Entrevista

Ricard Vilaregut: «El canvi del 2015 als ajuntaments haurà permès regenerar els fonaments de l'esquerra»

El politòleg de les Masies de Roda passa balanç en un llibre als projectes municipalistes que van irrompre fa quatre anys i sosté que l'agenda política de "transformació" dels governs d'Ada Colau o Dolors Sabater "ja no és reversible"

per Joan Serra Carné , 10 d'abril de 2019 a les 17:52 |
Ricard Vilaregut | Bernat Cedó
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les eleccions municipals del 2015 van sacsejar el mapa dels ajuntaments catalans. Les anomenades candidatures del canvi van irrompre en molts governs locals, començant per Barcelona, on Ada Colau va convertir-se en alcaldessa contra pronòstic. A Badalona, Dolors Sabater va desbancar Xavier García Albiol. A Sabadell o Ripollet, les llistes de les coalicions d'esquerra també van fer forat. Ricard Vilaregut (Les Masies de Roda, 1972) ha fet balanç de l'obra de govern, ara que les pròximes municipals s'acosten. Ho ha fet en el llibre Ajuntaments pel canvi: menys del que volien, més del que es pensaven (Pagès Editors). Vilaregut, politòleg especialitzat en moviments socials i polítiques públiques, sap de què parla, perquè va formar part de l'equip de Sabater a Badalona. Aquest és el seu diagnòstic, que explicarà dissabte en la presentació del llibre a Manlleu, acompanyat de Carles Riera, Anna Simó i Ricard Gomà.   

- Defensa que el 25 de maig del 2015, després de les últimes eleccions municipals, es va generar un "torrent d'expectatives" pels anomenats ajuntaments del canvi. S'han complert les expectatives?


- Identifico tres grans variables. Primera variable: moltes expectatives de determinats sectors socials amb els ajuntaments que es conformen el 2015. Segona variable: un agenda de transformació maximalista d'aquestes candidatures. I tercera: una estructura burocràtica molt important, un deep state local, que ha esdevingut un pal que ha frenat la maquinària d'aquests projectes polítics. Una de les claus per entendre els problemes que s'han trobat les candidatures del canvi és que s'han trobat una estructura burocràtica molt forta, poruga i també garantista, producte de la crisi econòmica. La crisi econòmica també fa emergir casos de corrupció i la política convencional es fragmenta. En aquest moment, el poder del deep state, a escala estatal i local, s'enforteix i actua. I aquest poder ha impedit que l'agenda potent dels ajuntaments del canvi no es pogués dur a terme de forma ambiciosa, excepte a Barcelona. A Barcelona és una altra cosa, perquè l'estructura gerencial està professionalitzada. Però els ajuntaments mitjans, des de Badalona fins a Sabadell, passant per Ripollet, s'han trobat amb aquest gran problema. No han pogut satisfer les expectatives perquè la maquinària no els ha acabat de funcionar.

- I no es pot interpretar un acte d'ingenuïtat? No era esperable que els discursos dels ajuntaments del canvi tinguessin una materialització complexa?


- No era tan esperable. És veritat que el fet que un percentatge molt elevat de la gent que va entrar als ajuntaments no tenia experiència en la gestió va ser un hàndicap molt important. Però també és veritat que el sistema administratiu és més rígid que abans, una situació que explica l'aparició mateixa de les candidatures del canvi. Quan es produeixen episodis de corrupció, el sistema es tanca. La Larsal (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local), que és l'eina que utilitza el govern del PP per descapitalitzar els municipis, deia a partir del 2014 que la responsabilitat dels cossos de funcionaris de l'Estat, secretaris i interventors, no era només penal sinó també patrimonial, i amb efectes retroactius. Què vol dir això? Que aquests funcionaris de l'Estat responien patrimonialment amb les seves accions. Sabent això, en termes de polítiques públiques, tots tanquen l'aixeta. El disseny institucional de l'Estat situa uns límits en relació als municipis. Les administracions locals no governen sinó que administren. Per tant, conformen un element burocràtic propi.

- És possible canviar-ho?

- Sí, perquè ens trobem en un moment en què el sistema democràtic s'està enfortint. El sistema s'havia tancat per protegir-se, per la via de l'entramat burocràtic, però en la següent fase no només prioritzarà ser garantista sinó que també haurà de ser eficient. Tots estem d'acord que l'administració sigui garantista, però ara li falta també ser eficient. I això comença a passar. L'e-administració és l'eina que ens permetrà ser garantistes i també eficients.

"Els governs que van sorgir el 2015 han fet molt perquè han provocat canvis estructurals, canvis de fons, que són irreversibles"

- El seu llibre serveix per fer balanç dels projectes polítics que van entrar a governar fa quatre anys. Creuen que han arribat on volien? El balanç té un punt de dolçor malgrat els dèficits que relata?

- Sí. Transmeto la idea que els ajuntaments han fet menys del que volien i més del que es pensaven. Aquestes candidatures sabien que presentaven una agenda transformadora molt potent i, per tant, no tot ho han pogut fer. Però han fet molt perquè han provocat canvis estructurals, canvis de fons, que són irreversibles. Per exemple, tot el que té a veure amb l'obertura de l'administració i la transparència, les polítiques de mobilitat o les mesures preses en habitatge. Són camins que emprendran els que arribin després.
 

Ricard Vilaregut. Foto: Bernat Cedó


- El gran èxit de les coalicions d'esquerres que van irrompre el 2015 és que han situat al centre del debat polític qüestions que abans habitaven a la perifèria?

- És exactament això. L'agenda que han desplegat ha vingut per quedar-se. S'evidencia el desgast del projecte de la política convencional. Els grans partits s'havien quedat sense projecte, estaven buits. Però la gran paradoxa dels ajuntaments del canvi és que puguin acabar sent la ITV del sistema. El sistema estava molt malament, i arriben les candidatures del canvi i apliquen reformes. Els ajuntaments del canvi es converteixen, al final, en els grans reformistes del sistema. Veurem com continua.

"L'agenda que han desplegat aquests ajuntaments ha vingut per quedar-se [...] Però la gran paradoxa dels ajuntaments del canvi és que puguin acabar sent la ITV del sistema"

- I per les expectatives generades i pels protagonistes d'aquest canvi, des de Barcelona fins a Badalona, ser només reformistes del sistema no pot generar una frustració en els votants?

- Pot ser una frustració. Però aquesta és una reflexió acadèmica, que no necessàriament arriba a les grans masses de població. Aquesta població veu en aquestes candidatures un element molt rellevant: honestedat. Crec que això és atribuïble a tots aquests projectes, des d'Ada Colau fins a Dolors Sabater. I també crec que els electors que s'han de pronunciar el maig que ve ho tindran en compte.

- I amb aquest compromís d'honestedat n'hi ha suficient per guanyar les pròximes municipals?

- Em sembla un argument suficient per mantenir-se. Pronostico que, en alguns municipis, com Badalona, aquestes candidatures fins i tot pujaran en nombre de vots. Crec que això permetrà la configuració d'un tercer espai, que integren comuns, ERC i CUP. Si això es produeix, s'haurà regenerat l'esquerra. Aquest cicle iniciat el 2015 haurà permès regenerar els fonaments teòrics i pràctics de l'esquerra. Ara som en un escenari de competència electoral, també entre les forces d'esquerres, però després de les eleccions seran possibles pactes. I aquestes candidatures ho saben perfectament. Crec que entre aquestes forces hi ha un lligam generacional que els permetrà superar els entrebancs.

"El cicle iniciat el 2015 haurà permès regenerar els fonaments teòrics i pràctics de l'esquerra"

- Coneix perfectament el govern de Dolors Sabater a Badalona. Què va fallar a Badalona per no completar el mandat?

- Un dels motius va ser la fidelitat als principis que regien el projecte. En el debat entre l'ètica de les conviccions i l'ètica de la responsabilitat, que vol dir l'ètica del pragmatisme, a Badalona va pesar més l'ètica de les conviccions. Dolors Sabater és una persona amb unes conviccions molt consolidades. Va fer el que s'esperava d'ella. L'alcaldessa va sotmetre els pressupostos a una moció de confiança, una mesura que van dur a terme tots els ajuntaments del canvi, també a Barcelona. Però a Badalona, durant el procés de validació dels pressupostos, va canviar el govern de l'Estat. La moció de censura a l'Estat va suposar una sacsejada que l'oposició va saber aprofitar. Si prens una mesura i et surt malament, has de pensar que et vas equivocar.
 

Ricard Vilaregut. Foto: Bernat Cedó


- Què es podrà conservar o reprendre a Badalona, en matèria de polítiques públiques, si Sabater torna a l'alcaldia?

- Es conservarà la proximitat, el compromís i l'honestedat. Dolors Sabater es coneix molt bé la ciutat, millor que ningú. És el seu segell. Es conservaran les polítiques de mobilitat i d'habitatge. Aquests seran els eixos fonamentals. Els ajuntaments del canvi han aconseguit coses pel que han fet i també pel que han evitat que passés. A Badalona, per exemple, vam evitar la degradació derivada de ser veïns d'un model de ciutat global, que a Barcelona també s'ha sabut combatre. Evitar tot això, fer de barrera, també és un atribut.

"Els ajuntaments del canvi han aconseguit coses pel que han fet i també pel que han evitat que passés"

- Ara que es referia a fer de barrera, deixi'm preguntar-li per una altra qüestió. Fins a quin punt els ajuntaments del canvi han fet de mur a l'extrema dreta?

- Els motius que alimenten l'extrema dreta apareixen a tot arreu. En una situació conflictiva hi pots posar gasolina, com fa Xavier García Albiol, o intentar desactivar-ho, com Dolors Sabater. Es tracta de si fas de Hobbes o fas de Rousseau. I els ajuntaments del canvi, en aquestes situacions complexes, hem fet de Rousseau. A la vegada, has de tenir un projecte potent per a les classes populars per donar-los sortida. En aquests moments, tal com està la democràcia representativa, resulta molt complicat, perquè existeixen molts contrapoders, com els de l'Estat, que impedeixen fer polítiques públiques valentes. I un dels principals contrapoders és l'estructura burocràtica.

- Una de les qüestions que s'ha observat amb lupa és la relació d'aquests ajuntaments amb els moviments socials. Molts activistes han passat del carrer a les institucions. Ha estat natural aquesta relació en el darrer mandat?

- Dolors Sabater sempre deia el mateix: "Actuem sense exclusions ni privilegis". Aquesta és la marca que va guiar la seva actuació. El que no hauria tingut sentit és fer clientelisme amb els moviments socials, com abans havia fet la política convencional amb altres espais. A Badalona, per exemple, hi ha hagut més manifestacions contra Ajuntament en el darrer mandat que en el passat. I això s'ha produït perquè s'entenia que els moviments socials havien de ser lliures per expressar-se.

- Amb tants activistes a les institucions, han quedat descapitalitzats els moviments socials?

- Aquest és un gran debat. Estem en fase de transició als moviments socials. La fornada que ara té entre 35 i 45 anys, l'anomenada generació antiglobalització, són els impulsors dels ajuntaments del canvi. I, als moviments socials, hi ha una nova fornada que estan treballant. I entenc que aquesta nova generació, que utilitza altres marcs teòrics, parteix d'una situació més privilegiada. El 2000 vam lluitar sols contra l'establishment. I, ara, moltes dones d'aquests moviments saben que hi ha referents, com Ada Colau o Dolors Sabater. Em sembla una diferència rellevant. I crec que el context és més favorable.

- Un dels grans problemes que sempre ha patit l'esquerra són les lluites caïnites. L'ha decebut el que ha passat a Podem?

- Aquí es visualitza la diferència entre cuinar un projecte des de dalt, com Podem, on el nucli fundador era a la Complutense de Madrid, i les candidatures del canvi, molt més cohesionades. Podem ha patit una implosió, potser perquè també va morir d'èxit molt aviat. És una llàstima que hagi passat el que ha passat a escala estatal, perquè Podem era una eina molt útil.
 

Ricard Vilaregut. Foto: Bernat Cedó

 
- En el balanç, separava el cas de Barcelona de la resta d'ajuntaments del canvi. Com valora la gestió d'Ada Colau?

- En termes de polítiques públiques, el balanç és excepcional. I l'exemple més paradigmàtic és el dentista municipal. I és un exemple perquè combina diverses mesures: en termes de mercat, situar un operador públic en un mercat privat, té incidència perquè baixen els preus i tothom se'n beneficiarà; i, a la vegada, les classes més necessitades en seran usuaris. El gran problema de Barcelona en Comú és que ha governat en minoria i tenia tots els altres actors en contra. El paper d'ERC i de la CUP no ha ajudat com hauria d'haver ajudat.

"En termes de polítiques públiques, el balanç a Barcelona és excepcional. I l'exemple més paradigmàtic és el dentista municipal"

- Vol dir que, a Barcelona, ERC i la CUP han tingut un paper dissonant en relació a allò que han fet en altres ajuntaments del canvi.

- A Barcelona, les decisions d'ERC i la CUP han perjudicat els interessos de les classes populars. El govern de Colau ha fet, en termes de polítiques públiques, una feina excepcional. Una altra cosa serà en altres terrenys, com en el debat nacional.

- I quin escenari visualitza després de les eleccions a Barcelona?

- Estic convençut que hi haurà un pacte d'esquerres. Falta saber qui liderarà el pacte. La CUP no crec que entri al govern, però m'imagino que hi podrà donar suport des de fora. Crec que aquest és l'escenari més probable. I això permetria donar continuïtat al model de polítiques transformadores. A Badalona, pronosticaria un triomf de Dolors Sabater, tot i que les enquestes ara indiquin un empat amb el PP d'Albiol.

- Si el mapa de les eleccions maig del 2019 canvia, s'hauria d'interpretar com un fracàs de les candidatures del canvi?

- S'hauria d'interpretar com el que a pagès es diu "arrencada de cavall, parada de burro". Hi ha un ple electoral, que ara és una incògnita. I després hi ha un altre pla que és el de les polítiques públiques. Ens hem de preguntar si el sistema polític és millor ara que el 2012. I crec que, clarament, és millor. Per tant, qui prengui el relleu trobarà un escenari millor.

- Aquesta agenda ja no és reversible?

- No, ja no és reversible, perquè entra amb la lògica dels temps, vinculat a conceptes com transparència, mobilitat, medi ambient o habitatge. En el passat, hi havia grans estructures polítiques que s'havien quedat sense projecte tot i governar mentre, al carrer, hi havia idees i energia de canvi però sense disposar d'estructura. Ara, aquestes idees són a les institucions. Per això confio que l'agenda continuarà aplicant-se. Els ajuntaments del canvi són la plasmació institucional d'un plantejament més ampli. Això no són només governs locals, tot i que el millor encaix que tenen aquestes idees és en l'àmbit municipal.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació