​Un teclat per a nens amb discapacitats amb molt de cor

Ricard Casanovas redissenya el projecte "Click!" després de perdre el seu germà d'un càncer

per Carles Fiter, Vic, 8 de març de 2019 a les 08:45 |
Ricard Casanovas amb el seu teclat. | Josep M. Montaner
En Ricard Casanovas ha presentat un treball de recerca molt especial. L'alumne de segon de batxillerat del col·legi de Sant Miquel dels Sants de Vic ha redissenyat un teclat per a nens amb discapacitat. El projecte té un estret vincle amb el seu creador, ja que fa uns cinc anys que va perdre el seu germà pel càncer infantil DIPG. Es tracta d'un tumor que es desenvolupa al tronc cerebral i va treient les capacitats físiques de l'infant, com el moviment, la parla, la vista o l'oïda. A partir de l'experiència personal ha pogut plasmar les necesistats principals de l'aplicació i el teclat.

Tot i que la idea inicial estava dirigida a infants amb DIPG, ha trobat la funcionalitat en altres tipus de malalties degeneratives o tumors cerebrals. "Hi ha moltes malalties que fan que no et puguis comunicar plenament i la comunicació és essencial perquè desenvolupa el teu caràcter", diu el jove. En aquest sentit, remarca que el projecte "Click! Un teclat adaptat per a nens amb discapacitats" "és molt fàcil de servir i d'aprendre". "És molt simple, però a la vegada essencial", conclou.


Cada botó, un color i una posició

"Cada icona està en una posició de la pantalla i li correspon un color que està al mateix lloc que el teclat", explica, destacant que "els colors sempre són els mateixos i les icones també". "Quan l'has fet servir 4 o 5 vegades el procés de comunicar és molt més fàcil", afegeix. Cal tenir en compte que cada vegada és més difícil per l'infant comunicar-se per la pèrdua de vista, parla o oïda.
 

Ricard Casanovas amb el seu teclat. Foto: Josep M. Montaner


Un cop s'ha elaborat el missatge es registra a sota la pantalla en una barra de comunicació i llavors l'infant ha de prémer el botó d'avís, que emet un soroll. L'aplicació web està en quatre idiomes i es pot fer servir en ordinador, tablet o mòbil (tant per Android com per iOS). "Cada tecla està vinculada a un caràcter de l'ordinador", i per tant, també es podria fer servir en el teclat ordinari. 


Les tecles són essencials. "El disseny de les tecles és molt important, ja que el moviment de la mà és molt imprecís, normalment tremola i tenen molt poca força", explica. Per això el dit queda enfonsat en cadascun dels botons, els quals "són molt sensibles i de seguida es nota el clec", és a dir, "s'ha de fer molt poca força i el feedback té molta més potencia". Els botons han estat dissenyats expressament per al projecte amb una impressora 3-D.

Comunicar amor

L'aplicació té cinc funcions principals: lleure, agenda, hora, aprenentatge i comunicació. Aquesta darrera és la que està "més desenvolupada". En aquesta subpantalla s'hi troben les emocions, "el cos", "jo vull"... Per exemple, en el "jo vull" hi ha les opcions de "jo vull anar", "jo vull beure" o "jo vull menjar". D'altra banda, en l'apartat de les emocions, hi ha "l'amor" per dir "t'estimo" o "fer un petó". "En Martí era un nen molt afectuós", recorda en Ricard.

També hi ha botons per expressar-se "Em sento...": trist, espantat, feliç... En l'apartat d'"el cos", per exemple, hi ha picors, mals i postures. "Només movent el cap és molt difícil expressar que tens picor o mal i dir a on, quina part del cos", explica el jove.
 

Ricard Casanovas amb el seu teclat. Foto: Josep M. Montaner


La continuació d'un projecte

"No l'he creat des de zero", explica Casanovas. El treball és del grup de robòtica de The Santperencs que el van idear fa quatre anys en el marc de la FIRST Lego League que acull la UVic. Llavors es van proclamar guanyadors de la competició. "El treball de recerca bàsicament continua aquest projecte", apunta. El lema de la lliga de Lego era sobre l'educació i encaixava amb la situació que estava vivint llavors en Ricard. "L'aplicació és la mateixa, jo he redissenyat la carcassa i el teclat, que és totalment diferent", explica, remarcant que "ara és més argonòmic, fiable i robust". "Amb el Lego teníem certes limitacions", recorda. 

"Malauradament el meu germà no va poder provar el teclat", lamenta el jove. Tot i això, el projecte ha suscitat interès en l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu, que s'ha ofert per facilitar la possibilitat de patentar-lo. Casanovas explica que s'han de reunir amb els The Santperencs i anar-hi a parlar. "Hi ha molt bones sensacions amb el projecte", explica, mentre remarca que "des del principi vam decidir amb The Santperencs que qualsevol benefici anirà a la Fundació Sant Joan de Déu, on s'estava el meu germà". "És una bona fundació i podria ajudar molta gent", conclou.

Un treball de 10

Com no podia ser d'una altra manera, el treball d'en Ricard ha obtingut un 10 de nota final. El seu tutor, Carles Saborit, explica que no se solen trobar amb treballs com aquests que tenen "un vessant social i personal". "Quan va presentar la idea, vam veure que ho tenia molt clar", diu el tutor, apuntant que habitualment els alumnes presenten propostes que s'acostumen a retocar. "Venia amb una idea molt clara i una bona idea, perquè fer recerca i innovació és l'essència d'aquests treballs", remarca el professor.

A més, remarca que "és un projecte molt ampliable, sobretot pel que fa a l'aplicació". "Quan va acabar el treball, ja va identificar totes les millores possibles", apunta Saborit. En Ricard es mostra satisfet per haver superat tots els entrebancs que li han sorgit durant l'elaboració del treball. A més d'això, "he pogut continuar amb aquest somni i acabar un projecte que no vam poder tirar més endavant". "Això m'ha encantat", conclou.
 

Carles Saborit i Ricard Casanovas Foto: Josep M. Montaner

 

Participació