Vic vol que el seguici de Sant Miquel esdevingui Festa Patrimonial d'Interès Nacional

El ple de Vic d'aquest dimecres va votar per unanimitat iniciar els tràmits perquè la Generalitat de Catalunya reconegui el seguici de Sant Miquel dels Sants com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. El portaveu dels Procuradors de Sant Miquel dels Sants, Rogeret Albert, va prendre la paraula i va destacar que Vic té "una llarga tradició festiva i va ser de les primeres de celebrar el Corpus el 1318".

Tot i que la majoria de festes provenen de tradició catòlica, Albert apuntava que s'han convertit en festes de caràcter festiu i popular. "El seguici de Sant Miquel és la festa per excel·lència de la ciutat", deia el representant, mentre remarcava que són una "eina de cohesió social" i un "sentiment de pertinença".

"Ara és a les nostres mans iniciar els passos perquè la Generalitat faci aquest reconeixement", deia Albert, apuntant que "anem 40 anys enrere si ho comparem amb altres ciutats que tenen una tradició com la nostra". Per això, proposava "anar a totes" i que fos "un petit pas dels molts que ens queden per fer". Un dels passos que va proposar durant el ple va ser l'impuls d'un centre d'interpretació del seguici per poder "transmetre els valors" i "lluir totes les peces actuals i històriques que tenim el goig de conservar".

Des d'ERC, Josep M. Diéguez destacava la importància del patrimoni immaterial per "la vida que batega" al voltant del seguici de Vic. Sara Blázquez, de Capgirem Vic, va apuntar la necessitat de posar a sobre la taula el debat sobre el pes del Bisbat i "obrir finestres d'una festa que té massa protagonisme religiós". "És una oportunitat per recuperar el caràcter popular que ha de continuar tenint", deia, remarcant que "no només sigui per uns quants i tothom les pugui gaudir amb igualtat de condicions".
  
Per la seva banda, Josep Anglada, de Plataforma Vigatana, va celebrar la proposta i que Vic es mereixia que el seguici fos declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Des de l'equip de govern, la regidora Susagna Roura va donar les gràcies als procuradors per tirar endavant aquesta feina i que "a més d'obrir finestres", la festa també incorpori els elements que n'havien format part, com el recent descobriment de la figura del lleó.

L'oposició fa caure un punt de l'ordre del dia

L'aprovació de l'increment salarial del 2018 i 2019 a favor de l'empresa mixta VicVerd va portar polèmica al ple. Des d'ERC-Som Vic, Joan Ballana va demanar que es tragués aquest punt de l'ordre del dia, ja que la proposta que es portava a votació contravenia la normativa actual. En aquest sentit, Ballana es remetia a l'informe desfavorable de secretaria i criticava que, tot i això, el govern havia tirat pel dret.

En aquest sentit, el republicà apuntava que hi havia partides pressupostàries que s'havien incrementat sense cap acord; que la pujada de salaris no es podia aplicar a VicVerd perquè tenia majoritàriament capital privat; i, en cas que pugés, hauria d'anar a càrrec de la mateixa empresa, i no de l'Ajuntament de Vic (que té el 49% del capital). Ballana va reiterar que no estava en contra de l'increment salarial, però calia tenir en compte aquesta normativa i, a més, que VicVerd havia tingut beneficis els darrers anys.
 
Per tots "aquests entramats públics-privats que acaben tenint certa opacitat", el regidor va demanar la seva retirada. També s'hi va sumar Joan Coma, de Capgirem, que, a més de subscriure les paraules de Ballana, va criticar l'actuació de l'Ajuntament. "Tenim la sensació que ens l'estaven colant des de l'opacitat", deia el regidor, remarcant que era un mecanisme per "fer i desfer sense acabar d'explicar-ho tot a la població".

Per la seva banda, Josep Anglada va recomanar que es retirés el punt del dia vist l'informe de secretaria per poder-ne tornar a parlar "amb tranquil·litat.

Des de l'equip de govern, el regidor Serrat va treure "l'ombra de malversació" remarcant que tots els increments de partides venien donats per la retirada del glifosat i fer nous tractaments o bé d'augment de feina a la zona de Josep Maria Sert. "La resta és l'increment salarial", destacava el regidor. "Creiem que no és l'empresa qui ha de fer l'increment salarial perquè el CET [Centres Especials de Treball] és de l'Ajuntament de Vic".

"En la comissió vaig dir molt clar que això anava més enllà i que hi havia un acord polític", retreia Serrat als regidors. Finalment, però, va saltar el punt i l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va tallar el debat.
  
Pas (petit) en els permisos de paternitat i maternitat

Un dels altres punts destacats del ple va ser la moció presentada per Capgirem per promoure que els regidors amb permisos de paternitat o maternitat puguin votar al ple mitjançant la delegació de vot. Joan Coma destacava que "era estrany" que no estigués implantat tenint en compte l'època actual. Precisament, Coma posava d'exemple el regidor d'ERC Jaume Colomer que ha estat pare recentment i pogués combinar les tasques de cures i el ple a través de nous mecanismes. Colomer es va convertir en el protagonisme de la moció sense voler. El regidor de Capgirem també va explicar que en ajuntaments com València es podia portar a terme.

Tot i que la majoria de grups van votar-hi a favor (excepte Anglada), des de secretaria, Maria Pilar Lobera va apuntar que no es podia preveure la fiabilitat jurídica fins que no hi hagués una norma. "Ni la llei catalana ni l'espanyola tenen cap norma en aquest sentit", destacava. Per aquest motiu, el regidor Josep Anglada es va abstenir, ja que ho va considerar un "brindis al sol".

Coma va proposar de tensar la llei i així forçar canvis "que porten des del 2007 per desenvolupar-se". Des d'ERC, Josep M. Diéguez va apuntar que era una moció que deixava "la porta oberta" per obrir camí abans de tancar el mandat.
 El (no) acte de Free Rovira

Durant el torn de precs i preguntes, Maria Balasch (ERC) va demanar per la falta de concreció per part de l'equip de govern a l'hora de donar resposta a la plataforma Free Rovira per organitzar un acte quan va fer un any que la vigatana Marta Rovira es va exiliar a Suïssa. Coma va apuntar que era una manera "barroera" i que no hi havia "disculpes possible" per dificultar l'acte.

Erra va reiterar que amb qüestions de país sempre havien anat junts i va reconèixer que havien actuat massa tard. "Mai en el sentit d'anar en contra la iniciativa, perquè ja se n'han fet", deia l'alcaldessa. Va tornar a demanar disculpes.
 
Pla local de residus i control de l'amiant

El ple va aprovar per unanimitat el pla local de prevenció de residus municipals de Vic. Tal com explicava el regidor Josep-Ramon Soldevila, es tracta d'una revisió de l'aprovat el passat 2011 i una calendarització de 19 actuacions a desenvolupar. Entre aquestes mesures destaca la reducció del malbaratament alimentari o el foment del compostatge casolà.

Des de Capgirem Vic, Marc Barnolas, va apuntar que era necessari que el pla anés acompanyat d'una revisió de l'ordenança de residus. Barnolas va esgrimir alguns "peròs" com la proposta de la seva formació per la universalització dels llibres de text en escoles concertades de Vic per fomentar l'estalvi, i que l'equip de govern va tombar en el passat.

Pel que fa a mocions, a més de la referent als permisos de maternitat i paternitat, Capgirem Vic també va presentar una moció per la identificació d'amiant en edificis i la retirada del material nociu. La regidora Kàtia Juncks va apuntar que la legislació europea va en el sentit de retirar aquest material -que pot arribar a ser cancerigen- el 2028. Per això, Junkcs remarcava que "l'Ajuntament s'ha de posar les piles".
 
Tots els partits van votar-hi a favor. La moció es va nodrir de les diverses aportacions dels grups. D'una banda, des d'ERC, Josep Lluís García va apuntar que a vegades retirar l'amiant, si està en bon estat, és més perillós que treure'l. I Martí va explicar que no ho limitaria només al sector públic i que creia que n'hi havia més de privats, com molts sostres d'uralita.

Des de l'equip de govern, el regidor Toni Serrat va puntualitzar que no volia crear alarma social i que l'amiant per si sol no és nociu. En aquest sentit va explicar que hi havia tres espais públics que tenien risc, però que ja estaven revisats per als serveis tècnics i delegats de prevenció.