Vic

​Descobreixen un dibuix inèdit del lleó del seguici popular de Vic

El disseny de la figura data del 1664

per Carles Fiter, Vic, 15 de març de 2019 a les 08:46 |
El lleó pertanyia al gremi dels blanquers i els pellaires. | Carles Fiter
Nou descobriment a la història de la imatgeria festiva de Vic. Han trobat a l'arxiu episcopal de la ciutat un dibuix inèdit del lleó del seguici popular de Vic del segle XVII. El disseny l'ha descobert Rogeret Albert, membre de la Comissió de Procuradors de Sant Miquel dels Sants i dels Geganters de Vic. "Tal com vaig obrir el llibre em va aparèixer aquesta figura del Lleó", explica Albert, remarcant que "és el figurí previ a la construcció" i és l'esbós "més antic" del bestiari que s'hagi descobert mai. "Som molt afortunats de tenir-lo així", afegeix.

El disseny del lleó data del 1664 i va acompanyat d'una descripció de com és aquest element del bestiari i el nom i cognom de la persona que l'havia de construir. Des de principis del segle XVI, les processons i seguicis populars de la ciutat de Vic estaven formades per tot tipus d'entitats, i les confraries dels gremis de treballadors eren les encarregades de portar-ne els gegants i les bèsties.


Tal com explica l'historiador Francesc Rocafiguera "el lleó és el símbol de blanquers i pellaires", un gremi amb molt poder a la ciutat en aquells temps. En el cas de l'esbós trobat es va encarregar amb motiu del trasllat de les relíquies dels antics patrons de la ciutat, Llucià i Marcià.

La regidora de Cultura, Susagna Roura, remarca que des de l'Ajuntament estan "molts contents perquè aquest descobriment fa que la història de la ciutat cada vegada sigui més viva i es coneguin el seus secrets".

Set lleons del 1601 al 1801

Tot i que ja es tenia constància de la figura del lleó. Mai fins ara se n'havia vist el disseny, ni del lleó ni de cap figura de la ciutat. Segons la documentació se'n van fer set des del 1601 fins al 1801, entre els quals hi ha el disseny trobat del 1664. Rocafiguera ha destacat que l'elaboració d'un nou disseny sempre anava relacionada amb una celebració. Per exemple, el del 1779 es va fer amb motiu de la canonització de Bernat Calbó.


La documentació també relata que el lleó anava acompanyat dels salvatges, persones disfressades amb màscares, porres i escut. El 1601 l'acompanyaven 10 salvatges i els darrers anys n'hi havia quatre.

El lleó tornarà a sortir el carrer

Rogeret Albert avança que el lleó tornarà a sortir al carrer pel seguici popular de les Festes de Sant Miquel dels Sants. "Tenim un deute pendent per recuperar la peça. Està previst que el 2020 el lleó torni a dansar pels carrers de la ciutat", remarca. D'aquesta manera se sumarà a la resta bestiari existent que recorre els carrers de la ciutat com són els cavalls cotoners, la mulassa, el bou i l'àliga. Albert apunta que abans "el bestiari era més complet", ja que també hi havia un drac.

Tota la històra i més "sorpreses" al juliol

Els investigadors Joan Miquel Merino i Francesc Rocafiguera seran els encarregats de plasmar tota la investigació en un llibre on també s'explicarà la història sobre els elements festius de la ciutat. Està previst que es presenti per les festes de Sant Miquel d'enguany.

En aquest sentit, Merino remarca que tot i que la intenció inicial era parlar de la història dels gegants, s'han anat trobant sorpreses. "El lleó no serà el darrer descobriment sobre els improperis i els entremesos i dels elements festius de la ciutat", diu. En aquest sentit, Rogeret Albert explica que el dia de la presentació es donaran a conèixer tots els detalls.
 

Rocafiguera, Roura, Albert i Merino Foto: Carles Fiter

 

Participació