Miquel Solà: «El KOK han estat 25 anys d'amor per la música»

El KOK -Komitè Organitzador de Koncerts- dels Hostalets de Balenyà està d'aniversari. Enguany se celebra el 25è aniversari del seu naixement. Han passat molts artistes, des d'Elliott Murphy, fins a Sopa de Cabra. Amb motiu de la celebració, s'han organitzat tres concerts en dos mesos al Teatre Ateneu que representen els tres eixos de la programació d'aquests anys: música de Catalunya, rock espanyol i rock i folk americà. BB Sin Sed dona el tret de sortida aquest dissabte, 16 de març.

Osona.com conversa amb un dels membres del comitè, Miquel Solà, que va començar a formar part del KOK als seus inicis. El grup va començar amb una trentena de joves i actualment són 9 membres. Solà remarca que "no és fàcil" tirar endavant per una entitat sense ànim de lucre l'organització de tants concerts. Tot i això, han aconseguit portar artistes d'alt nivell per amor a la música. Un objectiu que ha estat possible a la col·laboració de l'ajuntament i també al públic que ha assistit als concerts, que s'han portat a terme en diversos espais del municipi.

- D'on sorgeix el KOK?

- El KOK sorgeix arran de la preparació dels actes de la Festa Major d'estiu de Balenyà del 1993. Tot un jovent del poble es va reunir amb el regidor de Cultura de l'època, Toni Mas, per reclamar que es fessin concerts. Aquell va ser el punt inicial en el qual es van assentar les bases per l'agost del 1994.
 
- Quin va ser el primer concert?

- El primer concert que es va fer va ser de la Companyia Elèctrica Dharma i Els Pets. Eren uns anys bons pel rock català. Tots dos grups estaven de rigorosa actualitat. Va ser el concert de pagament en el qual hi ha hagut més públic, unes 2.300 persones. La cosa va anar tant i tant bé que després va tenir una continuïtat, tot i que inicialment no hi havia una visió de futur.

- A partir d'aquí què va passar?

- La intenció i filosofia dels primers anys era tenir els millors grups de casa nostra, a escala professional, comarcal i també local. Volíem impulsar les bandes de la comarca i del poble perquè històricament n'hi ha hagut moltíssimes. Després del primer concert vam tenir una reunió amb una eufòria impressionant i vam decidir programar a la Festa Major d'Hivern -al gener- i a la d'estiu.

"El primer concert d'Elliott Murphy va marcar un punt d'inflexió"

- La filosofia dels primers anys va canviar al cap de poc...

- El tercer o quart any també volíem parlar del rock espanyol. En aquest cas vam tenir Loquillo i vam sortir d'això, d'un rock cantat en castellà. I el gener del 1999 vam rebre la primera visita d'Elliott Murphy, que va marcar un punt d'inflexió. Ha estat l'artista més mediàtic que ens ha visitat i ha actuat 14 vegades als Hostalets. De fet, també és el 20è aniversari de la seva visita al poble.
 
- Com s'ho fa una comissió d'un poble petit per convèncer un artista com Murphy?

- D'entrada posant-hi moltíssima il·lusió, que seguim mantenint els que hem quedat de tota la colla inicial. També molta serietat per complir els nostres compromisos amb els grups. A partir d'aquí això també funciona pel boca orella entre artistes. Com que organitzem els concerts per amor a la música, ens agrada compartir moments amb els artistes, com dinars o sopars, en aquest poblet de la comarca. Per exemple, el segon any que va venir l'Elliott ja em va comentar que aquí se sentia com a casa. Els fans també detecten un punt especial ens els concerts d'Hostalets. Hi ha una comunió entre l'artista i els fans.

- A partir del punt d'inflexió de Murphy, quins altres artistes han vingut?

- A partir d'aquí, vam fer un cicle de rock dur espanyol, en el qual van venir els millors grups d'aquest estil com Barricada o Los Suaves. Després vam començar a sortir de la programació estricta de les festes majors, del gener i l'agost, i es va anar produint una inflació, sense deixar de banda els grups de la comarca i en l'àmbit català. També van venir Vargas Blues Band o Los del Tono.

- Hi va haver una entrada d'artistes americans...

- Com Willie Nile, que ha vingut set vegades. Va haver d'anul·lar dues vegades els concerts, i a la tercera va venir. No ens ho esperàvem perquè va ser el setembre del 2001 poc després de l'atemptat de l'11-S. Quan va arribar se'm va tirar a sobre per fer-me una abraçada i em va dir: "Miquel, ja sóc aquí!", com Josep Tarradellas. També han vingut altres artistes americans com Gregg Tropper, Ted Russell...
 
- L'homenatge a Leonard Cohen va tenir molt ressò.

- Va ser el 2007. Vaig veure aquest espectacle a Sant Feliu de Guíxols pel Festival Portaferrada, i llavors només feien tres concerts. Vaig anar parlant amb el biògraf i traductor de l'obra de Cohen, Alberto Manzano, que ens coneixem d'anys, i finalment, vam arribar a un acord unànime amb l'Ajuntament de Balenyà per portar la segona edició aquí. Amb quatre dies vam tenir la història muntada. Va venir gent tan mediàtica com John Cale, Jackson Browne, Toti Soler, Perla Batalla, Anjani Thomas -dona de Cohen- i el seu fill Adam Cohen. Constantino Romero va fer de rapsode d'alguns dels seus textos entre cançó i cançó. Va ser brutal a la comarca. És molt difícil que torni a passar pel pilot d'estrelles que va reunir en aquell especial.

"L'homenatge a Cohen va ser brutal a Osona"

- L'estrena de la segona edició es va fer a Balenyà?

- Sí. Dissabte es va fer a Sant Cugat del Vallès i diumenge a Lleida. Va ser l'estrena oficial d'aquella edició, perquè el primer any de Sant Feliu de Guíxols hi havia artistes diferents i no hi havia la dona i el fill de Cohen, per exemple. Hi va haver tres o quatre canvis. Això sí, el concert dels Hostalets és on hi va haver més gent. En l'àmbit organitzatiu per gent que ho fem per amor a l'art va ser d'una envergadura important.

- I ara què? Què celebrarà el KOK a partir d'aquest cap de setmana?

- Tothom parlava d'un concert gran, que no sabem si es produirà o no. Vam començar la intenció de començar amb un o dos concerts, i al final han estat tres. I al final ens ha quedat, sense voler-ho inicialment, aquest recull i la filosofia del KOK amb grups de casa o catalans, de rock espanyol i de folk americà. Comencem amb BB Sin Sed, després Mazoni i Larry Campbell & Teresa Williams. Campbell ha estat la mà dreta d'un tal Bob Dylan i ha tocat amb infinitat de gent, a més de tenir un llarg currículum. En dos mesos consecutius fem tres concerts. La filosofia del KOK queda marcada en aquests tres concerts, i durant l'any hi haurà més coses.