Mundó, al Suprem: «El referèndum no es va pagar amb diner públic, es devia pagar amb diner privat»

L'exconseller de Justícia, acusat per desobediència i malversació, afirma que hi havia el "convenciment" que el referèndum "no era delicte"

L'exconseller de Justícia Carles Mundó, declarant al Tribunal Suprem
L'exconseller de Justícia Carles Mundó, declarant al Tribunal Suprem
Aida Morales / Oriol March
20 de febrer del 2019
L'exconseller de Justícia ha culminat aquest dimecres els interrogatoris d'aquest dimecres, després de les declaracions de l'exconsellera de Governació Meritxell Borrràs, l'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa i de l'exconseller de Territori Josep Rull. Ho ha fet, però, en una hora excepcional, passades les 20.15 hores, ja que habitualment el tribunal acostuma a suspendre les sessions passades les 18.00 de la tarda. El motiu principal és que els presos han de ser a les presons a les 19.30 per seguir els horaris dels àpats. No obstant això, tal com ha anunciat el president de la sala, Manuel Marchena, la voluntat és accelerar els interrogatoris per iniciar ja els testimonis dimarts vinent i, per aquest motiu, la declaració de Mundó ha acabat passades les 21.30. Durant aquesta, l'exconseller de Justícia ha defensat el "caràcter polític" i legal del referèndum de l'1 d'octubre, i ha negat qualsevol indici de malversació.

En un confrontat interrogatori, el fiscal Javier Zaragoza ha assegurat que la llei del referèndum, i el decret que va signar el Govern al respecte el dia 6 de setembre del 2017, era una “expressió política per donar compte a la ciutadania del compromís”, també polític, que tenia l’executiu. A més, Mundó ha afegit que els membres del Govern tenien “la certesa” que realitzar un referèndum “no era delicte”.

Veu “impossible” la malversació

Mundó ha afirmat que la contractació d’aspectes vinculats al referèndum per part del Govern “no és que fos difícil, sinó que és impossible”. I ho ha argumentat amb diversos elements. Entre aquests, perquè l’acord de Govern del mes de setembre –sobre la llei del referèndum i els decrets complementaris- va ser suspès pel Tribunal Constitucional pocs dies després i, encara que no ho hagués estat, “mai es va executar cap despesa” vinculada al referèndum.

L'esconseller ha afegit que qualsevol contractació que es fa des de qualsevol administració segueix la “lògica” de la contractació del servei públic i, per tant, “per senzilla que sigui”, implica un mínim de 20 funcionaris en diferents fases i com a mínim 45 dies: “Hi havia, a més, controls addicionals, no només propis de la Generalitat, sinó els imposats pel Ministeri d’Hisenda”. 

El fiscal, però, ha volgut insistir en la malversació -el principal delicte que recau sobre Mundó- i li ha preguntat, explícitament, d’on es van treure els diners per pagar les urnes o les paperetes. A això, l'exmembre del Govern ha estat molt clar: “Ho diria si ho sàpigues, però no es va finançar amb diner públic, i si no es va finançar amb diner públic, es devia pagar amb diner privat”. A més, Mundó ha assegurat que no hi ha cap factura que acrediti la presumpta malversació. “Per més que diguem mil vegades que és una factura [respecte d’Unipost], no és convertirà en una factura, és un pressupost”, ha sentenciat. 

Xoc amb el fiscal

Mundó ha demanat reiterades vegades al fiscal, en el que ha considerat un clar “debat”, que només li realitzi preguntes concretes relacionades amb el seu paper d’exconseller de Justícia. “M’atribueix funcions que no em representen”, ha advertit Mundó a Zaragoza. 

A més, s’ha negat a respondre les preguntes relacionades amb el 20 de setembre i 1 d’octubre, ja que ha entès que no tenen relació amb els delictes que se li imputen. N obstant això l'exconseller ha contestat al ministeri públic, així com a l'Advocacia de l'Estat i a les defenses, però no a Vox. 

Prèviament a Mundó, Borràs ha rebaixat la DUI i Bassa ha insistit que després de la suspensió de la llei del Referèndum el Govern ja no va fer res. A més, ha defensat el dret a l'autodeterminació i ha insistit en la condemna de tot l'executiu a la violència. Una consideració que a la qual s'ha sumat també Rull durant el matí. L'exconseller de Territori, però, ha rebaixat la DUI a una declaració merament "política".

La setmana passada, Junqueras i Romeva -assessorats pel seu lletrat, Andreu Van den Eynde- van confrontar el relat de la Fiscalia des del prisma polític, declarant-se des del primer moment presos polítics, justificant el referèndum i el dret a l'autodeterminació. L'interrogatori de Forn, malgrat moderar el to, es va centrar en la voluntat de diàleg del Govern amb l'Estat, sense defugir del compromís polític, i en assegurar que no havia existit cap ordre política envers el cos de Mossos d'Esquadra. La declaració de Turull, aquest passat dimarts, va rebutjar la malversació, va posar l'accent en el diàleg i va emmarcar la declaració d'independència en el "pacifisme". 

Set anys de presó per desobediència

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen per a ell set anys de presó i 16 d'inhabilitació per desobediència i malversació, a més d'una multa de prop de 30.000 euros. Mundó va viure amb especial incomoditat el que s'arribés a la tessitura d'haver de prendre una dràstica decisió entre fer la declaració d'independència o bé convocar eleccions enlloc d'haver trobat una sortida per capitalitzar l'1-O.

Després de ser alliberat, es va implicar activament a la campanya del 21-D, tal i com va prometre a Oriol Junqueras, amb qui va compartir cel·la, i el 9 de gener del 2018 va renunciar a l'acta de diputat i va deixar la primera línia de la política per tornar a exercir d'advocat al Bufet Vallbé. Tot i això, ha seguit denunciant en actes públics la situació d'injustícia que considera que estan vivint, especialment els exconsellers privats de llibertat.