«El Consell Comarcal d'Osona té com a repte continuar sent un referent de país»

El Consell Comarcal d'Osona està d'aniversari. Enguany celebra el seu 30è aniversari. Osona.com entrevista el seu president Joan Roca per conèixer els reptes de l'ens, les necessitats dels ajuntaments i el projecte estrella de mandat: l'empresa pública d'aigua en baixa que serà una realitat aquest 2019.

Roca remarca que el Consell Comarcal és un "referent de país" i els nous serveis que vindran estaran "més adreçats a les persones que als ajuntaments". El president també destaca el consens -"tots hem remat en el mateix sentit"- dels darrers vuit anys i apunta que tot i que l'ens "no té visibilitat al carrer", sempre que hi ha nous serveis, "el Consell apareix en la nostra agenda".

- Què suposa pel Consell Comarcal celebrar 30 anys?

- És una efemèride que val la pena que la recordem tots els osonencs perquè ens hem de creure el valor de la pròpia institució. Són trenta anys al servei dels municipis, cosa que significa que ja s'ha assolit un nivell de maduresa i de gestió. Els anys a venir seran més importants i transcendents per a la institució.

- Quins són els principals projectes que ha desenvolupat l'ens?

- Hi ha dues etapes principals. Els consells comarcals van néixer com una eina de la Generalitat de Catalunya per poder dotar de gestió els ajuntaments, una entitat supralocal per tal que aquelles coses els diferents ajuntaments han de gestionar de forma conjunta, ho fes el consell comarcal. D'aquí va néixer la gestió de depuradores, d'escombraries i abocadors. En aquella època allò era el que més ho justificava. Tota la gestió de residus va ser una de les principals funcions dels consells comarcals. Això ha anat derivant amb altres serveis com la gestió de l'aigua, la gestió de l'abocador d'Orís, el triatge... ara han anat apareixent altres factors a mesura que s'ha anat modernitzant la societat, com el transport escolar, els menjadors escolars, l'agència de l'energia, la promoció turística o el consorci de serveis socials. Precisament, aquest consorci ha nascut com un ens mancomunat als ajuntaments i el més lògic era que s'entomés des d'una entitat supralocal. L'atenció de les persones ha de ser la mateixa sigui quin municipi sigui més enllà dels serveis bàsics. Això va a més. El Consell Comarcal va néixer com una unitat per donar servei als ajuntaments i cada cop més tindrà un vessant d'atenció directa a les persones.

- L'envelliment de la població és un dels principals reptes que haurà de fer front al Consell Comarcal?

- La societat en general perquè és una realitat.

- A part de les iniciatives que estan desenvolupant hi ha algunes línies estratègiques que s'han de reforçar o començar?

- La part dels serveis a l'atenció de persones a la tercera edat sempre actuarem per delegació del departament de la Generalitat de Catalunya. Som una entitat que estem entre els ajuntaments i la Generalitat. Noves accions en podem fer, sempre que vinguin finançades per dalt o per baix. Pel que fa a Benestar sempre venen del departament de la Generalitat.

- Un dels nous projectes és l'empresa d'aigua en baixa...

- En el cicle de l'aigua tenim la captació, potabilització, distribució en alta, depuració i ens faltava l'aigua en baixa i clavegueram. El cicle de l'aigua ens falta aquesta etapa intermèdia que no ens vindrà mai delegada per la Generalitat. En canvi sí que la voluntat és que vingui delegada per als ajuntaments. Els oferirem aquest servei i ve finançat pel consumidor.
 

- Què suposa aquest projecte que ve de baix per a la comarca?

- Era la peça que ens faltava en aquest circuit. El servei d'aigua en baixa és de titularitat municipal i ha de ser l'ajuntament que decideixi què vol fer: donar-la en règim de concessió en un privat, gestionar-la el propi ajuntament, i ara sorgeix la delegació al Consell Comarcal. En el nostre cas, també podríem haver escollit tres models: delegar-ho a una privada, una mixta -com la resta de models d'empreses del consell- o una pública. Aquí ha sorgit un gran debat al consell perquè ha aparegut una nova llei de contracte que ha canviat les regles del joc. Aquesta variació jurídica ha fet que demoréssim aquesta presa de decisió. Si haguessim pogut aprovar-ho dos anys abans, ara ja seria una realitat. Ens sembla que la decisió és important.

- Amb aquest nou model de gestió, les empreses mixtes del Consell Comarcal canviaran de model?

- No hi estan obligades, a més que el model de l'empresa mixta no està caducat. El problema és que està limitada per tamany, és a dir, pel volum de negoci a concursar. En el cas de l'empresa d'aigua en baixa, com que estem davant la seva creació, hem d'entendre que any rere any s'hi sumaran municipis i el tamany anirà creixent. Aquesta és una de les dues grans raons perquè no ens hem decantat per la mixta. Una mixta quan és estable ja no creix molt més. La nova creixerà d'una forma ràpida en els propers 5 anys.

- L'altra raó?

- Cada ajuntament té diferents situacions pel que fa al servei de l'aigua. Un no té res a veure amb el del costat. Amb l'empresa mixta, el concurs del preu de l'aigua queda bloquejat i si hi ha alguna variança es compensa amb els ajuntaments veïns o se'n fa un de nou. Si un ajuntament ha invertit poc i l'aigua li surt més cara, no se n'ha de fer corresponsables els ajuntaments veïns. Hem de pensar en una empresa amb comptes d'explotació individuals. El model mixta no ens ho permetia i els models públics sí. Cal remarcar que les empreses mixtes del Consell Comarcal són completament estables. Tenim molt clar l'objectiu a fer. Ningú diu que el dia de demà l'empresa d'aigua en baixa passi a ser un model mixte si arriba a un punt de maduresa i estabilitat.

- Aquesta empresa és una petició directa dels ajuntaments, n'hi ha cap altra en aquest sentit?

- De necessitats sempre n'hi ha moltes, però després s'ha de veure si es poden vehicular. El tema de la policia mancomunada pels municipis que no en tenen és un dels aspectes que ha anat sortint, però hi ha un problema legal. Crec que aquí l'eina més correcta és la conselleria d'Interior, o en tot cas actuar a través d'aquesta. El que marcarà el full de ruta del Consell Comarcal d'Osona seran nous serveis adreçats més a les persones que als ajuntaments.

- Durant la celebració remarcava el consens del Consell?

- Hi ha hagut èpoques que hi ha hagut molt consens i d'altres no tant. En els vuit anys que he estat en aquesta casa, hem promogut entre tots aquest consens per tirar endavant projectes d'àmbit comarcal. A vegades el color no coincideix amb la capital de la comarca i fa que el motor vagi a mig gas. Crec que hem de ser capaços de tenir la gorra de regidors i alcaldes dels nostres municipis, però quan som al Consell Comarcal ens hem de posar la gorra d'osonencs i treballar per a la comarca. Per fer això, necessites que no hi hagi tan partidisme. Hi ha qui m'ho ha criticat. Són dues opcions, totes dues són legítimes. El Consell Comarcal durant aquests vuit anys de crisi ha fet molta feina, com obres d'infraestructura molt grans. Ens n'hem sortit gràcies a aquest consens, hem remat tots en el mateix sentit.

- És coneguda pels osonencs la tasca que desenvolupa el Consell?

- No. Crec que és una administració desconeguda, com a vegades la Diputació també ho és. El fet de ser entitats de segon nivell, no es coneixen prou. Realment no tenim visibilitat al carrer, tot i que a mesura que apareixen nous serveis adreçats al ciutadà, el Consell Comarcal apareix a la nostra agenda. I això anirà caminant cap aquí. S'han de fer esforços perquè la gent conegui l'origen dels serveis: l'Ajuntament o el Consell Comarcal. Està clar que la competència sempre l'ha de tenir l'Ajuntament hi ha de delegar la competència al Consell. Hi ha molts serveis que no hi entenen en termes municipals, com el transport escolar o la promoció turística.

- Per acabar, hem repassat alguns dels reptes que tindrà el Consell Comarcal. Quins creu més que tindrà?

- Com he dit, el tema dels serveis adreçats a les persones. Un dels reptes és que el Consell Comarcal continuï sent un referent al país. Som un Consell Comarcal motor, som els que anem al davant. No som els únics, però hi ha dues velocitats i nosaltres estem a la primera línia. El model de comarca ens encaixa. Tenim 7 capitals -els principals municipis de més de 5.000 habitants-, no una de molt gran com el Bages o Vallès, i això fa que els serveis mancomunats a Osona siguin molt més viables. I sobretot en el moment en què Vic i Manlleu aposten pel model comarcal fa que la resta dels municipis en gaudim. S'ha de mantenir i això només es pot sostenir sota tres pilars: un equip humà de referència al consell que ja tenim, continuar amb el consens polític comarcal, i ser capaços de generar més confiança, tan els ajuntaments com els ciutadans. Si aconseguim que aquests tres punts es mantinguin, el Consell Comarcal li espera un futur molt llarg.