers i augmentar la seguretat. Per Tena, aconseguir tres regidors seria "un molt bon resultat".
Regidors al consistori que canvien de partit
L'exregidor del PSC i actualment no adscrit, Benjamí Dòniga, canvia de partit i es presentarà com a independent a les eleccions per Vic Sentit Comú, una plataforma d'electors. De número tres porta Maria Carme Bover, fins ara regidora de Comerç a Vic dins el govern d'Anna Erra, i una de les regidores d'Unió.
El regidor de Plataforma Vigatana al consistori, l'exlíder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, es presentarà a les municipals del mes de maig amb el seu nou partit Som Identitaris. Segons Anglada, ha elaborat un programa "pensant en el benestar dels vigatans i vigatanes". Caldrà veure com l'electorat de Vic respon al nou partit d'Anglada en un moment en què el debat sobre la immigració ha quedat desplaçat a la ciutat pel debat independentista.
Partits sense representació
A la capital d'Osona ni Ciutadans ni el PP hi tenen representació. Ciutadans es presenta per primera vegada a Vic de la mà de l'antropòleg Jaume Amargant. Els grans eixos de campanya pel candidat són treballar per unes institucions sense símbols ni missatges partidistes i compromeses amb el respecte a la legalitat. Amargant també apostarà per la promoció del comerç de proximitat perquè serveixi com a dinamitzador econòmic i social dels barris. La formació taronja el 21-D va aconseguir 2.899 vots a la ciutat, mentre que en les darreres generals n'ha obtingut 1.207.
De la seva banda, el PP ha presentat l'advocat Francesc Esquerdo com a cap de llista. Precisament, Esquerdo va anar de número 2 als comicis del 2015 a la llista d'Emma Salarich i és exassessor del grup al Parlament. En les darreres municipals el PP va obtenir 470 vots i el 3,16%, una xifra similar si es tira enrere en l'històric del partit a la capital osonenca.
El clima polític nacional ha marcat intensament la vida política d'aquesta legislatura en una ciutat on els partits manifestament independentistes van sumar el 73,11% dels vots, més de 10.800 en total. Un dels moments en què es va promoure un clima d'unitat mai vist abans entre la majoria de forces del consistori va ser amb el cas de Joan Coma, el regidor de la CUP a qui l'Audiència Nacional acusava d'un presumpte delicte d'incitació a la sedició per haver apel·lat a la desobediència i haver dit en un ple municipal que "per fer una truita, primer cal trencar els ous". La frase que Coma va dir durant el debat d'una moció de suport a la resolució rupturista que va emetre el Parlament finalment va quedar en res, ja que l'Audiència Nacional va arxivar el cas l'abril del 2017.
Arran del cas Coma es va crear el Moviment 30/03. El col·lectiu, que va néixer el 2016 per donar suport al regidor en defensa de la llibertat d'expressió i com a rebuig a la persecució per les idees, també va donar suport a la vigatana Marta Rovira en la seva marxa a Suïssa, o a Anna Erra pel cas dels missatges independentistes emesos des de la megafonia de l'ajuntament. Amb la unió generada davant l'adversitat, els partits independentistes locals sempre han defensat el col·lectiu en la lluita contra una repressió de l'Estat que consideren "injusta".
El dels missatges independentistes ha estat un dels episodis que ha tingut més ressò a nivell mediàtic a tot l'Estat en un context d'enfrontament constant entre les forces constitucionalistes i la idea de construir la República catalana. Durant tres setmanes, a finals d'estiu del 2018, es va difondre per la megafonia de l'ajuntament un missatge que instava a "no desviar-se de l'objectiu de la independència". El text també demanava "no normalitzar una situació d'excepcionalitat amb presos polítics i exiliats". La locució gravada es va poder escoltar cada dia a les 8 del vespre fins l'11 de setembre. El cas va arribar a la fiscalia, que va obrir diligències per saber si l'emissió suposava alguna despesa per a les arques públiques. Per aquest cas, Anna Erra està pendent que el TSJC la citi a declarar.
També l'estiu del 2018, un individu va envestir amb el seu cotxe les creus grogues que s'havien plantat a la plaça Major en un una acció de protesta pels presos i exiliats. Un cop arrasades algunes de les creus, el conductor va fer l'escàpol entre les repulses i la indignació de les persones que passejaven per la plaça. La Guàrdia Urbana va identificar el presumpte autor de l'atac i l'Ajuntament de Vic es va personar com a acusació particular en una causa per un delicte d'odi.
El fracàs del porta a porta i la inacció amb el mercat municipal
Tant l'adaptació del model porta a porta com la renovació del mercat municipal eren dos dels grans temes que el 2015 es preveia que marcarien la legislatura. Un cop tancada, però, ni una proposta ni l'altra han vist la llum. Pel que fa al porta a porta, Vic s'havia de convertir en la primera ciutat mitjana de Catalunya en adoptar aquest nou model que havia de millorar àmpliament els percentatges de recollida selectiva. Tot i que l'equip de govern va intentar tirar endavant el projecte, amb el vistiplau dels regidors del PSC i Vic per a Tots, ERC i Capgirem no hi van donar suport. Tot i que el motiu que es va al·legar va ser la manca d'acord sobre el model de gestió -ERC i Capgirem volien que fos públic-, també hi havia un altre aspecte més de fons sobre el canvi d'hàbits dels ciutadans, cosa que a alguns partits ja els va estar bé no haver-ne d'assumir el cost.
La revitalització del Mercat Municipal també es va vendre com un dels grans temes de mandat, un espai al carrer Morgades que s'ha anat degradant amb el temps -construït fa gairebé 30 anys- i on la no inversió ha provocat el tancament de molts negocis. Durant la legislatura ha vençut el termini per iniciar el projecte que hagués permès instal·lar les parades a la planta 0. Segons l'equip de govern, els paradistes no es van arribar a posar d'acord en les condicions, mentre que ells van assegurar que no es podien fer càrrec dels costos.
Durant aquests quatre anys els episodis d'estira-i-arronsa han estat constants fins que la qüestió ha anat quedant en somort. No va ser fins al ple de principis de gener del 2019 que es va votar una moció per agafar un compromís polític en defensa de l'equipament de cara a la propera legislatura. El text, a proposta d'ERC, va rebre un "no" contundent de la major part de l'equip de govern. El regidor de Serveis, Toni Serrat, va criticar que si no es renunciava a l'actual concessió que els paradistes tenen fins el 2030, no es podia pensar en la remodelació del mercat.
A nivell econòmic, la ciutat ha reduït la ràtio d'endeutament des del 63,62% del 2015 fins el 42,78% de l'any 2018. Segons fonts municipals, cada any el consistori ha acabat l'exercici amb superàvit. En el darrer any, el 2018, el superàvit va ser de 2,8 MEUR. Amb tot, a causa de la llei espanyola només se'n poden gastar poc més de 430.000. L'any 2018 el deute del consistori va ser de 21.975.000.
L'esperat desmantellament de l'antena Sant Fidel ha d'arribar a l'estiu
L'anunci de la retirada de l'antena del carrer Sant Fidel és una de les bones notícies d'aquesta legislatura. Si bé els veïns encara són una mica escèptics perquè els treballs no començaran ben bé fins l'estiu del 2019, aquesta ha de ser la solució a una reivindicació veïnal que ve de lluny i que es va fer més urgent arran d'una moció que es va aprovar el febrer del 2016 on s'instava a reclamar a Telefònica la retirada de l'antena. Finalment, la polèmica antena dividirà la seva potència en tres emplaçaments que s'han trobat al carrer Indústria –un edifici de l'Incasòl-, l'església del Carme, i els jutjats de Vic.
Acord pel nou POUM
El 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar el POUM aprovat el 2010 pel consistori –en plena bombolla immobiliària-, una nova regla que havia de regular tots els aspectes relacionats amb l'Urbanisme de la ciutat pels propers 20 anys. Amb aquest revés judicial, la legislatura 2015-2019 ha servit per elaborar un nou planejament –obert a la participació ciutadana- que s'ha acabat aprovant amb un ampli suport en el ple de març de 2019.
L'equip de govern, ERC i Vic per a Tots el van aprovar, Capgirem es va abstenir i Plataforma Vigatana hi va votar en contra. Entre alguns dels temes que inclou el POUM i que han generat més controvèrsia durant el debat hi ha el futur de la zona del Graell i el projecte de construcció d'un vial que travessava el Puig dels Jueus, que ara tindrà un pla especial que caldrà desenvolupar.
L'aprovació provisional al ple és el darrer pas a nivell municipal per tirar endavant el nou POUM. A partir d'ara, la tramitació s'ha traslladat al Departament de Territori i Sostenibilitat que és qui l'haurà d'aprovar definitivament. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha lloat el nou POUM de Vic perquè innova en tenir en compte indicadors de salut per als ciutadans.
Nova biblioteca, adoberies, turisme i habitatge
De cara a la nova legislatura, un dels projectes que tirarà endavant serà la nova biblioteca que s'ha de començar a construir al lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, al Passeig de la Generalitat. Un procés participatiu ha decidit que porti el nom de la ninotaire vigatana Pilarin Bayés. El nou espai cultural ha de jugar un paper fonamental en la cohesió de la ciutat i promoure el flux entre els mal anomenats "dos Vics", dividits pel riu.
Des que les adoberies de Vic es van declarar patrimoni protegit els partits es pregunten què cal fer amb aquest barri de la ciutat. Durant aquest mandat, l'equip de govern ha aprovat la compra de dues adoberies per 400.000 euros amb l'objectiu de rehabilitar-les. Aquest pas es veu com un gest que pot donar confiança als diferents propietaris perquè facin el mateix amb els seus edificis i, així, aconseguir revitalitzar la zona.
Un dels grans projectes que ha de donar una nova finestra al turisme i a la cultura de la ciutat és l'Illa de la Pietat. L'objectiu és posar en valor el patrimoni de la ciutat i fer-lo atractiu per difondre'l i atraure els visitants. Els punts neuràlgics seran l'església de la Pietat, el campanar, la capella fonda, el Temple Romà i el castell medieval dels Montcada. La primera fase de les obres ja ha començat amb un pressupost de 550.000 euros per condicionar la Capella Fonda i l'Església de la Pietat i és previst que acabin aquesta tardor. El cost total puja a 1,4 MEUR.
Un dels reptes importants a què caldrà fer front és la problemàtica de l'habitatge, que també afecta les grans ciutats del país. Per exemple, el mercat de lloguer assequible a Vic té una oferta molt minsa i tot i que s'han tirat endavant mesures per contribuir a l'ampliació de la borsa –com el Projecte In-Vic-, aquestes han estat clarament insuficients. Amb el darrer cens que es va fer es va descobrir que a Vic hi havia més de 2.000 pisos buits.
Els candidats del 26-M
Els resultats de les eleccions municipals a l'Ajuntament de Vic el 2015 van deixar una aritmètica complicada de gestionar. Si bé CiU, amb Anna Erra al capdavant, va obtenir una clara majoria dels vots (5.264 i un 35%), els 9 regidors que va aconseguir dels 21 possibles no li permetien governar sola. D'altra banda, per primera vegada, els regidors de les esquerres de la ciutat podien sumar i configurar un govern quadripartit. Esquerra va treure 5 regidors (3.088 vots i 20,7%), Capgirem Vic va aconseguir 4 regidors i el 16,9% del vot i el PSC i Vic per a Tots van treure 1 regidor cadascú. Finalment, però, Capgirem va optar per no donar suport a l'alternativa, ja que va considerar que no hi hauria estabilitat governamental.
El regidor del PSC, Benjamí Dòniga (que posteriorment es donaria de baixa del partit i seguiria com a regidor no adscrit) va decidir entrar al govern d'Erra com a responsable de l'àrea de Fires i Mercats. Amb aquest acord, però, Erra només aconseguia sumar 10 regidors (9+1) i li seguia mancant estabilitat per poder guanyar amb seguretat les votacions al ple. Uns mesos més tard, l'alcaldessa va arribar a un acord amb Arnau Martí, de Vic per a Tots. Les carteres a l'ajuntament, però, no es van haver d'alterar. El suport d'Arnau Martí durant la resta de la legislatura s'ha donat des de fora.
A les eleccions d'aquest mes de maig es presentaran un total de nou llistes, quatre menys que el 2015 quan en van ser dotze.
Anna Erra es torna a presentar a les eleccions sota la marca de Junts per Catalunya a Vic. L'alcaldessa ha presentat una llista continuista, amb cinc dels actuals regidors a l'Ajuntament -com Josep Arimany, Fabiana Palmero o Titi Roca-, però també incorpora cares noves com Núria Homs –la seva mà dreta des que va entrar al consistori-, Bet Piella, Núria Vergés o Elisabet Franquesa. El projecte d'Erra també és continuista i aposta per seguir treballant per crear una ciutat "a la mesura humana", un model que vol posar al centre les persones, i amb una clara voluntat de ser referent al país. Erra també vol treballar per una ciutat verda on el riu Mèder sigui "una cremallera que cusi la ciutat".
Maria Balasch encapçalarà la llista d'ERC a Vic agafant el relleu del seu antecessor, Joan Ballana. L'objectiu de Balasch és fer-se amb el govern de la ciutat amb una candidatura "molt transversal". Pels republicans, els principals eixos de la campanya han de ser la recuperació del mercat municipal, portar tots els serveis que manquen als barris del sud de la ciutat i "cosir" la ciutat urbana amb la rural. La secretària general d'ERC, la vigatana Marta Rovira, tanca la llista de Balasch. En els comicis del 28-A ERC ha tret els millors resultats a la ciutat, un total de 6.956. Això representa gairebé 1.200 vots més que Junts per Catalunya.
De la seva banda, Capgirem Vic repeteix candidat amb Joan Coma al capdavant gràcies a una assemblea que va tornar a fer confiança al regidor investigat per sedició per l'Audiència Nacional i també a Sara Blàzquez, la seva número 2. Els cupaires es presenten com l'alternativa per acabar amb el govern de 40 anys de Convergència a la ciutat. Entre els cavalls de batalla dels de Capgirem hi haurà la municipalització dels serveis funeraris de la ciutat, obligar el Bisbat a pagar l'IBI dels seus equipaments – només l'IBI del Seminari són 90.000 euros anuals- o treure al mercat de lloguer assequible els més de 2.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat.
Vic per a Tots reformula les sigles per Vic En Comú Podem, però repeteix el candidat: Arnau Martí. El regidor aposta per seguir fent avançar un projecte progressista i "útil" per a la ciutat i garantir que les polítiques socials segueixin al centre. Martí espera que la seva tasca al consistori donant suport a l'equip de govern l'avali per millorar els resultats de les darreres eleccions municipals, en què va rondar el 5% dels vots que li van assegurar la representació. En total va aconseguir 752 vots i el 5,06%.
De la seva banda, el PSC presenta Carme Tena a les eleccions. Entre les propostes de la formació que el 2015 va obtenir poc més d'un miler de vots hi ha l'aposta pel Mercat Municipal i la dinamització econòmica de tots els barris de la ciutat i "fer desaparèixer" la idea "dels dos Vics". Tena també vol aconseguir promoure polítiques d'habitatge públic i millorar les ràtios de la policia local per tenir més presència als carrers i augmentar la seguretat. Per Tena, aconseguir tres regidors seria "un molt bon resultat".
Regidors al consistori que canvien de partit
L'exregidor del PSC i actualment no adscrit, Benjamí Dòniga, canvia de partit i es presentarà com a independent a les eleccions per Vic Sentit Comú, una plataforma d'electors. De número tres porta Maria Carme Bover, fins ara regidora de Comerç a Vic dins el govern d'Anna Erra, i una de les regidores d'Unió.
El regidor de Plataforma Vigatana al consistori, l'exlíder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, es presentarà a les municipals del mes de maig amb el seu nou partit Som Identitaris. Segons Anglada, ha elaborat un programa "pensant en el benestar dels vigatans i vigatanes". Caldrà veure com l'electorat de Vic respon al nou partit d'Anglada en un moment en què el debat sobre la immigració ha quedat desplaçat a la ciutat pel debat independentista.
Partits sense representació
A la capital d'Osona ni Ciutadans ni el PP hi tenen representació. Ciutadans es presenta per primera vegada a Vic de la mà de l'antropòleg Jaume Amargant. Els grans eixos de campanya pel candidat són treballar per unes institucions sense símbols ni missatges partidistes i compromeses amb el respecte a la legalitat. Amargant també apostarà per la promoció del comerç de proximitat perquè serveixi com a dinamitzador econòmic i social dels barris. La formació taronja el 21-D va aconseguir 2.899 vots a la ciutat, mentre que en les darreres generals n'ha obtingut 1.207.
De la seva banda, el PP ha presentat l'advocat Francesc Esquerdo com a cap de llista. Precisament, Esquerdo va anar de número 2 als comicis del 2015 a la llista d'Emma Salarich i és exassessor del grup al Parlament. En les darreres municipals el PP va obtenir 470 vots i el 3,16%, una xifra similar si es tira enrere en l'històric del partit a la capital osonenca.
Joan Coma (Capgirem Vic), Maria Balasch (ERC), Anna Erra (Junts per Vic), Carme Tena (PSC) i Arnau Martí (Vic En Comú Podem) Foto: ACN