Fauna

Identifiquen 7.129 ocells aquàtics hivernants entre Osona, el Ripollès i la Selva

La població de corbs marins ha disminuït molt aquest any, mentre que el gavià argentat i els ànecs collverds destaquen per ser les espècies més abundants

per Redacció, 6 de març de 2019 a les 13:00 |
Un moment del dia del cens, el passat 12 de gener | UVic-UCC
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter ha comptabilitzat un total de 7.129 ocells, segons les conclusions d’aquesta activitat que coordina el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, àrea ambiental del Museu del Ter. Els resultats del cens, que es va dur a terme el 12 de gener passat, s’acaben de fer públics i recullen una disminució significativa de la presència del corb marí gros, que podria ser circumstancial, i una presència abundant del gavià argentat i de l’ànec collverd, les dues espècies més presents a la zona estudiada, que abraça les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. 

L’elaboració d’aquest cens és una iniciativa de voluntariat, on participen el Grup de Naturalistes d'Osona (ICHN – IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona i el GEDENA-Ripollès, i en aquesta ocasió van participar-hi 33 persones com a observadors voluntaris. El cens, que es duu a terme cada gener des de l’any 1989, consisteix en un recorregut matinal dels grups a la vora del riu, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar així com altres animals, inclosos els seus rastres. Paral·lelament a cada recorregut, al capvespre també es fan censos específics de les joques o dormidors de bernats pescaires i afins (ardeids), corbs marins i gavians (làrids) presents als diversos sectors. Aquesta informació es complementa amb dades meteorològiques com ara la temperatura, la presència de glaç o de boira, l’estat del cel o el nivell de l’aigua –sobretot als pantans–, entre altres. 


En aquesta ocasió, els voluntaris van repartir-se en 8 trams al llarg dels 100 km de riu. També van visitar joques de corb marins i ardeids, però no van poder censar la joca de gavians perquè en les dates del cens dormien fora de la comarca d’Osona. 

Baixa la presència del corb marí gros

D’entre els resultats obtinguts destaca la comptabilització, únicament, de 250 exemplars de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), una xifra notablement menor que els anys anteriors. La població d’aquesta au a Osona, que es reprodueix al nord d’Europa i hiverna als països mediterranis, fluctua habitualment entre els 400 i els 800 ocells, possiblement a causa de les mesures de control d’aquesta espècie que es porten a terme tant al nord d’Europa (per pressions dels pescadors) com aquí, on ha estat exclosa de la llista d’espècies protegides. També poden influir-hi les oscil·lacions climàtiques a les zones de cria i hivernada. Els autors del cens apunten que el descens podria ser circumstancial, com ja ha passat en altres ocasions, i per això caldrà valorar les dades dels propers anys per veure’n l’evolució. 

Entre les espècies observades també destaca el gavià argentat (Larus michaelis), que segueix essent molt abundant, sobretot a Osona. De dia es poden veure alimentant-se en grans grups als camps acabats de femar i en alguns abocadors. S’acostumen a aplegar per anar a dormir a  la joca principal, situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter. L’any 2019, però, havien canviat temporalment la ubicació de la joca i, per tant, no es van poder comptabilitzar. 


També és remarcable la presència d’ànecs collverds (se’n van comptabilitzar 1.529), sobretot en entorns urbans on es troben més protegits i, en ocasions, sobrealimentats. D’altra banda, diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) –2 exemplars–, el bernat pescaire (Ardea cinerea) –76–, l’agró blanc (Casmerodius albus) –12– i l’esplugabous (Bubulcus ibis), es consoliden com a hivernants a l’Alt Ter. Els esplugabous, com ja es va descriure els any 2017 i 2018, no van ser pràcticament detectats el dia del cens, però bona part de l’hivern es van anar observant grups força nombrosos en diverses joques. El 12 de gener es van comptar 232 individus al terme de Santa Eugènia de Berga. 

Durant el cens també es van observar 12 xarxets (Anas crecca) i de 30 cabussets (Tachybaptus ruficollis), que dupliquen els comptabilitzats l’any 2018. Alhora, destaca l’elevada presència de becadells comuns (Gallinago gallinago) i becadells sords (Lymnocryptes minimus) dels quals el dia del cens se’n van comptar 31 i 3 respectivament, i és remarcable la presència de 44 fredelugues (Vanellus vanellus), que malgrat no ser hivernants fixes a l’alt Ter és freqüent detectar-ne grups nombrosos que hi passen uns dies. També va ser elevat el nombre de pinsans (Fringilla coelebs) detectats, concretament 1.250 exemplars, tot i que en altres censos d’ocells hivernants ja es van superar el miler d’individus (els anys 2018, 2016, 2013 o 2006). Finalment, s’ha detectat un nombre molt elevat de pit-roigs (Erithacus rubecula), dels quals se n’han comptabilitzat 3.111 al llarg del cens, i de lluers (Carduelis spinus), amb un total de 310 exemplars.

Les dades recollides s’agrupen amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i a tot Europa. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya va a càrrec del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.
 

Un gavià a Vic Foto: Josep M. Montaner

 

Participació