Vic aprova el nou POUM amb un ampli consens en un ple marcat per les municipals

El ple de Vic va tirar endavant aquest dimecres l'aprovació provisional del nou POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal). Van votar-hi a favor l'equip de govern (format pel PDECat, Unió i el regidor no-adscrit Benjamí Dòniga), ERC-Som Vic i Vic Per a Tots, amb un total de 16 de regidors dels 21 que formen l'Ajuntament. D'altra banda, Capgirem Vic (4) s'hi va abstenir i Plataforma Vigatana (1), va votar en contra.

El document va arribar al plenari amb una àmplia majoria. Tal com havia avançat Osona.com, amb el "sí" d'ERC s'assegurava una àmplia majoria i, per tant, van ser clau en la votació. El debat va estar marcat, com en l'aprovació inicial, per la urbanització del Graell i el projecte del Puig dels Jueus. Aquest darrer projecte consistia a la construcció d'un vial al nord de la ciutat a l'entrada per la Ronda Camprodon. El nou document desdibuixa el pla especial que havia generat controvèrsia.

D'altra banda, la urbanització al Graell es va començar el 2007, en plena bombolla immobiliària. Llavors es preveia un creixement demogràfic i la Generalitat va començar a construir el clavegueram per uns habitatges (una inversió de 2 milions d'euros per l'ARE, àrea residencial estratègica), que es van acabar aturant. El POUM aposta per la seva adequació i preveu una menor ocupació del sòl i menys habitatges. En el debat al ple, l'horitzó de les municipals també va agafar protagonisme, i la majoria dels partits van fer bandera de les seves propostes i aportacions al POUM.
 
L'aprovació provisional és l'últim pas a nivell municipal. Ara s'ha de tramitar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el conseller del qual és l'encarregat de l'aprovació definitiva. La seva entrada en vigor es produeix en el moment de la publicació al DOGC.

Aquest pla substitueix el que el TSJC va anul·lar per risc d'inudabilitat el 2015.  La sentència va detectar defectes formals en la tramitació del POUM, ja que considerava que el sector de Genís Antel, que es va requalificar de zona industrial a residencial, patia un perill d’inundabilitat “greu”, amb el conseqüent perjudici econòmic per a l’empresa que va comprar el terreny, Life Promomed Vic SL, que és qui va posar la demanda. S'havia aprovat per unanimitat el desembre de 2010 i havia entrat en vigor el  el 31 de març de 2011.

Fabiana Palmero: "Una ciutat inclusiva, saludable i sostenible"

La regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, va ser l'encarregada d'obrir els parlaments remarcant que el nou document fa que la ciutat sigui més "inclusiva, saludable i sostenible". Palmero va explicar que en el POUM s'aposta per una "ciutat compacta", i que la programació de nou sòl és "mínima", només per donar resposta el creixement previst.
 
De les 80.000 persones que preveia el planejament anul·lat, actualment se'n contemplen unes 51.000. Per això, hi ha una previsió de 7.000 nous habitatges tenint en compte el creixement i evitar l'especulació.   En aquest sentit, va destacar que s'apostava per l'habitatge protegit (uns 1.800) i lliure amb una distribució el més equilibrada possible.

També va apuntar que el riu s'ha vist "com una oportunitat", "una cremallera, en lloc d'una barrera". Per això, molts dels equipaments projectats (Biblioteca, Adoberies i Campus de Salut) s'ubiquen a prop del riu. En aquest sentit, destacava que el pla potencia els equipaments, superant "amb escreix el que marca la llei", i que estaven repartits equitativament pel terme municipal.

D'altra banda, Palmero explicava que es dona importància a la preservació de l'entorn natural i s'havia redactat un catàleg de masies, i com una activitat que es pot adaptar als nous usos. També va apuntar que hi ha un 50% més d'espais lliure en comparació a l'antic planejament.

La regidora d'Urbanisme també va destacar la xarxa de sostenibilitat amb nous itineraris paisatgístics i noves zones d'aparcament dissuasiu; o la reserva de sòl per al teixit productiu de la ciutat. En aquest sentit, va apuntar que en un futur s'ha de conformar un pla plurimunicipal perquè és difícil parlar només del teixit del municipi.

Pel que fa al desenvolupament, Palmero explicava que es reforçava el pla de la universitat i es potenciava el concepte "campus ciutat". Per això s'emplaçaven espais educatius en diferents zones de la ciutat. En aquest sentit, destacava Vic com una ciutat "policèntrica" per aconseguir equilibri i cohesió social en diferents barris, a més de preservar la ciutat antiga.
 
A més dels objectius concrets, la regidora va apuntar que el POUM en contempla tres de transversals: paisatge urbà, participació ciutadana i salut. Pel que fa al paisatge, explicava que es proposen unes accions per recompondre els accessos de la ciutat; va apuntar que s'havien estimat total o parcialment el 77% d'al·legacions del procés participatiu, a més de moltes peticions dels partits; i que el pla era pioner d'incorporar la salut i el compromís de fer-ne un seguiment posterior.

Sí d'ERC per les millores al Graell i Puig dels Jueus

ERC va ser clau per aprovar el POUM. Durant els seus parlaments, Maria Balasch apuntava que estaven satifets per haver aconseguit millores en els projectes amb els quals van donar el "no" a l'aprovació inicial: el Graell i el Puig dels Jueus. De fet, va ser l'únic que s'hi va posicionar en contra el passat gener de 2018.

Balasch remarcava que tot i que el seu objectiu final del Graell és la desprogramació total, s'ha pogut garantir una inversió per part d'Incasòl (100 mil euros) i de l'Ajuntament (300 mil). "Aquesta inversió possibilita l'execució de treballs que dignificaran la recuperació efectiva per als ciutadans", deia la regidora, remarcant que serà una "extensió natural de la ciutat".
 
Quant al Puig dels Jueus, reiterava la necessitat de fer un procés participatiu per decidir el futur de l'espai. Amb tot, la regidora va retreure que en el moment de l'aprovació inicial no es va fer l'esforç de desdibuixar el projecte i aconseguir més consens.

Per la seva banda, Jaume Colomer, d'ERC, remarcava que molts dels conceptes com relligar el riu o donar a vida al centre històric "són elements nostres", i per tant, "estem votant un POUM nostre".

El regidor explicava que amb el nou document s'arribava a un acord que permetria desenvolupar el territori de forma "més local i directa", amb normes subjectes a Vic i no a la Generalitat, com passa habitualment. En aquest sentit, Colomer, destacava que no només han volgut fer d'altaveu de veïns o particulars, sinó impregnar el POUM dels continguts que necessitava la ciutat.
 
A més, explicava que han volgut afegir "una visió democràtica i de republicanisme vers la ciutat", per exemple, amb el repartiment transversal d'equipaments per la ciutat. Per acabar, el regidor apuntava que "el POUM acostuma a ser un límit", però s'ha d'impulsar el "desenvolupament més immediat". "Que la normativa que aprovem, no ho aturi", concloïa.

Abstenció de Capgirem Vic pel Graell

"És evident que no és el POUM que faria la CUP, però sí que hi ha aspectes que no s'entendrien sense la CUP", deia el regidor de Capgirem Vic, Marc Barnolas. En aquest sentit, explicava que hi ha una reducció de consum de sòl i d'habitatge, però que s'hauria de tenir en compte els que estan buits a l'hora de comptabilitzar-ho.

D'altra banda, Barnolas lloava els aparcaments dissuasius, la compra de les Adoberies i la incorporació de la perspectiva de gènere. "Hem aplicat aquesta perspectiva a la pràctica quan inicialment hi havia certa incredulitat", deia el regidor, remarcant que era un punt del seu partit. També recordava que gràcies a la lluita veïnal s'havia aconseguit no tirar a terra les Adoberies i esborrar el traçat de la pota Sud.
 
En aquest sentit, el regidor explicava que el projecte Puig dels Jueus s'ha aturat gràcies a la pressió ciutadana i polítics. "Esperem que pla especial que està a la nevera, quedi congelat", concloïa.

El gran escull de Capgirem Vic ha estat sens dubte el Graell. Barnolas afirmava que tot i haver aconseguit la desprogramació de la Bòbila, encara ningú els havia dit quin era el cost de desprogramació del Graell i reconeixen no haver pogut "capgirar" aquest àmbit com ells haguessin volgut. També va dir a ERC que "per fer un sí, un s'hi ha de lluir". "Com més a prop del model convergent, més lluny del model cupaire", concloïa.

No de Plataforma Vigatana per la manca de confiança en l'activitat privada

L'únic partit que va votar en contra va ser Plataforma Vigatana. Josep Anglada apuntava que "no és el POUM de la nostra ciutat" i etzibava a l'alcaldessa Anna Erra i al seu equip "com havia pogut permetre la redacció d'un POUM d'esquerres".
 
En aquest sentit, remarcava que anava en contra el sistema econòmic, que no tenia en compte la iniciativa privada i l'atracció comercial, i que convertiria Vic en "un pessebre", i no una ciutat dinàmica i vital.

Va criticar que s'hagués d'escollir entre una ciutat sense trànsit rodat o una ciutat viva amb comerç. Anglada va remarcar que convertirien Vic "en un geriàtric i una ciutat dormitori". "Haurem de viure de la universitat, que és l'únic motor econòmic que planteja", afegia. D'altra banda, també va apuntar que no era "seriós" situar la salut com a objectiu prioritari.

Sí de Vic Per a Tots per una ciutat viva, verda i habitable

Des de Vic Per a Tots, Arnau Martí, destacava que tot i el desacord entre partits, s'havien aportat coses positives. En aquest sentit, remarcava que el planejament era molt diferent de les perspectives del 2010, era una ciutat viva "feta des de la diversitat", verda i arrelada al territori, i habitable, perquè "és inclusiva i treballa per la cohesió social".
 
Martí remarcava que era un planejament amb el qual el seu partit podria governar i que el seu vot era útil perquè han estat "motor de pacte", per tal que Vic no s'aturi i tingui una identitat pròpia. En aquest sentit, recordava que l'anul·lació del TSJC feia que estiguessin subjectes a una normativa dels anys 80. "El planejament és molt millor que el del 2010 i no volíem deixar passar l'oportunitat", afegia, remarcant que era un document "realista i amb una bona programació".

Per acabar, també va intervenir el regidor no-adscrit Benjamí Dòniga. Va repassar alguns dels punts i va dir que el document "era bastant raonable". També va dir que no cobria totes les necessitats i deixava algunes qüestions amb incògnites, com per exemple, que la realitat forçarà que algun dia porti a dibuixar la pota Sud pel desenvolupament.
 
Va criticar la falta d'unanimitat per part de tots els regidors i alhora la poca valentia d'uns (per no aconseguir-la) i dels altres (per no aconseguir més coses a canvi del seu suport). Durant el torn de rèpliques, el regidor Martí li va retreure a Dòniga que fes una intervenció en aquest sentit i durant aquest ple, quan durant els tres anys de redacció mai s'havia pronunciat.

L'alcaldessa de Vic anar Erra va tancar les intervencions agraint la feina de Palmero per liderar el projecte, ja que era "una tasca difícil", a l'equip tècnic i a la resta de partits que van donar suport o van aportar-hi elements. "Hem estat capaços d'arribar consensos i escoltar-nos", deia Erra, remarcant que era "un POUM de ciutat".

Finalment va dir que allò que inicialment va ser un "daltabaix", s'havia viscut com "una oportunitat per un planejament de futur, compromès, referent i valent per part de tots plegats", que dibuixaria la ciutat en els propers 10 i 15 anys.