Arisa deixa l'alcaldia de Centelles després de 24 anys: «Hem treballat en tots els àmbits molt intensament»

Miquel Arisa és l'alcalde que més anys ha estat al capdavant de l'Ajuntament de Centelles. A les properes eleccions municipals no optarà a la reelecció. "Ara toca descansar", diu el batlle socialista de 67 anys, remarcant que feia temps que ho tenia decidit. Deixarà el càrrec el proper 15 de juny del 2019, "gairebé 24 anys justos" de la seva presa de possessió el 16 de juny del 1995. Se'n va satisfet i valorant "molt positivament" el seu pas per l'Ajuntament.

"L'important d'aquesta vida no és fer poques o moltes coses, sinó tenir clar el que vols fer", afegeix l'alcalde, que creu que s'han fet les coses bé i s'ha treballat en tots els àmbits "de manera intensa". Va entrar com a regidor el 1986 i va ser l'alcalde del 1995 fins aquest 2019.

Passa el relleu a Josep Paré, que fa 16 anys que és regidor a la candidatura del PSC. Aquesta llista se suma a una quantitat important que mai s'havia vist a Centelles. Arisa ho atribueix a la falta de projecte si lideratge.

Arisa també ha estat la persona que més temps ha estat al Consell Comarcal d'Osona: 23 anys. Quatre anys va ser el president i vuit el vicepresident. Considera que s'ha fet una gran feina "gràcies a la suma dels esforços"

- Perquè ha decidit retirar-se?

- Essencialment perquè penso en aquesta vida has de ser capaç de dir prou un dia o un altre. El treball m'apassiona i ho he fet amb molta il·lusió i ganes. Arriba un moment que per edat i qüestions familiars, t'ho replanteges. Ja he donat el que havia de donar i em retiro. Els anys passen i un també ho fa amb els temps. Per tant, els mateixos problemes no te'ls mires de la mateixa manera que altres persones més joves que tenen una altra manera d'enfocar. Penso que aquest esforç important de fer ja no em toca.
 
- Com valora el seu pas per l'Ajuntament?

- Molta positivament. He viscut el gran canvi de l'administració, la transformació industrial a Centelles -del sector tèxtil al del metall i el carni-, i hem aconseguit un polígon industrial d'empreses potents, petites i mitjanes, que tenen valor afegit i han afrontat aquestes crisis. D'altra banda, tots els aspectes de promoció econòmica i benestar social. Quan vaig entrar hi havia una persona dedicada al benestar, ara n'hi ha 7. L'atenció a les persones ha estat molt important. Tenim una residència assistida, s'ha convertit el centre de dia; s'ha apostat per la formació amb una escola d'adults, l'ampliació de l'escola bressol, i també hem reformat urbanísticament tot el centre. I com a cloenda, hem comprat el Palau de Comtes. Hem treballat en tots els àmbits d'una manera molt intensa. Això és el pòsit que un té la satisfacció que hagi quedat.

- De tot aquest pòsit, hi ha algun projecte del qual se'n senti especialment orgullós?

- Essencialment em quedo amb les persones. Sempre he intentat estar al costat de les persones amb el treball, els moments difícils...

- Quins reptes els ha costat més d'afrontar durant aquest temps?

- Els més difícils d'afrontar sempre són els de convivència. Hi va haver una època que semblava que havia de passar una variant d'autovia des de Sant Feliu de Codines fins aquí, això va ser molt difícil, tot i que ho vam entomar d'una manera clara. Moments difícils també han estat aquells que has de conviure amb les famílies desarrelades, persones que agafen un mal camí a la vida, que les coneixies d'una determinada manera i les has d'afrontar d'una altra. Són els més complicats i difícils perquè estem en un món tan canviant que tothom es pot trobar fora del sistema en un moment determinat.

- Quina espina clavada li ha quedat de no poder desenvolupar com a projecte?

- Sempre es podrien fer més coses. L'important d'aquesta vida no és fer poques o moltes coses, sinó tenir clar el que vols fer. Hem anat fet les coses de manera correcta. Per mi l'espina clavada, és aquella persona que no vas poder atendre com es mereixia o perquè no vas estar al cas, o perquè van agafar un camí que no era el més adequat. L'atenció a la persona és el que t'emportes com una espina perquè és viva.
 
- A qui li passa el relleu al capdavant del PSC?

- A en Josep Paré. Un xicot preparat, de 35 anys, una edat adequada. En aquest moment, la gent jove ja té molta responsabilitat. A més és un moment que ell pot perquè la seva situació professional li permet. Penso que això és molt important. Es donen totes les circumstàncies perquè pugui entomar-ho amb garanties i èxit.

- A la llista que encapçalarà Paré s'hi sumaran cinc més a Centelles. Havia vist mai tantes candidatures per unes municipals? Com ho valora?

- És la primera vegada a la història. Penso que no hi ha projecte ni lideratge. Prevalen més els projectes individuals i personals que no pas els col·lectius. No hi ha un coneixement de la realitat del poble i això es reflecteix amb unes divisions internes.

- Vostè també ha estat al capdavant del Consell Comarcal d'Osona, com a president i vicepresident. Amb l'aplicació del 155 s'ha viscut un trencament entre el consens dels partits. Com ho valora?

- Ha estat una qüestió personal d'ERC que va voler fer passar aquest punt. Sempre hem estat a favor i hem votat les mocions en aquest sentit. Aquí a la comarca és més una qüestió personal que de fons. Penso que qui es va equivocar no vam ser nosaltres i pel que vaig veure tenen moltes aspiracions i volen pujar molt amunt. Que els vagi bé.

- De l'etapa del Consell Comarcal, com la valora?

- Vam trencar amb la situació monolítica de CiU es va forçar una alternativa. El Consell Comarcal ha de ser un òrgan supramunicipal i, per tant, hi ha de participar tothom. Amb el pacte que vam propiciar vam tornar a iniciar la reconquesta. No podia ser que l'Ajuntament de Vic no estigués en el si del Consell Comarcal d'una forma activa. Penso que vam fer-ho molt bé. I he participat d'una manera activa i me'n sento molt orgullós. S'ha fet grans obres. Totes les empreses municipals de gestió de residus, els abocadors, portar aigua a Osona Sud i Osona Nord, les depuradores... aquests grans reptes s'han afrontat amb èxit i és gràcies a la suma de tots els esforços.

- Per acabar, de tots aquests anys que estan a punt d'acabar, què trobarà a faltar i què no trobarà a faltar?

- He d'intentar no trobar a faltar res i tenir la satisfacció que he tingut la sort de poder participar tant en el si del Consell Comarcal i de l'Ajuntament de Centelles. En el moment que he decidit que això ja havia de posar punt final, he de ser capaç de buscar alternativa de fer que no sigui en quelcom relacionat amb la política activa. He d'aprendre a saber badar, com deia una escriptora, i deixar treballar.