Medi ambient

L'eruga del boix es desperta de la hibernació a Osona

L'espècie d'origen asiàtic afecta sobretot els boscos de l'Espai Guilleries-Savassona

per Carles Fiter, 1 d'abril de 2019 a les 08:46 |
L'eruga del boix, en un paisatge de l'Esquirol, aquest març | Domènec Llop
L'eruga del boix (Cydalima perspectalis) ha sortit de l'estat d'hibernació aquest març. Aquesta espècie invasora, que pot arribar a provocar la mort de l'arbre, ha causat estralls als boscos de l'Espai Natural Guilleries-Savassona i el Collsacabra, a més de jardins particulars. Tot i no ser un perill per a la salut de les persones perquè no és urticant, la seva presència en l'etapa d'eruga i papallona s'ha fet molt molesta aquest any passat.

En declaracions a Osona.com, el director de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, Jordi Riera, explica que aquesta generació és la tercera del 2018 i la primera del 2019. "Són erugues molt petites i estan molt actives, ja es mengen l'escorça i la fulla del boix". Es preveia que sortís més tard, però amb el bon temps s'ha avançat. De totes maneres, "el fred els ha fet pessigolles; són molt resistents", afegeix.


La nova generació d'eruga ha sortit abans i hi ha molt poc boix hagi començat a rebrotar. "Sembla que hi ha menys plaga, però és perquè hi ha menys boix i l'eruga no té tant menjar", explica. En aquest sentit, remarca que per això "es despenja amb els fils de seda". "Com que ja no tenen més menjar es despengen per buscar altres llocs". Per exemple, l'any passat, es van començar a detectar quan després de defoliar el boix, baixaven amb la seda i molestaven els passejants.

10 quilòmetres per generació i a més de 1.200 metres

Riera remarca que, amb el que han pogut estudiar i compartir amb altres zones afectades, el front de plaga es va desplaçant cap a noves zones i deixa una densitat de població més baixa al seu darrere. "Actualment es creu que aquest front està anant cap al Lluçanès i al Ripollès i avança a uns 10 quilòmetres per generació. És a dir, cada vegada que hi ha papallones es desplacen fins a 10 quilòmetres per trobar noves zones", especifica.
 

L'eruga del boix, en un paisatge de l'Esquirol, aquest març Foto: Domènec Llop


Des de l'app Alerta Forestal i l'observació dels veïns se n'ha reportat la presència per damunt dels 1.200 metres d'altitud, zones que precisament l'any passat van restar salves i estàlvies de la plaga. L'eruga del boix té un cicle complex que pot incloure dues, tres o més generacions per any que depenen principalment de les condicions climàtiques de la zona on està vivint. El juliol i l'agost són els mesos de màxima afectació dels boixos perquè és quan les erugues estan més actives i la seva voracitat és màxima, provocant una defoliació extrema de les plantes.

2.000 hectàrees afectades a Guilleries-Savassona

Riera remarca que hi ha més de 2.000 hectàrees afectades per la proliferació de l'eruga a l'Espai Natural Guilleries-Savassona. "Ens ha arribat a tot arreu", diu el director. En aquest sentit, remarca que, segons el seguiment, un 15% dels boixos ha rebrotat i és possible que d'altres ho comencin a fer en les properes setmanes. Tot i això, "hem vist que els que ja han començat a rebrotar, estan plens d'erugues".
 

L'eruga ha arrasat als boscos d'Osona matant milers de boixos. Foto: Domènec Llop


Les zones més afectades de l'Espai són Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. "És el lloc on tenim més boix per la seva geologia de terreny calcari". També hi ha zones afectades al Collsacabra, com Tavertet i l'Esquirol, que estan vivint el front que es va viure l'estiu passat a les Guilleries-Savassona.

Què passarà a les zones afectades?

Que no hi hagi boix al bosc suposa un canvi important del sòl. "Era un arbust molt important al sotabosc, la plaga afecta la fauna i l'entrada d'altres espècies", explica Riera, remarcant que cal fer un seguiment per veure què pot comportar aquesta pèrdua. A més, "també és un problema per a la prevenció d'incendis".

L'Espai Natural Guilleries-Savassona segueix fent tractament de Bacillus -un químic que mata l'eruga- en espais més emblemàtics i d'ús públic com a Sant Feliuet i a les escales de Foquers, a Tavèrnoles. "A escala forestal és impossible tractar-ho", reconeix el director, ja que causaria danys a moltes altres espècies.
 
Boix comú (Buxus sempervirens)
El boix creix en sols calcaris i suporta condicions variades d'humitat i sequera. Viu dels 100 als 1.900 metres d'altitud i se l’acostuma a trobar en pinedes, rouredes i alzinars. Geogràficament, és un arbre de distribució submediterrània, és a dir, que ocupa l’àrea que transcorre des de Portugal fins al Caucas.

Un dels grans usos comercials és fer-ne corones funeràries. La fusta d’aquest arbre ha estat utilitzada des de l’antiguitat per fer estris, com culleres o instruments de vent, i altres objectes, com peces d’escacs o els “boixets” per fer punt de coixí. En jardineria, s’usa per fer tanques o per donar-li formes geomètriques.
 

Consulta els mapes de distribució del boix per Catalunya, els Països Catalans i la península ibèrica

 

Participació