Vic aprova el protocol lila per abordar les violències sexuals i sexistes

El ple de l'Ajuntament de Vic va aprovar aquest dimecres per unanimitat el protocol per abordar les violències sexuals i sexistes en espais d'oci i festius a la ciutat. Conegut com el protocol lila, el regidor d'Igualtat, Josep-Ramon Soldevila, explicava que vivim en una societat en què actualment encara hi ha discriminació i on "no es vol donar cabuda a homes que agredeixen, maten o violen a dones". "Volem que tothom visqui en llibertat i visqui la seva vida" afegia.

Soldevila destacava que "el 40% d'agressions es produeixen en espais públics i d'oci i un 80% d'aquestes no són denunciades, fet que genera impunitat en els agressors". "És l'inici d'un treball que ha de perdurar i fer-lo propi", deia el regidor, remarcant que es tracta d'una "eina viva i adaptable als diferents espais públics i d'oci". De fet, aquests espais són els que l'Ajuntament hi pot tenir incidència. El regidor apuntava que el document s'ha treballat des de diferents entitats i institucions.

"Tenim una sensació agredolça", deia la regidora de Capgirem Vic, Sara Blázquez, en la seva intervenció. D'una banda, apuntava que "era una fantàstica notícia" davant del "boom d'agressions" i també després que el seu grup presentés una moció en aquest sentit el passat juny de 2017.

D'altra banda, però, lamentava ser "l'únic grup" de l'oposició que ha participat en la seva elaboració a nivell municipal i comarcal. "Entenem aquesta tasca com a prioritària -deia Blázquez-, i el punt decebedor és la nul·la participació dels altres grups". "És molt simptomàtic que quedi en un segon pla", concloïa. "La feina comença ara", remarcava la regidora, per aconseguir una "ciutat més inclusiva i sense cap violència".
  
Des de Vic Per a Tots, el regidor d'Arnau Martí va apuntar que era "un pas important" i que se sumaven a "l'onada de l'erradicació de violència masclista". "Hem de remar perquè aquesta xacrar desapareixi" va concloure.  Aquest va ser un dels nou dictàmens que es va presentar. Es van aprovar tots, quatre dels quals per unanimitat.

Declaració institucional en suport als presos davant del judici a l'independentisme

Abans de començar el ple, Arnau Martí, de Vic Per a Tots, va presentar un punt d'urgència. Es tractava d'una declaració institucional sobre el judici al Tribunal Suprem obert contra Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.

El regidor va proposar adoptar uns acords per "mostrar el suport, escalf i acompanyament als dirigents polítics i socials", "exigir al Tribunal Suprem a prendre totes les mesures per tal de garantir el dret a un judici just i imparcial", "instar a les acusacions que reconsiderin la seva acusació", instar al govern de l'Estat i a la Generalitat "a la resolució política i democràtica del conflicte", exigir "l'alliberament immediat de totes les persones encausades perquè puguin assistir al judici", i "fer una crida als vigatans, catalans i ciutadans en general perquè responguem d'una manera no violenta i ferma en la defensa dels valors democràtics amenaçats i l'exercici de drets fonamentals".

Des de l'equip de govern, Josep Arimany, demanar "un judici just i imparcial" i "un respecte als drets de les persones", que s'estava vulnerant "amb aquesta presó provisional tan llarga". Des d'ERC, Josep M. Diéguez, conscient que s'havia d'arribar a consensos, va explicar que quan es parlava d'actuació "desproporcionada" en el text, s'entenia que n'hi havia una altra de proporcionada. En aquest sentit, reiterava que "estem per l'absolució".
  
Per la seva banda, Joan Coma de Capgirem Vic, se sumava a les paraules de Diéguez, i cridava la mobilització de la vaga del proper 7 de febrer. "No esperar les sentències per lamentar-los, sinó condicionar-les des del carrer", afegia.

Josep Anglada, de Platagorma Vigatana, i Benjamí Dòniga (no-adscrit) es van abstenir. Anglada va apuntar que "mai s'hauria d'haver arribat a la situació que s'ha arribat" i que estava convençut que seria "un judici just". Dòniga va dir que era una declaració que havia d'haver fet un partit independentista (PDECat, ERC o Capgirem).

Precisament en aquest sentit, Martí remarcava que era "important" que ho fes el seu partit. "Vaig participar a l'1-O i no vaig votar a favor del 'sí'", deia, remarcant que "el tracte inhumà" que estan rebent els presos polítics "és absolutament denunciable aquí i arreu". L'alcaldessa Anna Erra va tancar els parlaments reiterant: "Només esperem l'absolució".
  
Rebuig a les detencions de Girona

En l'apartat de mocions, Capgirem va demanar el rebuig a l'operació contra l'independentisme i les detencions del passat 16 gener. Katia Juncks explicava que la brigada va actuar "de manera abusiva i va fer de policia política, no judicial". "Fa 53 anys hi va haver la caputxinada al convent de Sarrià per la llibertat; ara la tenim a la Universitat de Girona", apuntava, exclamant: "Quina vergonya!". A més, va denunciar que l'advocat defensor, Benet Salellas, no va poder parlar en català.

Tots els grups hi van votar a favor, excepte el regidor no-adscrit Benjamí Dòniga, que es va abstenir, i Josep Anglada (Plataforma Vigatana), que va votar no. Aquest regidor va presentar una moció per demanar un observador del Col·legi d'Advocats de Vic al procés de l'1-O. Des de l'equip govern Àlvar Solà va apuntar que els observadors seran escollits per la seva vàlua i no afectarà l'economia municipal. Cap partit va votar-hi a favor, només ell mateix.
 
Antena de Sant Fidel

Durant el torn de precs i preguntes, des de Capgirem, Marc Barnolas reclamava que després de tres anys de l'aprovació de la moció per retirar l'antena del carrer de Sant Fidel encara no s'havia procedit al desmantellament i que tenia constància que no hi havia cap de les 3 ubicacions assignades. Barnolas reclamava a l'equip de govern que el seu termini acabava el 26 de maig. "Quan pensen complir amb el mandat de l'antena i el màstil nou?", preguntava.

La regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, va respondre-li que eren els primers que volien complir el compromís. "A l'estiu estarà fet", deia Palmero, remarcant que "hi estem a sobre" i que només faltava signar la ubicació del jutjat.