PERFIL

Francesc Homs, retorn al Suprem

L'exconseller de la Presidència, inhabilitat pel tribunal fa dos anys arran del 9-N, exerceix la coordinació jurídica dels encausats del PDECat

per Oriol March, 11 de febrer de 2019 a les 15:32 |
Francesc Homs i la seva dona, a les portes del Suprem | ACN
Amb només 49 anys, Francesc Homs ha ocupat bona part de les responsabilitats es poden desenvolupar com a dirigent polític a Catalunya. Ha estat conseller de la Presidència, portaveu del Govern, cap de files de Convergència al Congrés dels Diputats, peça clau en l'organització d'una votació tan rellevant com el 9-N i, durant la dècada passada, un dels negociadors clau que van permetre l'acord per un nou Estatut. Ara torna al Tribunal Suprem, que el va condemnar a una inhabilitació d'un any i un mes pel 9-N, com a coordinador jurídic dels encausats del PDECat.

Nascut a Vic però resident a Taradell des de fa anys, Homs és d'aquells dirigents que tenen l'administració al cap. Els seus companys de Govern, quan era secretari general de la Presidència, el definien com "el pop de Palau". El pas natural va ser fer el salt com a conseller, on va aplicar bona part de l'experiència ja adquirida en els últims anys del pujolisme com a director general de Coordinació Interdepartamental. En aquell moment ja formava part del pinyol d'Artur Mas, que sempre li va tenir la màxima confiança.


Així es va demostrar durant la negociació de l'Estatut, i també quan CiU va recuperar la Generalitat. Va deixar el Govern a finals del 2015 per ser candidat de Democràcia i Llibertat -formada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament-, i va repetir el 2016, aquest cop com a cap de cartell de Convergència. El salt a Madrid va coincidir -de manera gens casual, com sostenia en privat- amb la imputació pel 9-N. La seva condició d'aforat va fer que se'l jutgés al Suprem. La inhabilitació el va obligar a deixar l'acta de diputat, i Carles Campuzano va agafar les regnes del diputats del PDECat al mixt.


Advocat de formació, llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un dels encarregats de l'estratègica jurídica dels seus companys de partit. En els últims mesos ha acudit molt sovint a la presó de Lledoners acompanyat de Jordi Pina, lletrat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez. El seu nom va aparèixer com a possible portaveu de tots els encausats, però no es va acabar de concretar. En una entrevista a NacióDigital durant la tardor del 2016 -just quan esperava el judici al Suprem-, sostenia que l'independentisme ja tenia pensat què fer quan hi hagués inhabilitacions.

La seva va ser la quarta, després de les d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els tretze mesos que li van caure a Homs han servit perquè el TSJC hagi equiparat les condemnes de Mas, Rigau i Ortega a la seva. Ara l'exconseller, exdiputat i exnegociador de l'Estatut torna al Suprem per ajudar en la defensa d'uns companys que s'enfronten a inhabilitacions i, també, a penes de presó per sedició i rebel·lió.

 

Participació