El Dijous Llarder de Vic reivindica el porc i els productes de la terra

"És una festa que fora d'aquí sembla que no se celebri", diu Jordí Arumí d'Osona Cuina

Cuiners d'Osona Cuina tallant els porcs per fer entrepans.
Cuiners d'Osona Cuina tallant els porcs per fer entrepans. | Josep M. Montaner
28 de febrer del 2019
Actualitzat el 01 de març a les 9:04h
La plaça Major ha tornat a ser l'escenari del popular Dijous Llarder. Una tradició que ha portat, un any més, el col·lectiu de cuiners Osona Cuina. Precisament, el seu nou president Jordi Arumí, del restaurant l'Arka, ha posat en valor la tradició d'aquesta jornada: "És una festa que fora d'aquí sembla que no se celebri". "Se celebra molt Halloween, i les d'aquí, com la castanyada i el Dijous Llarder, no les fem", afegeix.

El format segueix sent el mateix, i centenars de persones ja han comprat els entrepans amb el porc i els seus derivats: botifarra, botifarra negra... i també de rostit de porc, que ja va començar a fer-se des de dimecres al vespre. Dies abans estava en sal i pebre.

Gairebé vint anys, girant el porc

Un dels encarregats de girar el porc és Josep Girabent, d'El Boccatti, des de fa gairebé vint anys. "Antigament es feia amb porc blanc, que no té tant greix", però en els darrers anys es va potenciar, sobretot pel col·lectiu Osona Cuina, el porc Duroc (porc ral) "que té més greix". En aquest sentit, ha destacat la importància de la "pedagogia" que s'ha fet. "A Osona vivim del porc", ha conclòs.
 

Josep Girabent, al Dijous Llarder de Vic. Foto: Josep M. Montaner


Girabent, fins fa poc estava a primera línia del grup, però amb l'aniversari dels 20 anys hi ha hagut una renovació. Tot i això, el cuiner ha pujat a donar un cop de mà. "Com a cuiner i vigatà sempre m'ha agradat el Dijous Llarder", afegeix, mentre ha remarcat que "s'ha de donar sang nova i pas a les noves idees".

Promoció dels productes de la terra

Les principals novetats de la jornada són que es recupera el sopar al vespre i l'estrena d'un mercat agroalimentari. D'una banda, es repeteix el sopar amb el format del 2017, i la trobada tornarà a comptar amb un sopar basat en tapes de degustació i a peu dret per a 400 persones. El tiquet inclou sis plats salats i dues postres. "Trobem des del clàssic bacallà amb samfaina de Quaresma fins a un burrito amb galta de porc ral i ratafia Bosch", explica Arumí. En aquest, sentit apunta que busquen que hi hagi "varietat", "sense desencaminar-nos del Dijous Llarder".
 

Jordi Arumí, amb una plata de porc rostit acabat de tallar. Foto: Josep M. Montaner



L'altra novetat és la incorporació del Mercat agroalimentari d'Osona Terra, on es fa degustació i venda dels millors productes del territori. Precisament Arumí remarca la importància de "remar junts". "La cuina sense el producte no va enlloc", afegeix, destacant que "ens agrada anar junts, que els cuiners promocionem el producte i viceversa".

El concurs de truites, consolidat

Enguany, s'ha celebrat la segona edició del concurs de truites. N'hi havia de tot tipus: truita feta de clares, amb llard, amb verdures de l'hort, sobrassada, llet sense lactosa... La guanyadora ha estat de la carn de canelons feta per Eli Arroyo. De fet, l'any passat va quedar en segona posició, segons ella, "a les portes". La truita anava acompanyada d'una terrina de beixamel i a sobre tenia formatge gratinat.
 

La guanyadora del concurs de cuina. Foto: Josep M. Montaner


En segona posició, hi ha hagut empat. Isabel Lopez de Vic ha fet una truita oberta de temporada amb calçots, pernil de gla, romesco i pa de pagès; i Joan Jové de Calldetenes ha fet una "truita llardera" amb papada de porc Duroc, patates, calçots, llard i alls. La xifra no ha variat gaire de l'edició anterior: l'any passat se'n van presentar 26 i enguany, 22.

Un dels objectius d'Osona Cuina és continuar fent créixer aquesta festa popular que ja s'ha convertit en tota una tradició i una data assenyalada a Vic i Osona. L'acte compta amb el suport d'Estrella Damm, Ral d'Avinyó i Caves Parxet; i la col·laboració de l'Ajuntament de Vic i l'Escola d'Hostaleria d'Osona, entre altres.
 

El mercat d'Osona Terra. Foto: Josep M. Montaner

Arxivat a