17
de març
del
2019
L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central acaba d'editar una guia per donar a conèixer les cooperatives i com la seva creació pot ser una solució per a aquelles empreses que es troben a punt de tancar o per aquelles persones que en volen agafar el relleu. Els motius que posen punt i final a una activitat són diversos, i van des de la jubilació a la defunció del propietari o, per la crisi d'activitat, per exemple. La coordinadora de l'Ateneu, Alba Rojas, ha explicat aquesta setmana que són molt poques les empreses o emprenedors de la Catalunya Central que han optat per aquesta opció. Rojas ho acusa sobretot a un problema de desconeixement dels avantatges que pot oferir la constitució d'una cooperativa, però també al desconeixement que també en tenen moltes administracions i també les gestories o punts d'assessorament.
Pensar en constituir una cooperativa quan un negoci està a punt de tancar no entra dins el ventall d'opcions d'aquells que es plantegen agafar-ne el relleu. Generalment, segons critiquen des de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, és pel desconeixement d'aquesta alternativa i també de la desconeixença dels seus avantatges davant altres models.
Segons la coordinadora de l'Ateneu, Alba Rojas, tot i que existeixen al país alguns casos d'èxit, a la Catalunya Central n'hi ha més aviat pocs. És, precisament, per revertir aquesta situació que han ideat una guia on s'explica els passos del procediment i tots els tràmits necessaris per poder convertir un negoci en una cooperativa.
De fet, ha apuntat Rojas, si bé tothom coneix el servei Reempresa –un mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya-, pocs tenen present la creació d'una cooperativa amb un cas similar en què el propietari o bé es jubila o es vol desentendre de l'empresa. Segons Rojas, la guia també ha de servir als serveis d'orientació i assessorament perquè tinguin la informació, li pugui donar visibilitat, i la puguin oferir "com una opció més".
Segons Alba Rojas, els avantatges que ofereix una cooperativa també poden resultar atractius a l'hora de prendre una decisió. Entre ells, destaquen l'autoregulació i la presa de decisions de forma horitzontal i també les convocatòries de subvencions que cada any obre la Generalitat pel foment de les empreses cooperatives. A més, també es permet la capitalització de la prestació de l'atur, cosa que facilita iniciatives d'emprenedoria i d'ocupació autònoma.
Precisament, per aquest darrer punt, i amb els anys de la crisi, s'ha vist com el model cooperatiu ha anat creixent tímidament, ha explicat Alba Rojas. En l'àmbit de creació de cooperatives, a la Catalunya Central l'any passat se'n van crear 24, el doble que l'any anterior.
De la seva banda, l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha explicat l'aposta al Lluçanès pel cooperativisme quan es van adonar que en l'àmbit de les cures a la gent gran i de neteja als domicilis existien persones que treballaven sota l'economia submergida sense cap tipus de cobertura legal. Segons Peraire, l'aposta per una cooperativa buscava apoderar les dones, i també dinamitzar el territori i arrelar-hi la població, evitant que marxessin a treballar a un altre indret.
Pensar en constituir una cooperativa quan un negoci està a punt de tancar no entra dins el ventall d'opcions d'aquells que es plantegen agafar-ne el relleu. Generalment, segons critiquen des de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, és pel desconeixement d'aquesta alternativa i també de la desconeixença dels seus avantatges davant altres models.
Segons la coordinadora de l'Ateneu, Alba Rojas, tot i que existeixen al país alguns casos d'èxit, a la Catalunya Central n'hi ha més aviat pocs. És, precisament, per revertir aquesta situació que han ideat una guia on s'explica els passos del procediment i tots els tràmits necessaris per poder convertir un negoci en una cooperativa.
De fet, ha apuntat Rojas, si bé tothom coneix el servei Reempresa –un mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya-, pocs tenen present la creació d'una cooperativa amb un cas similar en què el propietari o bé es jubila o es vol desentendre de l'empresa. Segons Rojas, la guia també ha de servir als serveis d'orientació i assessorament perquè tinguin la informació, li pugui donar visibilitat, i la puguin oferir "com una opció més".
Segons Alba Rojas, els avantatges que ofereix una cooperativa també poden resultar atractius a l'hora de prendre una decisió. Entre ells, destaquen l'autoregulació i la presa de decisions de forma horitzontal i també les convocatòries de subvencions que cada any obre la Generalitat pel foment de les empreses cooperatives. A més, també es permet la capitalització de la prestació de l'atur, cosa que facilita iniciatives d'emprenedoria i d'ocupació autònoma.
Precisament, per aquest darrer punt, i amb els anys de la crisi, s'ha vist com el model cooperatiu ha anat creixent tímidament, ha explicat Alba Rojas. En l'àmbit de creació de cooperatives, a la Catalunya Central l'any passat se'n van crear 24, el doble que l'any anterior.
De la seva banda, l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha explicat l'aposta al Lluçanès pel cooperativisme quan es van adonar que en l'àmbit de les cures a la gent gran i de neteja als domicilis existien persones que treballaven sota l'economia submergida sense cap tipus de cobertura legal. Segons Peraire, l'aposta per una cooperativa buscava apoderar les dones, i també dinamitzar el territori i arrelar-hi la població, evitant que marxessin a treballar a un altre indret.